(Encetem un micaco de bàsket…)
Ara mateix tinc la casa rodejada d’aficionats al bàsket espanyols. A casa ha vingut a passar uns dies un amic de Madrid que l’agrada molt el bàsket i està gaudint del partit, per sort, és una d’aquestes persones amb la que pots enraonar i intercanviar opinions sense cap tipus de prejudicis.
Escolto un fotiment de petards pel carrer, crits de "españa, españa" i… crits de "goooool" quan fan bàsket !!! Li comento al meu amic, i hem respon allò que tantes vegades hem parlat "ja saps que aquests no viuen el bàsket, aquests s’apunten a qualsevol cosa on la selecció espanyola pugui guanyar".
I penso que té tota la raó, abans poca gent seguia la F1, va arribar el Fernando Alonso i apa, tots seguidors de F1, amb el Tour i l’Indurain va passar tres quarts del mateix i ara, en una de les ciutats on el bàsket està més arrelat de tot el Principat, s’ha d’escoltar com uns quants criden "gooool" cada cop que fan bàsket, fa una mica de vergonya aliena tot plegat.
En fi, felicitats a aquells veritables seguidors espanyols de bàsket per l’èxit de la seva selecció. Ara toca uns dies de nacionalbasketisme, ja que el nacionalfutbolisme els va sortir malament (ja sento gent tararejant la Marcha Real). Si senyor !! Això és una utilització no política de l’esport i el demés són rucades !!!
El que hem fot més gràcia és que entre aquesta gent hi ha aquells que al col·legi només jugaven al futbol perquè aquest era "l’esport dels nens" i no jugaven al bàsket ja que era "l’esport de les nenes". És curiós veure com canvien els temps…
Per cert, us recomano que llegiu aquesta entrada del Racó Català sobre això del bàsket i la no utilització política dels esports…
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Jo, fins i tot més que aquests crits d’euforia de gent que no sap qué és una defensa zonal, el que em molestarà més aquestes properes setmanes serà el parlar de la contribució catalana de la victòria espanyola : que si en txitxi creus, que si Gasol que si Navarro etc etc etc.
Què voleu que us digui, si ha guanyat espanya, els únics que han guanyat són els espanyols i mai els catalans.
en fi,
Ja es sap que l’esport és un dels mitjans favorits perquè assumim la nostra assimilació en Espanya.
Per sort molts pensem que és necessari tenir les nostres pròpies seleccions ja que les espanyoles no són gens nostres.
Benvolgut Carquinyol,
Afortunadament el Bàsquet, és un esport molt minoritari al Japó, tant que cap televisió oberta, ni analògica no digital, retransmetien el partit. Només una petita al·lusió en el magazine matinal diari.
Així, al contrari que amb el futbol, cap company s’ha acostat avui a felicitar-me per la victòria “nacional”.
Pel que fa al veïns, crec que el proper espanyol deu viure a 80 quilometres de distància, ja que en un país de 125 milions l’ambaixada espanyola en té registrats 1.500. D’aquests pots comptar que un 30% son catalans.
Queda clar que el que més ens interessa com a país es poder gaudir de seleccions catalanes, són, de llarg la millor publicitat.
Ara bé, ahir vaig anar a casa d’uns amics a berenar. Ens van oferir galetes Walkers, són unes galetes de mantega, escoceses, molt famoses arréu del món. Fins hi tot la professora McGonagall, n’hi ofereix a Harry Potter.
Doncs bé, en el paquet de les galetes, en lletres daurades prou grans s’hi podia llegir: Product of Scotland. Amb dos collons!
Aquesta és una de les grans diferències entre catalans i escocessos… mentres ells si van parlant del seu país de cara a l’exterior, els catalans no ho fem. Ni “product of catalonia” ni seleccions ni res de res.
I després els espanyols ens venen la moto de que tenim més autonomia que ells, que no sé jo si és cert o no, però el que està clar que de cara a l’exterior res de res.
Jo he viscut molt aprop de la frontera amb Escòcia, et puc dir, no tenen més autonomia politica, ja que no tenen parlament ni govern autonòmic, i la llengua és una anècdota, si tenen una mena de govern regional, però tenen moneda pròpia, seleccions esportives, i reconeixement internacional. I tot això no impedeix que Sean Connery faci de James Bond.
Però també cal tenir en compte que el Whisky no és Cava. I que Escòcia si era un regne. Ah, i que els anglesos, per dolents que siguin, no són espanyols.
Crec que ara si tenen parlament i govern autonòmic (o com hi diguin). Ja veus que fins i tot la pàgina està en català. Ara mira de cercar el mateix al Congreso !!
Tal com dius, els governants espanyols fan bons, molt bons, als anglesos. Per cert, que els angelsos ens deuen un parell de favor històrics, a veure si un dia se’ls miren de cobrar.
En efecte veig que els van tornar els poders legislatius l’any 1998, també veig que Miralles ha acabat l’obra, s’ha fet llarg.
No hi ha com tenir petroli!
Es veu que el petroli i el whisky és més efectiu que la botifarra i el cava… que hi farem !!