(Encetem un micaco pel•liculer…)
Suposo que us haureu fixa’t darrerament en el terrible bombardeig que patim des de qualsevol mitjà de comunicació respecte l’adaptació cinematogràfica de les aventures del personatge Alatriste.
Que facin una adaptació d’una obra literària d’èxit no és res de l’altre món, molts l’han fet, des de Harry Potter al Senyor dels Anells, aquí ara es fa rebombori perquè és espanyol. Bé, perfecte penso jo, cadascú vol vendre allò que té al seu mercat.
El que ja no hem sembla tan perfecte és tota la importància que s’està donant a l’entorn històric del film, i aquí és on veig dues maniobres diferents : La primera reafirmar allò tan remenat de que la història de Madrid és la història d’Espanya, d’una Espanya uniforme en la ment d’alguns, però que en la realitat per les nostres catalanes terres en aquella època no era tan uniforme, l’altre sembla una gran campanya de màrqueting realitzada des de l’Ajuntament de Madrid per potenciar la seva història, història molt més recent que la d’altres ciutats de l’estat, la veritat.
I és que no puc deixar de pensar en totes aquelles veus que és ficaven amb els nord-americans cada cop que feien una pel•lícula basada en la seva història, amb comentaris estil "sempre han d’explicar el mateix","no tenen història"… doncs bé, el Madrid del segle XVII no es que tingui pas molta més història que els EEUU precisament…, i des de la perspectiva històrica de qualsevol de les ciutats i pobles d’arreu dels Països Catalans això fa gràcia.
Però en fi, lamentablement un ja comença a estar habituat a veure com hi ha certes parts de la història que "interessa" que tothom les sàpiga i altres que no interessa tan que siguin públiques, i no voldria fer cap tipus de comparació odiosa, però que jo recordi en la versió cinematogràfica espanyola de Tirant Lo Blanc (amb el nom traduït a l’espanyol per cert,… i ara que penso, com seria Alatriste… Alatrista?) no va haver tan rebombori…. o no ?
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
No dubtis que si els americans tinguessin la nostra història s’afartarien de fer-ne pel·lícules, però el que passa aquí amb les pel·lícules és el que passa amb molts cantants, que canten en “la lengua del imperio” per obtenir públic espanyol, i clar, una pel·lícula on els espanyol no sorten gaire ben parats o que no és com se’ls ha ensenyat a les escoles no atrauria a aquest públic.
En definitiva, no és fan per la típica mentalitat provinciana espanyola dels diners, ni més ni menys.