L’encant de la població de la porta

(Encetem un micaco viatger…)

Al nostre país tenim la sort de contar amb multitud d'indrets i poblets absolutament meravellosos on poder desconnectar de la frenètica i estressant vida urbana. Lamentablement, això també ho sap una part important del planeta i si volem gaudir plenament d'aquests indrets hem de cercar les dates adequades per no trobar-nos enmig de la gentada. Avui us parlaré d'un d'aquests llocs.

A la terra on està situat es va parlar la llengua basca fins el segle VI aproximadament, i això ha quedat ben patent a la toponímia d'aquelles contrades. El poble del que vull parlar es diria “població de la porta” en la nostra llengua, però nosaltres el coneixem en la seva forma basca, Taüll, últim poble de la vall de Boí, direcció aigües amunt, i que amb el seu nom indica com n'han canviat les coses, doncs ara l'entrada d'aquesta vall està situada gairebé al punt oposat.

El primer que ens crida l'atenció són els paisatges, aquests magnífics paisatges d'altes muntanyes, enormes boscos i prats d'un verd llampant. Des de Taüll podem observar vistes com aquesta…

… on s'observa, en la part de baix, el poble d'Erill La Vall i a la seua esquerra, si us fixeu, veure un gran esvoranc a la muntanya que s'anomena Ribampiedro, que és una gran esllavissada situada al nord-est d'aquell poble.

Com tots els pobles del voltant i dels pobles de muntanya en general, la característica comuna de les cases de Taüll és la pedra coronada amb taulades de pissarra…

… és agradable veure que totes les construccions, més o menys, segueixen la mateixa estètica, estètica que els atorga personalitat i que també podem trobar als seus carrers, on els grisos i marrons de la fusta i la pedra combinen amb el verd de la vegetació i els colors vius de les flors per crear imatges encisadores…

… i on podem trobar escenes dignes de qualsevol rondalla romàntica de narracions de pastorets…

… tot i que la joia de la corona de Taüll, com d'altres pobles de la Vall de Boí, són les seves esglésies romàniques, construïdes pels senyors de la vall, els senyors d'Erill, durant el segle XII, com la famosa Sant Climent de Taüll…

… però aquesta església és mereix un apunt especial només per a ella, un altre dia. Per avui quedem-nos amb els paisatges, l'aire i l'ambient de Taüll, un poble on, si es sap escollir les dates, podem comprovar com el temps no flueix a tot arreu igual. I per a mi això és molt reconforant.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet