(Encetem un micaco cosmopolita…) 
A hores d’ara, no és gens estrambòtic afirmar que podem ficar al mateix sac els defensors del cosmopolitisme, del bilingüisme i del blaverisme. Tots tenen el mateix objectiu, afeblir la nostra llengua per aconseguir afeblir també la nostra identitat nacional, ja que saben perfectament que la llengua és un dels pocs nexes veritablement nacionals que encara ens queda.
El cosmopolitisme utilitza la tàctica de la culpabilitat provinciana, en definitiva, fer-nos sentir com uns pagerols incultes adoradors del nostre melic per utilitzar una llengua que té un nombre de parlants molt inferior a la d’una altra més estesa (on aquesta altra generalment és l'espanyol), com si la cultura la mesurés la quantitat de la gent que parla un determinat idioma. Representants clars d'aquest cosmopolitisme espanyolitzador són el PSOE, el PP i els Ciudadanos, aquests dos darrers en menor grau.
El bilingüisme, en canvi, utilitza la tàctica "no hi ha dos idiomes?, utilitzem els dos" . El truc està en defensar la utilització de l’espanyol als àmbits on es mira d'utilitzar més el català (bàsicament educació, administracions i TV3) i no defensar el català als àmbits on s'utilitza de forma general l’espanyol (tota la resta). Representants clars d'aquest bilingüisme unidireccional són els Ciudadanos i el PP català. El PSOE també però en menor grau (a ells els agrada més el cosmopolitisme).
El blaverisme, en canvi, adopta la tàctica del "divideix i guanyaràs" . S’utilitza qualsevol excusa per justificar que la llengua catalana a València no és tal. S’encobreix tot amb una suposada valenciania, que no és més que una espanyolitat disfressada, i és criminalitza el català com a llengua atacant i culpable de la greu situació en que es troba aquesta suposada llengua valenciana, disfressant d’aquesta manera que el veritable causant de la trista situació de la llengua catalana és l’espanyol. També hi ha un altre variant que aposta per una ruptura més amagada i refinada, que vindria encarnada per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, tot i que molts catalanistes no l'acaben de veure com una amenaça.
Cal notar que el blaverisme no és un fenomen localitzat únicament al País Valencià. Hi ha blavers també a la Franja, a ses Illes i al Principat. En el cas del Principat no defenen obertament que les llengües són diferents, però donen molta més prioritat als textos en català central de Barcelona, i per tant els de català de València o de ses Illes els "tradueixen" al català barceloní. Els defensors d’aquesta tàctica són grupuscles anticatalanistes d’extrema dreta espanyola, el PP i, de forma més dissimulada, el PSOE i diferents sectors regionalistes.
Un exemple clar d’aquest blaverisme espanyolitzant el podem comprovar aquest dies. Diumenge es podia llegir al diari Levante :
Ahir dilluns, Vilaweb publicava els motius d'aquesta decisió :
I és que una altra de les característiques de les tres formes d'atac a la llengua és la seva obsessió d'ocultar-la de cara l'exterior. Per als diferents estats, el català no ha d'existir, en senzill, de cara a la comunitat internacional Espanya només té una llengua, que és l'espanyol. Per això s'utilitza aquesta doble denominació de la llengua espanyola, espanyol-castellà. La paraula castellà s'utilitza sobretot fronteres estatals endins, i la paraula espanyol fronteres estatals enfora.
M’agradaria recordar unes paraules del sr. Font de Mora d’ara fa, justament un any :
Molt bé, senyor Font de Mora, Europa reconeixerà que per a vostès el valencià és l'espanyol, i l'altre valencià el reconeixerà… sempre que no hagi ningú a la sala que parli espanyol, ja que en cas contrari…. "tindria cap sentit que aquestes persones haguessin d'utilitzar un servei de traducció" ? Quan déu de parlar en valencià aquest senyor? A la intimitat potser? .
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
