(Encetem un micaco vigilant…)

L'any 1116 Ramon Berenguer III va conquerir Tarragona als sarraïns. Per repoblar, consolidar i defensar aquelles terres l'arquebisbe de la ciutat, Sant Oleguer, va donar bona part de les terres de la ciutat a un cavaller que formava part de les tropes normandes que van arribar per a servir a la Corona d'Aragó. El seu nom era Robert d'Aguiló i d'aquesta forma va obtenir el títol de príncep de Tarragona.

Però per a començar a governar aquelles terres el primer que havia de fer Robert d'Aguiló era un llarg viatge, primer a Roma per a que el Papa li confirmés la donació i després a la seva terra natal, Normandia, per a reclutar gent que repoblés els seus territoris. El moment no podia ser més inoportú, ja que la situació estava lluny de ésser estable i segura.

Durant aquesta absència va ser la seva esposa, la princesa Sibil·la, la encarregada de la custòdia de la ciutat. Diuen que cada nit la princesa es preocupava d'assegurar que les defenses de la ciutat estiguessin en ordre recorrent els carrers i les muralles de la vil·la. Nit rere nit, armada amb un casc, una cuirassa i una vareta se la veia recórrer les travessies i pujar a les defenses per cerciorar-se que els sentinelles estaven desperts i previnguts davant de les sorpreses nocturnes dels moros que habitaven les muntanyes properes

Les cròniques de l'època deien que la princesa "regia el poble de Déu amb vigilància diligent". Aquesta diligència sembla que no va tenir fi, puix hom diu que encara, durant les nits de lluna plena, es veu, de tant en tant, passejar una figura blanca pels carrers i per les muralles tarragonines, una figura blanca femenina que, amb vestidures de guerra, encara vetlla per la seguretat de la ciutat de Tarragona.

Nota Bloquera : Aquesta setmana, com ja vaig comentar, em dedicaré a contar tres llegendes de fantasmes de les nostres terres. Demà li tocarà el torn a Barcelona.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco vigilant…)

L'any 1116 Ramon Berenguer III va conquerir Tarragona als sarraïns. Per repoblar, consolidar i defensar aquelles terres l'arquebisbe de la ciutat, Sant Oleguer, va donar bona part de les terres de la ciutat a un cavaller que formava part de les tropes normandes que van arribar per a servir a la Corona d'Aragó. El seu nom era Robert d'Aguiló i d'aquesta forma va obtenir el títol de príncep de Tarragona.

Però per a començar a governar aquelles terres el primer que havia de fer Robert d'Aguiló era un llarg viatge, primer a Roma per a que el Papa li confirmés la donació i després a la seva terra natal, Normandia, per a reclutar gent que repoblés els seus territoris. El moment no podia ser més inoportú, ja que la situació estava lluny de ésser estable i segura.

Durant aquesta absència va ser la seva esposa, la princesa Sibil·la, la encarregada de la custòdia de la ciutat. Diuen que cada nit la princesa es preocupava d'assegurar que les defenses de la ciutat estiguessin en ordre recorrent els carrers i les muralles de la vil·la. Nit rere nit, armada amb un casc, una cuirassa i una vareta se la veia recórrer les travessies i pujar a les defenses per cerciorar-se que els sentinelles estaven desperts i previnguts davant de les sorpreses nocturnes dels moros que habitaven les muntanyes properes

Les cròniques de l'època deien que la princesa "regia el poble de Déu amb vigilància diligent". Aquesta diligència sembla que no va tenir fi, puix hom diu que encara, durant les nits de lluna plena, es veu, de tant en tant, passejar una figura blanca pels carrers i per les muralles tarragonines, una figura blanca femenina que, amb vestidures de guerra, encara vetlla per la seguretat de la ciutat de Tarragona.

Nota Bloquera : Aquesta setmana, com ja vaig comentar, em dedicaré a contar tres llegendes de fantasmes de les nostres terres. Demà li tocarà el torn a Barcelona.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet