El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco mudet…)

Dissabte, 24 de febrer de 2007, manifestació convocada per la Asociación de Víctimas del Terrorismo a Madrid, capital del país veí; veiem unes imatges…

… i per acabar van escoltar l'himne espanyol. Tot aquest desplegament de símbols de la seua pàtria i encara tenen la santa barra de dir que els nacionalistes no són ells sinó només els altres, i el que és pitjor… hi ha qui s’ho creu !!. Viure per veure.

Nota Personal : Aquests darrers dies han estat estranys, fa dies que tinc com un nus a l’estomac i que estic com descentrat i nerviós. Espero que de mica en mica vagi recuperant la normalitat. I demà… visita al dentista !!

> Escoltant… The Offspring – The Worst Hangover Ever

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco no violent…)

Deixem ben clar des del començament que detesto tot tipus de violència i que penso que cap idea, ja sigui política, religiosa o d'una altra mena, s'ha de defensar mitjançant cap tipus de fets violents, és més, penso que qui ho faci perd automàticament tota la raó que podria tindre.

L'altre dia llegia com el president del Govern Espanyol continuava fent declaracions cercant que l'esquerra abertzale condemnés finalment la violència com a eina per aconseguir finalitats polítiques, com penso jo que hauria de fer.

Però arribats a aquest punt, vaig pensar que passaria després. I el que passaria després és una pel·lícula que em vist ja moltes vegades a l'Estat Espanyol, un lloc on ens repeteixen una i mil vegades que de forma pacífica es pot defensar qualsevol cosa.

Suposem que tenim unes idees polítiques, diguem-ne sobiranistes, i anunciem que condemnen l'ús de la violència per aconseguir-les i renunciem a aquesta via. Què vindrà després?

Si seguim reivindicant aquestes idees el primer que se'ns dirà és que són antiConstitucionales (ja es sap que la Constitución no compleix les lleis de la termodinàmica i es va crear una vegada però ni es destrueix ni és transforma). Això si tenim sort, sinó, apareixerà algú que escudant-se en aquesta Constitución ens recordarà el deure de l'Ejercito respecte "la unidad de España" (com si això no fos violència amb finalitats polítiques!!)

Si modifiquem el discurs i aconseguim que no se'ns digui anticonstitucionals, se'ns acusarà d'insolidari i de que no pensem en els demés, així mateix, se'ns recordarà el poquet que aportem i el molt que rebem.

Després d'una nova modificació per evitar el ser insolidaris, se'ns dirà que si accepten el que proposem es crearien greuges comparatius i que això no pot pas ser, ja que tots hem de tenir els mateixos drets (com si ara els tinguéssim…)

I, finalment, ens prometran quatre engrunes de pa dient-nos que és el màxim que podem aconseguir, tot i que, finalment i amb molta sort, només ens arribarà mitja; això si, acompanyada de totes les protestes imaginables.

Mentrestant, a altres indrets, com per exemple al País Valencià, aquells que fan servir la violència política però defensant idees contràries a les nostres gaudiran de tota la complicitat possible, ja sigui directe o indirectament amb silencis vergonyosos.

Nota: Parlant del País Valencià, Santa Rita continua amb la seua creuada blava i torna a assegurar que «En Valencia se hablaba en romance valenciano antes de la llegada de Jaime I». Analfabets al poder !!

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco trist…)

Al final no has pogut resistir, al final no has pogut soportar l'atac criminal que t'ha fet dintre de la teva pròpia casa de forma cruel i covarda. Espero que el culpable pagui la seva culpa, espero que la teva família pogui troba consol d'alguna forma al seu dolor, espero que allà on siguis tinguis tot allò de bo que et mereixes.

A reveure Mercé, moltes gràcies per tot el que vas fer i per les vegades que ens vas ajudar, mai t'oblidarem.

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco inesperat…)

Aquest dissabte va començar amb un sol ben maco, sol que vam aprofitar per a que ma mare prengués una mica l'aire després d'estar uns dies a l'hospital. Al sortir de casa, i mentre comprava queviures a la tenda de sota, en Salvador, un dels nostres veïns, li va preguntar com es trobava, xerrant una mica amb ella com tantes altres vegades ha fet.

Vam agafar l'autobús (la TUSA que diem els badalonins més antics) i vam anar a fer un tomb per Dalt de la Vila, el barri d'on era la meva àvia i on la meua família va viure tantes històries. Vam passar pel costat de l'església de Santa Maria, on es van casar els meus pares, i vam anar anar baixant cap a la Rambla, veient com el cel poc a poc s'anava tapant.

Ens vam sentar a un dels molts bars de la Rambla i vam tastar unes tapes mentre aprofitàvem els cada cop més minsos raigs de sol, mentre observava que a ma mare el passeig li havia anat francament bé.

El dia es tornava gris per moments quan vam arribar a casa, però allà es va tornar gris de cop. Ens vam trobar tot de gent al carrer, una ambulància i un cotxe dels mossos. Preocupats, vam preguntar a una veïna que passava; la seva resposta ens va deixar glaçats: En Salvador havia calat foc a la seua dona, la Mercè.

Aquella escala era plena de fum, de restes cremades i de dolor. De cop i volta ens vam quedar aixafats i sense ganes de res. Aquella tarda, mentre plovia a estones al carrer i anaven passant diferents mitjans de comunicació pel lloc per interessar-se per la notícia nosaltres ens preguntàvem com podia ser que hagués passat tot allò.

Llavors et queda aquella cosa dins, aquell nus a l'estomac que et fa preguntar si podies haver fet alguna cosa més. I et sap greu tot plegat, encara que saps que ja no pots fer-hi res.

I tot i saber que ningú es mereix que li passi això, encara menys a la Mercè, ja que és d'aquestes persones que si pot et dona un cop de mà sense pensar-s'ho, són persones com ella les que permeten que aquesta societat tiri endavant, i són persones com ella les que no es mereixen que els passi res dolent i les que et fan pensar en quina mena de món vivim. De tot cor, espero que es recuperi el més aviat possible.

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco clínic…)

Aquesta història comença ja fa temps, just en el moment en que a ma mare li van programar una operació quirúrgica per a juliol de 2006 amb la finalitat de treure-li una pedra de la vesícula. Doncs bé, va arribar juliol i no la van avisar; quan vam preguntar al respecte ens van dir que no tenien data encara i que ja ens avisarien.

Van anant passant els mesos i la data va arribar fa tres dies, quan van avisar-nos de que havia d'ingressar aquell mateix dia. I encara que la intervenció era molt senzilla, sembla ser que les inesperades restes residuals d'una bronquitis que ma mare va patir fa unes setmanes van complicar bastant el procés, tan que estan ja anestesiada completament els metges van decidir posposar la intervenció pels riscos que hi havia.

Ací em trobo ara, passant una nit d'hospital, escrivint aquest text a la Vea mentre vigilo els gota a gota que li han posat a ma mare per guarir-la d'aquesta bronquitis. Nits i dies d'hospital, moments en que el temps sembla parar-se i canviar, ara ja no es mesura en segons, minuts i hores,… Ara sembla fix, només alterat per moments puntuals, com ara l'arribada d'un amic o la visita d'un metge que desitgem porti bones notícies.

Per sort també hi ha altres esdeveniments que ajuden a passar el temps, com ara veure la posta de sol des de l'hospital, mentrestant faig un cafè, encara queda molta nit per davant…

Observació: A altes de la nit, i des d'aquest punt, Badalona, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet semblen que s'han convertit en un mar de llums ambres ondulants.

PS: Ja som a casa, per sort tot ha acabat bé, ara toca descansar una estona. 

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco arbrat…)

Si la supervivència del medi ambient del nostre problema depengués dels arbres de Badalona, tindríem un greu problema. I no és que a Badalona no hi hagi pas, és que la política respecte ells moltes vegades no l’acabo d’entendre, ja que he vist en primera persona com arbres amb més de 30 anys s’han talat en un tres i no res per queixes veïnals, queixes com ara que “els tapava el sol”.

Avui, com cada dia, estava repassant la premsa gratuïta mentre esmorzava, i he llegit la següent noticia :

O a Badalona els adolescents van caure a una marmita de poció màgica com Obèlix o els arbres són ben esquifits, encara que després de llegir això la meva veritable primera reacció va ser d’estranyesa. Estranyesa al saber que als arrencadors d’arbres els havien detingut en comptes de contractar-los per a Parcs i Jardins.

I és que jo feia més de trenta anys que tenia davant de casa meua un arbret que m’alegrava la vista…

… fins aquest passat més de desembre, quan el van venir a poder i, penso jo, a algú se li va anar una mica la mà…

… i com els meus gens em deien (el meu avi era jardiner) que aquella poda no era del tot normal, vaig preguntar-li a la regidora Virginia Muré Avalos, la qual, molt amablement, em va contestar que…

Com a resposta a la seva pregunta, haig de dir-li que el servei d'esporga ha efectuat les següents feines: S'ha talat un arbre (om) sobre jardinera que estava inclinat i amb capçada desequilibrada. S'han talat 2 arbres (negundos) davant els núms. 189-191 que estaven en mal estat. S'han reduït els pollancres plantats sobre jardinera (la capçada). S'ha fet un refaldat d'una falsa acàcia i d'un platan. En quan a l'arbre a que es refereix concretament, no es reposarà ja que estem a l'espera d'una reunió amb l'associació de veïns per tal de consensuar el tipus de jardineria que s'ha de fer sobre el total de jardineres.

I així estic, esperant que parlin amb l’associació de veïns per a veure si em posen un arbre… encara que, com sé que aquestes coses no van gaire ràpides (i amb eleccions pel mig, encara menys), crec que mentrestant plantaré uns tarongers. A veure quan arriben a crèixer (si no els poden abans, clar!!). Qui sap… potser les taronges i l’Anís del Mono fan bona combinació !!

Nota Informàtica : He descobert l’agenda definitiva!! La combinació del programa Railendar+wget+Google Calendar+GooSync. GooSync em permet actualitzar el Google Calendar amb les dades del meu Pocket PC amb un click, després les puc veure en pantalla, tant en Linux com en Windows, amb el programa Railendar des de qualsevol ordinador connectat a la xarxa, i utilizo el wget per anar obtenint les dades a mostrar al Rainlendar des del Google Calendar. De moment és tot molt pràctic i funciona pràcticament sol!!

> Escoltant… Maroon 5 – She will be loved

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco contradictori…)

Abans de dir res més, vull deixar clar que sé perfectament que l’afició del València CF, com la del FC Barcelona o la del RCD Espanyol, per exemple, és molt diversa i s’hi pot trobar de tot, i que d’impresentables hi ha a totes les cases, així que vull deixar ben clar que no generalitzo ni molt menys i que no fico a tothom dins del mateix sac, i que on algun diuen “valencians” jo dic “alguns seguidors del València FC”.

Dit això, cal també deixar clar des dels temps de l’inefable “Transición” el València CF ha estat la plataforma publicitària i el reducte del blaverisme més radical, d'aquell representat entre altres per la ultraviolenta penya “Yomus” protagonista d'episodis ben desagradables, com quan un dels seus components va assassinar a en Guillem Agulló per les seues idees polítiques (i es van mofar públicament d’aquest fet).

Que cada València-Barça l'aprofiten els blavers per a repartir el seu programa electoral ( “No mos fareu catalans” ) amb indiferència total per part de la directiva no és cap novetat. Ja, alguns podeu pensar que això ho fan tots els equips de futbol, i potser teniu raó, però a València, lamentablement, és ben conegut que les espanyolitzades classes altes sempre van una mica més enllà i que permeten coses a altres llocs impensables. I sinó, recordeu que el primer que ha fet treure una bandera nazi de l’estadi va ser l’entrenador holandès Guus Hiddink.

I, la veritat, és com a mínim esperpèntic que, a l'inici del partit, es faci una campanya contra el racisme i la violència en el futbol, tal com informa el diari Las Provincias…

Contra el racismo. Mestalla se sum a la iniciativa organizada para esta jornada en todos los partidos bajo el ttulo Tiende tu mano. Ambos equipos y el cuarteto arbitral saltaron al csped con una camiseta alusiva a esta iniciativa para luchar contra el racismo y la violencia en el fútbol y se fotografiaron conjuntamente.

… i després veure que, durant el partit, no paren d'escoltar-se crits com ara "puta Barça, puta Catalunya" i "Oleguer, fill de puta". Tota una mostra de com es combat la violència al futbol, si senyor. Adéu racisme, hola xenofòbia,… quines coses!!

Parlem dels xiulets als jugadors. Si a un jugador el xiulen perquè és negre, tothom surt en defensa seua i condemna el racisme. Però si el xiulen per les seus idees polítiques, ací ningú diu res de res. I no és això també un tipus de discriminació? O és que a la molt democràtica Espanya està ben vista la discriminació per idees polítiques? I això que el senyor Oleguer es va saber comportar. Potser molts de que els xiulaven no havien llegit el seu correctíssim article, bé, potser simplement ni tan sols llegeixen…

Nota Persona: Rita la Blava continua fent de les seves per agradar a l'electorat blaver i ha penjat a la seua web la seua tesi sobre Al-Russafí. Potser un dia d'aquest ens contarà que el valencià bé de l'atlant… tot un veritable expedient B !!

