El parany espanyol del rebuig a la violència

(Encetem un micaco no violent…)

Deixem ben clar des del començament que detesto tot tipus de violència i que penso que cap idea, ja sigui política, religiosa o d'una altra mena, s'ha de defensar mitjançant cap tipus de fets violents, és més, penso que qui ho faci perd automàticament tota la raó que podria tindre.

L'altre dia llegia com el president del Govern Espanyol continuava fent declaracions cercant que l'esquerra abertzale condemnés finalment la violència com a eina per aconseguir finalitats polítiques, com penso jo que hauria de fer.

Però arribats a aquest punt, vaig pensar que passaria després. I el que passaria després és una pel·lícula que em vist ja moltes vegades a l'Estat Espanyol, un lloc on ens repeteixen una i mil vegades que de forma pacífica es pot defensar qualsevol cosa.

Suposem que tenim unes idees polítiques, diguem-ne sobiranistes, i anunciem que condemnen l'ús de la violència per aconseguir-les i renunciem a aquesta via. Què vindrà després?

Si seguim reivindicant aquestes idees el primer que se'ns dirà és que són antiConstitucionales (ja es sap que la Constitución no compleix les lleis de la termodinàmica i es va crear una vegada però ni es destrueix ni és transforma). Això si tenim sort, sinó, apareixerà algú que escudant-se en aquesta Constitución ens recordarà el deure de l'Ejercito respecte "la unidad de España" (com si això no fos violència amb finalitats polítiques!!)

Si modifiquem el discurs i aconseguim que no se'ns digui anticonstitucionals, se'ns acusarà d'insolidari i de que no pensem en els demés, així mateix, se'ns recordarà el poquet que aportem i el molt que rebem.

Després d'una nova modificació per evitar el ser insolidaris, se'ns dirà que si accepten el que proposem es crearien greuges comparatius i que això no pot pas ser, ja que tots hem de tenir els mateixos drets (com si ara els tinguéssim…)

I, finalment, ens prometran quatre engrunes de pa dient-nos que és el màxim que podem aconseguir, tot i que, finalment i amb molta sort, només ens arribarà mitja; això si, acompanyada de totes les protestes imaginables.

Mentrestant, a altres indrets, com per exemple al País Valencià, aquells que fan servir la violència política però defensant idees contràries a les nostres gaudiran de tota la complicitat possible, ja sigui directe o indirectament amb silencis vergonyosos.

Nota: Parlant del País Valencià, Santa Rita continua amb la seua creuada blava i torna a assegurar que «En Valencia se hablaba en romance valenciano antes de la llegada de Jaime I». Analfabets al poder !!

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet