(Encetem un micaco traslladat…) 
No fa pas gaire els principantins vam poder assistir a un exemple condensat de com funciona això dels traspassos de competències a l'Estat Espanyol, i tot en un sol dia !! Penso que és força il·lustratiu poder tenir dos exemples tan propers temporalment per a poder comparar-los com cal.
El mateix dia vam poder veure com el Tribunal Supremo Espanyol dictava contra el trasllat de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions (CMT) a Barcelona i com el Congreso de los Diputados Espanyol aprovava, per unanimitat, el traspàs de les competències del servei de rodalies de Renfe. Parlant clar, quan t'envien un caramel es mira de fer tot el possible per a que no t'arribi, quan t'envien un nyap fins i tot el PP li posa un llacet.
Perquè la veritat és que hi ha diferència… tenir la CMT vol dir que les empreses de telecomunicacions han de tenir a Barcelona molt pressent, ja que és des d'on es regularien aquests gens petits negocis, en canvi, el servei de rodalies de Renfe és, ara per ara, un autèntic desastre, desastre que necessitara de molts calers per a arreglar-se, calers que no se jo si també han estat cedits. En tot cas, el Govern Espanyol es treu un maldecap de sobre i se l'envia a la Generalitat de Dalt que és la que haurà de lluitar ara amb els problemes que va crear, precisament, el Govern Espanyol. Per cert, no és sospitosa aquesta celeritat per traspassar els rodalies davant la negativa de traspassar l'aeroport ? Serà perquè l'aeroport és un altre caramelet?
Les reaccions no s'han fet esperar, sobretot pel tema de la CMT (el tema de les rodalies sembla que tan hi fa). Fins i tot a una pàgina tecnològica com ara Barrapunto es pot llegir la noticia en clau política, acompanya de diversos comentaris (favorables al no trasllat a Barcelona, és clar) també molt polítics, esgrimint raons com ara els drets dels treballadors, el fet que la decisió del trasllat hagi estat política o, fins i tot, dient que Madrid està geogràficament més aprop dels diversos punts de la geografia espanyola que Barcelona.
Aquests comentaris em fan molta gràcia; ja m'agradaria a mi que els treballadors de qualsevol de les empreses que han tancat portes per marxar-se a la Xina, per exemple, tinguessin els mateixos drets que tenen els funcionaris de la CMT, o bé que es parlés tan dels seus drets quan els foten al carrer.
Per una altra banda… que els ministeris, centres governamentals i importants instal·lacions varies és facin a Madrid… no és una decisió política també? O és que és un mandat diví com ara "la unidad de España"? Si tan molesten les decisions polítiques en aquests afers, perquè no és queixen que gairebé la totalitat d'elles tria Madrid com a seu?
I per últim, la distància geogràfica… bé, ja sabem que a un estat modern la ubicació física no seria un gran problema, ja que es podria fer tot (o quasi tot) a distància sense gran problema, però a Espanya això no passa. Massa sovint s'han de fer els tràmits burocràtics en persona, i sovint s'ha d'anar a Madrid per a fer-ho. Però clar, és millor anar a Madrid que a Barcelona no? Així encara es pot mirar de saturar encara més Barajas i d'aquesta forma justificar una nova ampliació Avui en dia, amb bones comunicacions, Madrid i Barcelona no disten tant, però clar, en qüestió de comunicacions també està Espanya força malament. Un dubte tinc… s'haurien utilitzat tots aquests arguments la CMT s'hagués traslladat a Oviedo o a Sevilla en comptes de a Barcelona?
Encara que, la veritat, a mi el que m'agradaria és no discutir on vol col·locar l'Estat Espanyol els seus organismes, voldria tenir el meu propi estat i els meus propis organismes. Aquesta dispersió d'organismes no és més que una altra estratègia per a reafirmar la colonització que van començar fa prop de 300 anys. Però mentre aconseguim el nostre propi estat, ací tenim un exemple més de com és l'estat que ens toca patir. I van…
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Jo ho veig diferent, i m’agradaria que poguessis escoltar el que en diu en Sala i Martín aquesta setmana a a tertulia de Can Bassas.
Crec que Barcelona no ha de tenir ni comissions ni ministeris ni collonades funcionarials, NY no les té i és líder dels EEUU i del món, el que necessitem són empreses i investigació, dedicar els esforços intel.lectuals del país a fer de Barcelona una ciutat al capdavant en el sector tecnològic, i d’això no necessitem cap oficina.
El que sí cal a la gent de Barcelona és un sistema de transport públic de qualitat i la Generalitat ha demostrat més eficiència que el Govern espanyol, gestionant els FFGG.
Mire-t’ho així, tots els investigadors a Barcelona que perden hores de treball al tren les guanyaran al laboratori. 😉
Amic Isaac, jo tampoc vull organismes espanyols a casa nostra, com ja he comentat abans per motius polítics i, com tu ben dius, per motius de creixement, ja que aquests organismes generen un creiement, diguem-ne, artificial.
Però també cal dir que Espanya no són els USA, i que en aquest Estat sempre es mira de col·locar l’important a Madrid, o en tot cas, lluny de Catalunya. Recordem el cas de SEAT.
En tot cas, aquest cas no deixa de ser una magnífica oportunitat per denunciar com funcionen les coses a l’Estat Espanyol.
Respecte als trens, és innegable que els FFGG funcionen molt millor que rodalies, esperem que rodalies s’empapi d’això, i que tan FFGG i Rodalies portin els seus serveis a molts indrets on seria necessari. També espero que també traspassin els calerons dels manteniments i no només les competències.
Salutacions !
Jo tinc una teoria… innocent, naïf, però que en el desànim que provoquen certes actuacions fa de coixí.
Jo crec que BCN ha sigut durant aquests 300 anys el motor d’Espanya. Aquest fet ha portat que Catalunya (alta burgesia entenem-nos) necessitava el mercat espanyol i Espanya necessitava l’economia catalana i ni uns ni altres volen estar junts. Qüestió de necessitats.
El fet és que d’un temps ençà es vol canviar la tendència i transformar Madrid en el centre econòmic d’Espanya. Per exemple tothom t’avisa que en empreses de telecomunicacions o vas a Madrid o espavila’t. Això és degut a que volen prescindir de Catalunya i BCN. Despendre’s d’aquesta doble capitalitat.
Quan Madrid pugui ser un motor d’Espanya sense necessitar l’ajuda econòmica catalana (altrament anomenada solidaritat) ens deixaran fer el que volguem.
Ja us he dit, una teoria pels moments de desànim