Pertorbacions a la Fuerza

( Encetem un micaco pertorbat…)

Pertorbació

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana pertorbar significa "Provocar confusió o desordre físic, mental o moral, torbar la quietud, l'assossec". Amb aquesta definició a la mà, podem deduir que un "pertorbat" és "aquella persona que pateix confusió o desordre físic, mental o moral". No és que m'hagin entrat avui ganes de repassar el riquíssim lèxic del nostre idioma, no és aquest el punt, només estic mirant d'aclarir termes.

Tot això bé perquè l'altre dia, el vicepresident de la Generalitat Valenciana el sr. Vicente Rambla va contestar amb insults les preguntes que li va formular la oposició sobre l'estat de les negociacions per mantenir les emissions de TV3 al País Valencià. En concret, el sr. Rambla va dir "… en la defensa de la ilegalitat en que vostés és volent instal·lar, en la defensa de televisions ilegals, en defensa d'institucions que defenen els Països Catalans que només estan en pertorbades plantejaments mentals d'algunes persones…" ( sic ). Així que ja ho saps estimat lector, si et sembla normal que TV3 pugui emetre al País Valencià i a les altres catalanes terres, si estàs a favor dels Països Catalans i de la unitat de la llengua entre altres coses, ets un pertorbat mental.

Aclarit també aquest punt anem a veure que passa a l'altre banda, a la banda dels "equilibrats". I començarem amb el senyor portaveu adjunt del PP a les Corts Valencianes, el sr. Rafael Maluenda. Aquest equilibrat senyor va dir l'altre dia a les Corts que dir que Jaume I «hablaba la misma lengua que la TV3 es un gran disparate porque en aquella época eso era imposible», «Lo que se hablaba era la lengua romance, el bajo latín. No podía hablar la lengua de la TV3 porque el catalán no existía». Quina claredat acadèmica que tenen els "equilibrats". Els filòlegs venent dient des de fa anys que el català ja existia almenys al segle XI i el sr. Maluenda ara ve i ens diu que en ple segle XIII encara es parlava llatí !!

Continuem examinant el comportament dels "equilibrats", en aquest cas la gent de Nuevas Generaciones, que per patrocinar la Fiesta Nacional ( no ho eren les curses de braus? ) del 12 d'Octubre i mirar de colar-nos-la a nosaltres han decidit fer cartells de promoció en el nostre idioma. I com es veu que pensen que el 12 d'Octubre és una festa de tots però més dels catalans que dels castellans ens ho han fet per duplicat…

NNGG

… encara que, segons ells, ho fan en "dos idiomas completamente diferentes". Per cert, segurament déu ser perquè sóc un "pertorbat mental", però lo de "nostro" com que no hem sona molt català…

I ja per acabar, des del meu punt de vista de "pertorbat mental", que un partit feixista i xenòfob tingui permís per a manifestar-se a València tot i anunciar que cremaran 500 símbols independentistes és una autèntica vergonya per a la democràcia, sobretot veient la que han liat amb les fotos de Lo Borbó. La meva pertorbació em porta a creure que allò que no vols per a tu no els vols pels demés, sobretot quan t'omples la boca de paraules com "respecte" i "democràcia" . Segur que també és fruit de la meua pertorbació, però vist el vist penso que als senyors del PP els encanta donar aire als grups feixistes de caràcter ultraespanyolista al País Valencià, per intimidar al nacionalisme català dotant-los, alhora, d'una aureola d'impunitat de la que venen gaudint des d'els temps de la Transición.

Així que arribats a aquest punt, i considerant que dono més importància al que diu la filologia, la història i la raó que al que diuen les conveniències polítiques, que defenso sempre un diàleg des de la més estricta no-violència i respecte vers al contrari, i que miro de ser just i tractar a tothom per igual… només puc concloure que no sóc, ni de bon tros, un "pertorbat mental". Això si, miraré de pertorbar a aquests senyors tot el que pugui i més !!

I si jo no sóc un "pertorbat mental", llavors els "equilibrats" que són ?… bé, no es preocupi sr. Rambla, ara hi ha professionals magnífics i eficients que de ben segur el poden ajudar.

Nota Curiosa: Avui he vist al sr. Rajoy per la televisió dient "estoy orgulloso de ser español". Ja tenim una cosa en comú : jo també estic orgullós que sigui espanyol !!

 

 

(esperant un estat propi)

[@more@]

12 comentaris

Tal preguntaràs, tal contestaran

( Encetem un micaco contestador…)

Koala

S'ha de reconèixer que avui en dia s'ha d'estar amb la moral ben alta per veure els telenotícies. I és que amb aquests espais ja no cal anar al cinema per a veure drames, aquests espais ja s'encarreguen de portar-te tots els drames del món a casa teva. No estic dient que no sigui el que passa pel món, però hom sap que tan important és el que passa com la forma de contar-ho. I la forma aquesta de contar les coses encadenant drama rere drama sembla talment dissenyat per a fer-nos creure que per molt que ens puguem queixar hi ha gent que està molt pitjor i que val més que no ens queixem tant.

Davant d'aquest allau de drames és reconfortant trobar, de tant en tant, alguna noticia que ens permeti riure. I jo vaig riure de valent al llegir les preguntes que van arribar a l'Oficina de Turisme d'Austràlia i les contestacions que van donar, segurament no serà veritat però el riure si que ho va ser…

—————-

Pregunta des de la Gran Bretanya: Bufa el vent alguna vegada a Austràlia? He vist a la televisió que gairebé mai no plou allà i em pregunto com creixen les plantes….

Resposta: Importem totes les plantes ja crescudes i després ens asseiem a contemplar com moren.

—————-

Pregunta des d'EUA: Podré veure cangurs en ple carrer?

Resposta: Dependrà de la ingesta d'alcohol.

—————-

Pregunta des de Suècia: M'agradaria anar caminant des de Perth fins a Sydney. Podria seguir els rails del tren?

Resposta: I tant !!. Només estan a 4.500 km una de l'altra, simplement procura portar una mica més d'aigua amb tu.

—————-

Pregunta des de GB: Teniu caixers automàtics a Austràlia? Me'n podríeu enviar una llistat de tots els caixers, si hi ha, a Brisbane, Cairns, Townville and Hervey Bay?

Resposta: De què deies que es va morir el teu últim esclau?

—————-

Pregunta des d'EUA: Em podríeu donar informació sobre carreres d'hipopòtams?

Resposta: A-FRI-CA és aquest gran continent al sud d'Europa. AUS-TRA-LIA és aquesta gran illa en mig del Pacífic on no hi ha…. Bé, no importa. Clar que hi ha carreres d'hipopòtams tots els dimarts a la nit a Kings Cross ( Barri molt problemàtic a Sidney on es troba la prostitució ). L'entrada és gratuïta per als nudistes; vine nu.

—————-

Pregunta des d'USA: On queda el nord a Austràlia?

Resposta: Posa't mirant cap al sud i després gira 90 graus. Quan arribis allà, contacta'ns i et donarem la resta d'indicacions.

—————-

Pregunta des de GB: Està permès portar els teus propis coberts a Austràlia?

Resposta: Per a què? Simplement fes com nosaltres i menja amb les mans.

—————-

Pregunta des d'USA: Em poden enviar el programa de concerts dels nens cantaires del Cor de Viena?

Reposada: AUS-TRIA és aquest país bonic i petit al costat d'Alemanya, que és… , no importa. Clar, el cor dels nens cantaires de Viena canta tots els dimarts a la nit a Kings Cross, just després de les carreres d'hipopòtams. Vine nu; l'entrada és gratis per als nudistes.

—————-

Pregunta des de França: Teniu perfums a Austràlia?

Resposta: No. Fem pudor.

—————-

Pregunta des d'USA: He desenvolupat un nou producte, l'elixir de la joventut. Em podríeu dir on puc vendre'l a Austràlia?

Resposta: En qualsevol lloc on puguis trobar un gran grup de turistes americans.

—————- 

Pregunta des de GB: Puc portar talons a Austràlia?

Resposta: Ets un polític britànic, A què sí?

—————-

Pregunta des d'Itàlia: Em podríeu informar on hi ha a Tasmània una població femenina inferior a la masculina?

Resposta: Sí, en bars gai.

—————-

Pregunta des de França: Celebreu el nadal a Austràlia?

Resposta: Només per nadal.

—————-

Pregunta des d'Alemanya: Hi ha supermercats a Austràlia i puc comprar llet?

Resposta: No, som una tranquil·la civilització de caçadors i recol·lectors, a més d'estrictes vegetarians. La llet està prohibida per llei.

—————-

Pregunta des d'USA: Em podríeu enviar un llistat de tots els metges a Austràlia que tinguin l'antídot per a la mossegada de serps de cascavell?

Resposta: Les serps de cascavell viuen en A-ME-RI-CA, d'on TU véns. Totes les serps australianes són innòcues i fàcils de domesticar.

—————-

Pregunta des d'USA: Tinc una pregunta sobre un animal australià molt conegut, però se m'ha oblidat el seu nom. És una espècie d'ós i viu en un arbre.

Resposta: Ah sí, es diuen óssos saltironants. Els óssos saltironants salten de l'arbre i es mengen els cervells de qui passi sota de l'arbre. L'única manera de repel·lir-los és ruixant-te amb orina humana abans d'anar a fer el passeig.

—————-

Pregunta des d'USA: Vaig estar a Austràlia el 1969 gaudint d'un permís de l'exèrcit, i m'agradaria trobar una novieta que vaig tenir llavors mentre vaig ser a Kings Cross. Em podeu ajudar?

Resposta: Sí, però hauràs de continuar pagant-la per hora igualment.

—————-

Pregunta des d'USA: Podré comunicar-me en anglès en tots els llocs que estic planejant visitar?

Resposta: Sí, però hauràs d'aprendre-ho primer.

—————-

I tal com diu al final del text original, si et fan preguntes estúpides contesta al mateix nivell i així de pas et diverteixes una estona.

L’original en espanyol el podeu llegir ací

Nota Aclaridora : Moltes vegades hem escoltat que quan des de Catalunya parlavem de si l'estatut, de si els símbols, de si la cultura, de si la protecció de la llengua i de temes similars des d'Espanya ens contestaven dient que els legisladors i els jutges no podien perdre el temps en aquestes futileses i que tenien que dedicar-se a les verdaderes preocupacions de la gent. Després de llegir aquesta noticia m'ha quedat ben clar quines són aquestes preocupacions tan greus.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

7 comentaris

El temple del penó

(Encetem un micaco històric…)

Penó

Avui, 9 d'octubre, dia de Sant Donís, és la diada nacional del País Valencià, el dia en que es recorda que ara fa 769 anys el nostre rei en Jaume I va entrar a la ciutat comandant els efectius catalanoaragonesos que la van conquerir. La història ens conta que dies abans, el 28 de setembre, els andalussins de Balansiya van aixecar un drap pintat imitant al penó real en senyal de rendició, aquest senyal es conegut com a Penó de Conquesta i es conserva actualment a la Casa de la Vila de la ciutat de València.

I on es va aixecar aquest senyal ? La història ens conta que damunt la torre d'Ali-Bufat, al costat d'un dels portals àrabs de la ciutat, la porta de Bab Ibn Sakhar. Avui en dia podem saber el lloc exacte on això va passar, aquest lloc va ser aquest…

Convent del Temple

… situat al costat de l'actual plaça del Temple i on, ara mateix, hi ha la Delegación de Gobierno. Aquest edifici, després de la conquesta, va ser el convent de l'Ordre del Temple, i, per aquest motiu, la torre on va onejar el penó es va passar a anomenar Torre del Temple. Amb la dissolució de l'Ordre del Temple l'any 1312 aquest edifici va passar a l'Ordre de Montesa, creada per Jaume II d’Aragó i on van anar a parar nombrosos ex-templaris de les terres de la Corona d'Aragó. L'actual edifici va ser construir entre 1761 i 1770 després de que un terratrèmol destruís l'anterior monestir. A una façana de d'aquest edifici podem trobar una placa commemorativa de la hissada del Penó.

Placa Penó

Aquest és un indret importatíssim de la nostra història, un dels llocs que marquen la construcció de la nostra nació, el lloc on es va protagonitzar aquell famós passatge del Llibre del Feyts que diu…

“E nos fom en la rambla, entre'l reyal e la torre; e quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del caval, e endreçam ves orient, e ploram de nostres uyls e besam la terra, per la mercé que déus nos havia feyta."

Per cert… no hi ha res que us cridi especialment l'atenció d'aquest paràgraf… ?

Nota meteorològica : Ahir per la tarda va caure una fortíssima tempesta damunt Badalona. I què passa a vegades després d'una tempesta? Doncs això …

arc sant martí

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

5 comentaris

Tal preguntaràs, tal contestaran

( Encetem un micaco contestador…)

Koala

S'ha de reconèixer que avui en dia s'ha d'estar amb la moral ben alta per veure els telenotícies. I és que amb aquests espais ja no cal anar al cinema per a veure drames, aquests espais ja s'encarreguen de portar-te tots els drames del món a casa teva. No estic dient que no sigui el que passa pel món, però hom sap que tan important és el que passa com la forma de contar-ho. I la forma aquesta de contar les coses encadenant drama rere drama sembla talment dissenyat per a fer-nos creure que per molt que ens puguem queixar hi ha gent que està molt pitjor i que val més que no ens queixem tant.

Davant d'aquest allau de drames és reconfortant trobar, de tant en tant, alguna noticia que ens permeti riure. I jo vaig riure de valent al llegir les preguntes que van arribar a l'Oficina de Turisme d'Austràlia i les contestacions que van donar, segurament no serà veritat però el riure si que ho va ser…

—————-

Pregunta des de la Gran Bretanya: Bufa el vent alguna vegada a Austràlia? He vist a la televisió que gairebé mai no plou allà i em pregunto com creixen les plantes….

Resposta: Importem totes les plantes ja crescudes i després ens asseiem a contemplar com moren.

—————-

Pregunta des d'EUA: Podré veure cangurs en ple carrer?

Resposta: Dependrà de la ingesta d'alcohol.

—————-

Pregunta des de Suècia: M'agradaria anar caminant des de Perth fins a Sydney. Podria seguir els rails del tren?

Resposta: I tant !!. Només estan a 4.500 km una de l'altra, simplement procura portar una mica més d'aigua amb tu.

—————-

Pregunta des de GB: Teniu caixers automàtics a Austràlia? Me'n podríeu enviar una llistat de tots els caixers, si hi ha, a Brisbane, Cairns, Townville and Hervey Bay?

Resposta: De què deies que es va morir el teu últim esclau?

—————-

Pregunta des d'EUA: Em podríeu donar informació sobre carreres d'hipopòtams?

Resposta: A-FRI-CA és aquest gran continent al sud d'Europa. AUS-TRA-LIA és aquesta gran illa en mig del Pacífic on no hi ha…. Bé, no importa. Clar que hi ha carreres d'hipopòtams tots els dimarts a la nit a Kings Cross ( Barri molt problemàtic a Sidney on es troba la prostitució ). L'entrada és gratuïta per als nudistes; vine nu.

—————-

Pregunta des d'USA: On queda el nord a Austràlia?

Resposta: Posa't mirant cap al sud i després gira 90 graus. Quan arribis allà, contacta'ns i et donarem la resta d'indicacions.

—————-

Pregunta des de GB: Està permès portar els teus propis coberts a Austràlia?

Resposta: Per a què? Simplement fes com nosaltres i menja amb les mans.

—————-

Pregunta des d'USA: Em poden enviar el programa de concerts dels nens cantaires del Cor de Viena?

Reposada: AUS-TRIA és aquest país bonic i petit al costat d'Alemanya, que és… , no importa. Clar, el cor dels nens cantaires de Viena canta tots els dimarts a la nit a Kings Cross, just després de les carreres d'hipopòtams. Vine nu; l'entrada és gratis per als nudistes.

—————-

Pregunta des de França: Teniu perfums a Austràlia?

Resposta: No. Fem pudor.

—————-

Pregunta des d'USA: He desenvolupat un nou producte, l'elixir de la joventut. Em podríeu dir on puc vendre'l a Austràlia?

Resposta: En qualsevol lloc on puguis trobar un gran grup de turistes americans.

—————- 

Pregunta des de GB: Puc portar talons a Austràlia?

Resposta: Ets un polític britànic, A què sí?

—————-

Pregunta des d'Itàlia: Em podríeu informar on hi ha a Tasmània una població femenina inferior a la masculina?

Resposta: Sí, en bars gai.

—————-

Pregunta des de França: Celebreu el nadal a Austràlia?

Resposta: Només per nadal.

—————-

Pregunta des d'Alemanya: Hi ha supermercats a Austràlia i puc comprar llet?

Resposta: No, som una tranquil·la civilització de caçadors i recol·lectors, a més d'estrictes vegetarians. La llet està prohibida per llei.

—————-

Pregunta des d'USA: Em podríeu enviar un llistat de tots els metges a Austràlia que tinguin l'antídot per a la mossegada de serps de cascavell?

Resposta: Les serps de cascavell viuen en A-ME-RI-CA, d'on TU véns. Totes les serps australianes són innòcues i fàcils de domesticar.

—————-

Pregunta des d'USA: Tinc una pregunta sobre un animal australià molt conegut, però se m'ha oblidat el seu nom. És una espècie d'ós i viu en un arbre.

Resposta: Ah sí, es diuen óssos saltironants. Els óssos saltironants salten de l'arbre i es mengen els cervells de qui passi sota de l'arbre. L'única manera de repel·lir-los és ruixant-te amb orina humana abans d'anar a fer el passeig.

—————-

Pregunta des d'USA: Vaig estar a Austràlia el 1969 gaudint d'un permís de l'exèrcit, i m'agradaria trobar una novieta que vaig tenir llavors mentre vaig ser a Kings Cross. Em podeu ajudar?

Resposta: Sí, però hauràs de continuar pagant-la per hora igualment.

—————-

Pregunta des d'USA: Podré comunicar-me en anglès en tots els llocs que estic planejant visitar?

Resposta: Sí, però hauràs d'aprendre-ho primer.

—————-

I tal com diu al final del text original, si et fan preguntes estúpides contesta al mateix nivell i així de pas et diverteixes una estona.

L’original en espanyol el podeu llegir ací

Nota Aclaridora : Moltes vegades hem escoltat que quan des de Catalunya parlavem de si l'estatut, de si els símbols, de si la cultura, de si la protecció de la llengua i de temes similars des d'Espanya ens contestaven dient que els legisladors i els jutges no podien perdre el temps en aquestes futileses i que tenien que dedicar-se a les verdaderes preocupacions de la gent. Després de llegir aquesta noticia m'ha quedat ben clar quines són aquestes preocupacions tan greus.

 

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Comentaris tancats a Tal preguntaràs, tal contestaran

Tal preguntaràs, tal contestaran

( Encetem un micaco contestador…)

Koala

S'ha de reconèixer que avui en dia s'ha d'estar amb la moral ben alta per veure els telenotícies. I és que amb aquests espais ja no cal anar al cinema per a veure drames, aquests espais ja s'encarreguen de portar-te tots els drames del món a casa teva. No estic dient que no sigui el que passa pel món, però hom sap que tan important és el que passa com la forma de contar-ho. I la forma aquesta de contar les coses encadenant drama rere drama sembla talment dissenyat per a fer-nos creure que per molt que ens puguem queixar hi ha gent que està molt pitjor i que val més que no ens queixem tant.

Davant d'aquest allau de drames és reconfortant trobar, de tant en tant, alguna noticia que ens permeti riure. I jo vaig riure de valent al llegir les preguntes que van arribar a l'Oficina de Turisme d'Austràlia i les contestacions que van donar, segurament no serà veritat però el riure si que ho va ser…

—————-

Pregunta des de la Gran Bretanya: Bufa el vent alguna vegada a Austràlia? He vist a la televisió que gairebé mai no plou allà i em pregunto com creixen les plantes….

