Traspassos a l’espanyola

(Encetem un micaco traslladat…)

No fa pas gaire els principantins vam poder assistir a un exemple condensat de com funciona això dels traspassos de competències a l'Estat Espanyol, i tot en un sol dia !! Penso que és força il·lustratiu poder tenir dos exemples tan propers temporalment per a poder comparar-los com cal.

El mateix dia vam poder veure com el Tribunal Supremo Espanyol dictava contra el trasllat de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) a Barcelona i com el Congreso de los Diputados Espanyol aprovava, per unanimitat, el traspàs de les competències del servei de rodalies de Renfe. Parlant clar, quan t'envien un caramel es mira de fer tot el possible per a que no t'arribi, quan t'envien un nyap fins i tot el PP li posa un llacet.

Perquè la veritat és que hi ha diferència… tenir la CMT vol dir que les empreses de telecomunicacions han de tenir a Barcelona molt pressent, ja que és des d'on es regularien aquests gens petits negocis, en canvi, el servei de rodalies de Renfe és, ara per ara, un autèntic desastre, desastre que necessitara de molts calers per a arreglar-se, calers que no se jo si també han estat cedits. En tot cas, el Govern Espanyol es treu un maldecap de sobre i se l'envia a la Generalitat de Dalt que és la que haurà de lluitar ara amb els problemes que va crear, precisament, el Govern Espanyol. Per cert, no és sospitosa aquesta celeritat per traspassar els rodalies davant la negativa de traspassar l'aeroport ? Serà perquè l'aeroport és un altre caramelet?

Les reaccions no s'han fet esperar, sobretot pel tema de la CMT (el tema de les rodalies sembla que tan hi fa). Fins i tot a una pàgina tecnològica com ara Barrapunto es pot llegir la noticia en clau política, acompanya de diversos comentaris (favorables al no trasllat a Barcelona, és clar) també molt polítics, esgrimint raons com ara els drets dels treballadors, el fet que la decisió del trasllat hagi estat política o, fins i tot, dient que Madrid està geogràficament més aprop dels diversos punts de la geografia espanyola que Barcelona.

Aquests comentaris em fan molta gràcia; ja m'agradaria a mi que els treballadors de qualsevol de les empreses que han tancat portes per marxar-se a la Xina, per exemple, tinguessin els mateixos drets que tenen els funcionaris de la CMT, o bé que es parlés tan dels seus drets quan els foten al carrer.

Per una altra banda… que els ministeris, centres governamentals i importants instal·lacions varies és facin a Madrid… no és una decisió política també? O és que és un mandat diví com ara "la unidad de España"? Si tan molesten les decisions polítiques en aquests afers, perquè no és queixen que gairebé la totalitat d'elles tria Madrid com a seu?

I per últim, la distància geogràfica… bé, ja sabem que a un estat modern la ubicació física no seria un gran problema, ja que es podria fer tot (o quasi tot) a distància sense gran problema, però a Espanya això no passa. Massa sovint s'han de fer els tràmits burocràtics en persona, i sovint s'ha d'anar a Madrid per a fer-ho. Però clar, és millor anar a Madrid que a Barcelona no? Així encara es pot mirar de saturar encara més Barajas i d'aquesta forma justificar una nova ampliació Avui en dia, amb bones comunicacions, Madrid i Barcelona no disten tant, però clar, en qüestió de comunicacions també està Espanya força malament. Un dubte tinc… s'haurien utilitzat tots aquests arguments la CMT s'hagués traslladat a Oviedo o a Sevilla en comptes de a Barcelona?

Encara que, la veritat, a mi el que m'agradaria és no discutir on vol col·locar l'Estat Espanyol els seus organismes, voldria tenir el meu propi estat i els meus propis organismes. Aquesta dispersió d'organismes no és més que una altra estratègia per a reafirmar la colonització que van començar fa prop de 300 anys. Però mentre aconseguim el nostre propi estat, ací tenim un exemple més de com és l'estat que ens toca patir. I van…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

3 comentaris

Amagant el «pajaritu»

Quan l'Alberto va anar a cal fotògraf per a fer-se els cartells de campanya, aquests ja li va advertir "Alberto, majo, tápate bien o se te verá el pajarito" i l'Alberto li va fer cas i va mirar de tapar les seves vergonyes. Tot i que semblava que l'havia fet prou bé, les coses ocultes en política tenen la mala costum de sortir a la llum, i d'aquesta forma, el "pajaritu" de l'Alberto va deixar de ser un rat penat i va veure la llum del sol.

I avui, des de la meva humil i senzilla pàgina, intento aplicar una puntera tecnologia radiològica per mirar de mostrar-vos com és aquest "pajaritu" que l'Alberto tan s'afanyava en amagar :

Vaja amb el "pajaritu", sembla ser que és d'una espècie prou coneguda a la resta de l'Estat però no molt estesa per les nostres contrades principantines. Seran aquests els "pajaritus" que té l'Alberto al cap ?

Deixant la conya de banda, el senyor Alberto és molt lliure d'haver militat al partit que creies convenient, faltaria més (el sr. Piqué va estar al PSUC sense anar més lluny), però el que està lleig és que ho vulgui amagar, i el que està el doble de lleig és fer creure a la gent que han creat "un partido diferente" i ja els estiguin mentin des de bon començament. És molt explicit aquest afany d'amagar precissament això i permet deduir moltes coses d'aquest senyor i del seu partit.

Com a militant d'un partit, puc donar fe que per a que et donin d'alta ho has de sol·licitar formalment, per demanar informació no et fan militant (cap partit s'arriscaria a l'escàndol que esclataria si un fet així es fes públic). A més, si l'Alberto no està donat d'alta,… perquè sol·licita la baixa? Perdoni'm senyor Alberto, però a mi la història aquesta de que és perquè no li envièssin més missatges no me la crec, però en fi, cadascú sabrà el que fa.

"No nos importa donde nacistes, no nos importa el idioma que hablas" però es veu que si que ens importa (i els pot importar als nostres votants) "los partidos donde militaste"

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

5 comentaris

L’apocalipsi segons Sant González Pons

(Encetem un micaco profeta…)

"… i la terra s'assecarà i l'aigua desapareixerà, genets salats arribaran al Mare Narbonnensis, l'enemic caminarà pel fons d'aquest extingit mar repartint mort; el mal vindrà del nord, Laietans diabòlics eixugaran la terra guiats pel Gran Talantós. L'esperança vindrà del cel, del crit d'una gavina, si els fidels tenen fe i l'ajuden" . No, no prenc coses rares, això seria, més o menys, la versió Nostradamuiana del que va dir l'altre dia el sr. Esteban González Pons quan a les Corts Valencianes va descriure una mena d'Apocalipsi Medioambiental.

No deixa de ser curiosa aquesta influència ecologista del PP valencià, una de les branques menys ecologista d'un partit poc ecologista. Ja és ben curiós veure al sr. González Pons amb aquesta vena verda, ell que ens té tan acostumats a les venes blaves,  i és que és tan estrany escoltar-ho dient coses com ara :

El culpable de tot aquest desgavell? Fàcil, el partit socialista, en Zapatero i ERC (ja trigaven en sortir…). Respecte als plans urbanístics del PP al País Valencià, criticats fins i tot per la Unió Europea, ni una paraula; respecte a la poca previsió i al malbaratament d'aigua ni una paraula, i mireu que hi ha coses per a dir…

No és només que no facin autocrítica, és que les Corts Valencianes han aprovat exigir a la Generalitat del Principat un informe sobre les requalificacions de terrenys al Delta de l'Ebre així com els plans d'urbanització i de camps de golf previstos a la zona. Jo estic segur que al Principat en matèria urbanística encara hi ha molt per arreglar, també estic segur que al País Valencià hi ha molta gent capacitada per a fer-ho… però aquesta gent no són justament els senyor del PP valencià; són aquelles persones a les que, justament, els senyors populars valencians no volen escoltar quan es parla del greu problema de l'aigua al País Valencià, problema que existeix i que sembla que ells volen agreujar per a utilitzar-ho amb finalitats polítiques.

El PP valencià té molt clar com arreglar els problemes de la seva política hídrica :

Trobo que és ben trist jugar amb la salut i la feina de milions de persones per a arreplegar uns quants vots, trobo que és ser molt hipòcrita no cuidar casa teva i demanar que els altres facin esforços per a arreglar-te-la, trobo que és ben decebedor que encara hagi gent que això no ho vegi.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

2 comentaris

Com ho feu per editar el bloc ?

(Encetem un micaco editor…)

La veritat és que quan fem una tasca de forma habitual, generalment busquem la forma més còmoda possible per a fer-ho, i el món dels blocs no és pas una excepció.

Quan vaig començar amb el bloc editava els textos utilitzant l'eina en línia del bloc, en el meu cas Blocat. L'eina era força bona, però té els problemes que solen tenir els editor automàtics, com inserció de codi innecessari que a vegades desvirtuava el text. També trobava a faltar sintaxi de color quan s'editava en format HTML, però el principal problema era trigar massa fent la redacció, cosa que podia comportar que l'article es perdés.

Així que em vaig posar a provar diferents programes d'escriptori que hi ha per escriure blocs, i així d'aquesta forma també poder editar els articles sense connexió. Vaig partir de les condicions ideals, que seria poder editar un article sense connexió, amb correcció ortogràfica, veient l'article durant l'edició amb l'aspecte que tindria al bloc, amb sintaxi de color en format HTML i que em permetés enviar-ho directament al bloc per a la seva publicació.

Amb aquestes premisses em vaig posar a mirar els programes. Vaig començar amb un dels més coneguts, w.bloggar, tot i estar orientat sobretot al Blogger. El problema que vaig tenir és que no podia connectar al meu bloc per a descarregar-se els articles, ja que no reconeixia les categories. Tot seguit vaig provar l'editor de blocs de Microsoft, encara en fase beta, anomenat Live Writer. Aquest si es connectava, però no podia descarregar tampoc els articles, no tenia sintaxi de colors ni correcció ortogràfica i l'assumpte de les categories no ho portava del tot bé.

El següent va ser el Qumana, però vaig obtenir resultats similars a l'anterior. Finalment vaig provar el WB Editor 2. Aquest no tenia correcció ortogràfica ni em mostrava el text tal qual s'anava a veure, però si és connectava al bloc, es descarregava i enviava els articles, treballava sense problemes amb les categories, em permetia guardar els articles en format HTML i tenia edició de colors pel format HTML. Com el vaig provar i em va semblar força còmode, em vaig comprar el programa, i la veritat és que no em penedeixo pas.

Per editar un post faig el següent: Primer busco les imatges o les fotografies, després les retoco utilitzant o bé el Paint Shop Pro o bé el Fireworks (gràcies a excel·lents tutorials que he trobat per la xarxa), després obro el WB Editor i agafo com a plantilla el darrer article (o un amb estructura similar al que vull fer). Escric el text directament en format HTML, modificant aquesta plantilla per a assegurar-me que tot es veurà com espero. Quan acabo d'escriure, copio el text a l'editor de text de l'Open Office per a realitzar la correcció ortogràfica, faig els canvis necessaris al text i llavors el pujo al bloc com a Esborrany. Tot seguit, entro al bloc, faig una previsualització i, si tot és correcte, el publico amb una data i hora determinada.

I ja està… bé, potser es pot fer de forma més senzilla, però de moment a mi aquesta mecànica em va bé. Com ho feu vosaltres ?

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

4 comentaris

El misteri del 6,15

(Encetem un micaco misteriós…)

Aquests darrers dies estem a València. Hem aprofitat uns dies de festa per a passar quatre dies a la ciutat del Túria, veure a la família, a amics i visitar aquesta meravellosa ciutat, ja que tot i que jo no sóc pas de València, la veritat és que hem trobo molt a gust aquí i l'estimo com si fos la meua ciutat de naixement. La veritat, tot s'ha de dir, és que m'estimo cada tros del meu país.

València està com sempre, no hi ha gaires canvis en el dia a dia, els propis de qualsevol vil·la, obres per ací, edifici restaurat per allà, etc… però aquesta vegada hi ha una cosa inesperada. Aquesta cosa estranya la podeu veure aquí sota :

Papers com aquest es poden trobar enganxats a fanals, a parades d'autobús, a papereres, a semàfors, a parets i a altres elements per gran part de la ciutat. Us en deixo unes mostres…

Intrigats, vam preguntar a la gent que coneixem, però encara que ho havien vist des de feia dies i estaven intrigats, ningú no sabia res. Tot i així, ara fa pocs minuts ens acaba d'arribar un rumor que comenta que forma part d'una campanya per a fomentar l'assistència a les diferents activitats del Palau de la Música, fent incís en els seus preus populars (mai millor dit…)

Espero que aquest rumor no sigui cert, ja que seria vergonyós que un organisme públic es dediqués a empastifar mitja ciutat per a promocionar-se, justament el que molts bans municipals prohibeixen. En tot cas, esperaré a esbrinar l'origen d'aquest misteri abans de fer cap valoració.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

3 comentaris

El meme dels restaurants

(Encetem un micaco de meme…)

Ahir hem vaig assebentar que la companya blocaire Txell m'havia enviat un meme. La veritat és que és la primera vegada que m'han passat un, així que per això miro de respondre'l el més aviat possible.

· Quin es el restaurant que mes has disfrutat vora el mar ?

Doncs ha estat el restaurant La Alegria de la Huerta situat al Passeig Marítim de València. La veritat és que no és un lloc especialment pintoresc ni es menja especialment bé, però el dia que vaig anar si que era molt especial i és un record que es queda dins.

· Restaurant que t'han pres el pèl i no hi tornaries ?

Un Tapelia o Taller de Tapas (ara no me'n recordo quin dels dos) situat a la plaça del Pi de Barcelona. Tapes petites, fredes, servei nefast, lent  i a sobre car. Vam acabar aconsellant a dos turistes francesos de la taula del costat altres restaurants bons per a que no s'emportessin mala imatge de la ciutat.

· Restaurant que has gaudit d'una molt bona carn a la brasa?

Deixant de banda Ca la Maria (ca ma mare on l'entrecot no cap al plat) i Ca l'Anna (ca ma sogre, on es fan unes "torraes" genials enmig del camp), trio El Rebost d'en Manel, a Badalona, aprop del carrer Prim. Cuina catalana i restaurant decorat amb aquesta temàtica, i bé de preu.

· Restaurant més romàntic que has estat ?

Qualsevol de Peretallada, però és que tot Peretallada és romàntic. La veritat és que és difícil decidir-se, encara que hi ha un a prop de l'entrada del poble del qual no m'enrecordo el nom i que és molt molt maco ( <– Frase típica de pixapins !!)

· Restaurant que has sortit cantant havaneres?

Havaneres precisament no, però sortir parlant altres idiomes si, del Pantagruel a Badalona, on les sangries ja siguin de cava o de vi són molt, molt perilloses.

· Restaurant que hi aniries cada dia?

A Ca l'Arqué, de Badalona. Sempre hi ha varietat, l'ambient és molt relaxant i el menjar molt molt bo. A més, estàs al costat de la platja pràcticament.

· Recomana un restaurant romàntic i econòmic.

El restaurant CometaCinc, al carrer Cometa de Barcelona (darrera de la plaça de Sant Just) Un lloc decorat modern i antic en ple centre del Barri Gòtic amb un ambient, a vegades, molt íntim…

Ara es suposa que jo se l'haig de passar a algú, així que s'ho passo a l'Isaac, al Dan, a la Dolors i al Vullunfestuc

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

1 comentari

Totxanes i futbol

(Encetem un altre micaco constructor…)

Si ja és greu veure que, massa sovint, que algunes persones del món de la construcció utilitzen pràctiques no gaire clares per aconseguir els seus propòsits (tal com comentava ahir) és molt més greu quan enmig d'aquestes pràctiques apareixen involucrats poders públics.

Això és el que sembla que està passant a València cap i cassal entorn al projecte del nou estat del València CF. Segons llegia ahir en aquesta notícia, els antics propietaris dels terrenys on es planeja construir aquest equipament volen reclamar una indemnització per la seua requalificació, ja que denuncien que això no és el que s'havia pactat de bon començament.

I és que resulta que després de l'aplicació d'un PAI ( Programa de Actuación Integrada ) molts propietaris van haver de malvendre les seues terres al no poder assumir les càrregues urbanístiques derivades. Això no és un fet gens estrany, i de fet és un dels motius pels quals s'ha denunciat la Llei Urbanística Valenciana ( LUV ) davant la Unió Europea per part de molts jubilats del nord d'Europa que havien comprat casa al País Valencià i que han vist com un PAI els ha destrossat el seu retir daurat. De fet, conec exemples familiars bens propers que demostren que aquests PAIs moltes vegades el que fan és obligar a vendre les terres on s'apliquen a un preu molt inferior al que tenen al mercat immobiliari.

Tornant al cas de les terres de l'estadi, resulta que l'agent urbanitzador va cedir els terrenys a l'Ajuntament de València per a destinar-los a usos esportius públics; i és aquí on està una de les fons dels problemes, ja que ara aquests terrenys s'han hagut de requalificar per a usos esportius privats, i segons sembla ser, en aquest cas els antics propietaris si que tenen dret a indemnitzacions.

Segons l'Ajuntament de València, tot és legal i clar i no hi ha cap tipus de problemes. Bé, potser ho és, però ja se sap que la dona del Cèsar a més de ser virtuosa ho ha d'aparentar i en aquest cas…, bé, la requalificació que hi ha pel mig que transforma espais públics en privats no és que sigui gaire elegant, almenys des del meu punt de vista.

I és que, a més, s'ha de tenir en compte que la zona de València on es planeja fer el nou estadi és una de les que més ha crescut darrerament i on es poden trobar edificis moderníssims de vidre i formigó, tan d'oficines com d'apartaments, és una de les zones bones de moda, juntament amb l'Avinguda de França. Diuen els rumors que moltes d'aquelles terres van ser expropiades per a fer habitatges socials, però d'habitatges socials per aquella zona no hi ha gaires, en tot cas, com ja he comentat, això només són rumors.

Ja se sap que quan s'ajunten política i totxanes el resultat generalment és explosiu, però si s'ajunten totxanes, política i futbol…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

2 comentaris

Per un grapat de totxanes

(Encetem un micaco constructor…)

Avui us vaig a contar una de l'Oest, però serà una de l'Oest una mica diferent. Els grans ranxos s'han transformat en grans parcel·les, els ramats de vaques en muntanyes de totxanes i els totpoderosos terratinents en constructors.

Sempre he sospitat que tenim una democràcia sospitosa, i que encara que ens deixen escollir als que en teoria manen, en realitat els que manen manen són els que tenen el caler, i aquest no els escollim pas. Ahir vaig poder comprovar una materialització d'aquest raonament, en aquest cas, un clar exemple de totxocràcia.

Abans d'ahir, el senyor Francisco Hernando, més conegut com a Paco el Pocero, constructor, va fer una ronda de premsa per denunciar que l'alcalde de Seseña, una vila toledana, havia paralitzat el seu projecte de construir 13.500 habitatges al poble. Aquesta paralització s'ha portat a terme ja que no està assegurat l'abastiment d'aigua i d'electricitat per a aquests nous habitatges; tot i que això al sr. Paco no sembla importar-li gaire, puix que, tot enfadat, ha anunciat que a més de les querelles que ja ha presentat contra l'alcalde pensa presentar-li demandes per danys econòmics i d'imatge. El moment més calent de tota la intervenció ha estat quan ha dit :

Una reacció calcada a la dels terratinents de les pel·lícules de l'Oest quan el sheriff del poble no fa el que volen. En aquest cas, en comptes d'amenaçar-lo amb els seus matons, l'amenaça amb els seus advocats (no sé que hem faria més por…) i, de pas ,amb la pressió de molts dels indis, perdó, de molts dels habitants del poble que veuen com poden perdre la seua feina i pressionen a l'alcalde per a que l'atorgui els permisos necessaris. Tot i que entenc que es juguen el pa de cada dia, penso que estan fent l'indi, ja que quan el sr. Paco no els necessiti i tingui feta la seva urbanització, els fotrà al carrer sense gaires miraments.

Aquest és l'estat on vivim, un estat on manen les totxanes. Jo tinc un exemple ben proper, a Badalona mateix, on de tots es coneguda la ineficiència en la construcció d'habitatge social i la rapidesa en que s'ha construït un nou (i car) barri al litoral, al tocar del nou port esportiu, on podem trobar a pocs metres de la sorra de la platja edificis de fins a dotze plantes d'alçada. Un disseny molt mediterrà i respectuós amb el paisatge, si senyor !! 

Sembla que al sr. Paco no l'importa crear polèmica, ja que ara fa un temps va desfermar una altre quan un amic seu, el conegut sr. Eduardo Zaplana, com a ministre de treball, li va atorgar la medalla d'argent del treball. Déu els cria…

Abans d'acabar, voldria comentar que durant dos dies no s'han pogut deixar comentaris al bloc, però ara sembla que ja funciona tot correctament, gràcies als amics de Blocat que després d'una gran feinada en la migració del servidor estan acabant d'afinar tot allò que es pot afinar.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

7 comentaris

Sigui educat, parli en espanyol

(Encetem un micaco anticatalà…)

Aquest estiu vaig anar a visitar a una tieta meua que viu a un poble d’Occitània. La meva tieta viu allà des de que al final de la Guerra Civil Espanyola va fugir tota la seva família, juntament amb el meu avi, cap a la Catalunya Nord. Recordant vells temps, hem comentava que quan anava a l’escola, als anys quaranta, hi havia cartells on posava "soyez propers, parlez français" ( sigueu nets, parleu francès ) i que els professors castigaven molt severament a la gent que parlava en català.

A l’Estat Espanyol la cosa no va ser gaire diferent, i el pas dels anys no ha ajudat pas a que millorés. Si no fa pas massa temps no era estrany que al parlar en català et contestessin "hablame en cristiano" , darrerament s’ha evolucionat cap al laïcisme i la contestació que es pot obtenir és "sigui educat, parli’m en espanyol".

Es veu que, de maleducats, els catalans ho som força, sinó no s'entén que no parin de demanar-nos correcció, ja sigui la Guardia Civil ja sigui el servei de seguretat de La Moncloa.

En canvi, el sr. Font de Mora és un senyor ben educat i per això diu aquestes coses :

Lamentablement no podem dir que sigui gaire coherent. Perquè aquestes ganes de demanar el reconeixement del seu valencià a Europa si després fa això? O és que potser pensava utilitzar el seu valencià per representar només a la Comunidad Valenciana? A veure si ara resultarà que el sr. Font de Mora és espanyolista, blaver i a més independentista !!

Per cert, us recomano que llegiu aquest apunt del sr. Vicent Partal sobre tot aqueste tema, que he trobat molt l’interessant i recomanable.

Per molt blaver que sigui aquest senyor, no deixa de ser curiós que per a no utilitzar el seu valencià agafi exactament la mateixa excusa que s’utilitza per a que no utilitzem el català… una altra coincidència feta pels catalanistes potser?

En tot cas, hem de tenir molt clar que la nostra llengua està patint darrerament nous atacs, vinguin d'on vinguin, i hem de fer tot el possible per a defensar-la.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

3 comentaris

La llengua, atacada i amagada

(Encetem un micaco cosmopolita…)

A hores d’ara, no és gens estrambòtic afirmar que podem ficar al mateix sac els defensors del cosmopolitisme, del bilingüisme i del blaverisme. Tots tenen el mateix objectiu, afeblir la nostra llengua per aconseguir afeblir també la nostra identitat nacional, ja que saben perfectament que la llengua és un dels pocs nexes veritablement nacionals que encara ens queda.

El cosmopolitisme utilitza la tàctica de la culpabilitat provinciana, en definitiva, fer-nos sentir com uns pagerols incultes adoradors del nostre melic per utilitzar una llengua que té un nombre de parlants molt inferior a la d’una altra més estesa (on aquesta altra generalment és l'espanyol), com si la cultura la mesurés la quantitat de la gent que parla un determinat idioma. Representants clars d'aquest cosmopolitisme espanyolitzador són el PSOE, el PP i els Ciudadanos, aquests dos darrers en menor grau.

El bilingüisme, en canvi, utilitza la tàctica "no hi ha dos idiomes?, utilitzem els dos" . El truc està en defensar la utilització de l’espanyol als àmbits on es mira d'utilitzar més el català (bàsicament educació, administracions i TV3) i no defensar el català als àmbits on s'utilitza de forma general l’espanyol (tota la resta). Representants clars d'aquest bilingüisme unidireccional són els Ciudadanos i el PP català. El PSOE també però en menor grau (a ells els agrada més el cosmopolitisme).

El blaverisme, en canvi, adopta la tàctica del "divideix i guanyaràs" . S’utilitza qualsevol excusa per justificar que la llengua catalana a València no és tal. S’encobreix tot amb una suposada valenciania, que no és més que una espanyolitat disfressada, i és criminalitza el català com a llengua atacant i culpable de la greu situació en que es troba aquesta suposada llengua valenciana, disfressant d’aquesta manera que el veritable causant de la trista situació de la llengua catalana és l’espanyol. També hi ha un altre variant que aposta per una ruptura més amagada i refinada, que vindria encarnada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, tot i que molts catalanistes no l'acaben de veure com una amenaça.

Cal notar que el blaverisme no és un fenomen localitzat únicament al País Valencià. Hi ha blavers també a la Franja, a ses Illes i al Principat. En el cas del Principat no defenen obertament que les llengües són diferents, però donen molta més prioritat als textos en català central de Barcelona, i per tant els de català de València o de ses Illes els "tradueixen" al català barceloní. Els defensors d’aquesta tàctica són grupuscles anticatalanistes d’extrema dreta espanyola, el PP i, de forma més dissimulada, el PSOE i diferents sectors regionalistes.

Un exemple clar d’aquest blaverisme espanyolitzant el podem comprovar aquest dies. Diumenge es podia llegir al diari Levante :

Ahir dilluns, Vilaweb publicava els motius d'aquesta decisió :

I és que una altra de les característiques de les tres formes d'atac a la llengua és la seva obsessió d'ocultar-la de cara l'exterior. Per als diferents estats, el català no ha d'existir, en senzill, de cara a la comunitat internacional Espanya només té una llengua, que és l'espanyol. Per això s'utilitza aquesta doble denominació de la llengua espanyola, espanyol-castellà. La paraula castellà s'utilitza sobretot fronteres estatals endins, i la paraula espanyol fronteres estatals enfora.

M’agradaria recordar unes paraules del sr. Font de Mora d’ara fa, justament un any :

Molt bé, senyor Font de Mora, Europa reconeixerà que per a vostès el valencià és l'espanyol, i l'altre valencià el reconeixerà… sempre que no hagi ningú a la sala que parli espanyol, ja que en cas contrari…. "tindria cap sentit que aquestes persones haguessin d'utilitzar un servei de traducció" ? Quan déu de parlar en valencià aquest senyor? A la intimitat potser? .

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Comentaris tancats a La llengua, atacada i amagada