Un relat plujós

(Encetem un micaco mullat…)

Aquest passat cap de setmana una de les notícies destacades ha estat, desgraciadament, les fortes pluges que han caigut al País Valencià. Precisament aquell cap de setmana estava jo per terres valencianes, encara que per sort més al nord de la zona compresa entre les comarques de la Costera i la Marina Alta, la zona per on van fer tan mal els aiguats. Tot i així, l'efecte de les pluges era notori.

Ja al tren es podia notar això, pel Tarragonès i el Baix Camp ja estava el cel força núvol però la pluja no la vaig notar fins passar pel Baix Ebre, el Montsià i el Baix Maestrat. Per la Plana Alta, a prop de l'estació de Benicàssim, el paisatge ja era aquest…

… tot i que el gruix de la tempesta el vaig passar per terres de la Plana Baixa, als voltants de Nules, amb un temps d'aquells on la negror de la foscor i el gris de la boira només es trencava pels nombrosos llamps i on la melodia que acompanya el tren era formada pels trons i la pluja …

… i tot i que al arribar a l'Horta Nord semblava que el temps millorava …

… això no era més que un miratge, puix no era més que una petita treva, ja que aquella tarda nit, ja a la ciutat de València, va ploure amb una fúria increïble fins ben entrada la matinada.

Al dia següent el temps va millorar força, i llavors vam poder contemplar alguns dels efectes del temporal a la ciutat de València…

… i de camí a la Ribera Alta vam passar per la nova conca del Túria, la que es va fer per desviar el riu i que no passes pel centre de la ciutat. En cinc anys que passo per allà sempre he vist una terra seca i resseca on l'únic que creixien eren les pedres. Aquell dia tenia un aspecte força diferent…

… al lloc on vam anar la pluja no va fer gaire mal, ans al contrari, els camps estàvem xops com feia temps no ho estaven. I a més dels efectes beneficiosos pel camp la natura també ens obsequiava amb imatges com aquesta que no es veuen tots els dies …

… fins i tot amb la pluja l'alegria va per barris. Encara que, lamentablement, a vegades som nosaltres mateixos els culpables del que ens passa, ja ho diu la sabiduria popular "a vora riu no hi facis niu".

Nota Periodística : Van fer l'altre dia un acte religiós a València en record de la greu inundació que va patir la ciutat ara fa cinquanta anys. Coincidint amb aquesta data, el diari Levante va fer públic uns estudis que deien que la nova conca del Túria no aguantarien uns aiguats com els que van caure en 1957. Preguntada Rita Barberá sobre aquest tema va contestar : "«En cualquier caso si hay pegas o problemas que lo arreglen. Aunque los catedráticos de la Politécnica aseguraban que el nuevo cauce tiene la suficiente capacidad para albergar lluvias intensas»". Home, jo no sé ni si aquells estudis són certs o si es competència o no de la sra. Barberá, però el que aconsella la prudència és, com a mínim, fer indagacions i contactar amb els responsables. Estem parlant de les vides de moltes persones, i qualsevol precaució hauria de ser poca.

Pregunta: Estava pensant en escriure un apunt sobre alguna llegenda de fantasmes pel dia abans de Tots Sants, però tinc un dubte, no sé si escollir una història de Barcelona, de Tarragona o de Girona. Què preferiu ?

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet