El carrer de les monedes del pou

(Encetem un micaco llegendari…)

Monedes

A totes les ciutats trobem carrers pintorescs, petits carrers que, encara que no són pas dels més coneguts o importants, tenen unnoséquè que els fa especials. El carrer de Petritxol de Barcelona és un d'aquests carrers, amb la seva estretor, les seves auques i plaques de ceràmica i la visió que ofereix de l'església del Pi.

Sembla que la tradició es vol sumar a aquest aire encisador amb una curiosa història sobre el seu origen. Hom conta que a l'època en que Barcelona estava sota el poder sarraí la única església que va restar oberta va ser la del Pi. A més, la misa s'havia de fer ben d'hora al matí, abans de que els musulmans comencessin les seves oracions, ja que aquests ho consideraven ofensiu que és d'una altra manera. Per si no hi haguessin ja prou entrebancs pels bons cristians, aquests havien de fer una llarga volta per arribar a l'església des del portal més proper, el de Portaferrisa, ja que en aquells temps els cristians vivien majoritàriament fora de muralles al Raval.

Convent del Temple

Tot això tenia molt amoïnat a en Petritxol, l'ancià clergue de la parròquia. Un dia estava pouant aigua quan, per sorpresa seva, el cub en comtes de pujar ple d'aigua va pujar ple de monedes d'or. El vell capellà va continuar pouant i pouant i cercant per tots els indrets del pou fins que va poder arreplegar un munt de les dorades monedes, provinents, segurament, d'algun tresor amagat pels cristians abans de fugir dels mahometans. Sabedor de que l'emir passava angunies econòmiques, va decidir utilitzar els inesperats diners per a facilitar l'accés a l'església als seus feligresos comprant el terreny que havia entre Portaferrissa i l'església.

Convent del Temple

L'emir se'l va escoltar amb atenció i li va dir que allò costaria molts diners, tants com fossin necessaris per a cobrir tota la via que volia crear de monedes d'or. En Petritxol li va dir que així seria, i va començar a treure cofres i més cofres de l'interior de l'església i va anar cobrint una línia recta que anava del carrer de la Portaferrisa fins al ben davant de l'església. Satisfeta la petició de l'emir, aquest va recollir els diners i va complir la seva paraula, i així el nou carrer va rebre el nom d'en Petritxol, puix gràcies a ells va sorgir i gràcies a ells els cristians van poder escoltar missa durant els anys de dominació musulmana.

Clickables

Nota Golosa : Durant el segle XIX aquesta era un dels carrers on era típic instal·lar xocolateries, locals on es dirigien els barcelonins a prendre una bona tassa de xocolata després d'haver passejat per les Rambles. Potser aquest cap de setmana els imitaré i em prendre una bona tassa jo també !! Bon cap de setmana per a tothom, com per a mi tindrà tres dies, ens llegirem dimarts.

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 comentaris a l'entrada: El carrer de les monedes del pou

  1. Anna diu:

    jo, com a bona barcelonina, hi vaig de tant de tant… nyamnaym! (tot i que reconec que és una mica massa negra pel meu gust, així que prenc suís :P)

  2. Laia diu:

    Mare meva, jo les dues o tres vegades que hi he intentat anar hi havia una cua taaaaaaaaaant llarga que he acabat desistint… I la oloreta sortia de dins la granja cap a fora!

    Per cert… Per Nadal vaig anar a comprar pel casc antic i vaig rellegir el post que vas fer, tot confeccionant la ruta turística… I va ser genial!!! 😀

  3. nimue diu:

    visquen ls xocolateries del carrer Petritxol! per a mi van ser un descobriment quan vaig arribar a Barcelona i encara que sempre estan tan plenes de gent la veritat és que val la pena esperar-se i fer-se un suiiiiiiiissssss!!!!! nyam! 🙂

  4. Dani diu:

    Jo recordo un dia que vaig arribar tot petat d’excursió i hi vaig anar a fer unes ensaimades amb xocolata…. waaaaaaaa… fantàstic

  5. No sabia aquesta llegenda; pe`ro síq ue la xocolata de la Pallarés és ben bona!

  6. merci pour le partage, il s’agit d’un post-Nice, la Grande!

Els comentaris estan tancats.