(Encetem un micaco xaximaniguay…)

Si avui és dissabte toca mani. S’està arrelant tan aquesta costum que una de les frases més pronunciades darrerament per la gent de bé és “Uy, o sea, el sabado me va fatal, tengo mani, pero mani serena pacífica y hermosa eh? No esas manis cutres de los rojos”.

De la manifestació en si, bé, que dir,… més del mateix. Al sr. Rajoy li ha semblat una de les coses més maques que ha vist al llarg de la seua carrera política. Curiós, sembla ser que les manifestacions contraries a la guerra de l’Iraq no li van semblar tan maques; però és clar, aquelles no tenien el glamour de les presents, no eren “serena, pacífica y hermosa, que unió a la mayoría por encima de planteamientos políticos”. “Serena, pacífica y hermosa”… coi Mariano, encara rai que sé que m’estàs parlant d’una manifestació, que si no penso que em vols vendre una caixa de compreses. Nano, que només et falta vestir-te tot de blanc i anar a fotre saltets a un camp de margarides mentre s’escolta de fons “pip pip … pip pip” i vas dient “¿a qué huelen las manifestaciones?”

Mentre els partits espanyols es continuen barallant entre ells per veure qui la té més grossa (la bandera), des d’ací podem anar treien conclusions. La meua és que els qui encara pensen que els catalans tenim lloc dins d’un Estat amb aquest tipus de gent viuen al regne de la fantasia. I sembla que el company Vicent Partal ha vist quelcom de similar i ho ha explicat amb una claredat cristal·lina al seuMail Obert d’ahir. Si voleu comprovar com és una part d’aquesta Espanya plural només cal que mireu la tele dissabte que bé. I l’altre mitat? L’altre mitat és que s’encarrega de raspallar-nos l’estatut i després es dedica a donar-nos llargues per a no aplicar el poc que ens volen donar. Tot plegat, per a sortir correns.

I per acabar fem un repàs fotogràfic a aquestes “hermosas” manifestacions d’aquest cap de setmana. Per començar, recordem que així és com es manifesten els no nacionalistes…

… i, per cert, us en recordeu de l’enrenou que es va crear ara fa un temps arran de l’anunci de les seleccions esportives catalanes ? . Bé, per a fer-vos cinc cèntims us recordo que la majoria de crítiques es van centrar en que estava protagonitzat per nens. Doncs mireu mireu aquest nen amb uniforme complet de Borja Mari quina gràcia que fa a les senyores…

… com que hi havia de tot, també va haver qui justificava l’augment d’hores d’espanyol a les escoles… llàstima que no fos a les escoles d’adults…

… això si, com són gent molt democràtica no volien que entrés cap estanquera amb pollastre (ací conten un incident sobre aquest cas), però algú no s’ho va explicar a aquest senyor amb cara de despistat ( “si es que no me avisais, coño!!” )…

… i tot i així, divendres a Barcelona no van ser tan estrictes (potser perquè en cas de ser-ho es quedaven sense personal…)…

.. i ja que estem amb el tema gallines, no estaria de més recordar-los que no només hi ha gallines d’aquestes a les estanqueres, encara queden moltes d’elles a diferents edificis públics. O potser aquestes no els molesten pas ? En fi, ja podeu veure que estem ben divertits…

Nota Personal: M’he tornat a enganxar una altra vegada als Sims, almenys aquests de moment no porten banderes…!!!

> Escoltant… Staind – So Far Away

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

Tweet

(Encetem un micaco xaximaniguay…)

Si avui és dissabte toca mani. S'està arrelant tan aquesta costum que una de les frases més pronunciades darrerament per la gent de bé és “Uy, o sea, el sabado me va fatal, tengo mani, pero mani serena pacífica y hermosa eh? No esas manis cutres de los rojos”.

De la manifestació en si, bé, que dir,… més del mateix. Al sr. Rajoy li ha semblat una de les coses més maques que ha vist al llarg de la seua carrera política. Curiós, sembla ser que les manifestacions contraries a la guerra de l'Iraq no li van semblar tan maques; però és clar, aquelles no tenien el glamour de les presents, no eren "serena, pacífica y hermosa, que unió a la mayoría por encima de planteamientos políticos". “Serena, pacífica y hermosa”… coi Mariano, encara rai que sé que m'estàs parlant d'una manifestació, que si no penso que em vols vendre una caixa de compreses. Nano, que només et falta vestir-te tot de blanc i anar a fotre saltets a un camp de margarides mentre s'escolta de fons “pip pip … pip pip” i vas dient “¿a qué huelen las manifestaciones?”

Mentre els partits espanyols es continuen barallant entre ells per veure qui la té més grossa (la bandera), des d’ací podem anar treien conclusions. La meua és que els qui encara pensen que els catalans tenim lloc dins d'un Estat amb aquest tipus de gent viuen al regne de la fantasia. I sembla que el company Vicent Partal ha vist quelcom de similar i ho ha explicat amb una claredat cristal·lina al seu Mail Obert d’ahir. Si voleu comprovar com és una part d'aquesta Espanya plural només cal que mireu la tele dissabte que bé. I l'altre mitat? L'altre mitat és que s'encarrega de raspallar-nos l'estatut i després es dedica a donar-nos llargues per a no aplicar el poc que ens volen donar. Tot plegat, per a sortir correns.

I per acabar fem un repàs fotogràfic a aquestes “hermosas” manifestacions d’aquest cap de setmana. Per començar, recordem que així és com es manifesten els no nacionalistes…

… i, per cert, us en recordeu de l’enrenou que es va crear ara fa un temps arran de l’anunci de les seleccions esportives catalanes ? . Bé, per a fer-vos cinc cèntims us recordo que la majoria de crítiques es van centrar en que estava protagonitzat per nens. Doncs mireu mireu aquest nen amb uniforme complet de Borja Mari quina gràcia que fa a les senyores…

… com que hi havia de tot, també va haver qui justificava l’augment d’hores d’espanyol a les escoles… llàstima que no fos a les escoles d’adults…

… això si, com són gent molt democràtica no volien que entrés cap estanquera amb pollastre (ací conten un incident sobre aquest cas), però algú no s'ho va explicar a aquest senyor amb cara de despistat ( "si es que no me avisais, coño!!" i els dos homes del costat pensant "Evaristo que tas colao, que esa es pa cuando tengamos mayoria asoluta" )…

… i tot i així, divendres a Barcelona no van ser tan estrictes (potser perquè en cas de ser-ho es quedaven sense personal…)…

.. i ja que estem amb el tema gallines, no estaria de més recordar-los que no només hi ha gallines d’aquestes a les estanqueres, encara queden moltes d’elles a diferents edificis públics. O potser aquestes no els molesten pas ? En fi, ja podeu veure que estem ben divertits…

Nota Personal: M'he tornat a enganxar una altra vegada als Sims, almenys aquests de moment no porten banderes…!!!

> Escoltant… Staind – So Far Away

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet