(Encetem un micaco clínic…)
Aquesta història comença ja fa temps, just en el moment en que a ma mare li van programar una operació quirúrgica per a juliol de 2006 amb la finalitat de treure-li una pedra de la vesícula. Doncs bé, va arribar juliol i no la van avisar; quan vam preguntar al respecte ens van dir que no tenien data encara i que ja ens avisarien.
Van anant passant els mesos i la data va arribar fa tres dies, quan van avisar-nos de que havia d'ingressar aquell mateix dia. I encara que la intervenció era molt senzilla, sembla ser que les inesperades restes residuals d'una bronquitis que ma mare va patir fa unes setmanes van complicar bastant el procés, tan que estan ja anestesiada completament els metges van decidir posposar la intervenció pels riscos que hi havia.
Ací em trobo ara, passant una nit d'hospital, escrivint aquest text a la Vea mentre vigilo els gota a gota que li han posat a ma mare per guarir-la d'aquesta bronquitis. Nits i dies d'hospital, moments en que el temps sembla parar-se i canviar, ara ja no es mesura en segons, minuts i hores,… Ara sembla fix, només alterat per moments puntuals, com ara l'arribada d'un amic o la visita d'un metge que desitgem porti bones notícies.
Per sort també hi ha altres esdeveniments que ajuden a passar el temps, com ara veure la posta de sol des de l'hospital, mentrestant faig un cafè, encara queda molta nit per davant…
Observació: A altes de la nit, i des d'aquest punt, Badalona, Barcelona i Santa Coloma de Gramenet semblen que s'han convertit en un mar de llums ambres ondulants.
PS: Ja som a casa, per sort tot ha acabat bé, ara toca descansar una estona.
Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
És molt fort que t’avisin el mateix dia i estrany. No se suposa que t’han de fer tot de proves abans d’operar-te? Me n’alegro que hagi acabat bé.
Ànims. Que tot acabi bé
Desitjos de millora,
Kurtz: Doncs si noi, dimarts li avisen que l’operaran aquella setmana i dimecres que ha d’ingressar aquella tarda. Li fan anal·lisis, electros i nosequantes coses més, però clar, sembla ser que no van detectar la bronquitis…
Raül: Gràcies, tot sembla que va quedar només en un ensurt
Trinxeria: Tot i que no hagi anat segons s’esperava, i tenint en compte que el temps d’espera per a operar-se és una vergonya i algunes instal·lacions no estan “gaire bé”, cal a dir que el personal que ens va atendre (administratius, infermeres, metges…) ho van fer de forma exquisida i molt humana, cosa que penso s’ha d’agraïr.
Isaac: Gràcies, ja millora ja !!