Resposta: Importem totes les plantes ja crescudes i després ens asseiem a contemplar com moren.

—————-

Pregunta des d'EUA: Podré veure cangurs en ple carrer?

Resposta: Dependrà de la ingesta d'alcohol.

—————-

Pregunta des de Suècia: M'agradaria anar caminant des de Perth fins a Sydney. Podria seguir els rails del tren?

Resposta: I tant !!. Només estan a 4.500 km una de l'altra, simplement procura portar una mica més d'aigua amb tu.

—————-

Pregunta des de GB: Teniu caixers automàtics a Austràlia? Me'n podríeu enviar una llistat de tots els caixers, si hi ha, a Brisbane, Cairns, Townville and Hervey Bay?

Resposta: De què deies que es va morir el teu últim esclau?

—————-

Pregunta des d'EUA: Em podríeu donar informació sobre carreres d'hipopòtams?

Resposta: A-FRI-CA és aquest gran continent al sud d'Europa. AUS-TRA-LIA és aquesta gran illa en mig del Pacífic on no hi ha…. Bé, no importa. Clar que hi ha carreres d'hipopòtams tots els dimarts a la nit a Kings Cross ( Barri molt problemàtic a Sidney on es troba la prostitució ). L'entrada és gratuïta per als nudistes; vine nu.

—————-

Pregunta des d'USA: On queda el nord a Austràlia?

Resposta: Posa't mirant cap al sud i després gira 90 graus. Quan arribis allà, contacta'ns i et donarem la resta d'indicacions.

—————-

Pregunta des de GB: Està permès portar els teus propis coberts a Austràlia?

Resposta: Per a què? Simplement fes com nosaltres i menja amb les mans.

—————-

Pregunta des d'USA: Em poden enviar el programa de concerts dels nens cantaires del Cor de Viena?

Reposada: AUS-TRIA és aquest país bonic i petit al costat d'Alemanya, que és… , no importa. Clar, el cor dels nens cantaires de Viena canta tots els dimarts a la nit a Kings Cross, just després de les carreres d'hipopòtams. Vine nu; l'entrada és gratis per als nudistes.

—————-

Pregunta des de França: Teniu perfums a Austràlia?

Resposta: No. Fem pudor.

—————-

Pregunta des d'USA: He desenvolupat un nou producte, l'elixir de la joventut. Em podríeu dir on puc vendre'l a Austràlia?

Resposta: En qualsevol lloc on puguis trobar un gran grup de turistes americans.

—————- 

Pregunta des de GB: Puc portar talons a Austràlia?

Resposta: Ets un polític britànic, A què sí?

—————-

Pregunta des d'Itàlia: Em podríeu informar on hi ha a Tasmània una població femenina inferior a la masculina?

Resposta: Sí, en bars gai.

—————-

Pregunta des de França: Celebreu el nadal a Austràlia?

Resposta: Només per nadal.

—————-

Pregunta des d'Alemanya: Hi ha supermercats a Austràlia i puc comprar llet?

Resposta: No, som una tranquil·la civilització de caçadors i recol·lectors, a més d'estrictes vegetarians. La llet està prohibida per llei.

—————-

Pregunta des d'USA: Em podríeu enviar un llistat de tots els metges a Austràlia que tinguin l'antídot per a la mossegada de serps de cascavell?

Resposta: Les serps de cascavell viuen en A-ME-RI-CA, d'on TU véns. Totes les serps australianes són innòcues i fàcils de domesticar.

—————-

Pregunta des d'USA: Tinc una pregunta sobre un animal australià molt conegut, però se m'ha oblidat el seu nom. És una espècie d'ós i viu en un arbre.

Resposta: Ah sí, es diuen óssos saltironants. Els óssos saltironants salten de l'arbre i es mengen els cervells de qui passi sota de l'arbre. L'única manera de repel·lir-los és ruixant-te amb orina humana abans d'anar a fer el passeig.

—————-

Pregunta des d'USA: Vaig estar a Austràlia el 1969 gaudint d'un permís de l'exèrcit, i m'agradaria trobar una novieta que vaig tenir llavors mentre vaig ser a Kings Cross. Em podeu ajudar?

Resposta: Sí, però hauràs de continuar pagant-la per hora igualment.

—————-

Pregunta des d'USA: Podré comunicar-me en anglès en tots els llocs que estic planejant visitar?

Resposta: Sí, però hauràs d'aprendre-ho primer.

—————-

I tal com diu al final del text original, si et fan preguntes estúpides contesta al mateix nivell i així de pas et diverteixes una estona.

L’original en espanyol el podeu llegir ací

Nota Aclaridora : Moltes vegades hem escoltat que quan des de Catalunya parlavem de si l'estatut, de si els símbols, de si la cultura, de si la protecció de la llengua i de temes similars des d'Espanya ens contestaven dient que els legisladors i els jutges no podien perdre el temps en aquestes futileses i que tenien que dedicar-se a les verdaderes preocupacions de la gent. Després de llegir aquesta noticia m'ha quedat ben clar quines són aquestes preocupacions tan greus.

 

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Comentaris tancats a Tal preguntaràs, tal contestaran

Relat d’un aniversari

(Encetem un micaco personal…)

Pastís

Ja tinc un anyet més !! I per celebrar-ho hem anat a passar aquests dies amb la meva mare i el seu company, a la tranquil·la Caldes de Malavella. Si ja qualsevol cap de setmana miro de desconnectar, quan vaig a Caldes la desconnexió és absoluta, per això no he pogut llegir els vostres missatges fins avui. Moltes gràcies a tots !!

I ara us explicaré el que em van regalar. El primer regal va ser un autoregal… un passejada matutina per la ciutat de Girona, que això sempre és un plaer !! Potser els colors no són encara els adequats que ens comentava l'altra dia l'amic Vullunfestuc, però el cert és que ja començaven a abundar els taronges, marrons i ocres entre les fulles. Aprofitant el passeig vaig fotografiar l'Església de Santa Susanna del Mercadal, de la que vaig parlar no fa gaire temps…

Santa Susanna del Mercadal

… i cap al migdia vam tornar a casa i van començar a aparèixer els regals. El primer de tots unes espardenyes típiques, de les d'espart, que són una de les coses més còmodes i fresques per caminar durant l'estiu…

Espardenyes

… de segon uns llibres d'història local, dels quals ben segur en parlaré per aquesta plana abans o després …

Llibres

… i de tercer l'esperada HTC TyTN II ( nom clau Kaiser ) que substituirà a la meva estimada VEA i que em permetrà reduir el número de gadgets que porto a sobre…

HTC Kaiser

… i abans de comentar voldria agrair a la Laia el detall que va tenir enviant-me una postal per correu electrònic… moltes gràcies !! La postal era molt divertida, ja que el que complia anys mirava d'amagar espelmes enfonsant-les al pastel per llevar-se anys. Una tàctica molt ocorrent… però que jo no vaig poder utilitzar, almenys sense que es notés “una mica” …

Espelmes

De nou, moltes gràcies a tots !!

 

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

10 comentaris

El falcó fidel

(Encetem un micaco llegendari…)

ocellet

Trobo que aquests temps de tardor, de pluges i de fulles mortes, és l'època ideal per a contar llegendes. Bé, la veritat, seria encara més ideal si fes un xic més de fresqueta, perquè, la veritat, és que la combinació de xafogor i pluja que fa ara mateix a Badalona prepara l'ànim més per a un blues de Louisiana que per a una llegenda medieval,… però, que carai, la terra és la terra !!

Ens conta la història que al morir Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, va llegar els seus dominis als seus dos fills bessons: Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II ( molt original amb els nom no era el bon Ramon… ). Dels dos, qui destacava més era en Ramon Berenguer II, al que anomenaven Cap d'Estopes per la llarga i espessa melena rosa que tenia.

I sortint del terreny històric i entrant al de la llegenda, ens conta la tradició que anava Cap d'Estopes de cacera pels voltants del Montnegre quan va desaparèixer. L'endemà, un pagès, guiat per uns misteriosos laments, va trobar el seu cadàver i al costat estava el seu falcó, damunt d'una branca, emeten aquells terribles sorolls.

El cos del comte va ser dipositat dins d'un taüt i va ser portat a Girona. Durant tot el camí el falcó va estar sobrevolant la lúgubre comitiva fins que, al arribar a la porta de la catedral de Girona, va caure mort a peus del taüt. Avui en dia podem contemplar sobre la porta de l'antiga sagristia el meravellós sepulcre d'alabastre de Ramon Berenguer II i, una mica més enllà, sobre l'antiga porta de les sales capitulars, un falcó de pedra que recorda la fidelitat de la seua au.

Tomba Cap d'Estopes

Nota Personal: Un cap de setmana més… bé, la veritat és que no és un cap de setmana més, ja que al meu proper escrit dilluns, tindré un anyet més !! I vaja cap de setmana, dissabte dia 6, proclamació de la República Catalana i diumenge dia 7, Mare de Déu del Roser i dia de la Batalla de Lepant. A veure quants anys són ja, un, dos… ai fillet,… millor no pensar gaire. Bon cap de setmana a tothom !!

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

10 comentaris

Impunitats vergonyoses

(Encetem un micaco agreujat…)

Agressió

Sóc una persona que no crec que la violència pugui solucionar res, ben al contrari, puix sovint la violència genera violència i trenca el diàleg, també sóc una persona que crec en la igualtat, tothom hem de ser tractats de forma similar davant de fets similars i, per finalitzar, també crec en la justícia ( no tan en les lleis ), una justícia que ha de ser la mateixa per a tots ( per garantir la igualtat ) i ens ha de protegir dels violents que trenquen la convivència. I tot això que us he contat fa que davant de fets com els que us explicaré tot seguit tregui foc pels queixals.

El primer fet té com a escenari el Principat. Fa uns dies el president de Siutadanos, Albert Rivera, va denunciar que havia rebut amenaces de mort per part d'un grup anomenat Segadors al seu domicili. Com no podia ser menys amb un fet tan greu, els Mossos van encetar una investigació que ha acabat amb la detenció de dos militants de JERC. Davant del resultat de les investigacions, les JERC els ha obert un expedient que pot acabar en expulsió si es confirmen els càrrecs i el secretari general de ERC, Joan Puigcercós, ha trucat a en Rivera per a disculpar-se i assegurar al líder de Siutadanos que aquelles amenaces no són pròpies d'ERC i que els seus autors serien expulsats.

A tot això s'hauria d'afegir que el mateix dia en que va rebre la nota amenaçant, els Siutadanos van rebre al seu correu electrònic un missatge dels Segadors demanant-lis disculpes pels fets i anunciant-lis la seva dissolució. Els Siutadanos van trigar quatre dies a notificar aquest missatge als Mossos d'Esquadra. Aquesta dada, facilitada des de fons de la investigació, va indignar als Siutadanos que van acusar a la Conselleria de l'Interior d'intentar "erosionar-los" mitjançant "la manipulació informativa". El sr. Rivera de pas aprofita per a dir que "No culpabiliza a ERC, pero sí a las opiniones de algunos miembros".

El segon fet ens porta al País Valencià. Allà es va inaugurar l'altre dia l'exposició itinerant "un segle de cultura i ciència als Països Catalans" que commemora el centenari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Aquesta exposició, la itinerant i la fixa, van ser denunciades pel PP i per la Generalitat de Baix perquè el terme "Països Catalans" ja que, segons ells, aquests països no existeixen i mencionar una cosa que no existeix es veu que és contrari a la Constitución, al Estatuto de la Comunidad i no sé si fins i tot a la Biblia. A tot això, el ministre de Cultura espanyol es va sumar amb alegria a la festa i va denunciar, tot enfadat, l'incompliment per part de l'IEC d'un conveni de col·laboració al canviar unilateralment el títol de l'exposició, tal com ens va explicar en Cucarella al seu bloc.

Però tot això només són anècdotes, ja que el dia de la presentació els assistents van ser escridassats, amenaçats i van patir intents d'agressió per part de membres del Grup d'Acció Valencianista (GAV), fins i tot algun assistent el van amenaçar de mort i el van escridassar dient-li "terrorista catalanista" ( noteu la hipocresia ? ). Lamentablement aquest cas no és anecdòtic, ja que no fa gaire i davant un miting de ERC a València va passar una cosa similar, així com altres agressions com la que va patir el portaveu del Bloc a Mislata, l'atac a la associacó cultural Ca Revolta o les períodiques agressions que rep la llibreria 3 i 4. En tots aquest cassos no hi ha hagut gaires notícies dels resultats de les investigacions policials que, suposo, s'hauran obert. De trucades de condemna o de disculpa per part d'alguna autoritat o algun partit governant ja podeu suposar que res de res.

I és quan comparo aquests fets quan més m'agrada escoltar que en aquest Estat tots tenim els mateixos drets i gaudim de la mateixa protecció, ah… i també que els catalans som uns intoletants i "nazionalistes" com diuen molts espanyolistes. Jesucrist va dir "pels seus fets els coneixereu". Un home savi, aquest Jesús.

Nota Personal: Diuen les males llengües que tal i com estan les coses si fas una barbacoa et pot tocar gratis un viatge a Madrid…

Ferreres

 

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

6 comentaris

L’encant de la població de la porta

(Encetem un micaco viatger…)

Paret i Neu

Al nostre país tenim la sort de contar amb multitud d'indrets i poblets absolutament meravellosos on poder desconnectar de la frenètica i estressant vida urbana. Lamentablement, això també ho sap una part important del planeta i si volem gaudir plenament d'aquests indrets hem de cercar les dates adequades per no trobar-nos enmig de la gentada. Avui us parlaré d'un d'aquests llocs.

A la terra on està situat es va parlar la llengua basca fins el segle VI aproximadament, i això ha quedat ben patent a la toponímia d'aquelles contrades. El poble del que vull parlar es diria “població de la porta” en la nostra llengua, però nosaltres el coneixem en la seva forma basca, Taüll, últim poble de la vall de Boí, direcció aigües amunt, i que amb el seu nom indica com n'han canviat les coses, doncs ara l'entrada d'aquesta vall està situada gairebé al punt oposat.

El primer que ens crida l'atenció són els paisatges, aquests magnífics paisatges d'altes muntanyes, enormes boscos i prats d'un verd llampant. Des de Taüll podem observar vistes com aquesta…

Vista Erill la Vall

… on s'observa, en la part de baix, el poble d'Erill La Vall i a la seua esquerra, si us fixeu, veure un gran esvoranc a la muntanya que s'anomena Ribampiedro, que és una gran esllavissada situada al nord-est d'aquell poble.

Com tots els pobles del voltant i dels pobles de muntanya en general, la característica comuna de les cases de Taüll és la pedra coronada amb taulades de pissarra…

Taulada

… és agradable veure que totes les construccions, més o menys, segueixen la mateixa estètica, estètica que els atorga personalitat i que també podem trobar als seus carrers, on els grisos i marrons de la fusta i la pedra combinen amb el verd de la vegetació i els colors vius de les flors per crear imatges encisadores…

Carrer

… i on podem trobar escenes dignes de qualsevol rondalla romàntica de narracions de pastorets…

Casa

… tot i que la joia de la corona de Taüll, com d'altres pobles de la Vall de Boí, són les seves esglésies romàniques, construïdes pels senyors de la vall, els senyors d'Erill, durant el segle XII, com la famosa Sant Climent de Taüll…

Sant Climent

… però aquesta església és mereix un apunt especial només per a ella, un altre dia. Per avui quedem-nos amb els paisatges, l'aire i l'ambient de Taüll, un poble on, si es sap escollir les dates, podem comprovar com el temps no flueix a tot arreu igual. I per a mi això és molt reconforant.

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

4 comentaris

El sainet aquós

(Encetem un micaco observador…)

Aqua

Sembla mentida com un compost químic transparent, inodor, insípid, format per només dos elements, que no és troba mai en estat pur i amb una estructura química peculiar sigui tan important. Element fortament lligat a qualsevol cultura, on pren les més variables significacions, sobretot la de puresa o neteja, a més de ser un dels quatre elements clàssics, forma sovint part dels paisatges més meravellosos del planeta en forma de riu, mar, llac o salt d'aigua. L'aigua, aquest element únic que serveix per a tot, també serveix per a fer política.

I la veritat és que l'última batalleta al voltant d'aquest element és un espectacle vergonyós. Tot va començar quan la sra. alcalde de València, Rita Barberá, es va queixar de que el Govern Central feia una major inversió a l'Expo de Saragossa que no pas a la Copa Amèrica de València, queixa que va rebre immediata replica per part de l'alcalde de Saragossa Juan Alberto Belloch. Davant l'allau de crítiques, la cosa va quedar més o menys tancada.

Però llavors va venir el tinent d'alcalde de València, sr. Alfonso Grau, i va trobar que la Caravana de l'Aigua que ha organitzat el consistori saragossà per a patrocinar l'Expo per diferents ciutats de l'Estat era "una provocación" i es va negar a que la caravana passés per València "por miedo a que los agricultores monten una tomatina como en Buñol". L'alcalde Barberà no va trigar en fer costat al seu tinent d'alcalde dient que el tema de l'aigua era un tema "muy sensible", que desitjava per a la ciutat manya, «una ciudad hermana el mayor de los éxitos y el mayor de los triunfos» i que el veritable debat era que «ojalá yo tuviera el dinero que manda el Gobierno directamente a Zaragoza para invertir igual en Valencia».

I per si no havia prou sarau, l'alcade socialista de Bunyol va enviar una carta a l'alcalde de Saragossa qualificant de vergonyoses les paraules de Grau per associar la famosa festa del seu poble amb presuntes respostes violentes dper part de llauradors, i oferint el seu poble com a destinació de la Caravana de l'Aigua si el consistori valencià finalment no volia autoritzar el seu pas per la ciutat del Túria.

A tot això la caravana encara no ha rebut els permisos i l'alcade de València va demanar més informació sobre la caravana a les autoritats de Saragossa, ja que segons la Rita s'ha d'actuar amb prudència davant l'«extrema sensibilización de los valencianos en el tema del agua». Ja m'agradaria saber a mi que ha de tenir de perillosa una caravana on es vol fer incís en que s'ha de tenir cura de l'aigua ja que és aquest un element escàs, i em guardo per a mi “la extrema sensibilización” que pot tenir la Barberá amb l’aigua, que cadascú l’interpreti com vulgui.

I d'aquesta manera els peperos que viuen al País Valencià tornen a barrejar per enèsima vegada diners, política i aigua de forma descarada, com venen fent des de temps del transvasament de l'Ebre. I sort que Saragossa és ciutat germana, puix és veu que les catalanes eren ben estranyes per a la Rita i no es van merèixer ni una sola paraula agradable, només atacs de tota mena. Això si, ells ho fan tot sempre posant per davant els interessos dels llauradors, per aquests pobres llauradors que veuen com any rere anys els paguen menys  les  collites ( l'any passat va ser un desastre en els preus que reben per les taronges tot l'excepcional collita que hi ha haver ), sotmesos cada vegada més a creixents pressions urbanístiques i que han de fer mans i mànigues per a conservar l'aigua que tenen destinada per a producció agrícola, ja que sovint la Generalitat de Baix mira de comprovar si a les diferents comunitats de regants “sobra” aigua que es pugui destinar a altres objectius més "edificants".

I si això tothom ho veiem… perquè coi ningú no fa res ?

Nota Noticiera : Avui m'he assabentant que la fins fa poc omnipresent constructora valenciana Llanera ha presentat suspensió de pagaments. Curiós cas el d'aquesta constructora que del no res va aparèixer de cop per arreu i de sobte desapareix de forma també ràpida enmig d'un olor a allò que els espanyols diuen "pelotazo". Si es donessin més cassos semblants, potser els llauradors del País Valencià deixerien misteriossament de tenir tanta necessitat d'aigua ( notis la ironia… )

 

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

5 comentaris