(Encetem un micaco lingüista…)
El problema que tenim amb la llengua a casa nostra és que tothom diu que aquí som bilingües, però la majoria de la gent que defèn això no ho és pas (ni ho vol ser) i el que vol és que els bilingües siguem els altres per poder parlar ells amb la seua llengua sense haver d'aprendre cap més, ja que si de debò tots fóssim bilingües no hauria cap problema. A més, s'ha de sumar a aquesta problemàtica el component polític, ja que l'aniquilació de la llengua autòctona és una fita que intenta des de fa centenars d'anys el poder espanyol, ja que l'Estat Espanyol a la pràctica és monolingüe
Mostres d'això que comento les poden trobar per tot arreu. Una d'elles va ser aquestes declaracions que va fer la ministra d'educació espanyola l'altre dia, on va comentar que…
La tercera hora d'espanyol l'únic que farà és espanyolitzar la societat més encara. Amb les llengües no hi ha prou amb aprendre-les, el més important és utilitzar-les. I una part important dels xiquets (sobretot de la corona metropolitana i de les grans ciutats) només les utilitza a l'escola. Sense aquesta pràctica, estudiar una llengua és una cosa ben inútil (quan ens recordem del llatí de batxillerat ara mateix, deixant de banda el rosa -ae?). Puc assegurar que al meu barri i als del costat s'escolta ben poc català pel carrer i la majoria de la gent (i quan dic majoria vull dir un 90%) no l'utilitza gens.
Aquest mancança d'interès en la divulgació de la llengua per part de l'Estat Espanyol no queda reflectit només en les declaracions de la ministra, la recent notícia de la pràctica desaparició dintre de quinze dies del Circuit català de TVE o de Ràdio 4 són mostres d'aquesta tàctica, i és que en aquest estat on gairebé un 30% de la població parla català la llengua catalana no rep cap tipus de consideració, divulgació o protecció directe per part de l'Estat, essent els encarregat de fer-ho els governs autonòmics, deixant clar que hi ha ciutadans de primera i de segona. Aquest fet el denúncia en Vicent Partal en aquest magnífic escrit.
Però no és només la passivitat social de l'Estat l'única arma que s'utilitza contra el català, ja que també es mira de desprestigiar-lo tractant-lo de provincià, d'inútil i associant-li càrregues excloents i, fins i tot, xenòfobes. Es poden trobar diversos exemples d'això que dic a les cartes que és publiquen en diferents mitjans, com per exemple aquesta que l'altre dia publicava el diari gratuït 20 minutos :
El sr. David Costa ens ve a dir una cosa així com ara "la vostra llengua és una p#@a merda amb la qual no podeu fotre res, millor li foteu un cop de peu i utilitzeu l'espanyol que aquest si que mola". L'espanyol potser obrirà moltes portes, però les del coneixement, al cas del sr. Costa és veu que no, ja que "el catalán es una lengua sólo de una comunidad autónoma" és ben fals, ja que a tres és oficial, a una altra està sense reconèixer, a un estat europeu, a una zona actualment situada a un altre estat i a una petita ciutat d'una illa mediterrània. També diu "De nada sirve el catalán fuera de Catalunya" com si les coses només s'hagueren d'aprendre per la seva utilitat i no pel sòl fet de tenir coneixements o de voluntat d'integrar-se a la terra que t'acull. Sembla ser que d'aprendre, només les coses justes i imprescindibles. Una curiosa filosofia de vida.
Apreciat sr. Costa: com "el castellano abre muchas puertas", "mi sugerencia" seria que agafés la seua preciosa llengua i se'n vagi a obrir portes a Sudàfrica, Anglaterra, Alemanya, Japó, França, Xina o Estats Units. Segur que allà l'entendran i l'atendran molt millor que en aquesta terra on ara hi és, on som molt i molt provincians i, tot i parlar la seua llengua tan útil, ens ve de gust utilitzar la llengua autòctona quan som a casa nostra.
Sincerament, crec que hi ha per emprenyar-se.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Aquest David Acosta deu ser dels que creu que els “guiris” si els parles lentament i molt alt en castellà, t’entenen. Bé, podria ser que el guiri en qüestió hagués estudiat castellà, en aquest cas, pensaria que els seu interlocutor, el sr. Acosta, potser pateix d’un transtorn que l’expressió oral.
Ara faré una mica de Salvador Sostres, si em permets. Emulant el seu polèmic article: “Parlar castellà és de pobres”.
Persones amb qui vaig parlar castellà ahir.
1.Un mexicà que havia vist perdre al seu equip 0 a 4 contra el Barça.
Persones amb qui vaig parlar català ahir.
1.La meva parella, Aya.
2.La meva filla Shikibu.
3.El meu cunyat, a qui li vaig ensenyar a cantar l’himne del Barça.
4.Un executiu japonès d’una empresa paperera que va passar per l’estudi on treballo i que tenia entrades de tribuna per veure al Barça. Aquest home va viure un any a Barcelona treballant per una empresa japonesa també de paper, no em feu dir quina.
5.Un japonès que feia cua per entrar a l’estadi i es va adreçar a mi en japonès per preguntar-me si era català, clar que duia la Senyera per capa i no em podia amagar. Aquest noi havia estat a Barcelona fent curses de bicicleta a nivell amateur, i deia coses com “el Barça és de puta mare”, “visca el Barça”, “bon dia” i “va ser collonut”.
Catalans, si un japonés jove i impressionable viatja al nostre país no li ensenyeu aquestes coses, per l’amor de déu.
Resultat de la cerca: 1 a 5, guanyem per golejada!
I això sense comptar el reguitzell d’insults i improperis que vaig etzibar al jugadors del Barça quan no movien prou el cul i als mexicans comediants.
Amic Isaac, ja veus com estem. Trobes tu més gent al Japó que parla català que jo al meu barri de Badalona, i mentrestant la ministra d’educació espanyola justifica l’augmenar el número d’hores d’espanyol dient que això afavorirà el bilingüisme.
Senyor, senyor…
Si realment estiguèssin preocupats aquests ministres espanyols d’educació pels seus estudiants, i els nostres, el que haurien de fer es posar aquesta hora de més per decret a l’anglès o francès.
I deixar-se de tant provincianisme espanyol, perquè no hi ha res més estúpid que preocupar-se per un problema que no tenen. Collons, que tothom parla espanyol a Espanya, Països Catalans, Galícia i Euskadi. Quina miopia!!
El nivell d’anglès, català i espanyol al finalitzar el batxillerat hauria de ser el mateix, i un nivell intermig de francès. Si no, que ho preguntin als andorrans, que ja ho tenen clar.
A més, s’han de demanar responsabilitats també al Govern Català per que té competencies.
Salutacions, Carquinyol!!
Visca la llengua catalana, el nostre vehicle de cohesió, la nostra autèntica identitat.
Visca la llengua catalana.