(Encetem un micaco de dits…)
Està vist que no podem desconnectar gaire en vacances o després haurem de patir el "síndrome Rip Van Winkle" i ens haurem de qüestionar quan temps hem estat fora, en el meu cas resulta que quan me’n vaig anar a passar uns dies de tranquil·litat al camp el sr. Clos era batlle de Barcelona i quan torno anava cap a ministre espanyol d’indústria i turisme !!
No deixa de ser curiós això, no? Resulta que a Barcelona els dos darrers batlles han començat el seu mandat sense haver estat elegits pel poble, en fi, curiosa democràcia aquesta, però que hi farem, suposo que només és fer més visible una pràctica que està molt estesa en les capes més baixes de la política i l’administració, o sigui, primer es posà algú a dit i després s’utilitzen els mecanismes establerts per a que ocupi de forma legal la plaça, vaja, el món al revés… però no ha dit ningú que els nostres polítics siguin d’aquest món !!
I no ho deuen de ser, a fe meva, ja que si per a mi era tot un "expedient x" els mèrits del sr. Montilla per a ser ministre espanyol d’indústria, els que té el sr. Clos són més foscos que un forat negre… potser volen que faci districtes 22@ a cada ciutat de l’Estat? O bé s’encarregarà de fer que la direcció de El Prat recaigui en la Generalitat de Dalt? Encara que potser es dedicarà a fomentar el turisme basant-se en el gran èxit obtingut amb aquella cosa anomenada Fòrum !!
I jo hem pregunto… i perquè no fer una reestructuració del Govern Espanyol i posar-lo de ministre de defensa? Ja m’agradaria a mi veure en quines condicions faria la devolució del castell de Montjuïc a la ciutat…
Hi ha dues coses molt clares: la primera és que el sr. Montilla és reafirma com senyor absolut dels socialistes al Principat i mira de controlar els dos costats de la pl. de Sant Jaume, carregant-se de pas qualsevol minicorrent catalanista que existís al seu partit (i podem dir seu amb propietat en aquest cas) i la segona és que els republicans tindran molt difícil el justificar qualsevol pacte que facin amb els socialistes del principat després de la forta deriva espanyolista que estan fent aquests darrers.
Per cert, us en recordeu de totes aquelles crítiques cap als populars quan l’Aznar va designar a dit a Rajoy com a successor? On estan totes aquelles crítiques ara? Està vist que a Espanya el règim que hi ha realment és una monarquia (aquests també van estar posats a dit) ditcràtica amb reafirmació popular.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Tres sense passar per les urnes.
Pasqual Maragall, que va substituir Serra (ministre de defensa)
Joan Clos, que va substituir Maragall (presidenciable)
Jordi Hereu, que substituirà Clos (ministre de indústria)
Maragall va heretar els jocs, impulsats per Serra, Clos el Forum, “inventat” per Maragall, què hereterà l’hereu? Només de pensar-ho ja tremolo.
En Maragall també ? No ho sabia.
Sembla ser que pel PSOEc el càrrec de batlle de Barcelona és un càrrec més del partit, fan i desfan sense vergonya i a plaer.
L’hereu no es pot queixar, l’herència és gran : el forat del Carmel, el fracàs del Fòrum, el districte 22@ que no es sap ben bé cap a on anirà, la polèmica sobre el recorregut del TGV, la devolució del castell de Montjuïc…
Per cert, no sé perquè, però si al comentari s’inclou la paraula “socia listes” (tot junt) es dispara el filtre antispam !!
Enhorabona Carquinyol!!!!
El teu comentari surt en el bloc d’en Saül Gordillo. La veritat és que sempre trobo molt encertats els teus comentaris.
Després de dos dies a Catalunya, el tema polític ja m’està aburrint i ja tinc ganes de marxar per no haver de passar altre campanya electoral. I ho dic jo que no és que m’encanti la política és que l’adoro, però això d’aquí és fustrant i desmotivador.
De fet, no se si val la pena comentar massa la situació. Total, pel que serveix. Els que voten PSC els seguiran votant encara que tractin l’Alcade de Barcelona i el President de Catalunya com si fòssin els amos d’una gestoria.
Ep, que potser aquest destrempament és degut a la síndrome post-vacancional. Ha, ha, ha.
Tenim el que ens mereixem els catalans, ni més ni menys.
Moltes gràcies Raül!! La veritat és que m’ha fet molta il·lusió, ja que m’agrada explicar allò que penso aplicant les poques coses que conec (si apliqués tot allò que no conec hem faltarien blocs!!) i el que aprenc llegint altres blocs com el teu, el d’Isaac, el de Saül, el de Cucarella, i molts altres.
Per cert, bentrobat i benvingut !! Aquí ja veus que seguim com sempre, com bé dius, en aquestes terres el vot és molt sectari i és molt dificil que la gent canvii d’opció, molt decepcionant tot plegat.
Salutacions