(Encetem un micaco observador…)
Quan hom es queda amb un detall i no veu el problema en si es sol dir que “els arbres no deixen veure el bosc” i crec que és just això el que passa amb tot el tema de la crema de les fotos del rei espanyol. Però no és només això, hi ha encara una mica més, ja que segons els arbres agafats com a referència, el bosc resulta que és d'una classe o d'una altra.
Pels mitjans espanyolistes només els interessa una cosa, i és el desafiament vers l'Estat que suposa l'acte de cremar fotos de l'actual rei borbó. Esperen com voltors qualsevol nova ocasió per denunciar que al Principat segueixen amb aquesta pràctica incendiaria, senyalant de vegades com a culpables de que això passi als governants d'ací. És tal el rebombori que està agafant el cas que ja apareix fins i tot als diferents programes de teleescombraries de les diferents cadenes de televisió espanyoles.
I és que un tema que podia ser considerat més o menys habitual (ja que cal recordar que les mostres de rebuig al rei espanyol no són pas estranyes a casa nostra) gràcies a la intervenció de l'Audiencia Nacional Espanyola i als diferents mitjans de comunicació espanyols s'està convertint quasi en una qüestió d'Estat. I quan hi apareixen els mitjans de comunicació apareixen inevitablement els polítics, alguns per exigir penes ( PP i Siutadanos ) i altres per condemnar els fets, com el sr. Montilla ( “Una Catalunya respectuosa amb totes les institucions, amb tots els símbols i amb totes les lleis del nostre ordenament jurídic. Una Catalunya que no necessita cremar res per fer-se escoltar i per fer-se valer" ) I de seguida miren de portar-lo al seu terreny electoral, com el sr. Hereu que atribueix els fets al retrocés electoral dels independentistes: "Com menys suport hi ha, a vegades, més radicalitat s'expressa".
I de seguida apareixen els tòpics. Primer tòpic: només són un petit grup el que ho fa, com va dir en Montilla "Catalunya té poc a veure amb aquesta visió d'uns centenars de persones cremant fotografies del Rei. La majoria dels catalans se senten molt lluny d'aquestes actituds" Potser te raó, però siguin pocs o molts és una situació que s'ha de solucionar, ja que és a totes totes injust en una democràcia que algú pugui anar a presó per un fet així.
El segon tòpic també bé de mà de Montilla quan ens diu que "Són accions minoritàries, condemnables, rebutjables, que ajuden els enemics de Catalunya” M'agradaria saber qui són per a ell aquests enemics, ja que crec que no ens posariem d'acord. Desgraciadament, els “enemics de Catalunya” no necessiten de cap tipus d'accions, ja que quan volen ens envien tota la merda que volen al capdamunt, i, per tant, no cal que ens estiguem de ser políticament incorrectes, puix ens tocarà el rebre igualment. Sabeu allò de “parlar clar i català”? Doncs jo ho trobo a faltar molt sovint en política. Parlant clar, penso queixar-me de tot allò que no m’agradi i criticar a qui sigui, el pugui utilitzar el PP, el PSOE o qui vulgui. Això de callar per no donar arguments a la dreta espanyola em sembla vergonyós, sobretot quan l’esquerra espanyola tampoc s’ha mostrat mai com un gran amic dels catalans.
El tercer tòpic és una mica estrany, i és aquell que diu que tot el que no vol la dreta espanyola ens ha d'afavorit. El vaig llegir l'altre dia en aquest article d'El Periódico de Catalunya signat per Francesc Hom Molist, diputat de CiU al Parlament, i on es pot llegir, entre altres afirmacions amb les que estic d'acord com ara “pretendre empresonar algú per cremar una fotografia és, per pur sentit comú, clarament desproporcionat” altres que em van crear la perplexitat, quan no la vergonya, més absoluta, com ara “cal tenir present que la Corona espanyola és avui l'única institució de l'Estat no polititzada i, per tant, amb capacitat d'exercir un simbòlic i necessari arbitratge” o “L'ÚNIC objectiu d'Aznar era i és venjar la traïció que va fer el Rei al règim feixista i, sobretot, erigir-se després com a primer gran president de la nova república espanyola”. Ras i curt, ens interessa la monarquia perquè la dreta espanyola l'ataca. Home… el que vulguin fer els espanyols amb el seu rei és assumpte seu, i que nosaltres l’haguem d’atacar o no ho podem discutir… ara bé, defensar-la… !! El que sembla clar és que els catalans no poden acceptar mai un rei descendent d'una dinastia que se'ns va imposar per les armes i que va tractar de forma genocida la nostra cultura i al nostre poble. Però és que a més, dir que la Corona espanyola no està polititzada és voler oblidar de forma ràpida i convenient coses com aquelles paraules de “a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano”.
Fins ara hem vist els detalls, els diferents arbres, però ara bé el que es veritablement greu, almenys per a mi, i és que hom vegi normal que a una democràcia s'hagin de fer manifestacions reivindicant la llibertat d'expressió, com la que va haver dissabte a Barcelona. El greu és que, amb l'excusa de falta de respecte al rei s'està imposant una mena de censura a qualsevol tipus de missatge, ja no només la crema de fotografies, sinó fins i tot pancartes, acós a fotògrafs o murals, com aquest que podran fer Maulets a Pedreguer després de rebre permís del consistori, que el PP ja amenaça de denunciar i que els mitjans sensacionalistes espanyolistes ja ataquen .
Perquè serà que tot plegat en comença a olorar de la mateixa manera que aquelles lleis que es van fer per “protegir” a la població després dels atemptats del 11-S a EEUU ?
Nota Curiosa: Les censures solen tenir sempre un punt surrealista. Si l'altra dia ja vaig comentar allò tan curiós de que si cremaves una foto de Toni Albà vestit de Rei els Mossos no et feien res perquè cremaves, segons ells, a un actor, ara m'ha vingut al cap una altra qüestió. Si agafo una senyera i amb tires vermelles i grogues l'altero perquè sembli una bandera espanyola i la cremo… és delicte o no ? Per la mateixa regla de tres, només seria delicte si ho fos cremar una senyera… i això ho és? Com va acabar allò de les senyeres cremades de Reus? Algú ho sap ?
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
