(Encetem un micaco tolerant…) 
El moment temporal és un dissabte per la nit poc després de mitjanit, el lloc un autobús nocturn direcció Badalona. A l’alçada de la Verneda van pujar un grupet de noies gitanes que s’anaven de festa, van mirar de passar sense pagar dient al conductor si coneixien a "su primo" , el conductor no va picar i les va fer pagar.
S’asseuen als seients de darrera i començant a parlar,… a crits. Una comenta a una altra que no-se-qui els va ensenyar a ella i a una amiga seva "que es mocita" (mocita = verge) un vídeo xxx al mòbil, i que com podia haver fet allò sabent que la seua amiga era mocita.
Llavors una altra salta i diu "que va a ser esa mocita, esa está más que fol###da!!!" de forma que es va assabentar mig autobús. A més, va afegir "esa es mestiza, su padre no es gitano, y no todas las payas son mocitas". Tot seguit munten el tablao a la part darrera de l’autobús… tacatá tacatá… i així fins que arribem a la nostra parada. Quan acabem de baixar, es colen per les dues portes de l’autobús 5 o 6 gitanos que estaven esperant la parada, D'aquesta forma acaba aquest relat.
Tot això em va venir ahir al cap quan vaig llegir aquest comentari al diari gratuït ADN :
He anat al col·legi amb gitanos i he viscut tota la meva vida al costat de gitanos. No he tingut mai cap problema amb ells, ni tampoc he compartit res amb ells, hem estat com dues realitats que viuen una al costat de l’altra sense conèixer-se, o sense voler conèixer-se, tocant-se l’imprescindible. El que tinc clar és que la integració és una operació a dues bandes, per una banda uns han de voler integrar, però per l’altra uns altres han de voler integrar-se.
I la voluntat d’integrar-se, per a ser sincer, jo no la he vist gaire sovint. No la veig quan presencio com es colen diàriament al metro, no la veig quan veig a ganàpies que es dediquen a trencar els jocs dels parcs infantils o les papereres, no la veig quan es dediquen a fer soroll a altes hores de la matinada o a pixar-se als portals , no la veig quan veus al clan tot el sant dia al carrer, carrer que mig ocupen amb cotxes en venda que estan dia rere dia al mateix lloc sense que ningú els hi digui res, no la veig quan em canso de veure a gent que es dedica a passejar amb gàbies de canaris tapades on no s'escolta mai cantar cap canari, no la veig quan contemplo com volen enredar amb els canvis a les venedores del mercat quan van a comprar, no la veig quan me’ls trobo pel carrer amb una actitud de perdonavides cap a tots els que passem per allà, no la veig quan tinc por de mirar cap a un gitano i que aquest s'ho prengui malament i me l'armi i no la veig quan noies com ara la meua parella prefereixen caminar uns metres més per anar a una parada més llunyana amb tal de no passar per determinats llocs on es senten incòmodes de la forma que les miren.
Encara que tot el que he escrit anteriorment potser és per la meva manca de tolerància, ja que encara que sé de bon grau que tot el que he comentat abans no és exclusiu dels gitanos i que no tots ho fan, quan veus de seguit que ho fan dia rere dia, setmana rere setmana, mes rere mes i any rere any sense que ningú els ho impedeixi és molt difícil no associar-los automàticament amb aquesta manera de comportar-se. Segurament és que sóc un xenòfob i intolerant payo, si, segurament serà això, que no sóc gens tolerant.
Segurament el que hauré de fer és riure'm quan els vegi colar-se al metro, trencar una paperera o deixar el carrer ple de merda, perquè clar, a una altra persona li cridaré l'atenció, però a un gitano… no, home no, ells són així, haig de ser tolerant (o prudent més aviat!!)
He vist gitanos perfectament integrats, però també he vist d’aquells que et menyspreen per no ser gitano i que estan orgullosos de no estar integrats, de ser una cosa diferent, i com diferencien ja no només gitanos de payos sinó també de mestissos . La xenofòbia no és patrimoni de ningú, i sembla ser una d’aquelles coses que, lamentablement, totes les races practiquen de forma natural.
Jo no tinc cap problema en fer esforços per a permetre la integració dels diversos col·lectius, però no ho penso fer sol,, ja que aquesta integració no és només responsabilitat nostre, també ho és dels que venen (o han vingut) de fora. Hem de tenir això ben clar, doncs aquests gitanos no integrats són el clar exemple de que qui no es vol integrar no ho farà mai. Per això porten ja centenars d’anys sent justament el que he dit abans, una cosa diferent.
Però no hem feu gaire cas, segurament tot això és per culpa meva i de la meua manca de tolerància.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Benvolgut amic,
es per aixo que jo quan vivia a Baladona no anava més lluny de Pep Ventura, al sud, i can Mercader, al nord, i no passava mai més enllà del pont de l’autopista si no era per anar a Canyet al Montigalà o a Bufalà on i tenia familia (ara viuen a Lloret i Andorra).
La Badalona que jo conec és un Gueto tancat d’auto-protecció, contra “agressions” del tipus que tu has descrit molt bé.
Això que et dic, i el que expliques tu actualment no es pot dir per ser políticament incorrecte.
Val a dir que ara, la meva germana, per culpa desl elevats preus al Centre o Progrés viu a Sistrells, i pateix el que tu descrius tan bé cada dia.
Sempre pots fet com jo i venir a viure al Japó. Aquí no els patim aquests problemes.
certament no es politicament correcte. pero tanta correccio ja farta. Potser una mica de correccio a la resta de penya també es podria demanar. En tot cas, el ser d’una altra raça creenca cultura o el que sigui, no ha de ser motiu de cap discriminació, però tampoc eximent de cap obligació. Recordo un article del Quim monzo on comentava aixó. En una festa, els gitanos tiraven els trastos a les paies, però pobre del paio que ho fes amb una gitana!
Ja ho se. Aquest tampoc es un comentari politicamen correcte.
Carquinyol, jo he viscut tota la vida en un barri on els gitanos i tenen un pes important i ara els marroquins s’han fet els amos. Des de l’Ajuntament de Mataró, no sé si han fet massa cosa per evitar-ho, però ells s’han fet aquí el seu gueto i no hi ha manera de parar-ho.
Absolutament totes les botigues del barri, són d’immigrants, i les botigues de tota la vida han anat tancant. No crec que el problema el tinguem nosaltres, però aquí hi ha alguna cosa que no rutlla!
Es ben bé com dius Isaac, de fet la meva parella i jo ho hem pensat més d’un cop, que el centre de Badalona és un ghetto respecte la resta, un ghetto per a la supervivència !!
Mireu, jo llegeixo sovint comentaris estil “els immigrants/gitanos se’n porten totes les ajudes socials” i coses per l’estil, i la veritat jo de tot això no puc dir res perquè no ho se. Aquestes postures poden caure fàcilment a la xenofòbia i el racisme. Però per una altra banda ser tolerant no vol dir tancar els ulls i negar el que veig cada dia al meu propi carrer. Ja m’agradaria a mi que fos d’una altra manera !!
I ja tens raó Dan, que és políticament incorrecte. Però és que aquesta incorrecció només sembla que ens hagi d’importar a uns quants, a uns altres no els importa la incorrecció sigui política, ètica o moral.
Hem considero una persona tolerant i progressista, accepto a tothom sempre i quan ells m’acceptim a mi i s’adaptim a les meues costums, sense que això impliqui que perdin les seves en els seus àmbits personals, però no puc negar la realitat. I la realitat és que hi ha persones que no saben integrar-se, que no accepten cap tipus de regles socials i de convivència i que només responen a l’autoritat si aquesta es fer-me, vaja, si la témen. És trist però és així, i la resta és divagar per divagar.
Txell, al costat de casa hem passa el que tu comentes, abans hi havia gitanos, ara hi ha gitanos, magrebins i gitanos romanesos (aquests fan juju).
De problemes jo almenys no he tingut, però el cert és que l’ambient al barri a vegades és tens i veus que hi ha una degradació que poc a poc es va arrelant, i això amoïna la veritat.
Com s’ha comentat, el problema no és que vingui gent de fora, això sempre ha passat, el problema és la seva gran concentració en llocs determinats, que fa que sigui molt difícil integrar-los. A més, les polítiques d’integració conten molt amb la voluntat d’aquesta gent, però com viuen al seu ambient, aquesta voluntat a vegades simplement no existeix (cosa que també ha passat sempre, per cert).
En tot cas, com deia en Dan, per començar a arreglar tot això s’hauria de començar a parlar sobre els deures de la gent i no només amb els seus drets, però clar…. això tampoc és políticament correcte.
Ai que en aquest post hem d’anar amb peus de plom. Algunes coses poden ser malinterpretades, sobretot si s’associen parlant dels estrangers. Perquè per trobar mala educació ( com l’anècdota inicial d’en carquinyol ) no cal que ningú sigui gitano, marroquí o albanès: agafant el bus a BCN te’n trobes molts d’aquests i alguns provinent de la part alta. La mala educació és comunista.
I després, és veritat que molts gitanos no tenen voluntat d’integrar-se, però molts andalusos tampoc, ni els francesos o anglesos. No serà que com que ells a més a més de no voler-se integrar, de ser mal educats és que no tenen diners?
Per acabar (perquè podríem estar-hi molta estona), crec que el millor que poden fer uns immigrants és obrir botigues. Resulta que la societat catalana, tan pedant de la nostra petita burgesia de botigues de poble, no pot suportar que els altres facin la competència? Si treballen és més fàcil que s’integrin.
I ho deixo per ara!
Company Vullunfestuc, ja tens raó en que s’ha d’anar amb peus de plom amb aquest tema. Per això ja he comentat abans que aquest comportament no és propi només d’aquesta gent, ni de tots ells, però és el que jo em trobo al lloc on visc.
Si visqués a la part alta i trobés aquests comportament en una altra gent doncs ho explicaria també perquè em tocaria els nassos de la mateixa forma.
La volutat d’integrar-se… doncs totalment d’acord també (ja ho he comentat més d’una vegada pel bloc), com no hi veuen la necessitat ni l’avantatge, per a què molestar-se ?
Que la raó de tot això és econòmica és innegable, però no la única. De fet, si fossin rics i es continuessin comportant com es comporten (ja siguin gitanos, magrebins o de Vic) a mi em molestarien igual. No és un fet ni de raça, ni de classe ni de religió ni de país, és un fet de convivència.
Però tot i així, sinó ho puc denunciar perquè són gitanos (o estrangers) i pobres, què haig de fer ? Callar-me ?
Això que diu Vullunfestuc té part de raó, al Japó, he conegut anglesos que fa anys que hi viuen, tenen negocis propi però no parlen japonès malgrat haver-se casat amb algun, ningú els diu res, Ebisu és un Gueto d’estrangers acomodats, però no passa el mateix amb els filipins, brasilers, o sud-americans fills de japonesos que han tornat.
Crec que l’educació també va lligada a un cert estatus econòmic, almenys al Japó.