Sensacions

(Encetem un micaco sensitiu…)

Sensacions diverses són les que he pogut veure darrerament, i no només pel canvi de temps climàtic (una bona època de refredats, sens dubte), sinó sobretot pel inestable temps polític que hem gaudit fins ara fa uns dies, i que pot allargar-se (o no…) un temps més. De fet, he pogut viure sensacions…

·agredolces, al veure com Esquerra pactava amb el PSOEc, dolça al veure com el sr. Mas quedava fora de la Generalitat de Dalt i agre al veure que qui entrava era el sr. Montilla.

·racistes, al llegir per algunes webs la proliferació de paraules carregades d’odi com "xarnego" que ja semblaven oblidades, però es veu que només estaven latents i esperaven el moment oportú per sortir a la llum.

·de rebuig, al saber que ni el PSOE, ni en Zapatero, ni el PP (Camps per exemple) volien la composició del Govern que ha sorgit d’aquestes eleccions.

·de satisfacció, al veure que els republicans aconseguien la Conselleria de Cultura en contra dels desitjos dels grans opinadors com ara en Ramón de España. I al veure als prepotents manaires de CiU un altre cop a l’oposició.

·de preocupació, al saber que conselleries importants com la d’Educació i Universitats van a parar a mans socialistes.

·de curiositat, al voler veure la cara dels Ciudadanos que van dient que al Principat es margina als hispanoparlants ara que el president de la Generalitat de Dalt serà precisament un senyor que té l’espanyol com a llengua mare.

·de pel·lícula, al poder comprovar els ànims de revenja i d’odi que hi ha en certs sectors. Això porta al Costat Fosc !! De fet, l’episodi VI d’Star Wars s’anava a titular "La revenja del Jedi" fins que algú va fer notar a en George Lucas que els Jedis no poden tenir sentiments de revenja.

·de indignació, al veure els fruits que obté la dreta de l’apropiació dels símbols i de la nació. Al Principat ho vol fer amb el catalanisme en versió reduïda, o sigui, en versió comunitat autònoma, i així obtenir dos formes de pressió, la pressió del lobby econòmic pels seus interessos i la pressió nacional per fer callar als descontents. Al País Valencià la dreta fa el mateix, només que allà la dreta és espanyolista i, per tant, miren de transformar els símbols valencians en espanyols.

·d’humor, al llegir com a El Periódico ja es comença a demanar als republicans lleialtat absoluta i plena cap al PSOE.

·de derrota, al contemplar al sr. Montilla com a futur president.

·d’esperança, al saber que els republicans són al Govern.

·d’intriga, enfront el que farà el PSOEc quan el PSOE els colli per mirar d’obtenir rèdits en clau espanyola. I de veure com es comportaran els republicans en aquests moments.

·de comprensió, envers els votants convergents, ja que és molt dur veure per dos cops que el teu partit ha estat el que ha obtingut més diputats i que és queda de nou sense manar.

·de sorpresa, al veure que el sr. Montilla l’ha plantat cara (suposadament) al sr. Zapatero

·de suspicàcia, al pensar.. de veritat li ha plantat cara? No serà tot una comèdia ? No buscarà qualsevol excusa per trencar el pacte?

·de dubtes, al no saber si és millor tenir a la presidència a un espanyolista confés o a un regionalista amagat.

·de incertesa, al no veure gens clar que tot vagi a anar com és pretén.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet