Per un grapat de totxanes

(Encetem un micaco constructor…)

Avui us vaig a contar una de l'Oest, però serà una de l'Oest una mica diferent. Els grans ranxos s'han transformat en grans parcel·les, els ramats de vaques en muntanyes de totxanes i els totpoderosos terratinents en constructors.

Sempre he sospitat que tenim una democràcia sospitosa, i que encara que ens deixen escollir als que en teoria manen, en realitat els que manen manen són els que tenen el caler, i aquest no els escollim pas. Ahir vaig poder comprovar una materialització d'aquest raonament, en aquest cas, un clar exemple de totxocràcia.

Abans d'ahir, el senyor Francisco Hernando, més conegut com a Paco el Pocero, constructor, va fer una ronda de premsa per denunciar que l'alcalde de Seseña, una vila toledana, havia paralitzat el seu projecte de construir 13.500 habitatges al poble. Aquesta paralització s'ha portat a terme ja que no està assegurat l'abastiment d'aigua i d'electricitat per a aquests nous habitatges; tot i que això al sr. Paco no sembla importar-li gaire, puix que, tot enfadat, ha anunciat que a més de les querelles que ja ha presentat contra l'alcalde pensa presentar-li demandes per danys econòmics i d'imatge. El moment més calent de tota la intervenció ha estat quan ha dit :

Una reacció calcada a la dels terratinents de les pel·lícules de l'Oest quan el sheriff del poble no fa el que volen. En aquest cas, en comptes d'amenaçar-lo amb els seus matons, l'amenaça amb els seus advocats (no sé que hem faria més por…) i, de pas ,amb la pressió de molts dels indis, perdó, de molts dels habitants del poble que veuen com poden perdre la seua feina i pressionen a l'alcalde per a que l'atorgui els permisos necessaris. Tot i que entenc que es juguen el pa de cada dia, penso que estan fent l'indi, ja que quan el sr. Paco no els necessiti i tingui feta la seva urbanització, els fotrà al carrer sense gaires miraments.

Aquest és l'estat on vivim, un estat on manen les totxanes. Jo tinc un exemple ben proper, a Badalona mateix, on de tots es coneguda la ineficiència en la construcció d'habitatge social i la rapidesa en que s'ha construït un nou (i car) barri al litoral, al tocar del nou port esportiu, on podem trobar a pocs metres de la sorra de la platja edificis de fins a dotze plantes d'alçada. Un disseny molt mediterrà i respectuós amb el paisatge, si senyor !! 

Sembla que al sr. Paco no l'importa crear polèmica, ja que ara fa un temps va desfermar una altre quan un amic seu, el conegut sr. Eduardo Zaplana, com a ministre de treball, li va atorgar la medalla d'argent del treball. Déu els cria…

Abans d'acabar, voldria comentar que durant dos dies no s'han pogut deixar comentaris al bloc, però ara sembla que ja funciona tot correctament, gràcies als amics de Blocat que després d'una gran feinada en la migració del servidor estan acabant d'afinar tot allò que es pot afinar.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a Per un grapat de totxanes

  1. Isaac diu:

    Aquest paio no hauria n’ara a presó, juntament amb el Zaplana? O a la Xina on la febre constructora encara és més bestia.

  2. dan diu:

    Aquests no van mai a la presso. Sols a les pelicules de l’Oest.

  3. Carquinyol diu:

    Isaac: Tens raó, tots els paios com aquests haurien d’anar a parar a la garjola, però saps que passaria? Què faria falta construïr tantes garjoles que apareixerien de nous !! Del Zaplana millor em callo…

    Dan: A les pel·lícules de l’Oest els solen passar coses pitjors !!

  4. Dolors diu:

    No cal que somniem en presons, elles no són la clau.
    Els habitants del poble de Toledo temen perdre la seva feina i els pagesos del meu veuen com poden perdre uns ingressos per ells formidables i impensables fa un temps.
    Els totxeros utilitzen la població, el tancament de mires d’aqueta població. Aquesta és la clau, que la gent obri els ulls i que arribin a entendre, entre altres coses, aquella frase tan bonica que em deien quan era petita de “pan para hoy …. ” (si, si, en castellà me la deien, me’n deien tantes en castellà … això marca)

  5. Carquinyol diu:

    Dolors, jo crec que quan parlem de presons ens referim a que la llei actui, encara que ja es sap que en aquest país la llei no és igual per a tothom, a un pobre desgraciat li cau a sobre amb excessiu pes i a un ric promotor gairebé ni el toca.

    I ja es com tu dius, amb aquestes negocis ens estem carregant el país i demà passat no tindrem res. A qui li agrada anar de vacances a un poble on el seu principal atractiu, la muntanya o la platja, ha desaparegut sota tonelades de ciment ?

    Per cert, pel meu barri també he escoltat frases com les que comentes únicament en castellà, per això a vegades el que parlo (i sobretot escric) és un catanyol infumable… però ja miraré de anar-ho arreglant !! 😉

    Salutacions

  6. Isaac diu:

    Què us sembla: acabar primer el pa que la gana?

  7. Dolors diu:

    ui, aquí entraríem en un altre gran debat: el dels pobles i els seus jardiners, és a dir, la pagesia.

Els comentaris estan tancats.