(Encetem un micaco agreujat…)
Sóc una persona que no crec que la violència pugui solucionar res, ben al contrari, puix sovint la violència genera violència i trenca el diàleg, també sóc una persona que crec en la igualtat, tothom hem de ser tractats de forma similar davant de fets similars i, per finalitzar, també crec en la justícia ( no tan en les lleis ), una justícia que ha de ser la mateixa per a tots ( per garantir la igualtat ) i ens ha de protegir dels violents que trenquen la convivència. I tot això que us he contat fa que davant de fets com els que us explicaré tot seguit tregui foc pels queixals.
El primer fet té com a escenari el Principat. Fa uns dies el president de Siutadanos, Albert Rivera, va denunciar que havia rebut amenaces de mort per part d'un grup anomenat Segadors al seu domicili. Com no podia ser menys amb un fet tan greu, els Mossos van encetar una investigació que ha acabat amb la detenció de dos militants de JERC. Davant del resultat de les investigacions, les JERC els ha obert un expedient que pot acabar en expulsió si es confirmen els càrrecs i el secretari general de ERC, Joan Puigcercós, ha trucat a en Rivera per a disculpar-se i assegurar al líder de Siutadanos que aquelles amenaces no són pròpies d'ERC i que els seus autors serien expulsats.
A tot això s'hauria d'afegir que el mateix dia en que va rebre la nota amenaçant, els Siutadanos van rebre al seu correu electrònic un missatge dels Segadors demanant-lis disculpes pels fets i anunciant-lis la seva dissolució. Els Siutadanos van trigar quatre dies a notificar aquest missatge als Mossos d'Esquadra. Aquesta dada, facilitada des de fons de la investigació, va indignar als Siutadanos que van acusar a la Conselleria de l'Interior d'intentar "erosionar-los" mitjançant "la manipulació informativa". El sr. Rivera de pas aprofita per a dir que "No culpabiliza a ERC, pero sí a las opiniones de algunos miembros".
El segon fet ens porta al País Valencià. Allà es va inaugurar l'altre dia l'exposició itinerant "un segle de cultura i ciència als Països Catalans" que commemora el centenari de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). Aquesta exposició, la itinerant i la fixa, van ser denunciades pel PP i per la Generalitat de Baix perquè el terme "Països Catalans" ja que, segons ells, aquests països no existeixen i mencionar una cosa que no existeix es veu que és contrari a la Constitución, al Estatuto de la Comunidad i no sé si fins i tot a la Biblia. A tot això, el ministre de Cultura espanyol es va sumar amb alegria a la festa i va denunciar, tot enfadat, l'incompliment per part de l'IEC d'un conveni de col·laboració al canviar unilateralment el títol de l'exposició, tal com ens va explicar en Cucarella al seu bloc.
Però tot això només són anècdotes, ja que el dia de la presentació els assistents van ser escridassats, amenaçats i van patir intents d'agressió per part de membres del Grup d'Acció Valencianista (GAV), fins i tot algun assistent el van amenaçar de mort i el van escridassar dient-li "terrorista catalanista" ( noteu la hipocresia ? ). Lamentablement aquest cas no és anecdòtic, ja que no fa gaire i davant un miting de ERC a València va passar una cosa similar, així com altres agressions com la que va patir el portaveu del Bloc a Mislata, l'atac a la associacó cultural Ca Revolta o les períodiques agressions que rep la llibreria 3 i 4. En tots aquest cassos no hi ha hagut gaires notícies dels resultats de les investigacions policials que, suposo, s'hauran obert. De trucades de condemna o de disculpa per part d'alguna autoritat o algun partit governant ja podeu suposar que res de res.
I és quan comparo aquests fets quan més m'agrada escoltar que en aquest Estat tots tenim els mateixos drets i gaudim de la mateixa protecció, ah… i també que els catalans som uns intoletants i "nazionalistes" com diuen molts espanyolistes. Jesucrist va dir "pels seus fets els coneixereu". Un home savi, aquest Jesús.
Nota Personal: Diuen les males llengües que tal i com estan les coses si fas una barbacoa et pot tocar gratis un viatge a Madrid…
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
doncs a mi les barbacoas m´agraden i ultimament les que es fan en paper fotografic mes encara.
Violencia,clar que si!!Poble armat,poble respectat!!quina gran veritat
Sobre els jerkis, crec sincerament que després de tants somnífers que els han administrat des de la direcció, després de dedicar-se a campanyetes ridícules amb un to nacional ínfim comparades amb les que feien abans… de cop i volta els va entrar les ganes de fer alguna cosa i amb tanta rauxa acumulada la van cagar de ple. No hi ha excusa per alimentar aquesta gent, per que això és el que han fet.
Deixem que els nazis siguin ells, com sempre ha estat i fem coses que sigui útils.
L’únic problema que hi veig, en això del regal que et fan a les barbacoes, és la gran rebuda franquista que et donen.
Quina vergonya!!!!!
ddriver: Un poble armat és temut, però no respectat. El respecte no és guanya amb les armes, aquestes només són les eines dels que no tenen arguments.
Tresinores: Tens tota la raó, tenim prou raó com per a poder protestar sense donar-lis arguments.
Txell: Què es pot esperar d’una democracia de tracatà? I respecte els problemes, lamentablement ho és. Jo també en tinc. fins i tot per penjar apunts. En quant tingui una plantilla de Blogger mig decent emigro.
com aminim estariem amb igualtat de condicions,l historia diu que el poble catala era un poble guerrer,desde que ens van cambiar allo per el seny,ja no som una nacio sino un putiferi,aqui tthom ens fot tot el que vol
Jo entenc que tal i com està el món sigui necessari, però crec jo que no s’ha de deixar caure sobre aquest fet tot el pes. Un comença tenint armes justament per defensar-se dels demés, però és pot acabar utilitzant-les de la mateixa manera que ho fan els altres. I sinó mira’t el cas d’Israel.
El poble català és guerrer, però no és pas dictatorial ni agressiu fora de mida, com alguns altres veïns nostres.