(Encetem un micaco festiu…)

En mig d’aquestes jornades de festes de carnaval potser us heu assabentat del gran escàndol ocorregut a la gala del carnaval de Tenerife. Un escàndol que ocupa hores i hores d’informació televisiva i radiofònica i pàgines i pàgines als diaris i que, a mi, em toca bastant els nassos.

Puix, sincerament, si el tan nombrat aquests dies “pueblo canario” està tan indignat a causa de que “un godo” (com diuen ells als habitants de la península ) els ha fet una gala de carnaval que no els ha agradat gents, aquest “franc” que us escriu pensa que el “pueblo canario” viu molt bé, ja que l’única cosa que el sembla preocupar és la seua gala del carnaval de Tenerife. Quina enveja només tenir aquest problema !!

I no és només a les Canàries on les festes semblen gairebé una raó d’Estat, a València també passa tres quarts de mateix amb les falles, ja que els falleros i les seues comissions són tota una força de poder, i s’atreveixen a denunciar i a demanar moratòries de la llei estatal que prohibeix tirar petards als menors de 12 anys, ja que aquest fet sembla anar contra l’esperit de la festa. No només això, també han aconseguit que l’Ajuntament obligués a col·locar unes llums quan els veïns de l’immoble on aquestes van fixades es van negar a donar-hi permís al·legant problemes de seguretat. Ja se sap que l’Ajuntament sempre a mimat molt al món faller i més encara en any de municipals. Esperem, pel bé de tots, que els veins no tinguéssin raó.

I a mi m’emprenya que en aquesta societat hagi persones o esdeveniments que semblin essencials i que semblin que hagin d’estar per sobre de la llei. I eps… no diguis res al contrari, o t’acusaran d’anar en contra del poble/regió/ciutat de les mateixes !!

Pa i circ, això sembla ser l’únic que importa per a molts. Ja podeu pujar el preu del menjar, de l’habitatge o de la vida, ja podeu contaminar i destrossar el medi, que mentre a les festes de Carnaval o de Falles puguin fer el que volen ja està tot arreglat… una manera molt folklòrica (o fallera, com diu el meu cunyat) d’entendre la vida. Viven les bananes!!

Nota Personal : Al final va caure la truita de patates a València, però la veritat és que com dissabte tarda va fer un dia una mica lleig el que millor va sentar va ser el cafè de l’Starbuck…!!

> Escoltant… Obrint Pas – Avui com Ahir

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco estètic…)

Diu la tradició que Miguel de Unamuno va dir una vegada “levantinos, siempre sereis unos niños, os pierde la estética” , i la veritat és que part de raó té, ja que nosaltres, catalans de més amunt o més avall, tenim just això, no només volem fer les coses ben fetes, pràctiques i funcionals, sinó que a més han de ser maques i estèticament agradables, i, la veritat, a vegades donem més prioritat a aquesta darrera part que no pas a la principal.

Sembla ser que ara el sr. Puigcercós vol donar-li encara una mica més de raó al savi de Bilbao, ja que l’altre dia va ordenar als alts càrrecs de la Conselleria de Governació que portin corbata, ja que segons el sr. comprador de tomàquets…

"Quan s'està al capdavant de la Generalitat s'ha de tenir una presència, una imatge"

Sr. Puigcercós, quan s’està al capdavant de la Generalitat s’ha de defensar el país, quan s’està al capdavant de la Generalitat s’ha de defensar la qualitat de vida de la gent del país, quan s’està davant de la Generalitat s’ha de defensar per tots els mitjans la llengua del país, quan s’està davant de la Generalitat s’han de rescatar els peatges i aconseguir infraestructures de transports i telecomunicacions com Déu mana, quan s’està davant de la Generalitat s’ha de lluitar pels drets del país, però vostès no estan al capdavant de la Generalitat, al capdavant està el sr. Montilla que no fa CAP d’aquestes coses, i si està allà és perquè vostès el van posar i li estan permeten amb la seva passivitat que fací TOT el que vulgui. Si fes tot el que no fa i que l’he comentat anteriorment, a mi tan se’m fot si porta corbata o vol anar vestit de Darth Vader, la veritat.

Perquè la idea d’aquest nou pacte amb els socialistes era prou interessant, això de portar a gent cap al catalanisme utilitzant el desenvolupament social és una vella aspiració, però cal dir que la posada en pràctica dona pena. I dona pena perquè els republicans estan DESAPAREGUTS de la vida política en particular i del Principat i dels Països Catalans en general.

I aquí és on apareixen les corbates, ja que sembla que ELS TINGUIN PER CORBATA i que no gosen dir aquesta boca és meva per por a que els fotin de nou fora de les poltrones de la Generalitat. I ja em dirà vostè de què serveix tenir el poder si un no pot fer ni una mínima part de la política que voli, doncs per a res, bé, si, per tenir poder i diners, que és just el que sempre han criticat a altres formacions polítiques.

Sr. Puigcercós, quan s’està al capdavant de la Generalitat s’està per a fer polítiques profitoses pel país, no per ensenyar corbates. Deixi l’estètica de banda, posi’s la roba de fer feina i comencin a recuperar terreny. I si no és veuen amb forces de fer-ho, deixin el poder, que per a fer el que fan els socialistes o els convergents no necessitem a ningú més.

Nota Personal : Aquest cap de setmana anem a València, que ja fa temps que no anem i ja toca passejar per allà. I amb una mica de sort, cauran unes cervessetes, un pop a la gallega i una especialment bona truita de patates a un bar que porta un senyor gallec al costat de la Plaça de l’Almoina, algú s’hi apunta? Bon cap de setmana a tots !!

> Escoltant… Dishwalla – Angels Or Devils

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco ocupat…)

Quan era més jove (i no fa tan d’això ) un dels acudits que escoltava de tan en tan era aquell on un espanyol li diu a un altre “saps que han fet un estudi i els espanyols de cada tres paraules que diem dues són paraulotes” i l’altre li diu “hòstia, no fotis!!” . Diuen que els acudits a vegades tenen alguna cosa de veritat, i sens dubte aquest la té.

I com a mostra, només cal veure una de les coses que va dir l’altre dia el lider de l’oposició espanyola, l’ocupadíssim sr. Rajoy, quan li van preguntar l’altre dia si el PP demanaria disculpes per la Guerra d’Irak “Estoy a otras cosas ( ) Éste es un país civilizado, coño” . I, penso jo, aquesta frase no és una mica contradictria? A un país civilitzat és diuen paraulotes, bé, ho preciso, els principals líders polítics diuen paraulotes? I més encara, a un país civilitzat, les afirmacions és fan en pla militar estil sergent txusquer on les frases és solen acabar amb “coño” ( “se sienten, coño”, “se callen, coño”, “hablame en cristiano, coño” ) ? Però a més del “coño” hi ha unes altres perles a les declaracions,

Més val que els polítics del PP no s’equivoquin mai, i no per les conseqüències que pugui tenir, sinó perquè estan tan ocupats que no tenen temps ni de demanar disculpes, encara que això no pot sorprendre gaire, ja que els seus inspiradors polítics, que van manar gairebé quaranta anys, tampoc van tenir temps de fer examen de conciència, i els que els van ajudar tampo, així, no és gaire estrany que gent com el sr. Eduardo Zaplana estigui tan ocupat que no pugui ni opinar sobre un cert tema (segurament estarà massa enfeinat amb la guerra interna del PP del País Valencià) i el mateix li passa al sr. Rajoy que no vol ni opinar sobre assumptes històrics (excepte quan parlen de Gibraltar, és clar ). Per cert, recordar que per a nosaltres, catalans, Felip V és el que campa ara mateix per aquest món, no cal oblidar-ho.

Per una altra banda, i com una nova mostra de l’extrema ocupació de la “popular people” que no els deixa temps per a fer altres feines, la sra. Rita Barberá, prova vivent de que una persona que no coneix la història de la seua ciutat pot arribar a alcaldessa, necessita urgentment unes nocions d’història de València (potser estaria bé que visités el Museu d’Història de la Ciutat). Si ahir em preguntava quan faria de nou el ridícul, la resposta no ha trigat gaire, ja que ho va fer dimarts, atribuint  un possible origen ibèric de la ciutat de València, origen que tots els historiadors designen com a romà. Serà casualitat que aquesta tesi de l’origen ibèric tingui també un elevat color blavós? Serà que no, en tot cas, espero noves i divertides declaracions de Santa Rita.

Detall : La vigília del dia comercial dels enamorats, la Conselleria de Territori de la Generalitat Valenciana va enviar unes imatges d’uns gripaus copulant per a celebrar l’èxit reproductor d’una espècie amenaçada, indicant que «la temporada del amor ha llegado este año algo más pronto para estos vertebrados que, en estos días más cálidos y después de las lluvias, salen de sus escondrijos y acuden a las charcas a reproducirse» S’enamoren els gripaus? Perquè li diuen amor quan sembla ser que només és sexe instintiu? 

> Escoltant… Nickelback – How You Remind Me

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet