El pessebre faller

(Encetem un micaco de pessebre…)

L'altre dia vaig explicar com vam preparar aquests any els guarniments de Nadal a casa nostra, i ara per completar l'explicació publico les fotos del pessebre faller que tenim. Sí, sí, heu llegit bé, tenim un pessebre faller, i crec que no exagero gens ni mica, mireu mireu…

 

A què és faller? De fet està fet de cartó i pedra i pintat, com moltes de les figures de les falles. És que fins i tot la seva estètica és fallera!!, aquesta preciosa barreja de simpatia i humor.

Aquest pessebre el vam veure a l'aparador d'una tenda de decoració al carrer del Bisbe, just al costat de la Generalitat del Principat i ens va captivar. El vam acabar comprant a una botiga del carrer de Sant Pere de Badalona (on, per cert, és més barat). La venedora ens va explicar que el realitza un artesà del Principat i que cada figura la pinta a mà.

Aps, per cert, m'oblidava d'una de les parts més tradicionals, el caganer …

 

També és força simpàtic, veritat? L'arbre del caganer, i el que hi ha darrera dels reis, els vam comprar a una de les parades de la Fira de Nadal de Badalona, que munten cada any a la plaça de La Plana i estan fets de fusta i de morsa tractada per a que no es faci malbé.

Parlant d'arbres, l'altre dia vaig llegir en aquesta entrada de la Viquipèdia que les esferes que adornen l'arbre de Nadal tenen com a origen les pomes amb les que va adornar un pi ja fa molt temps Sant Bonifaci.

Després de llegir això, lamento no tenir espai per poder tenir el que penso que és l'arbre de Nadal per excel·lència dels Països Catalans, tot i que molts no ens hem adonat fins ara. Aquest arbre és el taronger… mireu mireu quin goig fan els tarongers en aquesta època …

 

Si tingues espai, el meu arbre de Nadal seria un taronger, el guarniria amb unes llums vermelles i grogues i li posaria dalt de tot un estel blanc. I el millor de tot és que no només seria simbòlic, sinó que a més seria pràctic, ja que les taronges acabades de collir estan boníssimes !!

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

3 comentaris

El ball de les banderes

(Encetem un micaco abanderat…)

Abans d'ahir ja vam tenir un dia mogudet gràcies al ball de banderes que es va muntar a la Conselleria de Governació. De fet, era un ball màgic, en pla ara desapareix una espanyola, ara desapareixen totes, ara tornen a aparèixer, això si, ben documentat des dels mitjans de comunicació i amb ganes de fer força ressó d'aquest fet.

I és que no deixa de ser curiós que certs mitjans de comunicació (i certs partits polítics) que defenen l'idea de que les qüestions identitàries no serveixen per a res i són una pèrdua de temps salten a la mínima en que es toquen uns determinats símbols. Ells diuen que ho fan per denunciar una violació de la llei, però el cert és que amb el tema de l'habitatge, per exemple, s'està violant constantment aquella Constitución aprovada ja fa molts anys i que, justament, van celebrar el seu dia ahir i no solen dir ni piu. Potser les lleis dels símbols són més importants que les lleis bàsiques de l'Estat? Però no havien dit que les qüestions identitàries no els importaven? Si les qüestions identitàries són tan poc importants, com és que justament una d'elles està bloquejant el tema del castell de Montjuïc des de fa tan temps?

En fi, de l'episodi d'ahir penso que serà difícil saber la veritat, bàsicament perquè si ja és difícil saber la veritat parlant de temes polítics, molt més difícil ho serà en aquests moments on les aigües polítiques estan mogudetes, així que ves a saber que va passar realment. Tot i així, jo penso que no seria gens estrany que el sr. Puigcercós la fes treure i després el sr. Montilla li recordés que amb la llei a la mà l'ha de posar.

Jo veuria una certa coherència en aquest fet. El sr. Puigcercós la treu perquè no li agrada tenir-la, el sr. Montilla li diu que això és il·legal i que l'ha de posar, i el sr. Puigcercós per imperatiu legal la posa. Imperatiu legal, aquesta fòrmula que utilitzen alguns, per exemple, al fer possessió de l'acte de diputats per a fer públic que si accepten o juren alguna cosa és perquè la llei els obliga a fer-ho. I penso que, realment, en aquest cas tenim un imperatiu legal dissimulat per no minvar l'aspecte d'unitat que es vol donar al nou govern de la Generalitat del Principat, però, al mateix temps, enviar el missatge de que es segueixen recordant les arrels (tot i que hagi gent que no ho veu així, punt de vista totalment respectable).

Encara que, si ho miro des d'un punt de vista més frívol, el problema crec que és bàsicament laboral. M'explico. El sr. Puigcercós va al seu nou lloc de treball i l'adequa per a fer la seva feina de la forma més agradable possible, com fem tots. Posa la seua foto de família, unes plantes noves, fa retirar un quadre que no l'acaba d'agrada i una bandera espanyola que l'incomoda alhora que canvia l'aroma dels ambientadors. No s'ha de cuidar la qualitat del lloc de feina? Doncs els sr. Puigcercós només ha fet això. Penso que s'hauria de consultar als de Riscos Laborals sobre aquest fet, ja que el sr. Puigcercós treballa per a nosaltres i ens interessa que el seu entorn de treball sigui el millor possible per a que pugui rendir millor.

En fi, el fet, però, és que ara ja està tot com hauria d'estar, o això diuen, ja que encara que ara es compleix la llei rigorosament, jo veig una petita diferència entre aquestes dues fotos :

 
 

Serà una collonada, serà legal i serà el normal… però això de veure la senyera al pal central m'agrada molt més que veure-la a un dels costats. Potser només és el fet simbòlic, però… no és justament de símbols del que estem parlant?

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

5 comentaris

iNadal

(Encetem un micaco guarnit…)

Aquest cap de setmana ja hem començat a guarnir casa nostra, potser una mica d’hora, però com que tenim moltes coses a fer millor anar amb temps.

Així que ja ens hem passejat per la Fira de Santa Llúcia i per la Fira de Nadal de Badalona a comprar el que ens feia falta, perquè aquest any començàvem ben be de zero.

No us aneu pas a pensar que són grans guarniments, res d’aquestes imatges d’estar fent equilibris amb una escala al costat de l’arbre per posar l’estrella !!

Al nostre, i parlant de guarniments, el Nadal és un iNadal. I és que els nostres guarniments venen a ser el que és l’iPod als aparells de reproducció de música, un aparatet petit, maco, portable i pràctic.

Tenim un iArbre, un arbre que el podem guarnir còmodament asseguts a la taula del menjador, ja que és un arbre de seixanta centímetres d’alça. Però això si, molt bonic i que sembla natural, i amb les llumetes vermelletes, les pinyes i quatre cosetes més queda molt digne. I pràctic com ell sol, pots moure l’arbre per tota la casa !!

També tenim un iTió… un tió que, d'acord, cap al palmell de la mà…, però amb una careta de simpàaaaaaatic !! I com els tiots solen tenir fred, a més de la manteta l’hi hem posat al costat una iEstufa_de_castanyera amb llum, i només de veure-la ja t’agafa  calor. De la mateixa forma que l’iArbre, l’iTió és molt molt manejable.

I per acabar l'iPessebre , un pessebre d'estètica fallera de només quatre figures (bé, i dos arbres). De cartó pedra, per una banda tenim el naixement, tots juntets, per una altra els pastors, per una altra els reis i al final el caganer llegint el diari. I divertits divertits com ells sols. A més, es munta i es desmunta en un tres i no res, i per a pisos petits és ideal, ja que com a escenari pots utilitzar els prestatges de la llibreria o del moble del menjador!! Com la resta del iNadal, el pessebre és totalment bellugable !!

Bé, aquests són els nostres guarniments… de moment no tinc fotografies, però ben d’hora les posaré… el que passa és que avui no m’he pogut aguantar, tenia ganes d’explicar el meu iNadal !!

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

 

[@more@]

2 comentaris

Dues formes de mesurar

(Encetem un micaco mesurador…)

 

El món del futbol, i el de l'esport en general, no és un món que m'apassioni gaire, tot i que procuro estar informat en termes generals. Per aquest motiu quan l'altre dia vaig llegir la noticia que ara comento no li vaig donar massa importància, ja que vaig pensar que era una altra d'aquestes coses que utilitza el periodisme esportiu per vendre diaris.

