(Encetem un micaco pedagog…)
La pedagogia és defineix com l'art o ciència de l'ensenyament, una disciplina francament complicada de fer, ja que el procés educatiu té moltes variables. No només cal que l'educador domini el tema a ensenyar, sinó que ha de tenir també l'habilitat necessària per explicar-la de la forma més adient per a la seva concurrència, i això no és, ni molt menys, una qüestió banal. Però amb això no hi ha prou, hi ha una qüestió fonamental que s'escapa de les mans de qualsevol educador: què els ensenyats vulguin aprendre.
L'altre dia va sortir el sr. Carod-Rovira a un programa de la televisió espanyola ( això sols ja és noticia !! ) on diversos ciutadans li van fer les més diverses preguntes en viu i en directe. Com per opinar no hi ha res millor que veure el programa un mateix, us deixo el vídeo ací sota.
Com ja podeu suposar sobre la seva intervenció s'han fet els més diversos comentaris, una mostra la podeu trobar al 20 minutos o a Racó Català. Però parlem del cas d'El Periódico de Catalunya. I què diu aquest diari ? Doncs bàsicament una cosa: que cal fer pedagogia, que el sr. Carod-Rovira va estar massa crispat i que no va saber o no va voler ser tan pedagog com era necessari. Segons el meu parer, en Carod va ser força de pedagog, encara que molt em temo que no ho va ser de la forma en que els agrada als socialistes que ho sigui.
I jo em pregunto : serveix per una altra cosa que no sigui marejar la perdiu demanar pedagogia a aquestes alçades ? Perquè, sincerament, estic fins els dallonses d'haver d'explicar que els catalans no som un tipus estrany d'espanyols que parlem un espanyol peculiar, fins els dallonses de que t'obliguin a justificar-te per cada cosa que dius i fins els dallonses de demanar, que si sobre el paper sóc "tan espanyol" com un senyor de Valladolid, perquè la meva cultura i la meva llengua no reben el mateix tracte que la seva ?
Aquesta cantarella de manca de pedagogia que ha fet el El Periódico, i que és molt comuna en l'esquerra espanyola, sempre incideix en el mateix factor: som els catalans els que hem de fer aquesta pedagogia i sinó ens entenen és, o bé perquè la hem fet malament o bé perquè no n'hem feta prou. I no és això senyors. Els catalans, en 300 anys, hem tingut gent molt diversa i molt preparada que ha mirat de fer aquesta pedagogia de totes les formes possibles i, tot i així, la idea d'una 'España única, grande y libre' és la que avui dia es segueix imposant. Aleshores el problema ja no és dels ensenyants, el problema està en els ensenyats, ja que no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. Com a exemple els senyors de Las Provincias i les seues denúncies d'apropiacions culturals.
Nota nominal : La part de l'entrevista de la que més s'ha parlat és aquella en que un nano de Valladolid li diu "José Luis" i en Carod respòn amb fermesa que el seu nom és "Josep Lluís". El vallisoletà es queixava després que "Cuando le llamé José Luis se subió por las paredes y perdió los papeles". Home, veien el vídeo si algú va perdre, o va estar a punt de perdre, els papers va ser ell a causa dels tremolors que tenia a la mà!! Per cert, si el sr. Carod s'hagués anomenat George, Yusuf, Dimitri o Jacques també li hagués traduït el nom?
Comunicat : Pregaria als srs. de l'Starbuck que prenguin nota del punt anterior, perquè ja comença a ser francament cansat veure com no hi ha forma de que siguin capaços d'escriure el meu nom en català ( i a vegades ni en espanyol ). Això si, no tenen cap problema amb els noms dels estrangers. I això que diria que no tinc jo un nom gaire estrany, encara que veien els resultats no sabria que dir…
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
Això de la pedagogia va sonar lògic i raonable fa temps, però ara ja cansa. Si un no vol aprendre, no hi ha pedagogia que ho arregli.
Hola Yuid!
Vaig molt gaudir veient el video on Carod dona una lliçó magistral de com es predica al dessert. No crec que en cap moment estigués crispat, ans al contrari molt correcte, educat i divertit, Carod és molt sobint mal intepretat perquè interessa que quedi malament.
A part d’això no veig cap mal que el pare de Carod fos carrabiner o guardia civil, la Guardia Civil, no ho oblidem, va restar fidel a la República, almenys a Catalunya i el seu general, Escobar, es va posar a les ordres de Companys.
Certament, crec que descobrir que a Catalunya hi ha gent a qui no li agrada que li tradueixin el nom i que pensa que Espanya no inclou Catalunya ja és un punt molt important pels espanyols.
El que hauríem de fer és continuar per aquest camí i esperar que aquestes idees “sedimentin” més enllà de l’Ebre.
Salut!
Jo també vaig veure en Carod i penso que va estar molt encertat. Els que estaven crispats eren els que preguntaven!!!
