Madrid és Espanya
(Encetem un micaco de veïns…)
Penso que, de tan en tan, està bé fixar-se en el que fan els demés, per adoptar tot allò que fan de ben fet i, sobretot, per veure tot allò que fan malament i que, segurament, nosaltres també fem i no ens adonem.
Avui m’he fixat en un fet dels nostres països veïns, un que s’anomena España. Resulta que la seva selecció de bàsket ha guanyat la copa del món, i com podeu imaginar estan tots molt contents i han preparat una gran recepció pels esportistes. Fins aquí el guió es mou dintre de la normalitat.
Però el fet que, almenys per a mi, hem crida l’atenció és que el càrrec institucional que va a rebre als esportistes a l’aeroport on arriben no és el president del Consejo Superior de Deportes (organisme dels esportistes d’aquell país), ni el ministro de educación y ciencias (del qual depen d’organisme anterior) o, en el cas més exagerat, el president o el rei d’aquell país, no…
Qui els rep és…. l’alcalde de Madrid !! (per si no ho sabeu, Madrid és la capital d’aquell país i és al seu aeroport on arriben).
A mi hem resulta curiós, sobretot des del punt de vista del protocol, que el càrrec institucional que rep a la selecció d’aquell país no sigui un càrrec de la maquinaria estatal sinó un càrrec municipal (potser com les mentalitats entre països canvien per això no ho acabo d’entendre).
En tot cas, cal saber que en aquell país hi ha un dit que diu "Castilla es España i el resto tierra conquistada" (Castilla és una antiga regió d’aquell país) i és veu que ara ha evolucionat a "Madrid es España y el resto no pinta nada".
Haig de reconèixer, però, que no segueixo molt de prop les evolucions i les costums d’aquell país (tot i que miro d’estar informat) però com sé que molts dels seus habitants presumeixen de ser catòlics i de ser una de les darreres reserves d’aquesta religió, potser han adoptat aquella costum catòlica que fa que el bisbe de Roma sigui el Papa, i a lo millor ara l’alcalde de Madrid és el càrrec que et fa president del país (o alguna cosa semblant).
En fi, no és res més que una nota curiosa més que ens ofereixen els espanyols. Nosaltres, com al nostre país tenim la sort de disposar de més d’una capital i de més d’una ciutat important, hem d’aprendre que cada vila, cada poble i cada ciutat és igual a totes les altres i no pensar mai que cap d’elles, per més nom famós que tinguin, és més important que les altres.
En la diversitat, el respecte i l’equilibri està la bellesa, recordem-ho.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Espanya és Madrid i França es París, i la resta uns pelacanyes.
Allò que deiem l’altre dia amb el company Vullunfestuc.
L’altre dia vaig anar a casa d’un francès que viu a Tòquio a l’entrada de casa hi tenia una reproducció “kitsch” de la Torre Effiel. Amb això ja està tot dit.
Us imagineu un català amb una reproducció de ceramica de la Cibeles?
Per cert a l’ambaixada espanyola, quan s’hi podia fumar, i havia un cendrer de bronze amb la forma del Calderón que si no m’erro és camp de l’Atletic de Madrid, no?
Doncs si, el Calderón és l’estadi de l’Atlético de Madrid, igual van treure el cendrer d’una pel·lícula de Torrente !!
A mi tan se me’n dona el que faci cadascú a casa seva, però que aquestes maneres de fer les facin les institucions ho trobo demostratiu de com funciona un estat. Tot i així, no hem veig ni amb una Torre Eiffel, ni amb una Puerta de Alcalá, un Miquelet o Una Sagrada Familia a la porta de casa, la veritat !!