(Encetem un altre micaco constructor…)
Si ja és greu veure que, massa sovint, que algunes persones del món de la construcció utilitzen pràctiques no gaire clares per aconseguir els seus propòsits (tal com comentava ahir) és molt més greu quan enmig d'aquestes pràctiques apareixen involucrats poders públics.
Això és el que sembla que està passant a València cap i cassal entorn al projecte del nou estat del València CF. Segons llegia ahir en aquesta notícia, els antics propietaris dels terrenys on es planeja construir aquest equipament volen reclamar una indemnització per la seua requalificació, ja que denuncien que això no és el que s'havia pactat de bon començament.
I és que resulta que després de l'aplicació d'un PAI ( Programa de Actuación Integrada ) molts propietaris van haver de malvendre les seues terres al no poder assumir les càrregues urbanístiques derivades. Això no és un fet gens estrany, i de fet és un dels motius pels quals s'ha denunciat la Llei Urbanística Valenciana ( LUV ) davant la Unió Europea per part de molts jubilats del nord d'Europa que havien comprat casa al País Valencià i que han vist com un PAI els ha destrossat el seu retir daurat. De fet, conec exemples familiars bens propers que demostren que aquests PAIs moltes vegades el que fan és obligar a vendre les terres on s'apliquen a un preu molt inferior al que tenen al mercat immobiliari.
Tornant al cas de les terres de l'estadi, resulta que l'agent urbanitzador va cedir els terrenys a l'Ajuntament de València per a destinar-los a usos esportius públics; i és aquí on està una de les fons dels problemes, ja que ara aquests terrenys s'han hagut de requalificar per a usos esportius privats, i segons sembla ser, en aquest cas els antics propietaris si que tenen dret a indemnitzacions.
Segons l'Ajuntament de València, tot és legal i clar i no hi ha cap tipus de problemes. Bé, potser ho és, però ja se sap que la dona del Cèsar a més de ser virtuosa ho ha d'aparentar i en aquest cas…, bé, la requalificació que hi ha pel mig que transforma espais públics en privats no és que sigui gaire elegant, almenys des del meu punt de vista.
I és que, a més, s'ha de tenir en compte que la zona de València on es planeja fer el nou estadi és una de les que més ha crescut darrerament i on es poden trobar edificis moderníssims de vidre i formigó, tan d'oficines com d'apartaments, és una de les zones bones de moda, juntament amb l'Avinguda de França. Diuen els rumors que moltes d'aquelles terres van ser expropiades per a fer habitatges socials, però d'habitatges socials per aquella zona no hi ha gaires, en tot cas, com ja he comentat, això només són rumors.
Ja se sap que quan s'ajunten política i totxanes el resultat generalment és explosiu, però si s'ajunten totxanes, política i futbol…
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Saps que em porta a confirmar tot això? el que penso sempre, que al món hi ha dos tipus de persones i que és impossible passar de l’un a l’atre: els tontos i els espavilats. I a mi m’ha tocat del primer grup. (I amb orgull, que consti)
Apunta’m també a mi en aquest grup.