(Encetem un micaco fotogràfic…)
L’altre dia vam anar a sopar a un bonic restaurant situat a una caleta de Sitges. Després ens vam anar a passejar pel poble, i hem va encantar. Hem va encantar aquell Sitges on es pot respirar història en cada pedra de la seva part vella de la vila.
No hem va encantar tan aquell Sitges de discoteques i soroll a totes hores, tot i que ha d’existir, ja que les persones tenim gustos diferents.
En tot cas, per a mi guardeu-me les pedres antigues.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
