(Encetem un micaco monegàstic…)
No us passa què quan més coneixeu la vostra ciutat i els voltants és quan bé algú de fora i se l'ensenyeu? A mi almenys si m'ha passat, i gràcies a aquestes visites obligades he conegut un munt de llocs i d'històries que desconeixia. Al meu cas, el que hem passava és que com sabia que ho tenia allà mateix, al costat, sempre posposava la visita.
Ahir vam anar a visitar un d'aquests llocs, el Monestir de Pedralbes, encara que en aquest cas per voluntat pròpia i no per 'obligació'. És un lloc força interessant, i les circumstàmcies van fer que ho fos més, ja que la casualitat ens va fer anar un diumenge a les dotze del matí, just l'hora en que surt una visita guiada, i aquesta casualitat va fer que fóssim els únics en el grup, així que vam poder gaudir per a nosaltres sols de les explicacions d'una simpàtica guia que ens va oferir tota mena d'explicacions i detalls per a poder gaudir millor de la visita.
El Monestir de Pedralbes va ser fundat pel rei Jaume II i la reina Elisenda de Montcada l'any 1326, a instàncies d'aquesta última. Aquest és un monestir de clausura de l'ordre de les Clarisses, i aquí sota podeu veure una imatge general…
La impulsora del monestir va ser la reina Elisenda de Montcada, ja que al veure que el rei arribava al final de la seva vida volia un lloc per a retirar-se. I la veritat és que deuria veure al rei bastant fumut, ja que en només un any és va poder inaugurar el monestir (tot un mega-rècord per a l'època!!) no totalment acabat, és clar. Les raons d'aquesta celeritat es poden trobar en l'assignació de diners que es va fer a l'obra, en la seva consideració de monestir reial, en l'acord arribat amb el Consell de Cent de la ciutat de Barcelona per a que el monestir romangués sota la seua protecció i en l'obtenció de la pedra necessària per a la seva construcció allà mateix. De fet, el nom de Pedralbes prové del llatí "Petra Alba" que vol dir Pedra Blanca o Clara, cosa que es pot comprovar a molts indrets del monestir, com per exemple l'entrada a la església..
Una de les curiositat de l'església és la tomba de la reina Elisenda de Montcada, ja que té dos frontals. Un dóna a l'església, i la mostra com a reina, amb corona i vestit luxós, en canvi, el que dóna a la part de clausura del convent, al claustre, la mostra amb hàbits de monja.
El convent va estar orientat des del seu inici a noies i dames de la noblesa i això es fa notar al fer una passejada pel seu magnific claustre, on podem contemplar unes habitacions d'us exclusiu que feien servir algunes d'aquestes monges per a resar o treballar. Tot i així, cal deixar clar que dins del convent hi havia també diferències socials, tal com ocorria fora dels seus murs. Aquí sota podeu comprovar la bellesa del seu claustre…
Tot i no tenir uns arcs tan elaborats com a Poblet, per exemple, el gran nombre d'aquests fa que el claustre presenti un aspecte grandiós. Enmig del claustre podem gaudir d'un petit estany amb una font rodejada per quatre enormes xipresos…
La vegetació present al claustre no era aleatòria, ja que tenia una cuidada planificació. Per exemple, havia un espai reservat per a plantes medicinals, com la farigola, i la resta de plantes i arbres presents tenia cadascuna d'elles un significat. Per exemple, la flor del taronger representava la puresa…
Aquest monestir, com molts altres, estava originàriament envoltat per una muralla. D'aquesta muralla resten petits trossos al voltant del monestir i dues portes, una situada cap a mar (Avinguda Pedralbes) i una cap a muntanya (Carrer Montevideo)…
I abans d'acabar una anècdota. Al davant del monestir, la reina Elisenda de Montcada va fer construir l'anomenat "conventet", un petit convent de monjos franciscans encarregats de l'administració econòmica dels importants bens del monestir. Quan entreu al recinte, aquest edifici crida poderosament l'atenció, doncs és l'única edificació romànica que hi ha enmig d'una mostra tan clara del gòtic català… i no, la raó no és que aquest edifici fos més antic, ans es va construir després del monestir de les Clarisses.
Llavors… quin és el motiu? Bé, l'edifici original si que era gòtic, però al ser adquirit per una rica família al segle XIX aquesta va fer portar la façana d'una església de Besalú com a "ornament", i aquesta és la façana que es veu avui en dia, la façana d'una església romànica molt anterior al conjunt arquitectònic del que forma part actualment…
Si podeu, aneu a fer un tomb. No us defraudarà (i si és un diumenge a les dotze del migdia, menys encara).
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]










Gràcies per “la visita guiada”, a casa meva coneixem prou bé aquest convent, l’hem visitat abans i després que es convertís en el Museu Tyssen, no en va la meva germana es diu Elisenda.
Molt boniques les fotografies, i sense “celo”! Genial!
Doncs mira, jo encara no hi he anat mai. Pero ja m’has fet ganes de passar-hi. Realment, fins que no fas de guia de la teva ciutat no visites la majoria d’aquests llocs.
Un convent construit en un any! Això es un record per aleshores… i per ara també (i sino mira l’AVE)
Aquestes coses passen, pocs toquiòtes han visitat la Tokyo Tower, la majoria se la miren pensant a veure quin dia Godzilla se la carrega d’una llambregada, perquè mira que n’és de lletja!
No, no l’he visitat tot i lameva dèria medieval. Imperdonable, però ja ho faré.
Saps, per a mi l’anècdota hauria de ser que haguessin de ser homes els administradors, però bé, que hi farem, les coses són com són. (Sempre em surt l’arrel feminista, no ho puc evitar)
Isaac: És que em va assessorar un bon grafista 😉
dan: La veritat és que quan fas de guia generalment ets sorprens més tu mateix que l’altra persona.
Dolors: Hi ha coses que no van canviar gaire pels segles dels segles, per sort, ara si estan canviant (encara que no gaire de pressa…)