La cuca viatgera

(Encetem un micaco petit…)

Comencem una nova setmana i la començarem amb una petita història. I com ja he dit dues vegades 'començar' i no hi ha dos sense tres començarem amb una pregunta : Sabeu quina cuca terrestre va de València a Barcelona en tres hores ? no? bé… segurament hi ha moltes però al meu cas em refereixo a un petit caragolet situat dins d'un manat de bledes que anava dins d'una maleta a l'Euromed !!

El protagonista del nostre apunt d'avui, en Caragolet Miquelet, va néixer al País Valencià, concretament en aquest hort…

… ell era feliç en aquell hort, però un dia en que estava tranquilament dormit en un manat de bledes va notar un gran sotrac. De sobte, tot es movia i es parava, es movia i es parava. Desorientat, es va ficar dins de la seva closca esperant esdeveniments fins que va començar a notar fred, molt fred, que el va fer encara recollir-se més. Un bon dia va notar la humitat de l'aigua i va decidir sortir a mirar que passava, i així el vam conèixer nosaltres, mentre estàvem netejant les bledes. Primer va treure un ullet, després va treure un altre ulllet i va començar a passejar-se. Ràpidament li vam preparar un habitatge dins d'un iogurt buit, on li vam afegir unes fulletes de bleda…

… com els jardins que hi ha al costat de casa no ens donaven molta confiança, vam decidir alliberar-lo a la zona muntanyosa de Badalona. Tot i voler fer-ho al dia següent ho vam haver de posposar uns dies, unes vegades a causa de les tempestes i unes altres per manca de temps. Mentrestant, en Miquelet llegia tranquil·lament allò que tenia més a banya…

… i així va arribar el dia de l'alliberament. Era una tarde grisa i una mica plujosa, el clima ideal per en Miquelet. Vam agafar l'autobús i vam anar a la zona de Can Ruti, als voltants de la Font de l'Amigó. Allà vam cercar un lloc amb força fonoll on hi havia altres caragols…

… el vam treure de la caixeta de transport i, al ensumar el fonoll, en Miquelet va demostrar una vitalitat desconeguda i així que el vam deixar damunt la branca va fer unes corregudes amunt i avall a una velocitat realment sorprenent per a un caragol.

I així va acabar el viatget d'en caragolet Miquelet, que ara es passeja alegrement per les muntanyes de Badalona.

Nota Tardorenca : Una foto curiosa dedicada al company Uribetty que l'altre dia parlava d'aquests fruits. La natura té moltes formes de sorprendre'ns i la veritat és que la imatge pot recordar a coses molts diferents a una castanya.

Me'n vaig al badiu…

(esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet