( Encetem un micaco firaire…)
Un ja està acostumat a escoltar sempre les mateixes coses. Suposo que això que em passa a mi també els hi passarà a molts altres catalans. Quan ens queixem d'un tema sempre obtenim les mateixes respostes: quan és un tema de protecció de la llengua o de les nostres costums ens diuen que aquesta és una qüestió supèrflua i que hi ha altres coses més importants a fer; quan demanem millors infraestructures o finançament, que volem més que el que tenen els altres; quan volem més autonomies o competències que és anticonstitucional i quan sol·licitem reconeixement internacional que ja estem prou representats dins del marc de l'estat.
Això ara bé al cas perquè la setmana passada es va inaugurar la Fira del Llibre de Frankfurt, Fira que aquest any té com a convidat d'honor la Cultura Catalana. I el punt important és que a aquesta fira, de projecció internacional, la Cultura Catalana es presenta ella solea directament, vaja, que no és el sempre pressent Ministerio de Cultura el qui s'encarrega de representar-la, sinó l'Institut Ramon Llull. Ja hi havia gent a la que això no li semblava bé, però quan es va saber que a aquesta fira només formarien part de la representació oficial els autors que escrivien en català el rebombori va ser majúscul, tant que durant mesos només s'ha parlat d'això quan algú es referia a l'esmentada Fira.
Però el tema no va acabar ací, ja que el passat dia 9 d'Octubre, dia de la inauguració, va quedar palès que encara hi ha molts als que aquest fet els hi origina picors. A El Periódico, per exemple, sembla que no s'ha acabat de pair prou bé això de la llengua catalana a Frankfurt i no para de mencionar que els escriptors en espanyol no hi són pas presents, no sigui cas que algú se n'oblidi.
Així, per exemple, el dia de la inauguració podíem llegir notícies en aquell diari com ara "La gran exposició de Frankfurt mostra una Catalunya mestissa" on podíem llegir perles com ara "Davant de la imatge de nacionalisme tancat que s'ha imposat després del debat sobre si els escriptors en castellà havien de ser-hi presents, i la plantada final d'aquests, mostrarà que la societat catalana és 'multicultural i plurireligiosa' ". Estarien els senyors de El Periódico discutint si la imatge de l'Estat Espanyol és de "nacionalisme tancat" si els escriptors en llengua catalana no haguessin anat a algun esdeveniment similar on hagués estat convidada la cultura espanyola ?
Però la cosa no va quedar pas ací, en un altres dels articles per a "commemorar" la Fira ens informaven que "La premsa d'Alemanya es debat entre el rebuig i l'elogi","Els mitjans critiquen l'absència d'autors que escriuen en castellà". Amb amics així, qui necessita enemics? Sincerament, les crítiques dels diaris alemanys m'importen un rave, almenys fins el dia que vegi que a una fira d'aquestes la cultura alemanya presenta obres en turc i de cultura turca, per exemple.
El mateix dia els senyors de El Periódico hi tornen amb el tema, no sigui pas que se'ns oblidi… "El director de la Fira de Frankfurt lamenta que no hi participin els autors catalans que escriuen en castellà" titulaven el mateix dia 9 un altre article. I a l'editorial del dia 10 ens tornen a recordar les crítiques dels diaris alemanys i el que va dir el director de la fira. Oi que sembla que els hi fa una mica de ràbia ?
Ja està? Doncs no!! El dia 11 van continuar amb un altre article en la mateixa línia "El sector editorial ignora els actes de difusió de la cultura catalana". Amb el subtítol ja ens deixen clar el que pensen "La revista britànica especialitzada 'Bookseller' titula "Boicot a l'espanyol" la seva edició per a la fira". Ah, què no sabeu que volen dir? Doncs bàsicament alguna cosa així : "com no heu portat escriptors en espanyol no interesseu a ningú, ja que amb el català no se'n va en lloc, provincians, que sou una colla de provincians, l'única llengua i literatura important a l'estat és la castellana"
Doncs que s'hi posin fulles, perquè a mi em fa molta més ràbia pensar que si la cosa fos al revés ( si els autors que haguessin anat haguessin estat sobretot autors en espanyol ) des dels mateixos llocs on ara no han parat de queixar-se ens estarien dient que no fóssim curts de mires, que els temes identitaris són superflus i totalment independents dels culturals, que al ser aquest acte una ocasió de promoció única i de primer ordre s'haurien d'aparcar aquests debats i fer pinya per a que tot sortís bé i ens tractarien de provincians, localistes i retrògrads. Ja us queda clar quan s'ha de fer pinya i unitat i quan no, oi ?
I no voldria acabar sense recomanar la lectura de aquest gran apunt d'en Vicent Partal sobre el tema, del que voldria destacar aquesta part "Aquests dies a Frankfurt podrien haver-se alegrat, els espanyols, del fet que una cultura 'espanyola' (fraternalment, si més no) acaparés l'atenció de tot el món (…) No solament no ho han fet, no solament no han expressat gens de satisfacció, sinó que ens han maltractat, ens han insultat, han fet pallassades com ara escriure una columna en turc, han manipulat els fets convertint una sola pregunta d'un sol periodista en una mena de clam contra el català, han amagat tot aspecte positius i han realçat fins a l'exageració qualsevol coseta que no acabara d'anar bé…"
I és que a l'Estat Espanyol amb les llegües sembla que passi com amb els guerrers a la pel·lícula "Els immortals" : "només pot quedar una"
Nota Afegida : Podíem llegir al diari Levante l'altre dia que "La cultura valenciana brilla en Fráncfort", aclarint ( com no!) que va "bajo el paraguas de la cultura catalana" ( com si fos una cosa tan estranya…). Doncs bé, si això ha estat així no ha estat precisament pels esforços de la Generalitat de Baix, que no ha volgut saber res del tema, amb una clara demostració pràctica de que "el gran acord" de la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua a la pràctica no serveix per a res, bé si, per a dividir la nostra cultura i la nostra llengua amb més tacte i dissimul, sens dubte, "para que se note el efecto sin que se note el cuidado".
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