Dius que el teu nom és Yuid? Jo tampco no acabo de veure com et dius!!! A mi per sort a l’Starbuck sempre m’han posat el nom bé. Sempre vol dir un cop, que va ser el dia que vaig descobrir per mi mateixa que el cafè americà és horrible i que no saben fer un cafè amb gel. Jo prefereixo els bars manolo de tota la vida on el cafè és cafè, o s’hi assembla més que allà!!!
Valencià: és que era dels carabines rojos 😉
Dan: voler ensenyar a les roques sol ser desperdiciar energies…
Isaac: Ja veus noi, sóc très yuid 😉 Jo també penso que havia molta més crispació entre el públic que al sr. Carod. Bona apreciació respecte la Guàrdia Civil, si de fet el cop va fracassar a Barcelona va ser, sobretot, a que la Guàrdia Civil d’ací va ser lleal al Govern.
Vullunfestuc: El problema, penso jo, és que no ho volen descubrir, i aixó aquestes idees no sedimentaran mai més enllà de Guadamar i de Fraga. 😉
Valqui: El meu nom és Lluís, no sé com no t’has adonat!! Si estava claríssim 😉 A mi el que em passa és que no m’agrada el cafè sol, així que les barreges aquestes que fan m’estan d’allò més bé, sobretot una tarda fresqueta de tardor 😀
Gràcies per penjar el vídeo, tant sentir a parlar del programa (fins i tot havia llegit aquest apartat de El Periódico, que ja m’havia fet mala espina) i encara no l’havia vist!
Era evident, no sé com no ho he vist abans!!! Hauré de tornar a escola per aprendre les lletres de nou!
doncs sí, jo estic ben cansadeta de segons quines pedagogies. Qui vol saber sap, i qui no… ja se sap…
uf, no ho puc suportar… i és que els pitjors són els de casa! la noia que suposadament juga al barça m’ha posat histèrica, i després amb el de les banderes i el rei he de reconèixer que no ho he pogut aguantar més.
Anna: TVE els penja generalment a Youtube, de fet el que he posat ací és el del TVE. I mira d’aguantar una mica més, el noi de Valladolid i la sra. final són impagables !!
Valqui: és que sóc tan “lluït” que t’han enlluernat 😛
Nimue: Si ho diu una profe ssional serà veritat !! 😀
Jo no penso pas que hagi tret coses de context, en tot cas a certes preguntes (les referides al futbol) ha mirat de sortir per la tangent, cosa que solen fer molts polítics. Però la veritat que el tema que els preocupi sigui el futbol si que és patètic !!
I tampoc penso que per pronunciar un nom hagis de saber un idioma, jo puc pronunciar Mohammed i et puc jurar que d’àrab sé ben poca cosa.
Respecte al català, el que fa es demostrar una obvietat: si per la resta de l’Estat som espanyols, com és que no es preocupen de la nostra cultura i de la nostra llengua si és tan espanyola com les altres? La resposta és obvia… perquè no som espanyols.
I meravellós no m’atreviria a qualificar-ho, però força clar i directe sí. Potser amb uns quants shocks així els espanyols començarien a veure el pa que s’hi cou per aquestes terres.
Una cosa és que es pronuncii més o menys bé, i una altra cosa que es tradueixi… li diem Josep a tots els Yusuf? oi que no ?
I respecte el català jo no vaig entendre en cap moment que vulgui que es preocupin per la conservació del català, només que hauria de fer pensar que a Alemanya hi hagi més universitat que ofereixin cursos de català que a les zones no catalanes de l’estat espanyol. I això no vol dir pas que Alemanya estigui per la conservació de la llengua catalana (que aquests van a ses illes parlant alemany…)
Del País Basc sempre ha deixat molt clara la seva postura, no a la violència. Si va pensar que tenia mitjans per ajudar a que acabés ho va fer, potser no va encertar ni en la forma ni en el mitjà, però ho va mirar de fer. D’altres, en canvi, nomes xerren i xerren i no miren de fer res.
AhSe:El problema no és la fonètica, ni tan sols d’idioma. el problema és d’actitud. Qui falta abans d’educació, qui ni tan sols prova de pronunciar el teu nom o qui te’l canvia directament? No ens enganyem, un espanyol que sap dir “New York” no ha de tenir masses problemes per dir “Josep Lluís”, si és que ho vol fer. Mostrar les coses tal com són no és fer de víctima, si al Principat o al País Valencià anèssim canviant el nom espanyol de la gent ja veurias tu el que seria fer de víctima, tots els diaris espanyols t’ho ensenyarien
Escorpí: Les universitat alemanyes faran gran cosa del català com les nostres les feien de la Filologia Clàsica, la Grega o l’àrab. Però tenen una oferta d’una llengua major que la que té a les zones on no és parla un estat on aquesta llengua és oficial. El problema, de nou, és de actitud. Ho potser el que vols és treure tot allò que es superfluu? Perquè llavors, amb un sol idioma i coneixements tècnics en tenim prou. Adéu pintura, adéu poesia, adéu història…
Portant les coses als extrems tot és superflu… 😀