El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco xaximaniguay…)

Si avui és dissabte toca mani. S’està arrelant tan aquesta costum que una de les frases més pronunciades darrerament per la gent de bé és “Uy, o sea, el sabado me va fatal, tengo mani, pero mani serena pacífica y hermosa eh? No esas manis cutres de los rojos”.

De la manifestació en si, bé, que dir,… més del mateix. Al sr. Rajoy li ha semblat una de les coses més maques que ha vist al llarg de la seua carrera política. Curiós, sembla ser que les manifestacions contraries a la guerra de l’Iraq no li van semblar tan maques; però és clar, aquelles no tenien el glamour de les presents, no eren «serena, pacífica y hermosa, que unió a la mayoría por encima de planteamientos políticos». “Serena, pacífica y hermosa”… coi Mariano, encara rai que sé que m’estàs parlant d’una manifestació, que si no penso que em vols vendre una caixa de compreses. Nano, que només et falta vestir-te tot de blanc i anar a fotre saltets a un camp de margarides mentre s’escolta de fons “pip pip … pip pip” i vas dient “¿a qué huelen las manifestaciones?”

Mentre els partits espanyols es continuen barallant entre ells per veure qui la té més grossa (la bandera), des d’ací podem anar treien conclusions. La meua és que els qui encara pensen que els catalans tenim lloc dins d’un Estat amb aquest tipus de gent viuen al regne de la fantasia. I sembla que el company Vicent Partal ha vist quelcom de similar i ho ha explicat amb una claredat cristal·lina al seuMail Obert d’ahir. Si voleu comprovar com és una part d’aquesta Espanya plural només cal que mireu la tele dissabte que bé. I l’altre mitat? L’altre mitat és que s’encarrega de raspallar-nos l’estatut i després es dedica a donar-nos llargues per a no aplicar el poc que ens volen donar. Tot plegat, per a sortir correns.

I per acabar fem un repàs fotogràfic a aquestes “hermosas” manifestacions d’aquest cap de setmana. Per començar, recordem que així és com es manifesten els no nacionalistes…

… i, per cert, us en recordeu de l’enrenou que es va crear ara fa un temps arran de l’anunci de les seleccions esportives catalanes ? . Bé, per a fer-vos cinc cèntims us recordo que la majoria de crítiques es van centrar en que estava protagonitzat per nens. Doncs mireu mireu aquest nen amb uniforme complet de Borja Mari quina gràcia que fa a les senyores…

… com que hi havia de tot, també va haver qui justificava l’augment d’hores d’espanyol a les escoles… llàstima que no fos a les escoles d’adults…

… això si, com són gent molt democràtica no volien que entrés cap estanquera amb pollastre (ací conten un incident sobre aquest cas), però algú no s’ho va explicar a aquest senyor amb cara de despistat ( «si es que no me avisais, coño!!» )…

… i tot i així, divendres a Barcelona no van ser tan estrictes (potser perquè en cas de ser-ho es quedaven sense personal…)…

.. i ja que estem amb el tema gallines, no estaria de més recordar-los que no només hi ha gallines d’aquestes a les estanqueres, encara queden moltes d’elles a diferents edificis públics. O potser aquestes no els molesten pas ? En fi, ja podeu veure que estem ben divertits…

Nota Personal: M’he tornat a enganxar una altra vegada als Sims, almenys aquests de moment no porten banderes…!!!

> Escoltant… Staind – So Far Away

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

Tweet

(Encetem un micaco xaximaniguay…)

Si avui és dissabte toca mani. S'està arrelant tan aquesta costum que una de les frases més pronunciades darrerament per la gent de bé és “Uy, o sea, el sabado me va fatal, tengo mani, pero mani serena pacífica y hermosa eh? No esas manis cutres de los rojos”.

De la manifestació en si, bé, que dir,… més del mateix. Al sr. Rajoy li ha semblat una de les coses més maques que ha vist al llarg de la seua carrera política. Curiós, sembla ser que les manifestacions contraries a la guerra de l'Iraq no li van semblar tan maques; però és clar, aquelles no tenien el glamour de les presents, no eren "serena, pacífica y hermosa, que unió a la mayoría por encima de planteamientos políticos". “Serena, pacífica y hermosa”… coi Mariano, encara rai que sé que m'estàs parlant d'una manifestació, que si no penso que em vols vendre una caixa de compreses. Nano, que només et falta vestir-te tot de blanc i anar a fotre saltets a un camp de margarides mentre s'escolta de fons “pip pip … pip pip” i vas dient “¿a qué huelen las manifestaciones?”

Mentre els partits espanyols es continuen barallant entre ells per veure qui la té més grossa (la bandera), des d’ací podem anar treien conclusions. La meua és que els qui encara pensen que els catalans tenim lloc dins d'un Estat amb aquest tipus de gent viuen al regne de la fantasia. I sembla que el company Vicent Partal ha vist quelcom de similar i ho ha explicat amb una claredat cristal·lina al seu Mail Obert d’ahir. Si voleu comprovar com és una part d'aquesta Espanya plural només cal que mireu la tele dissabte que bé. I l'altre mitat? L'altre mitat és que s'encarrega de raspallar-nos l'estatut i després es dedica a donar-nos llargues per a no aplicar el poc que ens volen donar. Tot plegat, per a sortir correns.

I per acabar fem un repàs fotogràfic a aquestes “hermosas” manifestacions d’aquest cap de setmana. Per començar, recordem que així és com es manifesten els no nacionalistes…

… i, per cert, us en recordeu de l’enrenou que es va crear ara fa un temps arran de l’anunci de les seleccions esportives catalanes ? . Bé, per a fer-vos cinc cèntims us recordo que la majoria de crítiques es van centrar en que estava protagonitzat per nens. Doncs mireu mireu aquest nen amb uniforme complet de Borja Mari quina gràcia que fa a les senyores…

… com que hi havia de tot, també va haver qui justificava l’augment d’hores d’espanyol a les escoles… llàstima que no fos a les escoles d’adults…

… això si, com són gent molt democràtica no volien que entrés cap estanquera amb pollastre (ací conten un incident sobre aquest cas), però algú no s'ho va explicar a aquest senyor amb cara de despistat ( "si es que no me avisais, coño!!" i els dos homes del costat pensant "Evaristo que tas colao, que esa es pa cuando tengamos mayoria asoluta" )…

… i tot i així, divendres a Barcelona no van ser tan estrictes (potser perquè en cas de ser-ho es quedaven sense personal…)…

.. i ja que estem amb el tema gallines, no estaria de més recordar-los que no només hi ha gallines d’aquestes a les estanqueres, encara queden moltes d’elles a diferents edificis públics. O potser aquestes no els molesten pas ? En fi, ja podeu veure que estem ben divertits…

Nota Personal: M'he tornat a enganxar una altra vegada als Sims, almenys aquests de moment no porten banderes…!!!

> Escoltant… Staind – So Far Away

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco lugúbre…)

Pot ser haureu escoltat més d'una vegada que la mort ens fa a tots iguals. Des del punt de vista del difunt així sembla ser (no tenim proves del contrari) però no és menys cert que els vius ja ens encarreguem que, des de la nostra vessant, això no sigui així.

Jo penso que ens hauríem de recordar d'allò que van fer, però no, els vius ens hem encarregat de fer classificacions materials entre els morts, des dels que ténen les tombés més luxoses als que segueixen guanyant diners. Però això no és res comparat amb la mesquinesa d'associar graus als morts segons la seua validesa per a uns determinats fins polítics.

I amb aquest punt de vista, ens podem trobar que a l'Estat Espanyol aquests darrers dies es parla moltíssim menys de les víctimes d'un dels pitjors atemptats a Europa del qual ahir vam recordar el tercer aniversari que de les víctimes d'un altre greu atemptat ocorregut fa vint anys. I tot plegat perquè? Doncs perquè interessa a un partit polític que té com a principal mitjà per arribar al poder el foment de la crispació.

Com de l'atemptat més recent no pot treure rèdit polític no en parla pas, ni des del partit ni des dels mitjans de comunicació afins. És increïble comprovar el poder d'aquests mitjans per distorsionar la realitat. I mireu que fins fa ben poc en parlaven, però com ara es desmunten les seues teories i insinuacions judicialment ja no poden continuar obertament per aquest camí. És molt trist veure com juguen amb les memòries de les víctimes i els sentiments dels familiars per a qüestions polítiques. És encara més trist veure com s'utilitza el dolor d'alguns familiars per fomentar un ultranacionalisme irracional i visceral amb l'única finalitat d'arribar al poder, fins i tot el d’aquestes víctimes que sembla que volen fer oblidar perquè no se les poden apropiar.

Però encara hi ha un cas més trist, i és quan les víctimes no van morir a causa d'un atemptat amb més o menys finalitat polítiques, sinó a causa d'un accident presumptament atribuïble amb menor o major grau als polítics de torn. Què deuen pensar els familiars de les víctimes de l'accident del metro de València quan saben que "Camps no recibirá a todas las víctimas del metro porque no lo ve oportuno ni procedente" i un dia més tard el poden veure a la manifestació convocada pel seu partit a Madrid, "Camps encabeza la marcha de miles de valencianos contra «el chantaje de ETA»" (això sembla ser que si que ho veu oportú i procedent… ), manifestació on també estava la meua musa Rita Barberá, i on va opinar que «Hay que manifestar la indignación por esta farsa que supone la cesión por parte de Zapatero y su Gobierno al chantaje de ETA, que supone una ayuda a los asesinos y una humillación para las víctimas. ZP no sabe lo que tiene entre las manos, le viene grande la gestión de gobernar y los propios socialistas deberían reaccionar para acabar con esta situación».

Als populars sembla ser que no els fa cap angunia utilitzar la memòria dels morts per arribar al poder, com tampoc els ho fa l’amagar aquells morts que no els interessa ensenyar. I a mi tot això em produeix més fàstic cada dia, sobretot quan escolta que ells no volen remoure el passat.

Nota Personal: El cap de setmana va anar segons el previst, això si, cada dia em faig més vell. Al sopar amb amics vaig prendre una copa i mitja de lambrusco i més tard un cacaolat amb menta… i al dia següent vaig poder de gaudir d'una simpàtica ressaca !!

> Escoltant… Alejandro Fernandez – Me dedique a perderte

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco al·lucinat…)

Suposeu que un assolejat dissabte de març decidiu sortir a passejar per Montjuïc per a gaudir del dia. Agafeu el metro, després el funicular i aneu fent una passejada creuant els jardins de Joan Brossa mentre el sol i les vistes fan cada cop més agradable la jornada.

Caminant caminant el vostre passeig us condueix al Castell de Montjuïc, i ja que sou allà, aprofiteu per a visitar el lloc on els feixistes van assassinar al nostre president Companys…

… llavors, mentre observeu el lloc, us fixeu en la paret del fons i a la garita de guàrdia de la part superior perquè us sona d'haver estat allà…

… i llavors, de sobte, us adoneu que el que hi ha darrera de la paret del fons és…

… del qual ja havies parlat fa més d'un any al teu bloc.

Per a que us feu una idea de la situació dels dos monòlits, els he marcat a la següent fotografia capturada del Google Maps, el cercle vermell és el monòlit a Companys, el blau són els feixistes…

Ja sé que "Spain is different", però això de tenir un monument dedicat als feixistes al costat del lloc on van assassinar a una de les seues víctimes ho trobo totalment fora de lloc. Encara que segur que hi ha gent que ho veu com un fet distintiu més d'aquesta tan curiosa "Transición" que ens van fer empassar.

