(Encetem un micaco tolerant…) 
El moment temporal és un dissabte per la nit poc després de mitjanit, el lloc un autobús nocturn direcció Badalona. A l’alçada de la Verneda van pujar un grupet de noies gitanes que s’anaven de festa, van mirar de passar sense pagar dient al conductor si coneixien a "su primo" , el conductor no va picar i les va fer pagar.
S’asseuen als seients de darrera i començant a parlar,… a crits. Una comenta a una altra que no-se-qui els va ensenyar a ella i a una amiga seva "que es mocita" (mocita = verge) un vídeo xxx al mòbil, i que com podia haver fet allò sabent que la seua amiga era mocita.
Llavors una altra salta i diu "que va a ser esa mocita, esa está más que fol###da!!!" de forma que es va assabentar mig autobús. A més, va afegir "esa es mestiza, su padre no es gitano, y no todas las payas son mocitas". Tot seguit munten el tablao a la part darrera de l’autobús… tacatá tacatá… i així fins que arribem a la nostra parada. Quan acabem de baixar, es colen per les dues portes de l’autobús 5 o 6 gitanos que estaven esperant la parada, D'aquesta forma acaba aquest relat.
Tot això em va venir ahir al cap quan vaig llegir aquest comentari al diari gratuït ADN :
He anat al col·legi amb gitanos i he viscut tota la meva vida al costat de gitanos. No he tingut mai cap problema amb ells, ni tampoc he compartit res amb ells, hem estat com dues realitats que viuen una al costat de l’altra sense conèixer-se, o sense voler conèixer-se, tocant-se l’imprescindible. El que tinc clar és que la integració és una operació a dues bandes, per una banda uns han de voler integrar, però per l’altra uns altres han de voler integrar-se.
I la voluntat d’integrar-se, per a ser sincer, jo no la he vist gaire sovint. No la veig quan presencio com es colen diàriament al metro, no la veig quan veig a ganàpies que es dediquen a trencar els jocs dels parcs infantils o les papereres, no la veig quan es dediquen a fer soroll a altes hores de la matinada o a pixar-se als portals , no la veig quan veus al clan tot el sant dia al carrer, carrer que mig ocupen amb cotxes en venda que estan dia rere dia al mateix lloc sense que ningú els hi digui res, no la veig quan em canso de veure a gent que es dedica a passejar amb gàbies de canaris tapades on no s'escolta mai cantar cap canari, no la veig quan contemplo com volen enredar amb els canvis a les venedores del mercat quan van a comprar, no la veig quan me’ls trobo pel carrer amb una actitud de perdonavides cap a tots els que passem per allà, no la veig quan tinc por de mirar cap a un gitano i que aquest s'ho prengui malament i me l'armi i no la veig quan noies com ara la meua parella prefereixen caminar uns metres més per anar a una parada més llunyana amb tal de no passar per determinats llocs on es senten incòmodes de la forma que les miren.
Encara que tot el que he escrit anteriorment potser és per la meva manca de tolerància, ja que encara que sé de bon grau que tot el que he comentat abans no és exclusiu dels gitanos i que no tots ho fan, quan veus de seguit que ho fan dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes i any rere any sense que ningú els ho impedeixi és molt difícil no associar-los automàticament amb aquesta manera de comportar-se. Segurament és que sóc un xenòfob i intolerant payo, si, segurament serà això, que no sóc gens tolerant.
Segurament el que hauré de fer és riure'm quan els vegi colar-se al metro, trencar una paperera o deixar el carrer ple de merda, perquè clar, a una altra persona li cridaré l'atenció, però a un gitano… no, home no, ells són així, haig de ser tolerant (o prudent més aviat!!)
He vist gitanos perfectament integrats, però també he vist d’aquells que et menyspreen per no ser gitano i que estan orgullosos de no estar integrats, de ser una cosa diferent, i com diferencien ja no només gitanos de payos sinó també de mestissos . La xenofòbia no és patrimoni de ningú, i sembla ser una d’aquelles coses que, lamentablement, totes les races practiquen de forma natural.
Jo no tinc cap problema en fer esforços per a permetre la integració dels diversos col·lectius, però no ho penso fer sol,, ja que aquesta integració no és només responsabilitat nostre, també ho és dels que venen (o han vingut) de fora. Hem de tenir això ben clar, doncs aquests gitanos no integrats són el clar exemple de que qui no es vol integrar no ho farà mai. Per això porten ja centenars d’anys sent justament el que he dit abans, una cosa diferent.
Però no hem feu gaire cas, segurament tot això és per culpa meva i de la meua manca de tolerància.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
