(Encetem un micaco d'adéus…)
La teva vida no es presentava gaire fàcil, vas començar sent un regal de Nadal, un d’aquells regals vius amb plomes que fan molta il·lusió als nens al començament però que de seguida se n’obliden i són un destorb. De fet, molts dels teus companys no van aguantar gaires dies més, però tu, per incidències del destí, vas arribar a ca la veïna de la meva mare i el seu company.
Ella els hi va preguntar si et volien ja que no sabia que fer amb tu. Ells tenien un vell galliner sense utilitzar que van arreglar i és on et van instal·lar, amb recipient on et podies remullar. Cada dia et posaven verdures per menjar i et banyaven amb una mànega, un bany que era una de les coses que més t’agradava, sobretot en els dies de calor. A mi m'agradava veure com el gaudies obrint les ales i espolsant-te l'aigua
En Mixina el Gat et venia a veure molt sovint, de fet passava llargues hores assegut al teu costat. Semblava ben be com si estiguéssiu de tertúlia, puix en cap moment et va fer cap tipus de gest amenaçador, simplement es seia davant teu i us quedàveu els dos mirant i gaudint de la fresca.
Un dia va arribar l’hora del trasllat i van pensar que fer amb tu. Van mirar de cercar-te algú que et cuidés però no van trobar ningú de qui refiar-se, així que van decidir que tu també faries el viatge fins a la nova llar, un viatge de més de 1100 km al costat del teu amic en Mixina. Temien que el viatge no fos massa per tu, però tenien la convicció de no abandonar-te a la teva sort i preferien córrer aquest risc.
I així estaven les coses fins que va passar l'inimaginable,… un bon dia van sentir un estrany soroll, van anar a la teva casa i et van trobar malfarit. Al entrar per ajudar-te va sortir corrents la culpable, una mostela. Feia anys que no se’n veien !! Aquella vegada et vas salvar, però la teva assassina va tornar amb nocturnitat i traïdoria més tard, per la nit, i va acabar la feina que havia començat unes hores abans.
Ens va deixar a tots tristos, molt tristos, perquè tot i que no tenies nom i nosaltres et deiem “l’Ànec”, la veritat és que eres un membre més de la nostra petita família. I la veritat és que no et mereixies un final com el que has tingut, maleïda mostela !!
Espero de tot cor que ara estiguis al cel dels ànecs, a un preciós estany etern on puguis gaudir de tota aquella llibertat de la que no vas poder gaudir en vida. Fins sempre, Ànec !!
Me'n vaig al badiu…
(esperant un estat propi)
[@more@]
La veritat és que jo ahir quan em vaig assabentar en vaig portar un disgust ben fort i se’n va caure alguna que altra llagrimeta, jo és que ja el veia a la nova casa
Fins i tot aquells animals que no són de companyia, et fan companyia d’alguna manera… Igual abans passava una mica inadvertit, però segur que ara es fa rar veure la gàbia tan vacia… És el que tenen sis anys de convivència amb un ànec!!!. Cuac
ops, quin micaco més trist per la tornada, pobret ànec! això sí, mai havia sentit de ningú regalar un ànec per Nadal, potser un pollet o un ocellet però… un ànec?
Alalluna: Ara fara cosa veure la gàbia buida… 🙁
Anna: Hi ha gent de tot per aquests móns de Déu…
A prop de casa hi ha una masia on ara s’hi estudia per ser soldador o fuster, secretària i coses d’aquestes… A fora hi ha un estany que fa uns anys estava molt malmès, però amb unes cartes a l’ajuntament vam aconseguir millorar l’hàbitat dels ànecs i les oques que hi viuen! Desitjo que allà dalt el vostre ànec pugui viure feliç, envoltat dels seus i en un estany d’aigua ben fresqueta i neta…
guerra a les mosteles!
Ha hagut un aclariment de darrera hora !!
Després de preguntar pel poble, cal aclarir que la mostela és innocent !!
El culpable és el visó !! Es veu que els que van escapar una vegada a una granja a no sé quin lloc han arribat a les rodalies i els boscos n’estan plens !!
Aquest nadal si que no em faria res portar un abric dels animalons aquests que hi ha per aquells paratges !!! grrrrrrrrrr
:_( :_( :_(