(Encetem un micaco antidesmotivador…)
Ahir em comentava un company físicament lluny de la nostra terra i emocionalment molt a prop que estava cada cop més desanimat, que sembla que, nacionalment parlant, no anem enlloc. L'entenc. L'entenc perquè a mi m'ha passat quelcom del mateix, l’entenc perquè hi ha moments en que he pensat exactament el mateix que ell. Però encara hi ha esperança.
Potser no hi ha grans moments ni cops d'efecte, però definitivament, i encara que no ho veiem, alguna cosa passa. I el més curiós és que passa com sempre solen passar les coses importants, de forma silenciosa i totalment aleatòria. Potser no és res, una rucada només, però el cert és que està posant nerviós a més d'un. I ja sabem què passa quan algú es posa nerviós políticament: intenta desmobilitzar al contrari.
L'altre dia ja vaig parlar d'un article de Joan Barril on quasi bé tractava als independentistes d'animals plens d'odi i on només faltava dir que menjaven nens per les nits. I Ahir mateix El Periódico seguia amb la mateixa estratègia. Al seu editorial podíem llegir que …
“La conjuntura dels últims mesos, caracteritzada certament per una suma d'incidents que han incidit en la qualitat de vida de la ciutadania, ha portat una part de polítics i publicistes a proclamar la necessitat de superar el marc estatutari quan amb prou feines hi ha hagut temps per estrenar i posar a prova l'eficàcia del nou Estatut. Creure que el ciutadà consumidor, l'empresari, el professional o l'obrer seran arrossegats a una aventura secessionista per molt enfadats que estiguin per la qualitat dels serveis públics o privats que reben és un error de perspectiva, per molt que hi hagi qui vulgui pescar en aigües tèrboles i pretengui fer-los creure que la culpa no és mai dels catalans, sinó sempre d'Espanya i dels espanyols. “
… i el mateix Joan Barril deia..
“Creure que la independència és sinònim d'eficàcia i de bona manera de fer és un bon propòsit. Però els mons perfectes no existeixen. En tot cas existeixen els governs més pròxims. I la proximitat pot donar consol, però no sempre dóna saviesa. La independència s'ha de sembrar sobre la humilitat. Contràriament es pot donar el cas que, davant del primer problema de l'independent, s'hagi de tornar a les fonts de l'opressió i acceptar que més val incompetent conegut que competent per inventar. “
Resumint : Que tot el que hem patit els darrers temps al Principat ha estat fruit de la mala sort, que la culpa no és pas dels espanyols i que més val inútil conegut que geni per conèixer. Curiosa forma conservadora de pensar d'un diari que es titlla de “progressista”. Potser m'ho imagino jo, però sembla ser que aquests “incidents fortuits” estan obrint els ulls a més d'un sobre les bondats de l'autogovern i l’espoli que patim, i això fa que s'encenguin alarmes allà on tots sabem, alarmes que disparen, al seu torn, als fidels aliats propagandístics per a mirar d’acallar-les.
Perquè la veritat és que, a hores d'ara, el caos dels transports i la manca d'infraestructures és responsabilitat, sobretot, del Govern Central.És cert que jo no tinc forma de saber si el govern que trio és savi o no, però si puc saber si és pròxim i si estarà pendent de les meves necessitats, que és bàsicament el que vull i el que m'interessa. De moment ha quedat prou clar que el Govern Espanyol no hi està pendent, i, per tant, no m’interessa.
I sincerament, sr. Barril, si l'”incompetent conegut” el pago jo, prefereixo triar per veure si tinc sort i escolleixo a un competent. Fet i fet, si la cosa surt malament, em quedo igual, no ?
Nota Comunicativa : L'altre dia deia Jordi Pujol que darrerament veia un clima de catalanofòbia com mai havia vist, i part de raó té. Com a exemple, ahir a Barrapunto comentaven que a Catalunya es poden comprar ordinadors amb la distribució de Linux Linkat, feta pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya. Doncs bé, a aquesta noticia tecnològica de seguida li van sortir comentaris del tipus “Tan agarrados son que no que no quieren pagar la licencia de Windows “ o “Ya me imagino la clase de "educación" que meterán para los niños. Lavado de cerebro, lo llamaban antes. Que si dejamos caer "nación" por aquí, "libertad" por allá, ¡y ya tenemos otro charneguito de 5 años independentista [youtube.com]! ¡Viva!”.
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
