El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco de record…)

Fa poc parlava sobre la llei de memòria històrica, i l'altre dia una sentència demostrava, de forma ben clara, com aquesta memòria històrica mira de ser destruïda per part d'alguns. 

Ja fa un temps vaig parlar sobre el conflicte que hi ha al cementiri de València respecte unes fosses comuns on hi ha restes de represaliats pels franquistes. La història, breument, és que l'Ajuntament volia construir damunt de les fosses nínxols, i aquest fet va provocar que el Fòrum per la Memòria del País Valencià recorregués judicialment aquesta decisió. El jutge va decretar la paralització de les obres a les fosses afectades, i tot i les declaracions de l'alcaldessa Rita Barberá que assegurava que allà no hi havia cap tipus de restes, de cop i volta van aparèixer tones de terra amb restes humanes a Sagunt. L'explicació de l'alcaldia va ser que, com estaven fent obres al costat mateix…

 

… i van prometre obrir una investigació. Tot i això, el ple de l'Ajuntament de València, amb els únics vots del PP, va aprovar continuar les obres.

Tot i així, el recurs contra aquestes obres continuava als jutjats i ara, un jutjat de València ha condemnat a l'Ajuntament de València a conservar aquestes fosses «donde fueron enterrados republicanos represaliados por el franquismo, con el fin de que se lleven a cabo las tareas de investigación y restitución de la memoria de las víctimas» i a «renunciar a la edificación de nichos, edificaciones y movimientos de tierra». A més, la sentència obliga a l'Ajuntament a …

 

i no com volia fer l'Ajuntament de la Rita, que volia posar un monument per a recordar a tots els morts de la Guerra Civil Espanyola. A més, la jutgessa considera que …

 

… i ens desvetlla, a més, una de les altres coses curioses que envolten a aquest fet, quan explica respecte el projecte de la construcció dels nínxols que…

 

Un cas interessant aquest del nínxols mirats de construir sobre un sòl amb ossos inexistents que sortien amb nocturnitat i apareixien a Sagunt, i amb un projecte on l'estudi geològic correspont a un altre solar.

A tot això, l'Ajuntament ja ha dit que recorrerà la sentència. Expliquen que «El Gobierno Municipal acata todas las decisiones judiciales, aunque en esta ocasión discrepe y en consecuencia la vamos a recurrir, porque a nuestro juicio quedan pocas cosas claras que harían que incluso la aplicación de la sentencia fuera confusa y con pocas garantías» i afegeix que…

 

Resumint. Volen fer obres damunt d'un terreny on diuen que no hi ha restes humanes, el jutge paralitza les obres i continuen fent-les al costat, i de cop i volta apareix tot de terra amb restes humans que pertanyen a la zona de les obres paralitzades a un altre indret. Llavors diuen que si, que ho investigaran,… però voten continuar les obres… i quan apareix una sentència que els obliga a paralitzar-les diuen que la recorreran perquè el que volen és assegurar que la investigació que demana la jutgessa és faci amb totes les garanties !! Es pot ser més pocavergonya ? Com és pot tenir la cara dura de posar com excusa una investigació que ELLS precisament no han volgut fer en cap moment ?

Aquest fet demostra com entenen la història algunes persones d'aquest Estat. Tot el que no interessa ha de passar a l'oblit i ha desaparèixer. Si això passa amb fet ocorreguts fa 60 anys…. que no haurà passat amb fets anteriors? Cuidar la nostra història i fer-la pública és una de les poques armes que ens queden per a preservar la nostra consciència com a poble, ho hauríem de recordar sempre.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

Voldria matiasr el post anterior, ja que l'he redactat amb presses i no m'he explicat massa bé. No és que vagi a deixar el bloc oblidat (estic massa enganxat!!), el que passa és que com tinc ara mateix massa coses a fer i massa poc temps l'aniré actualitzant quan pugui, a vegades diàriament i a vegades durant un periode indefinit no s'actualitzarà.

Això encara s'agreuja pel fet que actualment bloc.cat sembla que no acaba de funcionar gairebé bé, i això em comporta haver de dedicar encara més temps al fet de publicar un post, temps que ara mateix no tinc diàriament.

Moltes gràcies per la vostra paciència i pels vostres comentaris, ens llegim per aquí. Salutacions

[@more@]

Tweet

Per diversos motius, aquest bloc romandrà sense actualitzar durant un període indefinit de temps.

Salutacions i fins aviat

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco legal…)

Una dels principals temes polítics espanyols dels que se sent parlar és de l'anomenada "llei de memòria històrica". La veritat és que només aquest fet és notícia, ja que a un estat com a l'espanyol, on la gent s'oblida en dos dies del que han fet els seus dirigents i on la història la conta cadascú com vol, el fer una llei de "memòria històrica" sona una mica a acudit, la veritat.

A més, cal matisar que aquesta "memòria històrica" que es vol legislar està molt limitada, bàsicament al temps del franquisme, vaja, que ningú s'esperi un reconeixement per part de l'Estat de que el Principat, el País Valencià, les Illes i Aragó eren independents políticament fa menys de 300 anys. A l'Estat dels límits (autonomia… amb límits, plurilingüisme… amb límits), la memòria històrica no podia ésser cap excepció.

La veritat és que no tinc jo gaire confiança en aquesta llei, llei que segons el govern "lluny d'escriure's contra ningú, pretén fer justícia" i segons el PP "torpedina la línia de flotació del règim polític democràtic: la transició i el pacte constitucional".

Resulta que el Govern vol "fer justícia" sense anul·lar els judicis polítics fets a la dictadura, o sigui, que les víctimes com en Lluís Companys continuaran essent legalment culpables a l'haver estat condemnades per un "tribunal" ,… curiosa forma de "fer justícia", quan volen fer justícia però proposen bàsicament compensacions econòmiques i actes coercitius com ara prohibir actes d'exaltació de la guerra civil i la retirada els símbols franquistes, però això si, sense gaires pressions ni entusiasmes, no creieu. Ahir en Ferreres, a El Periódico, ho tenia força clar…

 

Per la seva part, el PP ens mostra que per a ells transició = oblit i que no el fa res que encara hagi republicans enterrats en foses comuns. Sembla ser que l'oblit va per barris i a ells només els interessa demanar investigació pel 11-M i sol·licitar càstig pels terroristes d'ETA, però en canvi sobre les bombes que ficaven al País Valencià no fa gaires anys contra Sanchis Guarner o en Joan Fuster no diuen aquesta boca és meva, ja que suposo que per a aquestes no hi ha llei de memòria històrica que valgui i han de viure al camp de l'oblit, d'aquell oblit que fan servir alguns espanyols per a tapar tot allò que no els interessa.

I nosaltres, mentrestant, seguirem veient com el Govern Espanyol vol fer una llei de memòria històrica que sembla més un acte de cara a la galeria que una voluntat real de recuperar la història, ja que cal recordar que, per a molts espanyols, Espanya va néixer el 1492, els catalans no hem estat mai independents i  la Guerra Civil la van començar els republicans.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco monegàstic…)

No us passa què quan més coneixeu la vostra ciutat i els voltants és quan bé algú de fora i se l'ensenyeu? A mi almenys si m'ha passat, i gràcies a aquestes visites obligades he conegut un munt de llocs i d'històries que desconeixia. Al meu cas, el que hem passava és que com sabia que ho tenia allà mateix, al costat, sempre posposava la visita.

Ahir vam anar a visitar un d'aquests llocs, el Monestir de Pedralbes, encara que en aquest cas per voluntat pròpia i no per 'obligació'. És un lloc força interessant, i les circumstàmcies van fer que ho fos més, ja que la casualitat ens va fer anar un diumenge a les dotze del matí, just l'hora en que surt una visita guiada, i aquesta casualitat va fer que fóssim els únics en el grup, així que vam poder gaudir per a nosaltres sols de les explicacions d'una simpàtica guia que ens va oferir tota mena d'explicacions i detalls per a poder gaudir millor de la visita.

