(Encetem un micaco defensor…)
Al final no vaig poder ser-hi. Tot i que m'havia arribat uns dies abans un correu electrònic que m'informava que la Comissió de Veïns de Dalt de la Vida anaven a fer una assemblea informativa a l'església de Santa Maria i que m'ho havia apuntat per ser-hi pressent, unes quantes coses imprevistes em van privar de ser-hi present. I la veritat és que em vaig alegrar molt quan vaig llegir a Vilaweb que la vella església es va omplir de gom a gom.
L'objectiu principal és aconseguir que es respecti l'estudi de diagnosi de Dalt la Vila, que va ser encarregat per l'ajuntament fa temps i que, segons els veïns, no s'ha tingut prou en compte. Entre d'altres aspectes es demana que es respecti la trama urbana, les alineacions típiques del barri i que es repensi l'alçada i el volum dels nous edificis projectats, així com la protecció del patrimoni arqueològic. Podeu trobar més informació al recentmet crear Bloc de la Comissió de Veïns de Dalt la Vila.
Penso que totes aquestes peticions són molt assenyades, puix com he dit en anteriors ocasions l'esperit de Badalona està resumit a Dalt la Vila, el Centre, algunes masies, algun castell i diverses restes arqueològics distribuïts per tot el territori. Tot això forma l'esperit de Badalona, un conjunt certament petit per a tota la història que té darrera la nostra ciutat, i que s'ha de protegir de totes totes. Per tant és absolutament prioritari ja no només restaurar tots aquells carrers i edificis que han sobreviscut el pas dels anys, sinó que, fins i tot, s'hauria de fer tot el possible per a recuperar aquells edificis i aquelles zones que han estat modificades en èpoques de salvatgisme urbanístic.

I és justament en aquest punt de restaurar i no reformar on apareixen les meves malfiances vers el consistori badaloní, sobretot després de veure el que ha passat a la zona de la costa, on tenint un model tan nostre com és el de la Rambla s'ha decantat per benidormitzà la zona dels antics dipòsits de la Campsa afegint una mena de gratacels a primera línia de la costa com van fer ara fa uns anys els nostres veïns de Montgat, i això deixant de banda que el tros comprés entre la piscina municipal i la fàbrica d'Anís del Mono segueix tan horrorosament urbanitzat com ara fa vint anys, si exceptuem les esplanades que s'han habilitat com a pàrquing. Sembla que el consistori, urbanísticament parlant, es mou a cop de guanys, i això, a Dalt la Vila especialment, no pot pas ser.
Per això s'ha de donar suport a totes aquelles persones que lluiten per a que el seu barri, el nostre barri, no perdi el seu esperit. Si el consistori cerca fer negoci amb aquest barri, o que li surti de franc arreglar-lo, senyal que no ha entès el que necessita, ja que, generalment, els promotors immobiliaris no són grans protectors del patrimoni. I som nosaltres, els badalonins, qui s'ho hem de recordar.
Nota friki : Sóc un apassionat de les sèries, és una de les meves debilitats !! Aquesta temporada de moment continuo enganxat a Stargate Atlantis, Smallville i Supernatural, i he afegit Reaper i Moonlight
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
Oh, Stargat Atlantis… la meva taula de salvació en latituds nòrdiques! què faré quan se m’acabin els capítols? (és a dir, la setmana que ve)
Sort als veïns de Dalt la Vila!
Quina barra que a sobre la televisió de Badalona reduís la xifra d’assistents a la meitat!
I pel que fa a el tram piscina-fàbrica… Això deuria ser l’efecte de l’anís, que els feia posar contents i treballaven sense parar. Malauradament les conseqüències no són una simple ressaca, sinó massa maons, els uns damunt dels altres…
Lamento dir-te que no conec Badalona. Només hi he estat un parell o tres de vegades i fent de “rambleros”, passeig de mar, mirar 4 botiques i cap a casa.
També t’haig de dir que m’encanta l’Anís del Mono i també t’haig de dir que el meu tècnic informàtic no tenia ni idea de parlar en català…
hola company!
retorno després d’uns dies de baixa forma cibernètica. Passar perl teu bloc necessita temps i una estoneta de reflexió!
Molt bon post el del nostro poster! Jjeje.
Salutacions i llàstima que no ens enviessis el teu racó favorit, ja que prometia de valent!
Anna: Jo estic esperant amb candeletes l’episodi d’aquesta setmana !!
Laia: Aquell tram no sé jo si és l’anís o no, però el que si que et puc assegurar és que quan encara funcionava i passaves per darrera fent footing de cop i volta et trobaves “millor”…
Txell: Jo tampoc conec la teva ciutat !! 😉 l’Anís del Mono a mi darrerament com m’encanta és amb un poleo-menta natural que porto de València. Allò del tècnic… jo tampoc tinc ni idea !! 😀
Joan: Benretornat!! Allò del racó favorit és que ho vaig estar pensant… però no em sabia decidir !!