Dies més tard, però vaig comprovar que el tractament que se li donava a la noticia era molt diferent d'altres de similars. i això em va indignar. Bé, deixo de donar-hi voltes i passo a contar el que va succeir.

El Periódico de Catalunya es feia resó l'altre dia de que el propietari de l'Alavés, el sr. Dmitri Piterman, va vexar al vestidor a un dels seus jugadors, Lluís Carreras, dient-li coses com ara :

 

Al mateix article apareixia també un comentari força ambigu…

 

Què volia dir que es referís a la seua "condició de catalans" ? La veritat és que pintava malament, i els meus pensaments mals es van confirmar quan vaig llegir al Racó Català que aquesta "referència" era :

 

I això va ser el que em va provocar indignació. No fa gaire temps podíem llegir als mitjans esportius la lluita que es volia fer des del món de l'esport contra la xenofòbia i el racisme que hi havia dins seu i que quedaven palesos per declaracions de determinats personatges o pel comportament del públic (recordem el cas de l'Eto'o o d'en Roberto Carlos).

Doncs sembla ser que aquesta xenofòbia en el cas dels catalans no existeix, vaja, no és que no existeixi, és que sembla ser que no val la pena ni mencionar-la, sobretot quan ho diu una persona que abans havia estat al Palamós. Però el pitjor de tot és que estic gairebé segur que si en Lluís Carreras sigués negre i aquest "senyor" hagués dit "puto negro" o si fos musulmà i li hagués dit "puto moro" a hores d'ara s'estaria demanant el seu cap per tot arreu. I no cal dir que algú al Principat es guardarà prou de dir a un determinat jugador "puto espanyol" , ja que la que es liaria encara seria molt més forta !!

Però no, el sr. Carreras no és negre, ni musulmà, ni se l'ha menyspreat tampoc per la seua espanyolitat… al senyor Carreras només se li ha fet un insultat xenòfob per ser català, i és veu que aquest fet només és una anècdota, i com a tal, no cal ni fer-la pública. Total,… a qui pot importar que es fiquin amb un català per sol fet de ser-ho? Total… no estem cansats de llegir i escoltar comentaris xenòfobs d'aquesta mena i aquí no passa res? Total… no és més segur ficar-se amb els catalans que dir-li el nom del porc al famós de torn ? Total… no és així Espanya ?

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

5 comentaris

Rita s’irrita

(Encetem un micaco irritat…)

 

L'alcaldessa de València, la molt pepera sra. Rita Barberá, està vermella de ràbia (encara que no és noti gaire ja que acostuma a vestir d'aquest color). I qui és el culpable? Doncs aquest cop no ho és ni el Govern Central ni el seu propi partit, en aquesta ocasió la culpa és dels principantins (com no !!!!!)

En concret és el sr. Hereu, el novell alcalde de Barcelona. I què ha fet aquest bon senyor? Doncs és veu que ha enviat un díptic als barcelonins informant de les obres a la ciutat, entre elles les obres del carrer València. En aquest díptic apareix, a més, la descripció que sobre aquest carrer dóna el nomenclàtor de la plana web de l'ajuntament de la Ciutat Comtal i que és el següent :

 

Aquest és el text de la discòrdia, la font de tots els mals de la sra. Rita i el causant de que, ara mateix, llueixi un vermell més viu que el del Teletubbie del mateix color. Sembla mentida que aquestes poques línies de text les consideri la sra. Rita …

El respecte a la Constitución suposo que ho diu pel terme "Països Catalans" , ja que recordem que la Constitución Espanyola està pensada i redactada explícitament per reprimir l'agrupament de la nostra nació, i clar, ha de fotre una estona que allò que vols reprimir no pari d'aparèixer per tot arreu !!. Segurament, a hores d'ara, la sra. Rita pensarà que es van quedar curts i que haurien d'haver prohibit també el nom !!

Sobre l'Estatuto de Autonómia no tinc ni idea de perquè ho diu, però veient que els popular sempre fiquen la Constitución y els Estatutos per enmig suposo que és com la marca d'estil.

La part de la manca de respecte cap a la ciutat veïna suposo que ho diu pel substantiu "segona" , però que hem de fer ? Si en altres èpoques València ha estat la primera, ara les coses han canviat, però poden seguir canviant, és clar. Qui diu que no pot tornar a ser la primera?. A més, als barcelonins també els pot molestar que els diguin que són la segona ciutat d'Espanya (més per Espanya que per segona…) 

Però és la frase  "falta de respeto a todo" la que trobo més misteriosa… a què és refereix amb "todo" ? a "todo" , a un "todo", a un altre "todo" o només a una cosa que ella li diu "todo" ? (quina facilitat de paraula!!) Ni idea, però estic segur que a Ulan Bator, per exemple, no han trobat que aquestes línies els faltin el respecte, així que segurament a "todo, todo" no serà. En fi, Misteris barberians!!

Per mostrar el seu enuig, ha anunciat que escriurà una carta al batlle de Barcelona (no se sap si en català, en valencià o en mongol) per a demanar-li que…

Segurament serà perquè encara no m'he pres el meu litre de whisky diari, però jo no veig com el recent estrenat sr. Hereu s'ha ficat i a actuat contra la personalitat de la ciutat de València i dels valencians, ja que es diu clarament que tenen les seves institucions pròpies. 

D'aquesta part destacaria "intentar cambiar la historia". Ay Rita!! "cree el ladrón que todos son de su condición" (en el teu idioma per a que m'entenguis). Si dir que Jaume I va conquerir València, que la va dotar d'institucions similars a les del Principat i que la va repoblar amb principantins és "intentar cambiar la historia" et recomano que et donis una volta pel Museu d'Història de la Ciutat on manes, perquè és evident que tens greus mancances (Rita, primícia!!! El Cid no va ser el darrer en conquerir la ciutat!!). I pensar que aquí ens queixem d'en Montilla… 

Però sabeu el que més m'ha agradat. Doncs que la sra. Rita s'ha assabentat d'aquest fet gràcies a una carta que li va enviar una veïna "indignada" . I clar, jo ja he pensat en si no seria la meua amiga Rita Clon!!! És que ja se sap que el món és un mocador !!

Abans d'acabar, recordar que els socialistes valencians tampoc és que siguin cap meravella, encara que sospito que els del principat no és que siguin pas gaire millor en aquest aspecte, sr. Hereu, ho té vostè magre, ni els del seu partit el defenen (Rubio és el portaveu del PSOEv)…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

4 comentaris

La Porta de Lleida

(Encetem un micaco visitant…)

 

M'agradaria dedicar el micaco d'avui a una persona a la que estic segur que l'encantaria, encara que, malauradament, no crec que ho llegeixi. En fi, com coses més estranyes han passat, voldria dedicar aquests línies a la senyora Clon de Rita Barberà que em vaig trobar no fa gaire a l'autobús, ja que estic segur que com a persona amant de la seua terra estarà encantada de conèixer més detalls de la seva història. Sinó sabeu de qui parlo, cliqueu ací.

Per si no ho sabeu, la Catedral de Santa María de València disposa de tres portes, cadascuna d'un estil diferent. La porta barroca, que dóna a la Plaça de la Reina, la porta gòtica o Porta dels Apòstols, que és on és reuneix el Tribunal de les Aigües cada dijous i la porta romànica o Porta del Palau, la més antiga de les tres.

Aquesta darrera porta té altres noms, com Porta de l'Almoina o Porta de la Seu, però també té un altre de ben significatiu, i encara que no es sol utilitzar, fins al segle XVIII era força comú. Aquest nom és Porta de Lleida.

Diu la història que durant el setge de València es va acordar que els primers que entressin a la ciutat serien els que la dotarien de pobladors , pes i mesura. Com la ciutat finalment es va rendir, es va haver de discutir a qui pertanyien aquests honors i es va decidir que als lleidatans, ja que durant el setge van aconseguir obrir una escletxa a la muralla i d'aquesta forma es reconeixia el seu valor.

Per aquesta raó, València va adoptar el pes i la messura de Lleida, i segons diu la tradició, aquesta darrera vil·la va enviar 300 dones a la recent conquerida ciutat, on van trobar marit i llar. D'aquest episodi encara podem trobar restes avui en dia, només hem de contemplar la Porta de Lleida, que és aquesta (si cliqueu damunt les imatges les veureu més grans)

 

A la seva façana, i just damunt de la porta, podem trobar un grup de catorze busts, set masculins i set femenins i damunt d'ells un finestral, on també podem trobar reproduïts en vidre aquestes catorze persones.

 

Aquestes set parelles corresponent als set primers matrimonis que van sorgir a partir de l'expedició femenina lleidatana. Aquí sota us deixo la foto d'una d'aquestes parelles, Francesc i Raimonda :

 

Després encara hi ha qui diu que els principantins vam ser gairebé una anècdota a la història del País Valencià i que no vam aportar res. No deixa de ser curiós que ben aprop de les institucions de govern on hi ha persones que diuen tantes barbaritats històriques i idiomàtiques puguem trobar un desmentit tan clar i tan antic.

Si voleu conèixer més històries com aquesta us recomano el llibre "València, 750 anys de nació catalana" d'en Josep Guia. Part de la informació d'aquest article l'he trobat a la Wikipèdia.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

3 comentaris

Tolerància i integració

(Encetem un micaco tolerant…)

El moment temporal és un dissabte per la nit poc després de mitjanit, el lloc un autobús nocturn direcció Badalona. A l’alçada de la Verneda van pujar un grupet de noies gitanes que s’anaven de festa, van mirar de passar sense pagar dient al conductor si coneixien a "su primo" , el conductor no va picar i les va fer pagar.

S’asseuen als seients de darrera i començant a parlar,… a crits. Una comenta a una altra que no-se-qui els va ensenyar a ella i a una amiga seva "que es mocita" (mocita = verge) un vídeo xxx al mòbil, i que com podia haver fet allò sabent que la seua amiga era mocita.

Llavors una altra salta i diu "que va a ser esa mocita, esa está más que fol###da!!!" de forma que es va assabentar mig autobús. A més, va afegir "esa es mestiza, su padre no es gitano, y no todas las payas son mocitas". Tot seguit munten el tablao a la part darrera de l’autobús… tacatá tacatá… i així fins que arribem a la nostra parada. Quan acabem de baixar, es colen per les dues portes de l’autobús 5 o 6 gitanos que estaven esperant la parada, D'aquesta forma acaba aquest relat.

Tot això em va venir ahir al cap quan vaig llegir aquest comentari al diari gratuït ADN :

He anat al col·legi amb gitanos i he viscut tota la meva vida al costat de gitanos. No he tingut mai cap problema amb ells, ni tampoc he compartit res amb ells, hem estat com dues realitats que viuen una al costat de l’altra sense conèixer-se, o sense voler conèixer-se, tocant-se l’imprescindible. El que tinc clar és que la integració és una operació a dues bandes, per una banda uns han de voler integrar, però per l’altra uns altres han de voler integrar-se.

I la voluntat d’integrar-se, per a ser sincer, jo no la he vist gaire sovint. No la veig quan presencio com es colen diàriament al metro, no la veig quan veig a ganàpies que es dediquen a trencar els jocs dels parcs infantils o les papereres, no la veig quan es dediquen a fer soroll a altes hores de la matinada o a pixar-se als portals , no la veig quan veus al clan tot el sant dia al carrer, carrer que mig ocupen amb cotxes en venda que estan dia rere dia al mateix lloc sense que ningú els hi digui res, no la veig quan em canso de veure a gent que es dedica a passejar amb gàbies de canaris tapades on no s'escolta mai cantar cap canari, no la veig quan contemplo com volen enredar amb els canvis a les venedores del mercat quan van a comprar, no la veig quan me’ls trobo pel carrer amb una actitud de perdonavides cap a tots els que passem per allà, no la veig quan tinc por de mirar cap a un gitano i que aquest s'ho prengui malament i me l'armi i no la veig quan noies com ara la meua parella prefereixen caminar uns metres més per anar a una parada més llunyana amb tal de no passar per determinats llocs on es senten incòmodes de la forma que les miren.

Encara que tot el que he escrit anteriorment potser és per la meva manca de tolerància, ja que encara que sé de bon grau que tot el que he comentat abans no és exclusiu dels gitanos i que no tots ho fan, quan veus de seguit que ho fan dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes i any rere any sense que ningú els ho impedeixi és molt difícil no associar-los automàticament amb aquesta manera de comportar-se. Segurament és que sóc un xenòfob i intolerant payo, si, segurament serà això, que no sóc gens tolerant.

Segurament el que hauré de fer és riure'm quan els vegi colar-se al metro, trencar una paperera o deixar el carrer ple de merda, perquè clar, a una altra persona li cridaré l'atenció, però a un gitano… no, home no, ells són així, haig de ser tolerant (o prudent més aviat!!)

He vist gitanos perfectament integrats, però també he vist d’aquells que et menyspreen per no ser gitano i que estan orgullosos de no estar integrats, de ser una cosa diferent, i com diferencien ja no només gitanos de payos sinó també de mestissos . La xenofòbia no és patrimoni de ningú, i sembla ser una d’aquelles coses que, lamentablement, totes les races practiquen de forma natural.

Jo no tinc cap problema en fer esforços per a permetre la integració dels diversos col·lectius, però no ho penso fer sol,, ja que aquesta integració no és només responsabilitat nostre, també ho és dels que venen (o han vingut) de fora. Hem de tenir això ben clar, doncs aquests gitanos no integrats són el clar exemple de que qui no es vol integrar no ho farà mai. Per això porten ja centenars d’anys sent justament el que he dit abans, una cosa diferent.

Però no hem feu gaire cas, segurament tot això és per culpa meva i de la meua manca de tolerància.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

8 comentaris

Humor borbònic

(Encetem un micaco hahaha…)

Vagi per davant que jo no tinc una especial predilecció per les monarquies en general ni pels Borbons en particular, així que quan ahir vaig poder llegir com diferents diaris destacaven una altra mostra de la "senzillesa" del rei espanyol no em vaig poder aguantar les ganes de parlar una mica sobre aquest gest.

El fet va ser aquest :

(El Periódico de Catalunya)  

A altres mitjans es parla directament d’això :

(20 minutos)  

"Campechano" diuen al 20 minutos, aquest és un adjectiu que podreu trobar sovint vinculat al rei espanyol (17200 coincidències al Google). Tothom sap, però, que les frases quan s’escriuen no tenen les mateixes matisacions que quan es pronuncien. Vaja, que aquesta mateixa frase "campechana" podria ser…

· de conyeta : "què, una altra vegada per ací venint a veure al rei que no vols eh? "

· d’oblit: "no sé qui coi és, faré conyeta que sempre cola… "

· de sorpresa : "ah… però encara esteu vosaltres al poder ? "

· de cansament: "però si ja ho he vist per les notícies, perquè has de tornar a venir a dir-m’ho? No saps que la meva nora és periodista ?"

· de distracció: "umm aquesta barba em sona, no serà en Mariano ? "

Si aquesta escena formés part d’un episodi de South Park ) el personatge d’en Benach li podria contestar al Rei…

· "ves quin remei!!, ens ho hem fet a sorts i jo he perdut."

· "Tan de bo la propera vegada no haguem de venir cap de nosaltres a veure'l."

· "Aprofita, aprofita,… que dintre de poc hauràs d'anar de vacances a les Canaries."

· "Només venia a preguntar-te quina talla tens de coll de camisa…"

· "doncs si.. eps, escolta, que fa aquell cap d’os amb una botella de vodka a la boca a la teua paret ?"

· "En Zapatero m’havia promès que no hauria de venir, però ja saps com és."

En fi, totes aquestes respostes segur que també les trobarien molt "campechanes"… o no ?

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

3 comentaris

Fulls parroquials

(Encetem un micaco divertit…)

L'altre dia em va arribar un correu electrònic força divertit. Segons explicava, eren fulls parroquials reals d'aquells que comuniquen als feligresos diversos aspectes de les activitats que realitza la parròquia, però que, pel seu redactat, podrien tenir lectures força divertides. No sé si són reals o no, però en tot cas són divertits.

· Per als que tinguin fills i no ho saben, tenim a la parròquia una zona arreglada per a nens

· El pròxim dijous, a les cinc de la tarda, es reunirà el grup de mares. Aquelles senyores que desitgin entrar al grup de mares, si us plau, adrecin-se al mossèn al seu despatx. (per fer miracles?)

· El divendres, a les set, els nens de l'Oratori representaran l'obra "Hamlet" de Shakespare al saló de l'església. Es convida a tota la comunitat a formar part d'aquesta tragèdia.

· Apreciades senyores, no s'oblidin la venda de beneficència! És una bona ocasió per a deslliurar-se d'aquelles coses inútils que fan nosa a casa. Portin als seus marits.

· Tema de la catequesis d'avui : "Jesús camina damunt les aigües" . Catequesis de demà: "A la recerca de Jesús". (demà passat "Jesús era un bon home" )

· El cor dels més grans de seixanta anys es suspendrà durant tot l'estiu. Amb l'agraïment de part de tota la parròquia.

· Recordin a les seves oracions a tots aquells que estan cansats i desesperats de la nostra parròquia.

· El torneig de bàsquet de les parròquies continua amb el partit del pròxim dimecres per la tarda. Acompanyi'ns a derrotar a Crist Rei ! (El campionat de la parròquia satànica!!)

· El preu per a participar al curset sobre "Oració i dejuni" inclou també els menjars.

·Si us plau, posin les almoines al sobre, juntament amb els difunts que desitgen que recordem. (El sobre que sigui espaiós, si us plau)

· El mossèn encendrà la seva espelma a l'altar. El diaca encendrà la seva en la del mossèn, i després encendran un per un a tots els fidels de la primera fila (És la que més m'agrada, eclesiàstics amb llança flames, la inquisició torna !!!)

· Recordin que el dijous comença la catequesis per a nens i nenes de ambdós sexes.

· El mes de novembre acabarà amb unes absoltes cantades per tots els difunts de la parròquia (acabant novembre de la mateixa forma que comença !!)

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

1 comentari

Una visita al Port de València

(Encetem un micaco visitant…)

El dia assolejat va començar com si fos un acudit. Una valenciana (la meva parella), un madrileny (un amic) i un principantí (el vostre segur servidor) pujaven a un autobús que els anava a deixar al costat del Port de València, on volíem visitar les obres que s'estan realitzant per a adequar-ho de cara a la disputa l'any vinent de la Copa Amèrica.

Al costat nostre es va sentar una clon de la Rita Barberá, el mateix pentinat i mateix estil. Nosaltres anàvem xerrant de les particularitats de cadascuna de les nostres ciutats tan alegrement. La senyora es va unir a la conversa. Així vam estar fins arribar a la nostra parada, on jo em vaig acomiadar amablement de la senyora i vaig ser el primer en baixar. Al baixar la meva aparella em va dir "saps que m'ha dit la senyora?" i jo "doncs no" , "doncs m'ha dit 'vigila con el catalán éste, si se mete mucho con el puerto le endiñas una buena'". Pel que sembla el dia no només era preciós, sinó que a sobre venia carregat de bon humor !!

Una vegada comentada l'anècdota del dia, vaig a passar a mostrar-vos com està quedant el Port de València. El primer que vam veure va ser un moll ben decorat i preparat, segurament per a rebre personatges distinguits…

 

La veritat és que amb el dia tan preciós que feia, era tot un goig veure la combinació de les palmeres, el mar i el cel…

 

No gaire lluny d'allà vam trobar uns catamarans fondejats…

 

Un dels emblemes de les obres és l'edifici "Veles e Vents" que serà on s'entreguin els premis…

 

Al costat d'aquest edifici hi ha un gran canal…

 

Per a molts valencians, una de les millor coses d'aquestes obres és que, finalment, s'uneix el port amb la platja de les Arenes de forma còmoda i eficient, ja que fins ara la comunicació era difícil, tot i estar un al costat de l'altre. Des del remodelat nou espigó del port, la platja es veu així…

 

Aquest espigó és molt gran (farà uns 400 metres de longitud) i és, alhora, un passeig elevat, que permet veure vistes de la costa tan fantàstiques com aquesta…

 

La part interior està adequada amb carril bici i amb molls esportius, i és la terra promesa pels aficionats als patins en línia…

 

Al sortir del port vam seguir passejant per la platja. A la platja de les Arenes havia un antic balneari que, fins no fa pas gaire, estava totalment abandonat i gairebé ruïnós. Ara, en canvi, és un preciós hotel…

 

Vam continuar una estona passejant pel passeig de la Malvarrossa…

 

…i vam anar a agafar el tramvia per a tornar cap a casa, aquest cop sense cap anècdota !!

Abans d'acabar, voldria destacar que una de les coses que em va cridar l'atenció és que la Copa Amèrica surt fins i tot… a les tapes del clavegueram !!

 

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

2 comentaris