El Monestir de Pedralbes va ser fundat pel rei Jaume II i la reina Elisenda de Montcada l'any 1326, a instàncies d'aquesta última. Aquest és un monestir de clausura de l'ordre de les Clarisses, i aquí sota podeu veure una imatge general…

 

La impulsora del monestir va ser la reina Elisenda de Montcada, ja que al veure que el rei arribava al final de la seva vida volia un lloc per a retirar-se. I la veritat és que deuria veure al rei bastant fumut, ja que en només un any és va poder inaugurar el monestir (tot un mega-rècord per a l'època!!) no totalment acabat, és clar. Les raons d'aquesta celeritat es poden trobar en l'assignació de diners que es va fer a l'obra, en la seva consideració de monestir reial, en l'acord arribat amb el Consell de Cent de la ciutat de Barcelona per a que el monestir romangués sota la seua protecció i en l'obtenció de la pedra necessària per a la seva construcció allà mateix. De fet, el nom de Pedralbes prové del llatí "Petra Alba" que vol dir Pedra Blanca o Clara, cosa que es pot comprovar a molts indrets del monestir, com per exemple l'entrada a la església..

 

Una de les curiositat de l'església és la tomba de la reina Elisenda de Montcada, ja que té dos frontals. Un dóna a l'església, i la mostra com a reina, amb corona i vestit luxós, en canvi, el que dóna a la part de clausura del convent, al claustre, la mostra amb hàbits de monja.

El convent va estar orientat des del seu inici a noies i dames de la noblesa i això es fa notar al fer una passejada pel seu magnific claustre, on podem contemplar unes habitacions d'us exclusiu que feien servir algunes d'aquestes monges per a resar o treballar. Tot i així, cal deixar clar que dins del convent hi havia també diferències socials, tal com ocorria fora dels seus murs. Aquí sota podeu comprovar la bellesa del seu claustre…

 

 

Tot i no tenir uns arcs tan elaborats com a Poblet, per exemple, el gran nombre d'aquests fa que el claustre presenti un aspecte grandiós. Enmig del claustre podem gaudir d'un petit estany amb una font rodejada per quatre enormes xipresos…

 

 

La vegetació present al claustre no era aleatòria, ja que tenia una cuidada planificació. Per exemple, havia un espai reservat per a plantes medicinals, com la farigola, i la resta de plantes i arbres presents tenia cadascuna d'elles un significat. Per exemple, la flor del taronger representava la puresa…

 

Aquest monestir, com molts altres, estava originàriament envoltat per una muralla. D'aquesta muralla resten petits trossos al voltant del monestir i dues portes, una situada cap a mar (Avinguda Pedralbes) i una cap a muntanya (Carrer Montevideo)…

 

 

I abans d'acabar una anècdota. Al davant del monestir, la reina Elisenda de Montcada va fer construir l'anomenat "conventet", un petit convent de monjos franciscans encarregats de l'administració econòmica dels importants bens del monestir. Quan entreu al recinte, aquest edifici crida poderosament l'atenció, doncs és l'única edificació romànica que hi ha enmig d'una mostra tan clara del gòtic català… i no, la raó no és que aquest edifici fos més antic, ans es va construir després del monestir de les Clarisses.

Llavors… quin és el motiu? Bé, l'edifici original si que era gòtic, però al ser adquirit per una rica família al segle XIX aquesta va fer portar la façana d'una església de Besalú com a "ornament", i aquesta és la façana que es veu avui en dia, la façana d'una església romànica molt anterior al conjunt arquitectònic del que forma part actualment…

 

Si podeu, aneu a fer un tomb. No us defraudarà (i si és un diumenge a les dotze del migdia, menys encara).

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco lingüista…)

El problema que tenim amb la llengua a casa nostra és que tothom diu que aquí som bilingües, però la majoria de la gent que defèn això no ho és pas (ni ho vol ser) i el que vol és que els bilingües siguem els altres per poder parlar ells amb la seua llengua sense haver d'aprendre cap més, ja que si de debò tots fóssim bilingües no hauria cap problema. A més, s'ha de sumar a aquesta problemàtica el component polític, ja que l'aniquilació de la llengua autòctona és una fita que intenta des de fa centenars d'anys el poder espanyol, ja que l'Estat Espanyol a la pràctica és monolingüe

Mostres d'això que comento les poden trobar per tot arreu. Una d'elles va ser aquestes declaracions que va fer la ministra d'educació espanyola l'altre dia, on va comentar que…

 

La tercera hora d'espanyol l'únic que farà és espanyolitzar la societat més encara. Amb les llengües no hi ha prou amb aprendre-les, el més important és utilitzar-les. I una part important dels xiquets (sobretot de la corona metropolitana i de les grans ciutats) només les utilitza a l'escola. Sense aquesta pràctica, estudiar una llengua és una cosa ben inútil (quan ens recordem del llatí de batxillerat ara mateix, deixant de banda el rosa -ae?). Puc assegurar que al meu barri i als del costat s'escolta ben poc català pel carrer i la majoria de la gent (i quan dic majoria vull dir un 90%) no l'utilitza gens.

Aquest mancança d'interès en la divulgació de la llengua per part de l'Estat Espanyol no queda reflectit només en les declaracions de la ministra, la recent notícia de la pràctica desaparició dintre de quinze dies del Circuit català de TVE o de Ràdio 4 són mostres d'aquesta tàctica, i és que en aquest estat on gairebé un 30% de la població parla català la llengua catalana no rep cap tipus de consideració, divulgació o protecció directe per part de l'Estat, essent els encarregat de fer-ho els governs autonòmics, deixant clar que hi ha ciutadans de primera i de segona. Aquest fet el denúncia en Vicent Partal en aquest magnífic escrit.

Però no és només la passivitat social de l'Estat l'única arma que s'utilitza contra el català, ja que també es mira de desprestigiar-lo tractant-lo de provincià, d'inútil i associant-li càrregues excloents i, fins i tot, xenòfobes. Es poden trobar diversos exemples d'això que dic a les cartes que és publiquen en diferents mitjans, com per exemple aquesta que l'altre dia publicava el diari gratuït 20 minutos :

 

El sr. David Costa ens ve a dir una cosa així com ara "la vostra llengua és una p#@a merda amb la qual no podeu fotre res, millor li foteu un cop de peu i utilitzeu l'espanyol que aquest si que mola". L'espanyol potser obrirà moltes portes, però les del coneixement, al cas del sr. Costa és veu que no, ja que "el catalán es una lengua sólo de una comunidad autónoma" és ben fals, ja que a tres és oficial, a una altra està sense reconèixer, a un estat europeu, a una zona actualment situada a un altre estat i a una petita ciutat d'una illa mediterrània. També diu "De nada sirve el catalán fuera de Catalunya" com si les coses només s'hagueren d'aprendre per la seva utilitat i no pel sòl fet de tenir coneixements o de voluntat d'integrar-se a la terra que t'acull. Sembla ser que d'aprendre, només les coses  justes i imprescindibles. Una curiosa filosofia de vida.

Apreciat sr. Costa: com "el castellano abre muchas puertas", "mi sugerencia" seria que agafés la seua preciosa llengua i se'n vagi a obrir portes a Sudàfrica, Anglaterra, Alemanya, Japó, França, Xina o Estats Units. Segur que allà l'entendran i l'atendran molt millor que en aquesta terra on ara hi és, on som molt i molt provincians i, tot i parlar la seua llengua tan útil, ens ve de gust utilitzar la llengua autòctona quan som a casa nostra.

Sincerament, crec que hi ha per emprenyar-se.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de balanç…)

Encara que sembli el contrari, no us faré una valoració d'aquest any que camina cap a la seva fi, tot i que a nivell personal ha estat bo i a nivell nacional, bé, seguim ocupats… cal dir res més?, en tot cas, i com encara no ha acabat l'any, millor deixem les valoracions pel final.

Tampoc us parlaré d'una pel·lícula que es va estrenar fa poc i que justament té aquest títol… bé, menteixo, si que us en parlaré una mica, però només per a dir-vos que la vaig trobar flueixeta; entretinguda, d'acord, però molt fluixeta, ja que penso que aquesta dualitat ciutat-camp que mostra podia permetre molt més joc i que el seu l'argument està molt desaprofitat, ja que també brindava moltes oportunitats que no es van utilitzar. En fi, un 6 i això si les crispetes són de les bones.

A hores d'ara potser ja estareu amb la mosca al nas i us preguntaré de que us vull parlar… bé, doncs de taronges!! Aquest és un magnífic any de taronges !! Hi ha un munt per tot arreu, tantes que no és gens estrany veure tarongers totalment partits per la mitat per no poder aguantar tot el pes. A més, ara justament ha començat a fer allò que la taronja vol, o sigui, fred, i per tant encara es colliran de millors a partir d'ara.

Us deixo unes fotografies per a que pugueu comprovar quin goig que fan els camps :

 

 

 

 

 

És una pena que pels pagesos i pels llauradors no sigui tan bon any, ja que el mercat de la taronja està força malament i els hi paguen una misèria per cada quilo (uns 0,12 euros, amb sort).

Us recomano gaudir de l'espectacle d'un camp de tarongers en aquesta època, aprofiteu-lo, ja que, desgraciadament, no és gens estrany que camps com els de les fotografies desapareguin per deixar el seu lloc a urbanitzacions de luxe o semi-luxe i difícilment sostenibles.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem una micaco rondalla…)

Fa poc poc temps a un país molt i molt proper hi vivien un president i un fiscal. El primer s'encarregava de gestionar el territori i els seus serveis, oferir benestar als seus habitants i crear amb el consens de tots les lleis necessàries per a que poguessin viure en llibertat i justícia, mentre el segon s'encarregava de vigilar que aquestes lleis fossin complertes i perseguia als que no les obeïen.

Un dia el fiscal va detenir a un alcalde molt i molt dolent que estava violant aquestes lleis per enriquir-se i que al fer-ho feia malbé el país alhora que beneficiava només a uns pocs dels seus més rics habitants. El president, tot i saber que aquest home era del seu mateix partit, el va expulsar del partit, es va dedicar a investigar a tots els altres alcaldes per a assegurar-se que no hi havia cap més que no procurés només pel benestar dels seus ciutadans i el seu territori, va oferir tota la seva ajuda al fiscal per a perseguir a aquest home i els seus sequaços i va acordar, amb la totalitat dels partits de l'oposició, crear una sèrie de lleis i mecanismes per a evitar que, en un futur, fets tan deplorables tornessin a passar.

I llavors va sonar el despertador.

I em vaig despertar i vaig veure la realitat.

I la realitat era que el president s'havia anat a parlar amb el fiscal perquè un membre de l'oposició havia dit que ara trobarien encara més culpables, gairebé tots del partit del president, i estava preocupat. I llavors el fiscal, utilitzant els seus poders màgics, li va dir que res de tot això, que no havia indici de cap altre delicte i que se'n podia anar ben tranquil ja que la història acabava aquí, i que si en tot cas un altre dia, de forma molt improbable, apareixia cap altre presumpte culpable, ja li demanaria el seu ajut.

I el president se'n va tornar tot tranquil dient penjaments del membre de l'oposició, i així va quedar tot.

I qualsevol dels habitants de la seua terra al veure com estava quedant el seu territori i altres de similars, només podien pensar que el president no ho volia veure i que el fiscal tenia els poders màgics oxidats. I que allò de l'"Spain is different" era ben cert, ja que era un país on la paraula independència semblava no afectar a la relació entre poder polític i poder jurídic.

I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que aquesta rondalla ja s'ha acabat.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de símbols…)

Ara no fa pas gaire temps, el sr. Zapatero va viatjar al Senegal i a l’arribar allà es va trobar que la bandera amb la qual el van rebre era el que alguns anomenen "bandera preconstitucional espanyola" i que jo anomeno "bandera franquista i feixista espanyola" on apareixia l’àliga franquista (això si, penjada coll avall, aquests senegalesos a saber que volien fer amb la gallina).

En aquest cas la diplomàcia espanyola va actuar ràpidament i en seguida el sr. Zapatero ja va poder gaudir de la "bandera constitucional espanyola".

Lamentablement, aquesta rapidesa no és gens haitual i per això molts catalans encara "podem gaudir" dels símbols i monuments feixistes repartits per diferents edificis de la nostra nació. Ja he dedicat diversos articles al tema (aquest, aquest, aquest, aquest i aquest) però de símbols d'aquests hi ha per tot arreu (per empitjorar les coses, sembla ser que els tenen localitzats, però tot i així no fan res per retirar-los).

En el cas que us explicaré avui, el cau de la gallina és el "Cuartel del Bruch" (així escrit, tal qual…) situat ben a prop de l’Avinguda Diagonal de Barcelona i al costat de la zona universitària. La mostra, aquí sota :

 

 

No deixa de ser curiós veure cada matí el mateix contrast; quan la zona s’omple d’estudiants que van a les primeres classes del dia també es poden observar a membres del Ejército Español fent els seus exercicis físics corrent Diagonal amunt i avall, una imatge de contrastos. Anècdotes apart, la veritat és que trobar símbols d’aquest tipus als edificis militars és del més habitual. Començo a pensar que l’autèntica noticia seria trobar-ne un edifici militar on no aparegués pas!!

I clar, tot aquests fets fan que hem plantegi diverses qüestions, com ara… Perquè el símbol de la bandera espanyola al Senegal és va substituir gairebé immediatament i els mateixos símbols als diferents edificis del nostre país fa més de 30 anys que encara hi són?  Ja els hi està bé que els catalans veiem contínuament aquest símbols? Com potser que hi hagi una legislació precisa en termes de banderes i escuts que diu, per exemple :

La bandera de España será la única que ondee en el asta de los edificios públicos militares y en los acuartelamientos, buques, aeronaves y cualesquiera otros establecimientos de las Fuerzas Armadas y de las Fuerzas de Seguridad del Estado.

I què especifica, a més, que en aquest cas "El escudo de España figurará, en todo caso, en las banderas a que se refieren los apartados uno, dos, tres y cuatro del artículo siguiente." l'apartat u a que es refereix diu "La bandera de España deberá ondear en el exterior y ocupar el lugar preferente en el interior de todos los edificios y establecimientos de la Administración central, institucional, autonómica, provincial o insular y municipal del Estado." però que no diu res de l’escut de l’edifici… vaja, que no sembla que hagi contradicció en que la bandera tingui un escut i a la façana hi hagi un altre totalment diferent.. curiosa forma de legislar. Per cert, amb la llei a la mà, la bandera de la Conselleria de Governació que hi havia l’altre dia era il·legal, ja que no tenia l’escut (trucant a La Vanguardia…)

I ara una altra anècdota, resulta que a la web de La Moncloa on hi ha la legislació de banderes i símbols de l’Estat Espanyol hi ha un enllaç cap a un fitxer PDF on el primer escut que es veu és, precisament, l’escut amb gallina.

I una més, diu la llei espanyola de banderes : "Se prohíbe la utilización en la bandera de España de cualesquiera símbolos o siglas de partidos políticos, sindicatos, asociaciones o entidades privadas." El Toro de Osborne no pertany, legalment, a una entidad privada? No serien il·legals aquestes banderes?

Potser estaria bé portar de visita al sr. Cap de Protocol del Govern del Senegal a la nostra terra i ensenyar-li que aquell escut que tan ràpid li van fer canviar aquí el tenim per tot arreu, a veure si ell ho entén i ens ho explica…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco meme…)

El company blocaire Kurtz m'ha passat un meme. És un meme molt curt i senzill de fer, bàsicament el que has de fer és agafar el llibre que tens més aprop físicament en el moment en que llegeixes el meme, l'obres per la pàgina 123 i escriu la cinquena frase de la pàgina, adjuntant al mateix temps la gent a la que li envies el meme i explicant com ho ha de fer.

En el meu cas el llibre és "Serralada de Marina – La Conreria, Guia del Parc" d'en Miquel Jaumot i Bisbal i la cinquena frase de la pàgina 123 diu :

"nem un caminet que baixa per la dre-"

Per a que s'entengui, està explicant una de les rutes del parc, el context de la frase seria "…i pre nem un caminet que baixa per la dre- ta i que de seguida entra al bosc de pi…" El cas és que estava mirant d'escriure un post sobre una de les passejades que vam fer seguint aquest llibre i per això era el llibre que tenia més proper. Per cert… aquest llibre té exactament 123 pàgines!! De poc no serveix pel meme !!

El meme s'ho envio a l'Alalluna, a l'Isaac i a la Txell.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet