El badiu dels Micacos

Madrid és Espanya

(Encetem un micaco de veïns…)

Penso que, de tan en tan, està bé fixar-se en el que fan els demés, per adoptar tot allò que fan de ben fet i, sobretot, per veure tot allò que fan malament i que, segurament, nosaltres també fem i no ens adonem.

Avui m’he fixat en un fet dels nostres països veïns, un que s’anomena España. Resulta que la seva selecció de bàsket ha guanyat la copa del món, i com podeu imaginar estan tots molt contents i han preparat una gran recepció pels esportistes. Fins aquí el guió es mou dintre de la normalitat.

Però el fet que, almenys per a mi, hem crida l’atenció és que el càrrec institucional que va a rebre als esportistes a l’aeroport on arriben no és el president del Consejo Superior de Deportes (organisme dels esportistes d’aquell país), ni el ministro de educación y ciencias (del qual depen d’organisme anterior) o, en el cas més exagerat, el president o el rei d’aquell país, no…

Qui els rep és…. l’alcalde de Madrid !! (per si no ho sabeu, Madrid és la capital d’aquell país i és al seu aeroport on arriben).

En tot cas, cal saber que en aquell país hi ha un dit que diu "Castilla es España i el resto tierra conquistada" (Castilla és una antiga regió d’aquell país) i és veu que ara ha evolucionat a "Madrid es España y el resto no pinta nada".

Haig de reconèixer, però, que no segueixo molt de prop les evolucions i les costums d’aquell país (tot i que miro d’estar informat) però com sé que molts dels seus habitants presumeixen de ser catòlics i de ser una de les darreres reserves d’aquesta religió, potser han adoptat aquella costum catòlica que fa que el bisbe de Roma sigui el Papa, i a lo millor ara l’alcalde de Madrid és el càrrec que et fa president del país (o alguna cosa semblant).

En fi, no és res més que una nota curiosa més que ens ofereixen els espanyols. Nosaltres, com al nostre país tenim la sort de disposar de més d’una capital i de més d’una ciutat important, hem d’aprendre que cada vila, cada poble i cada ciutat és igual a totes les altres i no pensar mai que cap d’elles, per més nom famós que tinguin, és més important que les altres.

En la diversitat, el respecte i l’equilibri està la bellesa, recordem-ho.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

A València l’aigua armarà el sarau

(Encetem un micaco profètic…)

No hem cansaré de repetir-ho, i això que ja fa dies que ho dic, però al País Valencià tindrà un greu problema amb l’aigua dintre de poc si la meteorologia no ho evita, i el problema serà encara pitjor perquè la dreta espanyolista que mana allà no fa res per evitar-ho i està desitjant poder aprofitar aquest fet com a arma política i electoral.

Ja he comentat anteriorment al bloc els problemes que tenen aquest any al País Valencià amb les reserves d’aigua, i al mateix he denunciat la postura sospitosament passiva de la Generalitat Valenciana. L’altre dia ja vaig llegir una reacció del president Camps, i no és una altra que acordar amb el president murcià (també popular) presentar-se conjuntament a l’Expo de Saragossa reivindicant el transvasament de l’Ebre, i ja de pas han encetat la polèmica amb els aragonesos. Molt bé, senyor Camps, justament el que necessita ara el País Valencià són polèmiques polítiques voltant el greu problema de l’aigua.

Els pares de la meva promesa tenen una petita extensió de camps de tarongers i he pogut veure en primera persona els problemes que tenen aquest any amb l’aigua. Com hi ha mancança, la comunitat de regants ha decidit cedir l’aigua d’un dels pous que tenen per a consum humà i utilitzar per a regar l’aigua que genera un brollador del qual tenen els drets de l’aigua.

Doncs bé, tot això no serveix de res, ja que resulta que una persona ha realitzat un pou il·legal que està minvant el caudal d’aigua del brollador. Aquest fet no és una cosa inusual, com es pot comprovar en aquest article publicat l’altre dia al Levante, on és pot llegir :

"Se cuentan por miles los pozos ilegales, tanto en la Mancha como en el País Valenciano y en Murcia. Sorprendentemente, a quien le corresponda, no los cierra inmediatamente a cal y canto. Son ilegales, como es ilegal robar al vecino o defraudar a Hacienda. Por lo tanto, parece que sería normal que las autoridades competentes los clausuren."

Però aquest no és l’únic problema que tenen, podriem dir que és el menor. Resulta que l’altre dia es van assabentar que un important constructor de la zona ha comprat una gran extensió de terreny al costat mateix del brollador, i témen, penso que amb tota la raó del món, que a curt termini és construeixi allà una urbanització i l’autoritzin a fer una sèrie de pous que assecarien definitivament el brollador.

Voldria destacar que a l’article que he comentat abans també es pot llegir :

"Aquí, en el País Valenciano, que tenemos pocos cultivos subvencionados, en lugar de plantar maíz o alfalfa subvencionados o regar viñas también subvencionadas, nos dedicamos a plantar casas, apartamentos, adosados, chalets de todo tipo, con jardín y piscina; hoteles con campo de golf; urbanizaciones casi infinitas en los lugares donde nunca hubo agua, ni cerca ni lejos. Parece que nadie se ha dado cuenta que el agua necesaria para atender las demandas generadas por las nuevas promociones inmobiliarias, simplemente, no existe."

I té tota la raó del món, però no és només que no hi hagi hagut mai aigua, és que per a donar-se-la se la manlleven als llauradors, que són els que sempre té la Generalitat Valenciana a la boca quan parla de l’aigua.

Una situació de vergonya, una autèntica vergonya, i encara més quan és veu que no hi ha NINGÚ en posicions de poder que mogui un sol dit per a solucionar-ho. Vergonyós.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de bàsket…)

Ara mateix tinc la casa rodejada d’aficionats al bàsket espanyols. A casa ha vingut a passar uns dies un amic de Madrid que l’agrada molt el bàsket i està gaudint del partit, per sort, és una d’aquestes persones amb la que pots enraonar i intercanviar opinions sense cap tipus de prejudicis.

Escolto un fotiment de petards pel carrer, crits de "españa, españa" i… crits de "goooool" quan fan bàsket !!! Li comento al meu amic, i hem respon allò que tantes vegades hem parlat "ja saps que aquests no viuen el bàsket, aquests s’apunten a qualsevol cosa on la selecció espanyola pugui guanyar".

I penso que té tota la raó, abans poca gent seguia la F1, va arribar el Fernando Alonso i apa, tots seguidors de F1, amb el Tour i l’Indurain va passar tres quarts del mateix i ara, en una de les ciutats on el bàsket està més arrelat de tot el Principat, s’ha d’escoltar com uns quants criden "gooool" cada cop que fan bàsket, fa una mica de vergonya aliena tot plegat.

En fi, felicitats a aquells veritables seguidors espanyols de bàsket per l’èxit de la seva selecció. Ara toca uns dies de nacionalbasketisme, ja que el nacionalfutbolisme els va sortir malament (ja sento gent tararejant la Marcha Real). Si senyor !! Això és una utilització no política de l’esport i el demés són rucades !!!

El que hem fot més gràcia és que entre aquesta gent hi ha aquells que al col·legi només jugaven al futbol perquè aquest era "l’esport dels nens" i no jugaven al bàsket ja que era "l’esport de les nenes". És curiós veure com canvien els temps…

Per cert, us recomano que llegiu aquesta entrada del Racó Català sobre això del bàsket i la no utilització política dels esports…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco d’url…)

Obro el navegador i introdueixo la direcció, en aquest cas www.elperiodico.cat disposat a llegir les darreres noticies de les que informa aquest mitjà de comunicació.

La meva sorpresa salta al veure la pàgina en espanyol (a menys que hagis indicat a les preferències d’usuari que emmagatzema el navegador que el vols llegir en català).

Penso que no és una tasca molt difícil tecnològicament redireccionar l’adreça a http://www.elperiodico.com/default.asp?idioma=CAT en comptes de fer-ho a www.elperiodico.es o www.elperiodico.com.

És just reconéixer a aquest diari el mèrit d’haver tret una versió en català, però també se l’hauria de demanar que cuidés els detalls, i aquest és un d’aquells que fa lleig.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco feiner…)

Ara que s’han acabat les vacances i torna la rutina diària s’han d’anar adaptant les costums d’aquests dies d’esbarjo a la realitat del dia a dia.

El programa s’anomena PocketScumm i és l’adaptació al món Pocket PC del projecte ScummVM, un projecte que ofereix una màquina virtual per poder utilitzar tots aquells jocs de l’època daurada de les aventures gràfiques (un gènere que m’encanta) en diferents dispositius d’avui en dia.

Ho vaig provar i funciona de forma fantàstica. Ara ja hem puc passar les hores del metro jugant al The Secret of Monkey Island o The Secret of Monkey Island II per exemple. Podeu veure unes captures aquí sota :

També funcionen altres jocs, com per exemple Day of the Tentacle…

… Sam & Max…

o jocs d’altres companyies diferents a LucasArts, com per exemple Simon The Sorcerer I i II (que ve a ser a Shreck el que és el Monkey Island a Pirates del Carib)

També funcionen molts altres jocs, com The Dig, Broken Sword, Loom, Indiana Jones & the Last Crusade, Indiana Jones & The Fate of Atlantis, etc etc…

Me’n vaig al badiu (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco pel•liculer…)

Suposo que us haureu fixa’t darrerament en el terrible bombardeig que patim des de qualsevol mitjà de comunicació respecte l’adaptació cinematogràfica de les aventures del personatge Alatriste.

Que facin una adaptació d’una obra literària d’èxit no és res de l’altre món, molts l’han fet, des de Harry Potter al Senyor dels Anells, aquí ara es fa rebombori perquè és espanyol. Bé, perfecte penso jo, cadascú vol vendre allò que té al seu mercat.

El que ja no hem sembla tan perfecte és tota la importància que s’està donant a l’entorn històric del film, i aquí és on veig dues maniobres diferents : La primera reafirmar allò tan remenat de que la història de Madrid és la història d’Espanya, d’una Espanya uniforme en la ment d’alguns, però que en la realitat per les nostres catalanes terres en aquella època no era tan uniforme, l’altre sembla una gran campanya de màrqueting realitzada des de l’Ajuntament de Madrid per potenciar la seva història, història molt més recent que la d’altres ciutats de l’estat, la veritat.

I és que no puc deixar de pensar en totes aquelles veus que és ficaven amb els nord-americans cada cop que feien una pel•lícula basada en la seva història, amb comentaris estil "sempre han d’explicar el mateix","no tenen història"… doncs bé, el Madrid del segle XVII no es que tingui pas molta més història que els EEUU precisament…, i des de la perspectiva històrica de qualsevol de les ciutats i pobles d’arreu dels Països Catalans això fa gràcia.

Però en fi, lamentablement un ja comença a estar habituat a veure com hi ha certes parts de la història que "interessa" que tothom les sàpiga i altres que no interessa tan que siguin públiques, i no voldria fer cap tipus de comparació odiosa, però que jo recordi en la versió cinematogràfica espanyola de Tirant Lo Blanc (amb el nom traduït a l’espanyol per cert,… i ara que penso, com seria Alatriste… Alatrista?) no va haver tan rebombori…. o no ?

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco resignat…)

Ja s’han acabat les vacances i comença un altre cop la rutina diària. Què farem!! Però per començar amb més ganes avui faré un breu resum de com han estat les meves vacances.

Van començar passant uns dies a València…

… van continuar amb uns dies de tranquilitat a Real de Montroi …

… i més tard una breu estada a Barcelona i Badalona …

… abans d’una curta però aprofitada estada a la Gasconha i el Lengadòc …

… seguits d’un altres dies a Barcelona i Badalona …

… una altra estada a València …

… tornem a Real de Montroi per a carregar piles …

… i de la mateixa forma que el sol se’n va a fer nones, les vacances s’acaben !!

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de dits…)

Està vist que no podem desconnectar gaire en vacances o després haurem de patir el "síndrome Rip Van Winkle" i ens haurem de qüestionar quan temps hem estat fora, en el meu cas resulta que quan me’n vaig anar a passar uns dies de tranquil·litat al camp el sr. Clos era batlle de Barcelona i quan torno anava cap a ministre espanyol d’indústria i turisme !!

No deixa de ser curiós això, no? Resulta que a Barcelona els dos darrers batlles han començat el seu mandat sense haver estat elegits pel poble, en fi, curiosa democràcia aquesta, però que hi farem, suposo que només és fer més visible una pràctica que està molt estesa en les capes més baixes de la política i l’administració, o sigui, primer es posà algú a dit i després s’utilitzen els mecanismes establerts per a que ocupi de forma legal la plaça, vaja, el món al revés… però no ha dit ningú que els nostres polítics siguin d’aquest món !!

I no ho deuen de ser, a fe meva, ja que si per a mi era tot un "expedient x" els mèrits del sr. Montilla per a ser ministre espanyol d’indústria, els que té el sr. Clos són més foscos que un forat negre… potser volen que faci districtes 22@ a cada ciutat de l’Estat? O bé s’encarregarà de fer que la direcció de El Prat recaigui en la Generalitat de Dalt? Encara que potser es dedicarà a fomentar el turisme basant-se en el gran èxit obtingut amb aquella cosa anomenada Fòrum !!

I jo hem pregunto… i perquè no fer una reestructuració del Govern Espanyol i posar-lo de ministre de defensa? Ja m’agradaria a mi veure en quines condicions faria la devolució del castell de Montjuïc a la ciutat…

Hi ha dues coses molt clares: la primera és que el sr. Montilla és reafirma com senyor absolut dels socialistes al Principat i mira de controlar els dos costats de la pl. de Sant Jaume, carregant-se de pas qualsevol minicorrent catalanista que existís al seu partit (i podem dir seu amb propietat en aquest cas) i la segona és que els republicans tindran molt difícil el justificar qualsevol pacte que facin amb els socialistes del principat després de la forta deriva espanyolista que estan fent aquests darrers.

Per cert, us en recordeu de totes aquelles crítiques cap als populars quan l’Aznar va designar a dit a Rajoy com a successor? On estan totes aquelles crítiques ara? Està vist que a Espanya el règim que hi ha realment és una monarquia (aquests també van estar posats a dit) ditcràtica amb reafirmació popular.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco estiuenc…)

En aquests moments en que des dels anuncis televisius s’encarreguen d’amargar-nos els darrers dies de vacances recordant-nos que s’acaben, és moment de repassar tot allò que s’ha fet i tot allò que no s’ha fet. Al meu cas m’han quedat moltes coses pendents de fer, però bé, per sort les puc fer en qualsevol altre moment durant l’any, així que tampoc és tan greu.

Tònica perquè ha estat una de les meves begudes predilectes d’aquests dies (juntament amb la cervesa Coronita) moltes vegades no hem venia de gust res més que un enorme got de tònica amb el seu trosset de llimona corresponent (ara mateix ja m’està venint de gust…)

L’altra cosa curiosa a destacar a estat el psíquic, bé, concretament la sèrie Psych que he començat a veure no fa gaire (podeu veure més informació aquí). Fent un hiper-resum, tracta d’una persona que té una habilitat molt gran per fixar-se en detalls i que, per no tenir problemes amb la polícia quan els ajuda, és fa passar per psíquic. Hi ha gags que són genials i el primer episodi és de lo millor que he vist darrerament… tot i que els altres episodis no arriben a ser tan bons, no deixen de ser força entretinguts i totalment recomanables per passar una estona distreta.

Ups… un moment… ui…. veig… ummm… crec que escolto alguna cosa… taronges… vesprades… tóniques… paelles… crec que els esperits hem diuen que haviat aniré a passar una dies al camp !! Bé, ens veiem d’aquí uns dies. Cuideu-vos molt !!

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco d’aus…)

Avui he llegit aquest article a can Saül Gordillo on parlava de la retirada d’una estatua de Franco a Saragossa i sol·licitava la retirada dels símbols feixistes que hi ha a edificis militars de Barcelona i València posant enllaços cap a pàgines d’El Badiu dels Micacos on fa temps denunciava aquest fet.

Aprofito aquest article d’en Saül per posar un parell de fotografies d’un altre símbol feixista que hi ha a la ciutat de València. En concret al costat mateix del jutjats i del pont de’n Calatrava, a un edifici militar on a la porta es pot llegir "Centro Cultural de los Ejercitos" situat a un carrer que s’anomena "de la Justícia".

No deixa de ser irònica (i cínica) tota aquesta coincidència.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet