El falcó fidel

(Encetem un micaco llegendari…)

ocellet

Trobo que aquests temps de tardor, de pluges i de fulles mortes, és l'època ideal per a contar llegendes. Bé, la veritat, seria encara més ideal si fes un xic més de fresqueta, perquè, la veritat, és que la combinació de xafogor i pluja que fa ara mateix a Badalona prepara l'ànim més per a un blues de Louisiana que per a una llegenda medieval,… però, que carai, la terra és la terra !!

Ens conta la història que al morir Ramon Berenguer I, comte de Barcelona, va llegar els seus dominis als seus dos fills bessons: Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II ( molt original amb els nom no era el bon Ramon… ). Dels dos, qui destacava més era en Ramon Berenguer II, al que anomenaven Cap d'Estopes per la llarga i espessa melena rosa que tenia.

I sortint del terreny històric i entrant al de la llegenda, ens conta la tradició que anava Cap d'Estopes de cacera pels voltants del Montnegre quan va desaparèixer. L'endemà, un pagès, guiat per uns misteriosos laments, va trobar el seu cadàver i al costat estava el seu falcó, damunt d'una branca, emeten aquells terribles sorolls.

El cos del comte va ser dipositat dins d'un taüt i va ser portat a Girona. Durant tot el camí el falcó va estar sobrevolant la lúgubre comitiva fins que, al arribar a la porta de la catedral de Girona, va caure mort a peus del taüt. Avui en dia podem contemplar sobre la porta de l'antiga sagristia el meravellós sepulcre d'alabastre de Ramon Berenguer II i, una mica més enllà, sobre l'antiga porta de les sales capitulars, un falcó de pedra que recorda la fidelitat de la seua au.

Tomba Cap d'Estopes

Nota Personal: Un cap de setmana més… bé, la veritat és que no és un cap de setmana més, ja que al meu proper escrit dilluns, tindré un anyet més !! I vaja cap de setmana, dissabte dia 6, proclamació de la República Catalana i diumenge dia 7, Mare de Déu del Roser i dia de la Batalla de Lepant. A veure quants anys són ja, un, dos… ai fillet,… millor no pensar gaire. Bon cap de setmana a tothom !!

 

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

10 respostes a El falcó fidel

  1. ddriver diu:

    Curiosa llegenda,bon cap de setmana i felicitats per endevant

  2. nimue diu:

    doncs que tingues molt bon dia d’aniversari! i gràcies per una nova llegenda! 🙂

  3. Carquinyol diu:

    ddriver: Moltes gràcies company. Bon cap de setmana per a tu també !! 🙂

    nimue:oh… el plaer de compartir llegendes és meu !! Gràcies per les felicitacions 😀

  4. Carai tu, la llegenda d’en Cap d’Estopa i el falcó de la catedral és poc coneguda -sobretot el falcó de pedra! Carquinyol sempre sorprens!

    Per cert PER MOLTS ANYS!

  5. Alalluna diu:

    aquest any serà el sis?, o el set?, el dia que vas néixer?, o el dia en què et van inscriure en el registre?… Tots els anys t’agrada jugar amb les dates per portar-me la contrària, aquest any ja me les enginyaré jo perquè no ho aconsegueixis!… Per cert, què t’hauran regalat? jijiji, el sis?, o el set?, ja veurem quan ho descobreixes!

  6. Carquinyol diu:

    vullunfestuc: Moltes gràcies mestre!! Bé, no hi ha cap secret especial, només saber on llegir 😉

    Txell: Gràaaaaacies !! A les llegendes t’hi pots trobar falcons amorossos i de tot !!

    Alalluna: ummm m’ho haig de rumiar 😉 hehehe

  7. joan diu:

    hola carquinyol!
    per molts anys home!!!!!!
    segueix així!

  8. Laia diu:

    M’ha agradat la llegenda!

    Veus el que et deia? Dimecres examen d’Història, a veure si m’ho sé: Ramon Berenguer I va posar fi a la violenta revolta feudal del s XI, acceptant l’orde nobiliari (deixant que preservessin els pactes que havien establert entre ells) a canvi de ser el príncep de la piràmide feudal i que tothom li fos fidel. També va dirigir Assemblees de Pau i Treva, etc… Què, m’aproves? [Uix quin rotllo de comentariiiii]

    Moltes felicitats pels… deu? vint? ai no perdó que eren quinze no? Ai quina joventut, que els que ens fem grans ja perdem la memòria…! 😛

  9. Anna diu:

    jeje, si vols fresqueta jo te’n regalo una mica, que aquí dalt en sobra! això sí, no hi tinc pluja (per sort).

    i per cert, això de l’aniversari s’avisa amb temps, que encara no he pogut anar a buscar les galetes daneses que em vas demanar!

    (ara no sé si abans s’ha publicat o no… en fi, ho torno a provar per si no heu rebut un comentari tan edificant (ehem) com el que he fet)

  10. Carme diu:

    Jo recordo quan ens la van explicar a l’escola (o era l’institut) aquesta llegenda, tot visitant aquesta catedral que em té el cor robat…

    Felicitats! I que passis uns dies dels millors, entre freds i calors i pujades de temperatura!

Els comentaris estan tancats.