I ja que estem amb el tema del Castell de Montjuïc, recordem com està el tema de la seua cessió a la ciutat…

Ja veieu, ells segueixen volen cedir-lo amb l'estanquera i els militars inclossos. Per a que diguin que els símbols només ens importen a nosaltres i que són vanejades… que pensarien si fotèssim allà dalt una senyera de la mida de l'estanquera que tenen ells a la Plaça Colom de Madrid ?

Observació: Un altre cop cap de setmana!! Aquest toca platja i sopar amb els amics… ah… i episodis d'Stargate és clar!! Espero que gaudiu el vostre cap de setmana!!

> Escoltant… Marc Anthony – Ahora Quien

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco okupa…)

Darrerament als mitjans s'ha escoltat molt a parlar dels okupes, d'habitatges okupats i de la problemàtica del moviment okupa. Però l'ocupació d'habitatges o espais no és pas l'única forma d'ocupació, i moviments més o menys marginals no són els únics okupadors.

La dreta també pràctica molt sovint l'okupació. No l'okupació d'habitatges (no té sentit okupar allò que ja et pertany…) sinó l'okupació de determinats símbols. Bé, ocupació, absorció i, en alguns casos, substitució.

Ahir vam poder veure un exemple clar al país del costat, amb l'apropiació i redefinició del símbol del llaç blau per part de la dreta més rància. Davant d'això, els impulsors d'aquest símbol van recordar que el seu significat original era "demanar la llibertat dels segrestats i protestar contra ETA" i no pas ser la imatge gràfica de la lluita PSOE-PP.

Però els populars no es conformen amb llacets, no, ells ja fa temps que busquen el peix gros pels seus interessos, o sigui, la bandera i l'himne. És preguntava ahir en Josep Pernau a El Periódico "Hi ha carnet d''espanyol de bé'?" Doncs si no existeix a hored d'ara, dintre de poc segur que si existirà, i amb tota seguretat aquest carnet serà el del PP. En tot cas, ja poden anar amb molta cura els espanyols amb els seus símbols, perquè la seua dreta ha demostrat que té la mà trencada en apropiar-se'ls.

Els catalans ho sabem prou bé, només cal recordar el que ha passat al País Valencià, on la dreta espanyola va aconseguir canviar-li el nom a "Comunidad Valenciana", es va apropiar de noms com ara "Regne de València", va redefinir la bandera de la ciutat de València a bandera de la "Comunidad", els va inventar un himne nou i encara ara segueix mirant de crear-li’s també una llengua i una història. Amb una extremada eficàcia a aconseguit esborrar, excepte dels àmbits més conscienciats, la quatribarrada i el terme País Valencià.

I tot i que els populars no han estat els únics que han utilitzat aquesta estratègia d’identificació (al Principat també ho van provar uns altres…), s'ha de reconèixer que són uns mestres en aquest art, així que si em permeteu un consell, amics espanyols, millor no badeu ni una mica sinó voleu perdre els vostres símbols.

Nota: Woody Allen rodarà una pel·lícula a Barcelona que l'Ajuntament ja està veient com una gran oportunitat de promocionar-se internacionalment. És un bon exercici comparar-ho amb les campanyes dels populars valencians que miren d’utilitzar l'Alonso,el Papa o els de Yo Soy Bea per promocionar-se. I això per no parlar del que han fet a Castelló… bé, el cas de Castelló es mereix un comentari apart.

> Escoltant… – Technotronic – pump up the jam

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco dejà-vu…)

Tal com deia el seu fundador fa uns anys, el Partido Popular ha decidit que “la calle es suya”. A la veïna Espanya l’ambient polític continua remogut. De fet, ja fa temps que ho està, ja que sembla ser que hi ha certs personatges pels quals fer política vol dir crear crispació i mirar d’enviar a part del poble contra els governants.

I a mi tot això em fa una mica de por, que voleu que us digui, ja que em recorda èpoques passades, èpoques de fa ara setanta anys enrere més o menys, quan es deslegitimava al govern democràticament elegit des de diversos fronts, ja fossin polítics o religiosos.

Donant un cop d’ull als diferents mitjans de comunicació ens podem fer cinc cèntims de com està l’ambient. El cap de l’oposició espanyola, el sr. Rajoy, ha convocat unes manifestacions de protesta aquest cap de setmana, i ha assegurat que aquestes estan adreçades "a todos los españoles" porque la lucha contra ETA "no es de derechas ni de izquierdas". Ni dretes ni esquerres, expressió utilitzada sovint al "Régimen" i que encara utilitza la Falange.

Ens explica també el sr. Rajoy que a aquestes concentracions convoca a tots els espanyols "de bona fe" , encara que a la portada de El Mundo han optat per canviar “bona fe” per “sensata”…

… ja sigui “sensata” o de “bona fe”, amb aquestes afirmacions està clar que els espanyols que no surtin de manifestació no estaran ben vistos pels convocants (no seran sensats o tindran mala fe). O amb mi o contra mi, un altre lema de temps passats.

El sr. Acebes també ha parlat d’aquestes manifestacions per deixar clar que, en elles, “los españoles pedirán en la manifestación que el etarra De Juana Chaos regrese a la cárcel y que los terroristas no vuelvan a ocupar las Instituciones”. I ací jo ja m’he perdut una mica… Hi ha terroristes ocupant institucions? Potser aquell dia no vaig veure la tele…

I els bisbes per la seua part ja fa temps que diuen que Espanya està a "l'antesala del totalitarisme" ja que "els parlamentaris, i més en concret, els dirigents d'un grup polític que està en el poder, poden legislar segons el seu propi criteri sense sotmetre's a cap principi moral vigent i vinculant". Curiós que es queixin ara d’això i no fa uns anys, quan manava un partit que tenia majoria absoluta… bé, més curiós encara que no es queixessin durant quaranta anys quan el que manava no tenia ni parlamentaris… encara que, potser, en Francisco si tenia un principi moral vigent i vinculat, segons ells. L’aroma del 36 es pot notar de nou en aquestes declaracions. I per acabar-ho d’adobar, quan un veu coses com aquesta…

..i es fixa en el nom de la persona en qüestió, només pot pensar “mare meua… estan tornant !!”. I se’n recorda llavors dels comentaris de l’amic Isaac recordant la por d’algunes imatges en blanc i negre, i de l’amic Vullunfestuc aclarint que aquestes mateixes imatges, en color, encara fan més por.

El pitjor de tot per nosaltres, catalans, ho explicava ahir de forma ben clara en Vicent Partal en aquest article. I és que al costat dels Rajoys, Acebes, Zaplanas i Aguirres el sr. Zapatero, aquest senyor que ens va mentir, ens va retallar l’Estatut a traïció, ens nega un aeroport competitiu, unes infraestructures decents, una financiació amb cara i ulls, uns drets nacionals dignes i una representació exterior política, cultural i esportiva; doncs aquest senyor és, precissament, el millor que podem esperar d’Espanya. Què trist tot plegat.

Nota : També he llegit que “ERC creu que el PSOE abjura del federalisme per "por escènica" al PP”. Acaben de descubrir la sopa d’all aquests també. Alguna vegada el PSOE ha demostrat amb fets voler el federalisme ?

> Escoltant… The Calling – Wherever You Will Go

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco masclet…)

Ja han començat les falles a la ciutat de València, unes falles premunicipals que aquest any no porten només alegria i soroll, sinó també certa dosis de polèmica.

La polèmica ha arribat de la mà d'una directiva europea que endureix l'ús de material pirotècnic, i que té com a interpretació efectiva la prohibició de la manipulació de qualsevol foc d'artifici als menors de dotze anys.

Aquesta llei ha estat fortament criticada pel món faller, que ha demanat aplicar una moratòria, contemplada a la llei, i de retruc, com no, per l'alcaldia de la ciutat de València. I és aquí on la cosa és posa esperpèntica.

Sobre l'utilitat i l'oportunitat de la llei prefereixo no pronunciar-me, els interessats ho sabran millor que jo. Jo l'únic que se és que l'ús que els nens facin dels petards vindrà donat per la supervisió que facin els seus pares. A pares responsables, nens responsables, a pares no tan responsables, nens menys responsables, què abunda més a les falles? No ho sé. El que si sé és que em fan més por els ganàpies amb "borratxos" i "masclets" que es dediquen a volar papereres i contenidors, o a sembrar el caos enmig de l'Albereda la Nit del Foc. Estaria bé saber si els seus pares eren dels responsables o dels menys responsables…

Però el que trobo de jutjat de guàrdia és la posició de l'Ajuntament de València, i de la seua alcaldessa sobretot, ja que si ( tal com no es cansen de repetir des del seu partit darrerament ) estem a un estat de dret, la reacció davant una llei que es considera injusta ha de adreçar-se als conductes legals preparats per a aquesta tasca, i mentre no és soluciona la qüestió, es pot fer una interpretació més o menys flexible d'aquesta llei, esperant el resultat definitiu.

En comptes de això, la sra. Barberá va aprofitar la cridá per dir una d'aquelles frases demagògiques que tan li semblen agradar darrerament : "Tots volem pólvora, i per als xiquets també", màxim exponent folklòric d'una estratègia d'enfrontament i desafiament obert al Govern Espanyol que tan semble agradar a alguns i que va tenir un altre punt de desafiament a la despertà.

No estaria de més que algú recordés a la sra. Barberá que ella NO ÉS una folklòrica més. Ella és la batllessa d'una ciutat. I com a batllessa de la ciutat, una de les seues múltiples obligacions és fer que la llei s'acompleixi. Li agradi o no. Ho pot fer de forma més o menys determinada, però el que no està justificat de cap manera és que inciti de forma populista a la gent a incomplir la llei, ja que si l'Ajuntament no compleix una llei, quina força moral té per obligar als ciutadans a que compleixin la resta de lleis ? En aquest article s’explica d’allò més bé aquest punt de vista.

Per sort, ahir mateix el Govern Espanyol va signar la moratòria de la llei i, de moment, els xiquets valencians poden seguir gaudint dels jocs d'artifici. Estaria bé que aquest tema és solucionés el més ràpidament possible sense tornar a caure en aquestes dinàmiques de crispació i enfrontament que tan semblen agradar a alguns.

Nota: Tot i que no m'agraden massa els petards si que m'agraden les falles, almenys l'ambient de festa que es respira i poder passejar de matinada per la ciutat observant aquestes obres artístiques, menjant xocolata i bunyols de carabassa. Ja tenim bitllet de tren per anar-hi!!

> Escoltant… James Blunt – You're Beautiful

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco bandereta…)

Darrerament s'ha parlat de les banderes i els símbols que utilitzen els manifestants contraris a la decissió del Govern Espanyol respecte l'etarra empresonat De Juana. Divendres, sense anar més lluny, vaig llegir no poques crítiques al fet que el diari El País adornés la informació sobre les protestes amb una fotografia on es veia una enorme bandera espanyola amb gallina a la seua edició digital.

Diuen els crítics que aquesta gent és una mínima part dels manifestants i que no els representen ni de bon tros. Bé, jo la veritat és que no ho se, el que està clar és que es poden trobar explicacions ben diverses a diferents instantànies que he vist…

Ací no cal massa explicació, aquesta és la típica persona que aprofita la roba de la temporada anterior pensant que ningú no s'adonarà. Si és que són ganes de buscar tres peus al gat !!

Tampoc es pot apreciar res estrany en aquesta fotografia, només a un grup d'ecologistes amb les seus mascotes. Des de quan és dolent estimar als animals ?

Hi ha persones que necessiten la bandera de la gallina per saber com posar-la correctament, i quan no la veuen és lien. Ací podem veure un clar exemple, bé, si no ho veieu fixeu-vos ací sota que l'amplio…

I per acabar els que mostraré ací sota si són totalment censurables, no està bé aprofitar les manifestacions de temes seriosos per mostrar les bondats del nostre desodorant aixecant l'aixella…

Isaac, aquesta fotografia en blanc i negre si que fa por eh?

Nota Personal : Missió aconseguida. Cap de setmana de passeig, sol, platja, muntanya i bicicleta. Aps… i episodis de Stargate, que no faltin!!

> Escoltant… Lax 'n' Busto – Miami Beach

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco casual…)

De les pel·lícules que s'estrenaran a curt termini, la que promet ser més espectacular és una que té un títol força curt, 300, i que està basat en un còmic del mateix títol de Frank Miller.

Tot i que el mitjà és modern, no ho és pas la història, ja que 300 és la versió d'en Frank de la famosa Batalla de les Termòpiles…

L'estrena a l'Estat Espanyol està prevista pel 23 de març… i gairebé un mes després (concretament el 25 d'abril) els catalans commemorem una altra batalla, una batalla que, al igual que els espartans, vam perdre però que, a diferència d'ells, va comportar la pèrdua de la nostra llibertat. Aquesta batalla és la Batalla d'Almansa on es van enfrontar l’exèrcit filipiste (castellà i francés) amb l’austriaciste (Gran Bretanya, Portugal, Països Baixos i la Confederació Catalanoaragonesa) i, casualitats de la vida, aquest any és celebra el seu 300 aniversari.

A les Termòpiles 300 espartans van ser aniquilats però no van ser vençuts, a Almansa els catalans vam ser vençuts, però 300 anys després no hem estat aniquilats com a poble. Està a les nostres mans continuar així i recuperar les nostres llibertats derogades pel Decret de Nova Planta. Visca la terra.

Nota Personal : Espero que aquest cap de setmana sigui tranquil, l’únic que desitjo es passejar, prendre el sol a la platja i relaxar-me. Bon cap de setmana per a tots.

> Escoltant… Obrint Pas – Del Sud

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco lector…)

Moltes vegades em passa que, al llegir un diari o una revista, hi ha alguna notícia que em crida l'atenció o que em sembla curiosa; no és estrany que em passi això, ara bé, el que em va passar llegint el 20 Minutos no és tan normal, penso jo.

Comencem amb la primera notícia…

Petroli libanès a Líbia descobert per Repsol? Però… això que és? La globalització portada a l'extrem? O és que els libanesos són de Líbia i a mi m'han enganyat tots aquests anys?. En fi, continuem…

Què volen potenciar els Ciudadanos? Què hi hagi encara més lectors de català a Alemanya, no? A Espanya suposo que no, ja que si fos per ells de lectors de català no hi hauria ni a Catalunya !! I per cert… quins són aquests idiomes que hi ha “a la resta d'Espanya” ?

D'acord, no és cap notícia especial, però que el Síndic detecti ara aquest fet és com per posar-se a plorar, i ho diu una persona amb quatre col·legis al costat de casa (3 públics i un concertat) i que ja veu, des de fa anys, a quin van els "d'aquí" i a quins van "els de fora".

Nota Personal : Darrerament em passa que cada cop que vaig al dentista em quedo mig dormint allà. Serà el fil musical? La tranquil·litat? O una fuga de cloroform? Ves a saber…

>Escoltant… The Rembrandts – Chase the Clouds Away

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet