(Encetem un micaco de balanç…)
Encara que sembli el contrari, no us faré una valoració d'aquest any que camina cap a la seva fi, tot i que a nivell personal ha estat bo i a nivell nacional, bé, seguim ocupats… cal dir res més?, en tot cas, i com encara no ha acabat l'any, millor deixem les valoracions pel final.
Tampoc us parlaré d'una pel·lícula que es va estrenar fa poc i que justament té aquest títol… bé, menteixo, si que us en parlaré una mica, però només per a dir-vos que la vaig trobar flueixeta; entretinguda, d'acord, però molt fluixeta, ja que penso que aquesta dualitat ciutat-camp que mostra podia permetre molt més joc i que el seu l'argument està molt desaprofitat, ja que també brindava moltes oportunitats que no es van utilitzar. En fi, un 6 i això si les crispetes són de les bones.
A hores d'ara potser ja estareu amb la mosca al nas i us preguntaré de que us vull parlar… bé, doncs de taronges!! Aquest és un magnífic any de taronges !! Hi ha un munt per tot arreu, tantes que no és gens estrany veure tarongers totalment partits per la mitat per no poder aguantar tot el pes. A més, ara justament ha començat a fer allò que la taronja vol, o sigui, fred, i per tant encara es colliran de millors a partir d'ara.
Us deixo unes fotografies per a que pugueu comprovar quin goig que fan els camps :
És una pena que pels pagesos i pels llauradors no sigui tan bon any, ja que el mercat de la taronja està força malament i els hi paguen una misèria per cada quilo (uns 0,12 euros, amb sort).
Us recomano gaudir de l'espectacle d'un camp de tarongers en aquesta època, aprofiteu-lo, ja que, desgraciadament, no és gens estrany que camps com els de les fotografies desapareguin per deixar el seu lloc a urbanitzacions de luxe o semi-luxe i difícilment sostenibles.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]





T’he dedicat un post…
M’he oblidat que et volia fer una petita critica, a nivell professional.
Sembla que li has trobat un cert gust al PhotoPaint, o el programa d’edició fotogràfica que utilitzis, t’haig de dir, però, que no m’agrada gaire quan poses un efecte de celo d’amunt de les teves precioses imatges, segur que si fas un àlbum a casa, en paper, no el poses així el celo. Oi? És divertit l’efecte 3D de la fotografia, un efecte molt Mac OS X, però el celo no queda polit, tens la impressió que quan la “despengis” faràa malbé la foto;)
Ei! és la meva opinió.
Qlló! Justament tenia moltes il.lusions posades en aquesta peli, per això de les vinyes i la Provença. Em semblava molt bucòlic!
Impressionant el camp de tarongers!
Avui fa un solet, encantador…
Fa poc vaig sentir que abans, a Barcelona no hi havia els plataners que hi ha a tots els carrers i que ja son tipics. Abans, l’arbre típic de Barcelona eren els tarongers. Llastima, perque em sembla que amb el canvi hem sortit perdent.
Isaac: Gràcies pel post. Respecte a les fotos, el programa és el Fireworks i la veritat és que tens raó, vaig posar el celo per mirar de fer més simpàtica la foto, però crec que més aviat cansa. Suposo que treure aquest efecte i el deixaré només per a determinades imatges. Gràcies per la crítica, venint d’un dissenyador com a tu és com un regal.
Txell: La veritat és que l’escena que primer em ve al cap de la pel·lícula és de pluja (gens estrany sent el director l’Scott…). D’una altra banda no em fotis massa cas, potser a tu t’agrada, sobre gustos… el que passa és que jo penso que han desaprofitat una bona ocassió.
Dan: Potser és veritat, de fet a València ciutat no és estrany trobar-te tarongers pel carrer… encara que jo veig un problema. Amb la manca de civilització que tenen alguns ciutadans por em fa pensar que farien amb les taronges.
A Badalona hi ha un carrer ple de tarongers, el carrer del Temple, suposo que els arbres que hi havien a Barcelona deurien ser de la mateixa especie, malauradament les taronges son bordes, sinó quin festival.