El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco de passeig…)

A començament de mes, pel dia de Tots Sants, vaig comentar una llegenda de fantasmes que existia sobre un lloc no gaire llunyà de Badalona, un turó anomenat Castellruf que està tocant a Santa Maria de Martorelles. Aquest cap de setmana passat vam aprofitar per anar a donar una volta i visitar-ho. L'itinerari que vam seguir va ser aquest d'aquí sota :

 

Vam començar el camí a Can Ruti, al costat de l'hospital, per on passa el sender de gran recorregut GR-92 que ens acompanyarà gran part del camí. Seguint aquest sender travessar les muntanyes de Can Ruti i vam arribar a la Conreria, per camins plens d'arboços

 

El camí de baixada cap al Coll de Montalegre sovint és transforma en un corriol format pels diferents torrents de les muntanyes

 

Després de passar per davant de l'edifici de la Conreria i travessar la carretera Badalona-Mollet, continuem el camí seguint el GR-92 que transcorre per les muntanyes que hi ha darrera de Tiana

 

Continuem pel GR-92 fins que observem el Turó d'en Galzeran, ja que a la poca estona ens trobem a una cruïlla on abandonem el GR i agafem un sender que puja per la muntanya i ens porta cap a l'interior

 

Aquest camí ens porta pel mig d'un bosc força espès de pins pinyoners, alzines, roures, pins roigs i molts altres arbres i matolls (fins i tot es pot veure algun bolet)

 

Pocs metres abans d'arribar a Castellruf hi ha un petit corriol (senyalitzat) que ens condueix a un dolmen situat enmig del bosc

 

I molt aprop, una cruïlla d'on surt el corriol que puja cap a Castellruf

 

Aquest corriol circula pel mig d'un bosc molt dens i està força embrossat, la veritat és que si et posaves a pensar a la llegenda donava, fins i tot, una mica de por !!

 

Com la vegetació cada cop era més densa i el camí menys marcat i poc estable (era fàcil relliscar-se) no vam arribar fins a dalt de tot (considerant que es pogués arribar…) i ens vam aturar a un indret on vam poder observar restes d'un mur, no sabem si del poblat ibèric o del castell medieval

 

Tot seguit, vam començar la tornada, a desfer el camí per tornar cap a Badalona, això si, parant una estona per fer un mos. En total vam trigar unes 5 hores, anant sense presses i desfent més d'una vegada el cami recorregut ja que ens vam confondre unes quantes vegades !! La veritat és que val la pena sortir a donar un tomb per la muntanya de tan en tan, ajuda a agafar aquella energia que la vida rutinària de la ciutat ens va treien poc a poc cada dia.

 

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco lingüístic…)

Hi ha dos paraules que darrerament apareixen molt quan es parla de la societat principantina: cosmopolita i bilingüisme. Aquestes paraules són objecte de debat i de polèmica, com bé es pot comprovar llegint, per exemple, els diaris gratuïts de Barcelona. Ahir, per exemple, va aparèixer en aquest diari la següent carta :

 

És curiós, i repetitiu darrerament, que s'utilitzi el tan desgastat pretext del bilingüisme per demanar que les úniques cadenes que emeten en català emetin també en castellà. Si de debò s'està tan a favor d'aquest bilingüisme… no seria més lògic demanar que totes les demés cadenes de televisió que emeten íntegrament en espanyol emetessin programes en català ?

Sincerament no se que és pitjor, que vulguin utilitzar el bilingüisme com un troià per utilitzar encara més l'espanyol o que és pensin que som tanoques i que no veiem el que significa el terme "bilingüisme" per a molts dels seus defensors.

Per cert, el país només té una llengua (Catalunya – català ), els estats poden tenir més d'una (depenen dels pobles, nacions, països o com es vulgui anomenar que en formin part). Els que poden saber més d'una llengua són les persones, i amb aquest raonament el nostre país té moltíssimes més de dues llengües. 

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco monàrquic…)

Són curioses les coses de les monarquies, i de l'espanyola en particular. A Anglaterra, per exemple, es poden escoltar tot de rumors sobre la famñilia reial anglesa i a Espanya, en canvi, ben poca cosa s'escola, i mireu que aquella terra és terra d'abundants programes televisius de safareig, doncs res, la família reial espanyola és intocable.

Aquest silenci rumorològic contrasta amb l'excés de presència en altres àmbits. Sense anar més lluny, ahir és parlava d'això en aquest article del diari Levante, on es fa notar l'elevada freqüència d'ús dels noms borbònics. L'autor explica que hi ha tres "principe felipe" a València (un moll, el Museu de la Ciència i un centre d'investigació ), la reina té dedicat el Palau de les Arts i el rei una marina. Manca d'imaginació o excés de patrioterisme espanyol? Coneixent als del PP, serà el segon.

En canvi no fa pas gaire va saltar a certs mitjans (va saltar des de Rússia, no us penseu que des d'Espanya… vade retro!!) aquesta noticia on es relacionava al rei Juan Carlos de Borbón amb una cacera "no gaire clara ni neta" ocorreguda a una regió russa. Els republicans (qui si no…) van voler tramitar al Congreso (òrgan davant el qual controla les activitats del rei) unes preguntes sobre la qüestió… i aquestes preguntes van ser rebutjades. Pel que veu, sobre les activitats reials no es pot ni preguntar, curiosa monarquia parlamentaria, si senyor.

Abans d'acabar, m'agradaria que llegíssiu alguns comentaris que podeu trobar a la noticia del rebuig de les preguntes republicanes, hi ha de tots els colors, però m'agradaria ressaltar aquesta :

 

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco lingüístic…)

Parlem del bilingüisme que hi ha a Catalunya, ja sigui al Principat, al País Valencià, a ses Illes, a la Franja o a la Catalunya Nord. En tot aquests indrets, excepte la Catalunya Nord, els flamants Ciudadanos volen presentar-se a totes les eleccions que hi hagin, portant com a bandera el seu programa electoral.

El seu lema electoral ja és prou conegut "sólo nos importan las personas" i fan escut de les polítiques socials enfront de les nacionals que, segons ells, practiquen altres partits. Però, tot i aquesta declaració d’intencions, no tenen cap pudor per presentar el tema lingüístic com una de les seves principals reivindicacions, sobretot el tema del bilingüisme.

És veu que el bilingüisme del Principat no els agrada als Ciudadanos, diuen que l’espanyol està discriminat i amenaçat (segons un dirigent dels Ciudadanos "Que una majoria decideixi que els catalans de parla castellana són ciutadans de segona és feixisme" , ja m’agradaria saber quan s’ha decidit això…) i per tant miren d’arreglar-ho. I per arreglar-ho el que proposen és acabar amb la immersió lingüística a les escoles. Anem a mirar aquest bilingüisme tan perillós que hi ha al Principat.

On està discriminat l’espanyol… al cinema? Jo tinc aprop 12 sales de cinema i, amb sort, trobaré UNA pel·lícula en català, i a uns determinats horaris, totes les demés en espanyol. A la televisió? Amb això de la TDT puc escoltar 4 o 5 catalans en català… i com tres vegades més en espanyol. A la ràdio? La proporció és si fa o no fa com a la televisió. A la premsa? Hi ha tres diaris nacionals amb edicions integres en català i més del doble en espanyol. A les revistes mensuals? En català hi ha ben poquetes. El servei d’atenció de les empreses… quantes et donen l’opció d’atendre’t en català? Totes? Ni molt menys, 3 o 4 de les més grans, i gràcies, i per no parlar de la web de les empreses, que moltes només tenen versió espanyola… i anglesa. Anem a prendre alguna cosa, al centre de Barcelona per exemple… en quina llengua se’t dirigeix el cambrer? Majoritàriament en espanyol. A les Rambles o al Passeig de Gràcia quina és la llengua majoritària als comerços? Endevineu-la.

La situació al País Valencià encara és pitjor, agafeu l’anterior i ho dividiu entre 10 (almenys a València ciutat). A més, hi ha tota la història creada pels espanyolistes del "valencià no és català" amb ganes de trencar l’idioma per fer-ho desaparèixer de forma més ràpida. De fet, els espanyols del PP que manen allà no paren de ficar llenya al foc sempre que poden. Per cert, que allà com el llindar electoral és del 5% els Ciudadanos no haguessin obtingut representació… que curiós!! Al Principat on manen els "feixistes nacionalistes" obtenen representació i a la Comunidad Valenciana no la tindrien.

A ses Illes les noticies que arriben tampoc són gaire bones, ja que el govern balear vol diluir les hores de català amb el pretext de l’ensenyança d’una tercera llengua (com amb el bilingüisme no se’l carregaven amb prou rapidesa, anem a utilitzar el trilingüisme !!) i a més volen fer un registre d’opció lingüística per saber l’idioma amb que els ciutadans volen ser atesos per l’administració, registre que vulnera el decret de normalització lingüística a més de suposar una greu amenaça a la privadesa dels habitants de ses Illes. No vull ni imaginar que passaria si això ho haguessin fet al Principat !!

A la Franja i a la Catalunya Nord no hi ha gaire a dir… simplement no tenen drets els catalanoparlants. Aniran els Ciudadanos a l’Aragó a defensar el bilingüisme dels franjolins? No m’ho crec. Voleu mostres del bilingüisme a la Franja? Doncs resulta que un empresari del Campell, fabricant de gelats, desprès d’etiquetar en català ha estat denunciat pel Departament de Sanitat del Govern d’Aragó perquè "España en España no se puede escribir con ny" (cosa que demostra que a les terres que és parla català no són Espanya, ja que ací Espanya és amb ny!!).

I ara, per acabar-ho d’arreglar, el Departament d’Estat dels EEUU treu l’informe sobre els Drets Humans de l’any 2005 i ens diu que els parlants d’espanyol són discriminats lingüísticament i laboralment al nostre país, ja que "l’utilització de llengües que no siguin el castellà fa que sigui més difícil pels castellano-parlants de viure i treballar en aquests llocs" , Maco, molt maco, sobretot venint d’un país que fa quatre dies estaven espantats per l’amenaça que representa l’espanyol pel seu estimant anglès i escandalitzats de que els emigrants hispans cantin una versió en espanyol del seu himne. Vaja… als EEUU és igual de difícil trobar feina pels que parlen anglès com pels que ho parlen? i a França és igual de difícil trobar feina pels que parlen francès com pels que ho parlen? I a Espanya és igual de difícil trobar feina pels que parlen espanyol com pels que ho parlen?

Per a mi que el redactor de l’informe era demòcrata i quan s’ha assabentat que al Govern del Principat hi ha republicans…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco breu…)

Qui diu que el sr. Mas no serà President de la Generalitat de Dalt aquesta legislatura? Qui ho digui està força equivocat, doncs no és veritat.

Però no serà el Mas guapo, arreglat, seductor, de mirada Martini, no… serà el Mas baixet, calb i amb ulleres, o sigui aquest…

El que en Artur (Mas), el maco de la família, no ha pogut fer, ho ha aconseguit en Sergi (Mas). No us fixeu que darrerament el sr. Montilla riu molt més que abans? Pensàveu que era per ser president? Doncs no !!! En un hàbil cop de mà, els polaquians han aconseguit col·locar el seu candidat com a president de la Generalitat del Principat !! I sense eleccions ni pactes !!

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco sensitiu…)

Sensacions diverses són les que he pogut veure darrerament, i no només pel canvi de temps climàtic (una bona època de refredats, sens dubte), sinó sobretot pel inestable temps polític que hem gaudit fins ara fa uns dies, i que pot allargar-se (o no…) un temps més. De fet, he pogut viure sensacions…

·agredolces, al veure com Esquerra pactava amb el PSOEc, dolça al veure com el sr. Mas quedava fora de la Generalitat de Dalt i agre al veure que qui entrava era el sr. Montilla.

·racistes, al llegir per algunes webs la proliferació de paraules carregades d’odi com "xarnego" que ja semblaven oblidades, però es veu que només estaven latents i esperaven el moment oportú per sortir a la llum.

·de rebuig, al saber que ni el PSOE, ni en Zapatero, ni el PP (Camps per exemple) volien la composició del Govern que ha sorgit d’aquestes eleccions.

·de satisfacció, al veure que els republicans aconseguien la Conselleria de Cultura en contra dels desitjos dels grans opinadors com ara en Ramón de España. I al veure als prepotents manaires de CiU un altre cop a l’oposició.

·de preocupació, al saber que conselleries importants com la d’Educació i Universitats van a parar a mans socialistes.

·de curiositat, al voler veure la cara dels Ciudadanos que van dient que al Principat es margina als hispanoparlants ara que el president de la Generalitat de Dalt serà precisament un senyor que té l’espanyol com a llengua mare.

·de pel·lícula, al poder comprovar els ànims de revenja i d’odi que hi ha en certs sectors. Això porta al Costat Fosc !! De fet, l’episodi VI d’Star Wars s’anava a titular "La revenja del Jedi" fins que algú va fer notar a en George Lucas que els Jedis no poden tenir sentiments de revenja.

·de indignació, al veure els fruits que obté la dreta de l’apropiació dels símbols i de la nació. Al Principat ho vol fer amb el catalanisme en versió reduïda, o sigui, en versió comunitat autònoma, i així obtenir dos formes de pressió, la pressió del lobby econòmic pels seus interessos i la pressió nacional per fer callar als descontents. Al País Valencià la dreta fa el mateix, només que allà la dreta és espanyolista i, per tant, miren de transformar els símbols valencians en espanyols.

·d’humor, al llegir com a El Periódico ja es comença a demanar als republicans lleialtat absoluta i plena cap al PSOE.

·de derrota, al contemplar al sr. Montilla com a futur president.

·d’esperança, al saber que els republicans són al Govern.

·d’intriga, enfront el que farà el PSOEc quan el PSOE els colli per mirar d’obtenir rèdits en clau espanyola. I de veure com es comportaran els republicans en aquests moments.

·de comprensió, envers els votants convergents, ja que és molt dur veure per dos cops que el teu partit ha estat el que ha obtingut més diputats i que és queda de nou sense manar.

·de sorpresa, al veure que el sr. Montilla l’ha plantat cara (suposadament) al sr. Zapatero

·de suspicàcia, al pensar.. de veritat li ha plantat cara? No serà tot una comèdia ? No buscarà qualsevol excusa per trencar el pacte?

·de dubtes, al no saber si és millor tenir a la presidència a un espanyolista confés o a un regionalista amagat.

·de incertesa, al no veure gens clar que tot vagi a anar com és pretén.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de pactes…)

Si alguna cosa quedava de l’Oasi Català ahir va acabar de saltar pels aires, i un clar reflex d’això va ser el gran sotrac que va haver a la Catosfera provocada pel naixement del Tripartit II, perdó, per l’Entesa. Tot i que, per sort, van haver gran quantitat d’articles analitzant de forma raonable aquest fet, ja sigui des d’un punt de vista o des d’un altre, també és veritat que van haver quantitat de missatges més propis de la tan mencionada Caverna.

Molts d’aquests missatges criticaven als republicans per haver pactat amb els socialistes, i es podien llegir coses com "Tots els que vareu votar ERC sou uns desgraciats socialistes, ja sabieu que repetirien el tripartit. Jo no vaig votar, però em cago en tots aquells que vareu votar a ERC. Sou uns traidors i uns espanyolistes!!" , "ERC = Españoles Reconquistando Cataluña" , "Gràcies a les meves fonts a Sant Jaime, perdó, Sant Jaume, he tingut accés a les primeres mesures del Govern Montilla. Són aquestes: – Canviar el nom a Generalidad de Catalunya – Traslladar la capital del Principat a Cornellà de Llobregat i el Parlament a Can Zam – Canviar la festivitat de Catalunya al 12 d’octubre – Canviar L’HIMNE NACIONAL "Els Segadors" per "A Bailar" de Cantores de Hispalis.
– Nomenar el neng com a conseller d’educació i Justo Molinero com a conseller en cap – Absorbir la CCRTV dins de Radio tele-taxi i a la seva vegada dins Cadena Dial – Afusellar un tal Carretero per desafecto al régimen – Fer les emissions de la CCRTV en castellà excepte els anuncis de Llet Pascual. – Nomenar Tarod i Puigmerdós amb la gran creu de l’ordre de carles III pels seus serveis a Espanya." o bé "Aquests esquerranosos radicals republicates d’ERC ens han tornat a fotre la Gene… Tots al carrer avui a protestar contra ERC i els seus amics comunistes.. Restituim la legitimitat de les urnes..Mas és el president legítim." per no parlar d’aquell on s’anunciava i es mostrava amb una foto la destrucció d’un carnet d’ERC, d’aquells on només apareixien paraules com traïdors o botiflers o aquells d’un elevat to escatològic.

Els que defenien als republicans tampoc es quedaven curs, ja que podíem trobar els que contestaven a la destrucció del carnet amb un "Promoció Convergent: Per cada carnet d’ERC et donem dos de CiU i un DVD de regal" , aquells que denunciaven la prepotència de considerar-se propietaris de la Generalitat de Dalt amb un "mare mare, en Carod m’ha pres la Generalitat!!" o aquell que parodiava un famós anunci : " Agafar el tren per anar a votar: 3€ i una hora de retard. Pertànyer a l’estat espanyol: 15 mil milions a l’any. Tindre a Montilla de president: 200.000 € cap a la feria d’abril. Veure a Mas a l’oposició i l’emprenyamenta antidemocràtica dels de CiU: no té preu."

La veritat és que tot aquest comportament em fa pena, vingui d’on vingui. És possible fer política o parlar de política amb un mínim d’educació?

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de pactes…)

Sincerament, m’ha sorprès. No m’esperava pas que pogués haver un altre tripartit i menys amb un període de negociació tan curt. I menys encara al saber que tant el PSOE, com el sr. Zapatero, com el sr. Bono o el sr. Ibarra el que preferien era al sr. Mas de president. Suposo que aquesta és una d’aquestes sorpreses que donen emoció a la vida política.

La veritat és que no m’agrada ni el sr. Mas ni el sr. Montilla. Al primer el trobo massa prepotent, el fidel representant de la convergència que va manar 23 anys, catalanista (vessant Comunidad Española de Cataluña) només de cara al mercat interior i socialment dretà com l’ala moderada del PP. Al segon el trobo un espanyolista convençut i declarat, amb una personalitat reservada que, almenys a mi, em dona la sensació d’un maquiavel·lisme refinat, obedient home de partit que sempre farà allò que li digui el seu cap i que, socialment, no sé si situar-ho una mica més a l’esquerra que el sr. Mas.

Pensant en termes de partit, suposo que a Esquerra li hagués interessat més estar a l’oposició enfront d’una sociovergència més o menys declarada. Dit això, i pensant en termes de govern, no tinc clar que aquest segon tripartit sigui una bona pensada, tot i que ho prefereixo al que alguns han anomenat (crec que de forma grandiloqüent) "pacte nacional", o sigui, el pacte CiU+ERC. Un pacte CiU+ERC no seria garant de res si un dels dos partits (o els dos) es dediquessin a acontentar a Madrid i, a més, podrien aguditzar una temuda fractura social que ja existeix, potser no tan acusada com en altres indrets, però present en tot cas. El fenomen Ciudadanos és un clar símptoma.

Aquest tripartit té, per a mi, moltes interrogants. Serà tan influenciable des de Madrid com l’anterior? Molt em temo que si. Durarà més enllà de les eleccions municipals o estatals? S’haurà de veure, depenent dels resultats del PSOE, però el que està clar és que el PP (i amb ells tota la Brunete Mediàtica) utilitzarà el Tripartit II per atacar al PSOE. Aconseguiran els tres partits donar la imatge de solidesa governamental que no es va aconseguir amb l’anterior tripartit? Suposo que donaran una millor imatge, ja que tenen més rodatge aquest cop, però no n’estic gaire convençut.

En tot cas, haig de reconèixer que m’agrada veure un altre cop sense manar als convergents, sobretot després de la campanya tan bruta i tan prepotent que han realitzat, m’agrada veure com des de la Brunete Mediàtica i des dels Ciudadanos ja comencen a carregar contra el Tripartit II, m’agrada escoltar les queixes dels convergents quan diuen que el pacte dels republicans amb els socialistes és una traïció sabent que ells va ser el primer que van intentar fer, tenint fins i tot el vistiplau dels socialistes de Madrid, m’agrada veure com alguns m’intenten convèncer que el sr. Mas seria millor president que el sr. Montilla, m’agrada veure als populars veient que els republicans tenen el rol polític que ells sempre han desitjat tenir al Principat.

El temps donarà o traurà raons. Jo només vull enviar un missatge als republicans : No caigueu en el mateix error que amb el primer tripartit, al primer símptoma de deslleialtat, de prepotència o de servilisme envers Madrid dels socialistes trenqueu el govern sense vacil·lar. No us podeu permetre més errades.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco plujós…)

Ahir feia un dia plujós a València. Ens vam llevar i vam anar a comprar els bitllets de l’Euromed pel pont de la Puríssima a l’estació. Després d’esperar una estona i de ser atesos per un senyor molt amable, que encara que no parlava en català no em va fer pas canviar d’idioma, ens vam anar a prendre alguna cosa calenteta a l’StarBucks del carrer Sant Vicent Màrtir, no massa lluny de l’estació.

A l’Starbuck de València, a diferència dels de Barcelona, no hi ha panells bilingües i, per regla general, quan em demanen el nom i els dic «Lluís» o bé s’estranyen i me’l tornen a preguntar o bé escriuen directament al got «Luis». Algun efecte secundari d’una forma generalitzada d’entendre bilingüisme, sens dubte.

Ens vam asseure a dos sofàs i ens van dedicar a prendre els cafès tranquil·lament, veient com plovia al carrer. Vam aprofitar per donar una ullada a El Periódico, i vaig llegir la següent noticia (si cliqueu damunt la imatge la podreu llegir)

Al sr. Bono li fa més gràcia el sr. Mas que no pas el sr. Montilla, tot i que aquest darrer és del seu propi partit. Per una altra banda, l’ocurrència del sr. Ibarra és gairebé còmica, vaja, que tracta el resultat de les eleccions com si fos un plat de sopa : «cambrer, aquests resultats no m’agraden, porti’ls a la cuina i torni’ls al fer».

Pobre sr. Montilla !! No el volen ni el seu cap ni els pesos mediàtics del seu partit. I, per a ser sincer, que el sr. Bono o el sr. Ibarra prefereixin al sr. Mas no deixa de ser significatiu; la veritat és que gairebé millor que aquests dos no el vulguin, li pot fer sumar punts !! (total, tampoc volien l’estatut del Parlament)

La pregunta em va quedar al cap enmig de la pluja «qui estima al sr. Montilla?». Difícil qüestió si els del seu propi partit ja el volen només com a secundari, com la titella que sempre ha donat la sensació de ser. No deixa de ser curiós que els republicans li donin el tracte que l’hauria d’estar donant el seu partit. Demostrarà personalitat pròpia finalment? That is the question !!

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco breu…)

Avui no tinc gaire temps, i tot i que volia parlar de forma més àmplia dels Ciudadanos, ho deixo per a dilluns. Tot i això, voldria posar tres comentaris :

• És nota que els Ciudadanos són pixapins de la corona metropolitana. Tota l’estona estan parlant dels "dos idiomas oficiales de Cataluña", però això no és cert. A la seua Catalunya (o sigui, la espanyola Comunitat Autònoma de Catalunya) hi ha tres llengües oficials ara mateix: el català, l’espanyol i l’aranès. O és que aquests senyors no han escoltat parlar mai de Baqueria-Beret?… per cert, com és que ningú no els corregeix ?

• Com poden anar dient tota l’estona que per a ells "todos los ciudadanos son iguales" i al mateix temps accepten la propaganda que els fa el diari El Mundo (a la seva web apareixen articles d’aquest diari) quan el senyor Pedro J., director d’aquest rotatiu, té una piscina a les illes Balears en terreny públic? Aquesta és la igualtat que defenen ?

• No resulta curiós que tot i que sempre repeteixen que per a ells l’important són els problemes socials com els habitatges, l’atur, l’educació, etc… no paren de parlar del problema de la llengua? Sempre diuen que per a ells això no és important, però no deixen de repetir que volen una TV3 bilingüe (vaja, un altre Canal 9). Tant els molesta que hagi 30 canals en espanyol i 3 en català que ho prioritzen sobre els problemes socials que tan diuen defensar ?

Apa, ja està, ja m’he quedat una mica més agust. Si és que això d’escriure al bloc enganxa !!

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet