La serp, el tauró i el miracle

(Encetem un micaco de llegendes…)

Encetarem aquest apunt com si fos un acudit. Què tenen en comú una serp, un tauró i un miracle ?? Ho sabeu? No? Encara res? Bé,… la resposta és la ciutat de Tarragona. M'explico… les vacances d'estiu són època de poques notícies, per tant els mitjans informatius han d'omplir els seus espais amb noticies curioses, inversemblants o fantàstiques que en altres èpoques de l'any ni apareixerien. Una d'aquestes noticies, molt utilitzada, eren histories sobre Nessie, el monstre del Llac Ness, i això va fer que a aquest tipus de noticies se les bateges com a “serps d'estiu”. Però aquest passat estiu a les nostres terres hem canviat les serps pels taurons que van aparèixer per les platjes de Tarragona, i justament el nom d’aquesta platja és la platja del Miracle.

El nom d'aquesta platja bé de la paraula llatina miraculum, que significa mirador,guaita o vigilància, ja que al seu costat hi ha una muntanya que permet vigilar d'allò més bé la costa i la platja… però la imaginació popular va trobar una altra explicació llegendària per aquest nom.

Conta la llegenda que un bon dia del segle XIII va arribar a aquesta platja un mariner que portava un missatge segellat pel bisbe Sant Oleguer. Al llegir el missatge, el bisbe es va preparar immediatament per a la marxa i se'n va anar cap a la platja per a embarcar-se amb el mariner, però una forta tempesta ho impedia. En un acte inconscient, el Sant va maleir la tempesta i, de sobte, aquesta va desaparèixer. Això el va impressionar, però estava tan preocupat per a complir la seua missió que no li va donar importància i va embarcar.

Mentrestant, per la ciutat s'havia escampat la notícia del misteriós missatges i de la ràpida marxa del bisbe. Temen pel seu benestar els ciutadans vigilaven el mar esperant la seua tornada, fins que un dia aparegué el vaixell que se l'havia emportat i el poble tarragoní va baixar a la platja ple de joia.

Al arribar, però, es van trobar al Bisbe plorant i molt avergonyit. Aquest els va confessar que, en el moment de la seva marxa, i en un acte irreflexiu, havia maleït a la tempesta, un element de Déu, i els va explicar que, com a penediment, es tancaria en una cambra fins que Nostre Senyor li mostrés de forma clara el seu perdó. I per donar més força al seu vot, va agafar una clau, la va mostrar a la gent i la va llançar a l'aigua.

Anava el bon sant per les ruïnes de l'amfiteatre romà de camí cap al seu autoimposat captiveri quan, de sobte, va escoltar un gran rebombori provinent de la platja, “miracle, miracle” cridava el poble. El Sant és girà de seguida i va poder veure com un petit peix sortia del mar i, des de la sorra, oferia la clau al seu amo. Atenent aquesta senyal divina, el Sant va decidir construir allà mateix la famosa església de Nostra Senyora del Miracle, les ruïnes de la qual encara les podem contemplar al que havia estat l’arena de l'amfiteatre romà.

Nota llegendaria: Diu la tradició que sempre que hi hagi a Tarragona una gran epidèmia, tots aquells que es banyin a la platja del Miracle es guariran i sobreviuran. Potser només és una tradició, però….

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet