El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco declaratiu…)

Un dels colors que més s’associen a l’alcaldessa de València, la popular Rita Barberá és el color vermell. No, no s’ha fet d’esquerres, només te l’hàbit de vestir molt sovint roba d’aquest color. Però aquest no és l’únic color associat a aquesta senyora. Però, per a terror dels seguidors del Levante i del Barça, el segon color que s’associa a la sra. Barberá és el color blau, color que guanya intensitat de forma inversament proporcional a la proximitat temporal de les municipals.

Estava l’altre dia la sra. Rita inaugurant una biblioteca de la ciutat del Túria que porta el nom d’Al-Russafí, poeta àrab que va viure part de la seua vida en aquest ciutat, quan se li va poder veure de forma clara aquest color blau. Poso a continuació la narració d’aquest moment segons el diari El País :

Barberá inauguró ayer la biblioteca municipal Nova Al-Russafí, en honor al poeta, y recitó unos versos traducidos al valenciano. A continuación, la alcaldesa explicó que el escritor ya hablaba de Russafa, "antes de la llegada de Jaime I", y matizó: "cuando los valencianos ya hablábamos así". La nota de prensa oficial del Ayuntamiento recoge así la intervención.

“Cuando los valencianos ya hablábamos así” … ací com? En àrab? O és que el bo d’Al-Russafi escrivia en àrab i després els habitants de Balansiya el traduïen al català ? Coneix la sra. Barberá algun misteri històric que aclareixi aquest punt ? Molt em temo jo que no, que l’únic misteri que posseeix és el de fervent seguidora del blavós creacionisme lingüístic.

Van passar uns dies, i la sra. Barberá, lluny de mirar de tapar les seues vergonyes històriques, va sortir a defensar-se de les crítiques. El primer que va dir va ser…

“con toda rotundidad digo que ni yo ni nadie hace el ridículo por defender la identidad y la lengua valenciana”

… una altra clara d’un blavós creacionisme lingüístic, que associa la llengua valenciana a una llengua que parlaven els àrabs abans de l’arribada de Jaume I i de la qual no s’ha trobat ni rastre… ja que els àrabs parlaven àrab i ho van seguir parlant fins i tot se’ls anomenava moriscos. Si el seu objectiu era dir que no feia el ridícul, a fe meva que no ho va aconseguir, és més, diria que encara ho va fer més !! Si que és deu veure apurada la sra. Barberá que busca captar el vot blau sigui com sigui.

I com la sra. Rita sap que la millor defensa és un bon atac, i si a sobre ens treu el focus d’atenció del damunt millor que millor, va continuar dient que…

"es peor el ridículo de otra formación porque tiene otras connotaciones como estar dispuesto a gobernar con fuerzas políticas que defienden una bandera preconstitucional y se identifica con la de otra Comunidad Autónoma"

Suposo que "la bandera preconstitucional" que diu és la senyera, la quatribarrada. En això té raó la sra. Barberá, és preconstitucional… de totes les constitucions fetes i per desfer i com uns mil anys preconstitucional a la que ella es refereix !!.

Però si la senyora Rita vol veure símbols preconstitucionals a la ciutat de València, ho té ben fàcil, ja s’ha encarregat ella prou bé de que no faltin, els pot trobar fins i tot en aquesta porta d’un col·legi al carrer Joan Llorens…

Seguirà la sra. Rita fent el ridícul? Ho veurem en propers episodis…

Nota Personal : Són imaginacions meves o als diaris d’ahir es parlava més de la Pasarela Cibeles que de la conferència 3GSM? Em refereixo als diaris espanyols, és clar, puix si cercaves al New York Times la paraula Cibeles la menció més propera era de setembre de 2006, en canvi, 3GSM oferia una multitud d’entrades d’ahir i d’abans d’ahir. Serà que els espanyols valoren més la moda que les telecomunicacions ?

Nota Santoral : Avui és el dia dels enamorats segons el Tall Anglès i els seus amics. I jo em pregunto… Perquè gastar-se diners una vegada a l’any per a demostrar els teus sentiments quan pots demostrar el teu amor diàriament estimant a la persona que tens al costat?

> Escoltant… Hoobastank – The Reason

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco estatutari…)

Que alguna cosa passa amb els catalans en general i amb els principantins en concret és una evidència que fins i tot el més cec pot veure. I és que ni retallant i limitant l’estatutet per tot arreu ens el volen donar !! El que en altres estatuts és acceptat, en el nostre és mirat amb malfiança i el Tribunal Constitucional ja s’està preparant per a fotre un altre “cepillado” que dirí­em en termes guerristes. Mentrestant, ja podem anar demanant al Gobierno Central valentia en l’aplicació de l’estatutet, que els del Gobierno del talante són molt talentosos en dir aquella frase tan nostrada : “això no toca”.

I per a veure millor com ha estat aquest procés estatutari, he decidit adaptar al nostre cas un vell acudit que circula per internet, espero que ajudi a entendre el procés tot plegat…

Pregunta: Perquè diem que la gent de fora de la Unió Europea són extracomunitaris si el Mercat Comú ara té un altre nom? Perquè no diem que la gent de Madrid, Castella o Asturies són extracomunitaris puix no són pas originaris de qualsevol de les nostres comunitats autònomes ?

> Escoltant… Jem – 24

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco expressiu…)

Oleguer, un dels jugadors de futbol del Barça, va publicar l’altre dia aquest article on explicava com, poc a poc, anava perdent la fe, la bona fe, en l’estat de dret, en el poder judicial i en les lleis de l’Estat Espanyol.

Si ja de per si és noticia que un futbolista escrigui un article (i molt més després de recordar la gloriosa etapa de Michel com a periodista televisiu… ), que ho faci sobre política encara ho és més, i si a més és políticament incorrecte la notí­cia ja és majúscula.

El resultat ja ho sabeu tots: a un dels seus patrocinadors, l’empresa Kelme, no l’ha fet gràcia i l’ha retirat el patrocini. Vaja, que Kelme no li ha agradat que la bona fe vers l’Estat Espanyol del sr. Oleguer es vagi esgotant, i molt menys que ho faci públic.

I és que Oleguer potser encara té una mica de bona fe, però jo, en temes com aquest, el que tinc és molta mala fe (per no dir mala llet). La meua mala fe em diu que això ha estat una represàlia polí­tica, sobretot al saber que la mà del PP és llarga a Kelme, empresa a la que va salvar de fer fallida. La meva mala fe em diu des de fa temps que en aquest estat t’hi pots cagar tot el que vulguis amb els catalans que ningú no et dirà ni piu… però ai-las com se t’ocorri dir alguna cosa respecte la “sagrada unidad de España” !!

Però la meua mala fe va més enllà , i quan llegeixo les declaracions del conseller delegat de Kelme on diu que "Volem esportistes que es dediquin a la pràctica de la seva professió. Si volguèssim gent que parli de política, segurament optarÃíem per patrocinar un polí­tic. Si fitxem esportistes és per mostrar la qualitat dels nostres productes" la meva mala fe pega bots d’alarma i em diu que si l’Oleguer hagués alabat Espanya, la seva unitat o hagués demanat “agua para todos” com va fer el tenista Ferrero no fa pas gaire, als de Kelme no els hagués importat una merda.

El que això em demostra és que els senyors del Kelme els agrada els futbolistes tipus, els que diuen “el fútbol es así”,”hemos luchado durante 90 minutos” i frases similars. Els agradarà el mateix tipus de consumidors? Potser tens el cap buit? Llavors ja saps,les Kelme estan fetes per a tu, són la teva marca esportiva. I de pas, adorna tot el conjunt amb el xandall de la Selección i un Torito.

Oleguer… encara sort que vas parlar de la bona fe, si arribes a parlar de la dolenta com acabo de fer jo, a saber que t’haguessin fet !!

Remember: El que va destrossar el drac del Park Güell ja està al carrer, però el drac trigarà un mes a retornar. Per una altra banda, comentava que a Badalona el malestar per l’incivisme es podria estendre als barris dels costats, bé…, ja està passant. 

> Escoltant… Remy Zero – Perfect memory

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco brètol…)

Si vau anar fa poc al Park Güell potser us vau fixar en aquell homenet de pel canós que, xiulet a la mà, cuidava de que la famosa font del  drac-salamandra modernista no patís cap tipus de mal per part de la multitud de turistes que es congregaven cada dia. Una mesura preventiva curiosa, però lamentablement ineficaç en aquest temps marcats per una manca de civisme certament preocupant.

I és que, per desgràcia, el drac-salamandra modernista va ser agredit per tres joves d’estètica antisistema segons la notícia (sigui quina sigui aquesta estètica… ), un d’ells armat amb una barra de ferro, que li van causar importants danys.

Però aquest no és un fet pas aïllat, ni centrat bàsicament en una única classe social, ben al contrari, sembla ser que l’incivisme avui en dia és una de les poques coses que tothom, tingui o no diners, té en comú. 

Recordeu aquesta imatge de Girona ?

Doncs resulta que no fa pas gaire, un divendres a la nit un grup de joves estava en un bar aprop de la Catedral parlant de que, històricament, va haver gent que va pujar amb el cotxe per l’escala. Un dels joves va decidir provar-ho, així que va agafar el seu flamant 4×4 i va pujar per les escales, carregant-se, de pas, varis esglaons. Aquest noi, membre d’una solvent família gironina, es va presentar voluntàriament acompanyat del seu advocat a la policia, demanant disculpes i oferint-se a reparar els danys. Molt bé, però això ho hauria d’haver pensat abans.

I és que si hi ha una cosa que em fa treure foc pels queixals són aquests atacs sense motiu a monuments i obres del nostre patrimoni històric i artístic. Perquè si ja em fot que es carreguin una paperera o un banc, imagineu-vos quan es carreguen unes obres amb centenars d’anys al darrera i amb molta força simbòlica, i tot perquè? Per un simple joc entre adolescents amb les hormones descontrolades o per la violència gratuïta d’uns que odien al món sencer?

Aquests fets els podem veure cada dia, quan veiem com la persona davant nostra tira un paper a terra, o es cola en el metro, o es posa a pixar enmig del carrer. Si doneu un tomb per la muntanya us adonareu de la increïble quantitat de deixalles que hi ha allà. A mi aquestes deixalles em recorden les lliçons que el meu pare, que m’ensenyava a anar i tornar de la muntanya deixant tot tal com ho vaig trobar, simplement això, una lliçó de com gaudir d’aquest espais públics tenint cura d’ells com si fossin part de casa meva.

Està vist que avui en dia molts no tenen aquesta visió de les coses, i la nostra societat poc a poc s’enfonsa més en aquest incivisme, un incivisme que és una clara marca d’una societat en decadència. Encara que,… com podem esperar que les persones respectin unes simples pedres quan avui en dia no ens respectem els uns als altres ?

Nota personal: Increïble, però ja tincs els ordinadors configurats. Increïble x2, però la dent està quasi guarida. Increïble x3, però demà haig d’anar al metge d’urgències… perquè em signi l’alta !! Bon cap de setmana a tothom. 

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de barris…)

L’altre dia llegia en aquest bloc una curiosa i divertida queixa que feien pública de forma molt original alguns dels veïns del barri barceloní de Gràcia, que es queixen de que el barri esta sent conquerit per tot de membres cosmopolites de la «gauche divine». El nivell econòmic dels nouvinguts fa pujar els preus d’uns habitatges ja de per si força cars i obliga a molts veïns de tota la vida a canviar de barri puix no poden adquirir un habitatge al barri. A més, els hàbits dels nous veïns estan fent canviar el barri, des dels comerços tradicionals fins als jocs infantils. I és que diuen els promotors de la queixa que…

PER SI NO HO SABIES 1- Tens entre 25 i 35 anys, ulleres de pasta, sabates italianes, amigues europees i èxit en alguna professió tipus disseny d’interiors que et permet pagar una pasta gansa per un loft? Perfecte, aquest es el teu barri. Abans era el meu. 2- T’agrada el menjar japonès, els bars de disseny i comprar coses cares i lletges ales botigues del carrer Verdi? Fantàstic, aquest és el teu barri. Abans era el meu. 3- Vens d’algun país nòrdic que et paga fins per treure’t els mocs, a estudiar qualsevol pijada a l’assolellat sud? Enhorabona, aquest és el teu barri. Abans era el meu. Si no ets cap d’aquestes coses, conserves quelcom de dignitat (per no anar a ¿?) viure a El Papiol (470 euros/m2, amb tots els respectes ………….) Escolta, hem de fer alguna cosa. Així està el pati

Mentrestant, els veïns de La Salut, un dels tradicionals barris d’immigrants de Badalona tenen uns altres problemes, i en el seu cas són els pisos pasteres ocupats pels gitanos romanesos, i no és pel fet de que estiguin ocupats per aquestes persones, sinó pels problemes de convivència, higiene i civisme que això genera. Si en qualsevol lloc això ja pot ser més o menys greu, al barri de La Salut, habitat majoritàriament per immigrants espanyols vinguts als anys 40 – 50 i darrerament per gent de la nova immigració, on els carrers són estrets, el trànsit caòtic i els problemes de massificació evidents, això pot ser tota una bomba de rellotgeria.

Tinc una tia que viu a Sant Roc, un altre dels barris divertits de Badalona, concretament cap al carrer Còrdova, una de les «zones calentes» del barri. Em comentava fa poc que fa un any havien anat a viure una família de gitanos romanesos a la finca, i em va comentar més o menys la mateixa pel·lícula que ha aparegut ara per totes les notícies. De fet, després de queixar-se a la immobiliària propietària del pis, que va fer fora als inquilins per la massificació que havien provocat al pis, va pagar una desinfecció completa de l’edifici al veure l’estat en que havia quedat el seu habitatge. Ara s’ha llogat a una altra família de gitanos romanesos que es comportant més ni menys que com qualsevol altre veí, i amb els quals no tenen cap tipus de problema.

Per la seua part, l’Ajuntament de Badalona només es lamenta de que les actuals lleis no els deixen actuar amb més rapidesa, bé, tan de bo que sigui només això, ja que el problema que ara s’han trobat a La Salut demà se’l poden trobar a Llefià, Sistrells, Artigues o, molt especialment, a Sant Roc d’on, per cert, fa un parell d’anys van haver de incrementar la pressió policial cap als gitanos romanesos per mirar de fotre’ls fora i d’evitar la creixent crispació que es generava entre els gitanos romanesos i els autòctons. A tot això, molts dels que vivim als barris pensem que si un fet així hagués passat als novíssims habitatges que hi ha a prop del nou port esportiu, la resposta de l’Ajuntament hagués estat més ràpida i contundent. Que els hi diguin als veïns del Gorg si l’Ajuntament va actuar també ràpidament al seu cas. 

Mentre al barri de Gràcia alguns es queixen de l’arribada de nous rics que desnaturalitzen el barri de forma més o menys divertida, al barri de La Salut les queixes no són tan simpàtiques, ja que la sensació d’inseguretat i d’incivisme no promou precisament el riure. Cada barri té els seus problemes, però estic segur que els habitants de La Salut es canviarien molt gustosament pels de Gràcia sense pensar-s’ho massa. Contrastos del poder econòmic!!.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de poders…)

Els dies que em quedo a dinar a la feina acostumo a compartir taula amb un company que és militant socialista i, entre altres moltes coses, parlem de temes polítics, com no. Ara no fa gaire van estar parlant del tema d'ETA i ell m'explicava que un dels grans entrebancs per a la pau, a més de la postura del PP, era que els d'ETA no entenien un dels pilars bàsics de la democràcia : la separació de poders, i que per això feien peticions a l'Executiu que no estaven dins del seu àmbit, ja que aquestes queien dins del que pertany al poder judicial. Bé, jo li vaig dir que això de la separació de poders a l'Estat era un tema a estudiar, tan com aquella pretesa "transición" modèlica de la que tan es vanaglorien alguns.

I no és que jo dubti que, si aquest fos un estat normal, no tingui raó el meu company respecte els assassins d'ETA, però quan un llegeix coses com aquestes i comprova que els mateixos partits polítics espanyols es salten a la torera la presumpta independència de poders, ja es pot veure a quina mena d'estat estem. Segurament alguns dirien que això és una república bananera. Bé, jo no diria tan, però si diria que és una Monarquia Constitucional de Cadira.

I és que en aquest Estat nostre la llei que mana és la de la cadira : Qui et dona la cadira mana. I això ho acompleix tothom, començant pel Borbó i acabant pel més humil bidell de qualsevol organisme oficial. I si algú es pensava que els jutges són una mena de superhomes aliens a aquesta veritable tradició espanyola és que peca d'ingenu. Per cert, per molt que ara posin el crit al cel els senyors socialistes, jo per la meua part no em jugaria un pèsol a que ells, si haguessin pogut, no haguessin fet el mateix.

Perquè siguem clars, aquest perill al que s'enfronta ara l'Estatut del Principat que ara tan denuncien les files socialistes no ho denuncien pel fet de que un estatutet hiperretallat a Madrid i que, en el fons, agrada a populars i a socialistes, corri el perill de no aprovar-se fins i tot després d'haver estat aprovat en referèndum. L'estatutet els importa un rave. El que és importa és la seua lluita pel poder a Espanya, la Batalla de l'Estatutet és un dels principals fronts en aquest enfrontament purament espanyol PP vs PSOE. Cal tenir clar que, per a ells, el nostre estatutet no és res més que l'excusa que tenen ara per tirar-se els trastos al cap. Guanyi qui guanyi, nosaltres seguirem estan fotuts.

Està clar que a Espanya fins i tot l'estatutet més escarransit que ens tinguin a bé atorgar estarà mal vist, i serà una nova línia de fricció entre aquelles dues Espanyes que deia en Machado. Les dues Espanyes enfrontades amb els catalans pel mig… mal rotllo… segur que ens tocarà el rebre.

Nota personal: La meua situació dental es va normalitzant, el dolor és moderat i la cara es va inflant poc a poc…, estaré un parell de dies amb la baixa esperant que es desinfli i ja podré donar per tancat l'episodi. En la basant d'ordinadors, he provat l'script de linux per a resetejar el router des del mac i ha funcionat a la primera (només ha calgut instal·lar el wget per a mac), així que ja tinc un mac configurat com ho necessitava. D'¡aquesta forma, quan em compri em Mac Mini el podre tenir fent el que vull en menys d'una hora.

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco dental…)

Ara mateix acabo de posar-me al dia de que ha passat pel món aquest cap de setmana, cap de setmana marcat per un intens mal de dents que m’ha impedit fer una altra cosa que patir i desitjar que passés. I és que les dents i jo no tenim una relació molt bona precisament, bé, jo miro de tenir una relació amb elles com la tinc amb Déu… ell no és fica amb mi i jo no em fico amb ell.

La meva mala relació amb les dents és cosa de família, de família paterna. Coses de la genètica. Encara em recordo com el meu pare em comentava que després de que li extraguessin un queixal particularment dolorós se’n va anar a la Rambla de Badalona, va posar el queixal a la via del tren, es va sentar a la terrassa d’un bar, va demanar una cervessa i es va quedar tranquilament esperant a veure com el tren aixafava a la punyetera peça.

Per la meva part, jo havia tingut episodis més o menys dolorosos, però res comparable amb diumenge a la nit… des de les 19:30 del diumenge fins a les 08:00 del dilluns amb un dolor totalment insuportable, una pressió que semblava que en qualsevol moment anava a pulveritzar la dent, i que només calmava durant uns minuts el tenir aigua gelada dins de la boca… així­ que em vaig passar tota la nit fent viatges al quarto de bany cada 4 minuts per aconseguir l’aigua gelada de l’aixeta que em calmava el dolor.

I finalment, ahir per la tarda, la meua dentista va poder extreure’m el nervi que tant m’havia fet patir (després de posar-me una dosis doble d’anestèsia!!) i em vaig passar tota la tarda dormir. Ara per sort em fa una mica de mal, de la intervenció sobretot, però res comparable al calvari que vaig passar l’altre nit.

Així­ que ja sabeu, nens no feu com jo, cuideu-vos les dents, ho agraireu.

I abans d’acabar, i tornant a agafar el fil dels Mac, Windows i similars… ja tinc gairebé reinstal·lat el coi del Windows, falta configurar l’entorn al meu gust i ja estarà  , i també he aconseguit fer gairebé tot el que volia amb el Mac OS (em falta l’script). No se si ho vaig contar, però m’agrada molt personalitzar-me els escriptori, tan que a l’ordinador de sobretaula (un barebone Asus Pundit) tot i tenir instal·lat el windows XP el tinc amb aparença de Mac OS X… i al portàtil, el Windows Home té una aparença de Windows Vista. A veure si un dia penjo unes captures de pantalla…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

Tweet

Una maleida dent m´ha fotut el cap de setmana en l´aire, no m´ha deixat dormir en tota la nit i avui no aniré a treballar. Estic desitjant que arribi l´hora d´anar a cal dentista !![@more@]

Tweet

(Encetem un micaco pelut…)

No anem bé… Quan vaig començar aquest bloc l’ambient polític sobiranista al Principat era molt dinàmic, ja que s'havia aprovat al Parlament un nou estatut (enterrat avui en dia i substituït per l’estatutet) que permetia tenir una gran dosis d'optimisme pel que fa a la qüestió nacional, i semblava ser que la nostra consciència de país anava per bon camí.

Avui en canvi, la situació política és ben diferent, i podria dir que, com fan els crancs, hem anat cap enrere. Això es pot comprovar en diversos detalls, però voldria presentar un que em sembla significatiu, la publicitat de Telefonica. Si ara fa poc menys d'una any, quan aquesta companyia oferia els seus productes en català feia servir la frase “Trucades estatals” …

… avui en dia ja podem comprovar que torna a allò de “trucades nacionals” …

… demostrant que si vam ser nació pel poder econòmic durant un instant de temps (tota una victòria), ara ja no ho som.

I un dels responsables d'aquest retrocés ha estat, i sento dir-ho, Esquerra, ja que després de pactar el Tripartit II, Entesa o com se li vulgui dir al nou invent, sembla que tinguin por fins i tot de moure’s per anar a pixar, no sigui cas que els “amics” socialistes s'enfadin amb ells. Per aquest motiu entenc actituds crítiques com les d'en Carretero, ja que la imatge que donen els senyors d’Esquerra és de cangelo, d'un canvi total d'actitud una vegada arriben al poder i no és això, companys, no és això, que està molt bé i són molt necessàries les polítiques socials, crec que tots hi estaríem d'acord en això, però no es poden fer polítiques socials catalanes? no podem lluitar pel desenvolupament social i nacional alhora?

Què ja sabem tots que governant en coalició un no pot fer la política que voldria, però coi… tampoc cal fer la que volen els socialistes!! És que sembla que als dirigents d'Esquerra ara mateix l'únic que els interessa és fer de socialistes per mirar de pispar-li's l'electorat als del carrer Nicaragua, però no es paren a pensar que aquests mateixos socialistes, al País Valencià, fa anys que fan de dreta per pispar-li l'electorat al PP i no els funciona pas; és normal… perquè canviar d'opció si la nova t'ofereix més del mateix ?

Està molt bé tot això de fer un govern cohesionat, evitar enfrontaments i la resta de blablabla, però això NO ÉS fer tot el que vulgui el sr. Montilla & CIA. Això és fer el que s'adapti al programa d'Esquerra i al projecte nacional, i el que no s'adopti no és fa !! I punt, que una cosa és no poder fer-ho tot i una de molt diferent és fer allò que no es volia fer!!

I si al sr. Montilla no l'hi agrada, que es busqui uns altres socis per a governar com vulgui, que més val estar a l'oposició amb dignitat que al poder amb els pantalons abaixats, i que potser la conyeta de les banderes del sr. Puigcercós no s'ho valia, però com des de llavors els republicans gairebé no han dit aquesta boca és meua per portar la contrària en res, no hagués estat de més que en aquella ocasió li haguessin marcat al sr. Montilla una línia a la sorra, ja que ara mateix la imatge que donen és la d'unes tristes titelles mudes del PSOEc.

I no estaria de més recordar que, per a molts, els únics amb representació que defenien la nostra nació, TOTA la nostra nació eren els d'Esquerra i ara, la veritat, aquesta gent està descol·locada,  amb tota la raó de món, i el que es pitjor, aquesta força es dispersarà en quatrecents grupets i no arribarà enlloc. Però en comptes de mirar d'arreglar-ho, dia rere dia veiem fets que són contraris a la nostra identitat, com la tercera hora de llengua espanyola a les escoles, o les declaracions d'en Carod sobre la Fira de Frankfurt, i cotniuem veient com no fan res, o almenys no fan el mateix que haguessin fet si fossin a l'oposició. I això no pot pas ser, senyors, un no pot vendre's l'ànima per una poltrona, i molt menys després d'haver-ho denunciat sense descans quan ho han fet els altres.

Els senyors convergents, mentrestant, segueixen la seua travessia pel desert, travessia que desitjo de tot cort els allunyi de les idees i de les formes de la dreta més rància i espanyola i els porti a un nou marc més nacional. Falta ens fa a tots plegats, encara que les coses de la dreta ja es sap…

Els socialistes segueixen en la seva tònica, no fer res per no equivocar-se, sobretot abans de les eleccions (tàctica apresa del verd Saura, però ell ho fa tot l'any això ) i controlant que els seus socis tampoc ho facin (socis republicans, és clar, els altres ja ho fan tot solets), els d'Iniciativa, per la seua part, fan veure que si fan alguna cosa, bé, almenys diuen que fan alguna cosa. Els populars segueixen amb la seua esquizofrènica personalitat d’anar de víctimes ací i de botxins i fora i els Ciudadanos.. bé, els Ciudadanos bé, gràcies.

Va passant el temps i aquest immobilisme i retrocés nacional continua al Principat, mentre al País Valencià es va sentint una certa eufòria per la possibilitat de fotre fora al PP del Consell, encara que aquesta eufòria tampoc és gaire elevada, ja que a canvi entraria el PSOEv que, com hem pogut comprovar, tampoc és que sigui, precisament, cap meravella i, de fet, és el mateix gos amb un altre collar.

A Ses Illes també estan per la mateixa feina, esperem que amb resultats positius també, però la veritat és que, a hores d’ara, tot està ben paradet, amb tothom sense moure’s no sigui pas que no surti a la foto de la nit electoral.

Mentre el temps passa i el país pateix, la nostra llengua segueix sense la supervivència garantida, els catalans seguim sense els mateixos drets que els altres ciutadans de l’Estat i sense cap projecte de futur, que és el pitjor.

I jo em pregunto… de veritat que és tan difícil tenir una plataforma/partit o associació unitària per a defendre els nostres interessos com a poble? Tot i que després cada partit o associació de la plataforma defengui la seua particular visió de les coses, segur que tenim més d'un punt en comú. Si és per evitar baralles de noms (cosa a la qual som molt aficionats històricament) ja els hi regalo jo un, Plataforma per l'Alliberament del Badiu Nacional.

La nostra divisió serà la nostra fi, i restar callats no ens arreglarà res. Potser necessitaríem un grup d'almogàvers a la plaça de Sant Jaume que cridi “Desperta Esquerra” i que, de pas, desperti també als altres.

En fi, bon cap de setmana a tothom, jo per la meva part miraré d'aprofitar-ho per passejar, pendre el sol, acabar d'arreglar el coi de windows i d'aprendre la meravella del Mac OS X i per a veure més episodis de Stargate !!.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco delator…)

L'altre dia utilitzava el cas Rubianes per dir que a l'Estat Espanyol hi ha fets que es denuncien ràpidament i altres que directament no es persegueixen, i posava com exemple d'aquests les actituds xenòfobes del sr. Sentandreu. Doncs bé, fa res he pogut llegir que al sr. Sentandreu ha rebut una denúncia per causa de les seues activitats anticatalanes.

Qui ha presentat aquesta denúncia? Els d'Esquerra? Doncs no, els d'Esquerra darrerament estan d'una moderació que frega la hivernació… altres grups independentistes? Tampoc… llavors? Bé, encara que sembli increïble de primeres, ha estat el PSC !!

Però no us preocupeu no, ni esteu en una realitat paral·lela ni sortirà demà el sr. Montilla al balcó de la Generalitat a proclamar la República Catalana. És trist, però l'explicació de tot això bé donada en clau espanyola, aquesta clau en la que només pensen uns quants.

Resulta que dintre de poc hi ha eleccions autonòmiques al País Valencià, i els socialistes veuen més a prop que mai la possibilitat de fer fora del poder al PP, principalment gràcies a l'acord EU-Bloc. I per mirar d'ajudar a fotre fora als del PP fant una de les coses que saben fer més bé : dividir al contrari. Coneixedors de que part del vot blau va al sac dels populars, enceten una acció que molts blavers titllaran d'atac catalanista per mirar d'aconseguir que aquestes paperetes volin cap el sac de CV, on no faran cap mal doncs amb seguretat aquest partit no aconseguirà representació. És per això que la denúncia la presenta el PSC, pel poder de la C, ja que per a molts espanyols, dimoni s'escriu amb C.

Un exemple més de política escombraries, i van…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet