El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco constructor…)

Ara fa uns dies vaig parlar de que Marina d’Or és l’exemple perfecte del que no hauria de ser la base del desenvolupament econòmic.

L’altre dia vaig passar pel costat i vaig grabar el següent video per a que veieu com està el panorama. El que va començar amb uns quants edificis s’està escampant com una taca de formigó pel que eren, no fa gaire, camps de tarongers.

Fixeu-vos en la quantitat d’edificis en la gran quantitat de grues que hi ha, en la quantitat d’edificis en construcció i en la de solars preparats per acollir altres edificis. És una autèntica ciutat sortida del no res. Per cert, els comentaris que s’escolten són dels companys de vagó.

Segueixo pensant que aquest tipus de desenvolupament no és el que necessitem, ja que no convé no la destrucció del territori que comporta ni el seu model medi ambiental, que és clarament insostenible.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco d’irresponsables…)

Ho comentava aquí mateix fa més de 20 dies, l’ensumava i de moment els esdeveniments m’estan donant, desgraciadament, la raó. Deia que el País Valencià estava passant una etapa de forta sequera i que la Generalitat Valenciana no està fent RES, però RES DE RES per mirar de reconduir i mitigar la situació, i al final està a punt de passar el que es temia.

Ahir llegia que a una de les conques hidrològiques del País Valencià, la Conca del Xúquer, només queda aigua per a dotze dies i les demés conques també estan en situacions alarmants. I què fa la Generalitat Valenciana davant de tot això? Doncs ho repetim: RES, si tal com llegiu, RES DE RES, com a molt apareix el Conseller d’Agricultura i torna a demanar els transvasaments. Ara mateix al País Valencià ni hi ha campanyes d’informació de la Generalitat Valenciana per conscienciar del problema de la manca d’aigua ni cap tipus de restricció d’urgència.

Des de fa temps l’aigua al País Valencià sembla que només és una arma més (com la llengua) en la lluita electoral que hi ha entre els dos grans partits espanyols. Avui mateix s’han reunit 80 alcaldes del PSOEv per acordar mesures d’urgència per estalviar aigua als seus municipis. Aquest fet… és responsabilitat o oportunisme electoral? Segurament ambdues, però qualsevol mesura per estalviar aigua ara és benvinguda i almenys estan fent una feina que hauria de fer el Consell, i que no la està fent.

Curiosament, els col·lectiu que més està lluitant contra aquesta manca d’aigua són els llauradors, precisament el col·lectiu que més esgrimia el Govern Valencià alhora de demanar els transvasaments. Què fan altres col·lectius, com el turístic davant d’aquest problema? Ben poca cosa si llegim declaracions com aquestes que va fer el Conseller de Territori ara fa més de dos mesos on acusava a la Ministre de Medi Ambient de voler perjudicar al País Valencià quan va denunciar el model insostenible de creixement que estava portant (com va fer anteriorment la UE) i li va arribar a demanar «responsabilidades por cada turista que no venga a la Comunitat valenciana». Mentre els turistes estan plàcidament disfrutant de les terres valencianes, els llauradors estan perdent els seus camps, i en el cas de camps de tarongers, aquests triguen un grapat d’anys en recuperar la seva producció. On està ara la defensa dels llauradors?

Els polítics estan al seu lloc col·locats pels ciutadans per gestionar els seus interessos. Si aquests interessos no estan ben gestionats se’ls ha de demanar explicacions. A una empresa qualsevol, si la gestió es tan nefasta que pot provocat una gran fallida econòmica o bé una gran repercussió social l’Estat intervé per a evitar-ho. Doncs bé, al País Valencià si no s’actua ràpidament es pot donar una situació d’urgència humanitària que pot afectar a milions de persones i ocasionar milers de milions de pèrdues econòmiques al sector agrari. Què volen? Acabar de carregar-se el camp valencià per a construir encara més? No fer RES davant de tot això és una greu IRRESPONSABILITAT i l’Estat hauria d’intervenir de forma urgent abans no empitjori la situació.

Avui estic d’acord amb el que ha dit un dels socialistes del País Valencià (i mira que és estrany) :

"parece que el PP espera que cuanto peor esté la Comunitat (o sigui, el País Valencià) en sus reservas de agua, mejor les irá políticamente de cara a las próximas elecciones autonómicas".

Com pot haver algú tan miserable com per crear una situació d’emergència en la societat per aprofitar-la políticament? Com es pot ser tan miserable de jugar amb el pa i la vida de milions de persones per un grapat de vots?

I el més trist de tot… com és que permetem que tot això succeeixi? Ens ficarem alguna vegada al cap que els polítics estan per a servir-nos i per a dirigir els nostres esforços i no per a utilitzar-nos en les seves picabaralles?

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco urbanista…)

Ara no fa pas gaire vaig passar uns dies a Occitània (al Lengadòc i a la Gasconha per ser més precís) i va haver una cosa que hem va impressionar molt; els seus paisatges.

M’explico, surts d’un poble i vas veient les cases que el formen, totes d’estètica semblant i sense que desentoni una més que una altra, totes diferents però semblants al mateix temps i fent que el poble formi un conjunt homogeni i agradable de veure. I quan surts del poble, surts de la zona urbana i només veus granges, camps de cultiu i boscos, no hi ha tres-centes mil urbanitzacions que connecten un poble amb del costat. Això passa fins i tot quant surts de la zona urbana de grans ciutats com Tolosa de Lengadòc.

No sé si tota França serà així, però almenys la zona que jo he visitat si que ho és, i la veritat és que ho envejo. Aquest tipus de forma de construir fa que un fet tan simple com anar d’un poble al del costat es converteixi en tot un espectacle visual amb aquests paisatges tan macos. Al poble on jo estava, només el fet d’agafar el cotxe, fer 3 o 4 kilòmetres cap a les afores i buscar un lloc qualsevol amb una bonica vista per passar la tarda ja és tot un plaer. Us deixo unes fotografies per a que ho comproveu :

En canvi a Catalunya no tenim aquesta sort, als pobles generalment no existeix aquesta uniformitat en les construccions i cada poble, per petit que sigui, té les seves corresponents urbanitzacions que sovint superen al nucli original en població. El resultat és desastrós; quan vas per la carretera només veus edificis i edificis per tot arreu, quan vas a la costa veus més ciment que sorra, és totalment depriment, hem passat de tenir cases envoltades de pins a tenir pins envoltats de cases, el percentatge d’espai construit és tan elevat que qualsevo dia d’aquests en comptes d’un país tindrem una gran formiguer de ciment i podrem anar de Puigcerdà a Guardamar saltant de balcó en balcó (de moment el Rosselló es salva). Un exemple clar d’això és agafar el tren Barcelona – València, i comprovar com hi ha molts pocs llocs sense algun tipus de construcció.

Abans d’ahir les noticies comentaven que el Principat era el lloc de tot l’Estat Espanyol on venien més turistes , però jo crec que de continuar aquest tipus de desenvolupament i d’economia basat en la totxana això pot canviar en un futur no gaire llunyà, ja que… qui voldrà visitar una regió cimentada de dalt a baix ?

I per cert… aquesta disbauxa urbanística no és culpa només dels espanyols (encara que també la tenen) molts catalans s’apunten a fer-ho amb l’excusa del progrés i d’obtenir guanys (pa per avui, fam per demà). Com passa generalment, es copien els defectes, no les virtuts, tan de bo copiéssim l’organització paisatgística de l’Occitània.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco ferroviari…)

Dilluns passat va haver un accident mortal d’un tren InterCity de Renfe a Villada, a la província espanyola de Palència. Segons he llegit, s’apunta com a causa de l’accident l’excés de velocitat del comboi i s’indica, a més, com un dels fets que aquest tren anava amb retard. Avui sembla ser que Renfe explicarà els motius de l’accident.

Ahir mateix vaig fer un viatge Barcelona-València, viatge que només sortir de l’estació de Sants ja vam saber que aniria amb retard, ja que ens van informar que degut a les obres del TGV en comptes d’anar per l’habitual camí de la costa (Castelldefels-Garraf-Sitges) aniríem per l’interior (Martorell-Sant Sadurni d’Anoia) i això augmenta el temps de viatge uns 45 minuts. Al final vam arribar a València amb 30 minuts de retard.

Voldria recordar les normes de Renfe per a bonificar amb la devolució per retard. Bàsicament és una, si arribes amb una hora de retard per un fet imputable íntegrament a Renfe et retornen el 100%. A alguns trens, com l’Euromed, si arribes amb menor retard et poden fer devolucions del 25% o del 50% segons el retard. A altres, com l’Arco, no fan res d’això (o almenys fins fa poc no feien) i és o el 100% o res (a la meua mare no li van abonar res per arribar amb 57 minuts de retard).

La veritat és que dona la sensació que fan que els trens amb retard accelerin en alguns trams per evitar-se tota o part d’aquesta bonificació. El fet de l’acceleració ho tinc comprovat especialment al tram Castelló de la Plana -València, on m’he trobat (sovint darrerament pel retard que porten acumulat a la sortida de Barcelona per les obres del TGV) amb trens que han retallat uns 10 o 15 minuts l’endarreriment que portaven acumulat fins a Castelló de la Plana.

En fi, demà aniré a reclamar la devolució que hem pertoca, calculo que a molt tocar hem tornaran uns 15-20 euros com a molt, però com som meus jo els penso reclamar.

Per cert, abans d’acabar voldria només afegir un apunt. Un dia va passar una cosa excepcional, es va trencar una catenària i el tren, en comptes de sortir a les 20:00 va sortir a les 0:00 passades. Bé, segons l’horari hauríem d’haver arribar a Barcelona a les 3:00 i poc de la matinada (l’Euromed triga 3 hores i 5 minuts, en fer el trajecte Barcelona-València, darrerament 10 o 15 minuts oficials més per les mencionades obres); doncs bé, aquell dia a les 2:30h ja estàvem a l’estació de Sants. Potser seria una dada a tenir en compte, com ja vaig comentar en aquest article anterior, per aquells que estudien les implantacions del TGV, i és que la veritat, no és gaire rendible tenir infraestructures que no permeten utilitzar els combois al voltant del 100% de la seva capacitat.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de propostes…)

Des del bloc d’en Xavier Mir es llança una proposta destinada a tots els blocaires sobiranistes, i que es tracta, simplement d’encapçalar els escrits amb un títol determinat, independentment del seu contingut la setmana del 4 al 10 de setembre

El títol proposat és "Jo també vull un estat propi". Si és publica més d’un post setmanal s’hauria de posar una xifra romana entre parèntesis al final d’aquest texte. Podeu llegir la proposta aquí
.

Jo penso afegir-me a aquesta proposta (si se m’oblida pegueu-me un toc!!) i a més, per a mirar de complementar-la, variaré una mica la meva habitual d’acabar els posts.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

((Encetem un micaco viatger…)

Aquests dies passats que vam estar per terres occitanes vam aprofitar per visitar diferents indrets. Un d’aquests indrets va ser el poble de Rènnas le Castèlh (Rennes-le-Château en francès) poble envoltat de nombroses llegendes que darrers best-sellers s’han encarregat de difondre encara més. Si voleu saber més del poble podeu consultar la seva pàgina, si voleu saber sobre les llegendes podeu mirar aquí.

… a mig matí vam parar a esmorzar en una àrea de descans de l’autopista que estava aprop del Canal du Midi i del qual adoptava la seva estètica…

… i per fi vam arribar a l’entrada del poble…

… Rènnas és un poble molt petit situat al damunt d’un turó des d’on es tenen unes vistes magnifiques. No és estrany que a l’Edat Mitjana fos un punt important i molt poblat ja que la seva situació estratègica és molt bona, encara que ara no passa de ser un poblet. Nosaltres vam entrar pel carrer principal…

…. vam passar pel costat del castell…

… i vam arribar al punt més elevat del poble on hi ha una plaça-mirador al costat mateix de la residència de François Béranger Saunière, el protagonista dels misteris del poble. La part més famosa d’aquesta residència és la seva biblioteca anomenada Torre Magdala…

… ens vam dirigir cap a l’església del poble, l’Església de la Magdalena…

… on a l’entrada ens vam fixar en la famosa inscripció "Terribilis est locus iste""Aquest lloc és terrible" (diuen que significa però jo no us ho puc assegurar ja que el meu llatí no passa de rosa-ae)…

… i també al dimoni Asmodeo que suporta la pila baptismal (diuen que és el que va edificar el Temple de Salomó) ..

… l’església és molt petita i profundament decorada amb colors molt vius, aquí teniu una mostra de l’altar major. Fixeu-vos que apareixen dos nens Jesús, un en braços de la Verge i un altre als braços de Sant Josep…

… al costat mateix de l’església hi ha el cementiri on diuen que el sacerdot es va dedicar a regirar tombes…

… després vam passar a visitar la casa-museu de Béranger, la veritat és que és una casa bastant gran, amb un jardí així mateix enorme. A l’extrem del jardí, i bordejant el turó el capellà és va fer construir un mirador on a un extrem hi ha la Torre Magdala i a l’altre un hivernacle. Les vistes són espectaculars…

… al jardí també hi ha Villa Betània, la casa de convidats que va fer construir Saunière (la veritat és que segur que tot això no va sortir dels diners d’un pobre capellà de poblet)…

… aquesta casa està aprop de la casa del capellà, que està al costat mateix de l’església…

I poca cosa més ho puc contar. En fi, llegendes de tresors ocults, secrets sagrats, càtars, templaris, missatges en clau… en definitiva, tot un conjunt de llegendes misterioses que captiven els esperits inquiets i que, penso, falta ens fan en una societat cada vegada més tecnològica i racional, ja que sempre és bo tenir alguna cosa per explicar, per estudiar, per esbrinar i que no poguem encasellar de primeres en res conegut (tot i que segur que hi ha una explicació racional, però ja diuen que anomenen paranormal a allò que la ciència, o la història en aquest cas, encara no ha descobert com funciona)

Independentment del que penseu de les seves llegendes, us recomano que si podeu anar aneu, no deixa de ser distret estar a un lloc tocat pels misteris de la història. Per cert, no us preocupeu que no és un lloc recòndit, la gent del poble ja ha sabut aprofitar l’atracció de les llegendes i podeu trobar dos bars-restaurants, tres llibreries i tendes de records. Per a alguns, els diners del tresor els porten els turistes.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

((Encetem un micaco breu…)

Aquestes vacances també hem estat de passeig per Barcelona. Barcelona segueix com sempre en època estival, plena de turistes i amb vida i moviment a gairebé qualsevol racó. Ja va bé de tan en tan passar de la tranquil·litat absoluta d’un poblet a el formigueig d’una gran ciutat, encara que jo, per viure, preferiria el poblet.

Us deixo una imatge d’ahir al vespre de la Rambla del Mar

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de lleis…)

Tinc una companya de feina a la que anomenem Soli. La bona de la Soli va decidir un dia tancar amb fusteria d’alumini i vidres una petita terrassa que té a casa seva. A Barcelona ciutat aquesta operació està prohibida per les ordenances municipals, tot i que gairebé en tots els cassos fan els ulls grossos.

El fet és que un veí de la Soli que viu a una altra finca i amb el que no es porta gaire bé la va denunciar, i llavors va caure sobre ella tot el pes de la llei, li han posat una multa i li han obligat a treure el tancament. És el que diu la llei, una llei que la majoria de vegades no es fa complir, però que és així.

El sr. Pedro J, director de l’entretingut diari El Mundo, va decidir fer-se una piscina a costat de casa seva a peu de platja, ocupant part de terreny públic i vulnerant la llei de costes. Diferents grups ecologistes i partits polítics ho van denunciar.

El resultat? El sr. Pedro J. segueix tenint la seva piscina allà on volia, amb la següents condicions : La piscina es reserva per a l’ús privat de Pedro J. durant els mesos de juliol i agost, i els escolars de la zona la podran fer servir de manera limitada fora d’aquesta època: dues hores al dia els mesos de maig, juny, setembre i octubre, acompanyats per un monitor i en grups de deu. A més, s’està estudiant restringir l’accés als voltants ja que el sr. Pedro J. està amenaçat per ETA i clar, com ell està amenaçat, s’han de fotre la resta d’habitants per la seva seguretat. No seria més lògic que vetllés més ell per la seva seguretat ?

També cal destacar que des del Govern Espanyol s’han posat trabes a algunes manifestacions que es volien realitzar davant de la piscina en protesta davant d’aquesta decisió i, paral·lelament, s’ha creat una Plataforma de suport al sr. Pedro J. que vol "demanar que cessi l’assetjament que grups radicals fan contra el director d’El Mundo" (quines coses, assetjament i el diari "El Mundo" són paraules que sovint van juntes i en la mateixa direcció). En aquesta plataforma estan, entre altres, les Nuevas Generaciones del PP, aquest partit que sempre té la paraula "Constitución" a la boca, encara que no es deuen de conèixer prou bé l’article 14 :

"Los españoles son iguales ante la ley, sin que pueda prevalecer discriminación alguna por razón de nacimiento, raza, sexo, religión, opinión o cualquier otra condición o circunstancia personal o social."

En fi, li comentaré a la Soli que si hagués estat directora d’un important diari crític amb el Gobierno ni l’haguessin multada ni l’haguessin fet retirar el tancat. Ella ha hagut de pagar per no haver seguit una directriu municipal, en Pedro J. ha violat una directiva estatal, s’ha apropiat de propietat de l’Estat i finalment s’ha fet el que ell ha volgut. Està clar que en aquest Estat no tots som iguals davant de la llei i jo cada día que passa veig amb més bons ulls el fer focs artificials gegants…

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de drets…)

M’havia proposat parlar aquests dies només de les meves vacances, penjar fotografies, contar anècdotes, en fi, desconnectar una mica de la rutina, però ai las!!, poso una estona la televisió mentre dino i ja tornem a ser (i això que miro poc la televisió…)

M’assabento que el Govern Espanyol vol donar dret de vot per les eleccions municipals als immigrants amb permís de residència. Bé, a mi hem sembla perfecte que es donin drets a certs col·lectius, sempre i quan també se’ls imposin els mateixos deures que a tots els demés, se’ls faci els mateixos tipus de seguiment i se’ls apliquin les mateixes regles. De fet, tot aquest tema de la immigració, els seus drets, els seus deures i la seva integració és bastant pelut i cal mirar-ho amb lupa, així que no m’estendré més i ho deixaré per un altre dia.

El fet és que per a que puguin votar la Constitución Española exigeix als països d’origen un principi de "reciprocitat", i tot i que hi ha països que ho tenen, no passa el mateix amb altres que conten amb un gran número d’immigrants a l’Estat. Com la proposta pot tenir problemes amb la Constitución Española, el Govern Espanyol ha demanat al Consejo de Estado que analitzi aquesta l’exigència de "reciprocitat" i fins i tot en alguns llocs s’ha parlat de mirar de reformar la Constitución o bé crear conceptes com el de "ciutadania iberoamericana" per a mirar de salvar l’obstacle.

Segons algunes fonts, aquesta mesura podria afectar a uns 2 milions d’immigrants, dels quals només uns 321.000 tindrien ara per ara el dret a votar ja que als seus països si és dona la reciprocitat. Vaja, que pels drets electorals municipals d’uns 2 milions de persones, el Govern Espanyol està conforme en, com a mínim, estudiar el que diu la Constitución Española i mirar de proposar alternatives. Jo, de bont rotllo, els proposaria la "alternativa futbolista", que totes aquestes persones es facin futbolistes d’elit i veuran com en un tres i no res tenen la nacionalitat (o la doble nacionalitat) a la butxaca.

Si ets Borbón no cal ni ser 2 milions, amb que siguis un, noia i heretera directa de la corona ja tens prou per a que hi hagi moviments de reforma constitucional per a la igualtat de sexes (un tema que té tot el meu suport) en la successió de la Monarquia Espanyola (un tema que té tot el meu rebuig).

En canvi, si els representants d’uns aproximadament set milions de principantins aproven un Estatut que de forma vaga i en ocasions puntuals i depenen de la lectura que és faci de la Carta Magna Española i de l‘Estatut (vaja, una cosa tan complicada com una alienació astral peculiar a una hora i una data determinada) sembla ser que PODRIA vulnerar la Constitución, llavors ni consultes ni alternatives ni hòsties en vinagre, s’agafa al senyor Guerra, "se cepilla" la qüestió, es retalla del tot el text estatutari i els principantins a callar i a estar,a sobre, agraïts.

A més, si et queixes d’aquest tracte clarament discriminatori envers el nostre poble et diuen, en el cas de l’afer dels immigrants, que és una recomanació de la UE (i llavors tu te’n recordes, com comentava vullunfestuc, que la UE també donava prioritat al desenvolupament de la xarxa ferroviària del Mediterrani i el Govern Espanyol no li va fotre ni cas) o que un tema com la igualtat de sexes és un tema prioritari (i llavors penses que sembla ser prioritari només en la Corona Española i no en altres llocs).

Jo penso que tot aquest moviment l’estan fent només amb finalitats electorals per obtenir més electors que votin, justament, als que els donen el dret (si, sóc malpensat, com sempre….) Se que hi ha campanyes que sol·liciten aquest dret, però no trobo que siguin tan majoritàries ni tinguin tan ressò social com altres de les que s’ha passat olímpicament (recordem les autopistes d’Eivissa).

Una vegada més, està demostrat que a Espanya els catalans només servim per pagar i callar, però que les nostres reclamacions valen poc, ben poc, encara que alguns ens vulguin fer creure el contrari.

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de vacances…)

L’altre dia us parlava sobre el poble de l’Occitània (en concret a la Gasconha però tocant el Lengadòc) on viu part de la meva família i on vaig a passar uns dies sempre que puc, com vaig fer fa poc. Ara toca parlar una mica més d’aquest poble.

El poble és diu l’Isle-en-Dodon i està al departament francès de l’Haute-Garonne. És un poble d’origen medieval (tot i que s’hi han trobat vestigis romans) i el seu tret més característic és la seva església fortificada del segle XIV i el seu ajuntament-mercat (al lloc on antigament estava un dels castells dels Comtes de Comminges).

Per saber més a sobre del poble, podeu clicar ACÍ, i tot seguit us deixo unes vistes generals del poble …

… tot seguit uns detalls de l’església …

… Una fotografia del riu que el creua (que és diu La Save) i que va posar-li una part del nom (Isle) ja que, antigament, entre el riu i un canal creava una illa on es va originar el poble …

… I per acabar, un detall d’un vespre a les rodalies del poble …

Me’n vaig al badiu…

[@more@]

Tweet