El sobiranisme dels crancs

(Encetem un micaco pelut…)

No anem bé… Quan vaig començar aquest bloc l’ambient polític sobiranista al Principat era molt dinàmic, ja que s'havia aprovat al Parlament un nou estatut (enterrat avui en dia i substituït per l’estatutet) que permetia tenir una gran dosis d'optimisme pel que fa a la qüestió nacional, i semblava ser que la nostra consciència de país anava per bon camí.

Avui en canvi, la situació política és ben diferent, i podria dir que, com fan els crancs, hem anat cap enrere. Això es pot comprovar en diversos detalls, però voldria presentar un que em sembla significatiu, la publicitat de Telefonica. Si ara fa poc menys d'una any, quan aquesta companyia oferia els seus productes en català feia servir la frase “Trucades estatals” …

… avui en dia ja podem comprovar que torna a allò de “trucades nacionals” …

… demostrant que si vam ser nació pel poder econòmic durant un instant de temps (tota una victòria), ara ja no ho som.

I un dels responsables d'aquest retrocés ha estat, i sento dir-ho, Esquerra, ja que després de pactar el Tripartit II, Entesa o com se li vulgui dir al nou invent, sembla que tinguin por fins i tot de moure’s per anar a pixar, no sigui cas que els “amics” socialistes s'enfadin amb ells. Per aquest motiu entenc actituds crítiques com les d'en Carretero, ja que la imatge que donen els senyors d’Esquerra és de cangelo, d'un canvi total d'actitud una vegada arriben al poder i no és això, companys, no és això, que està molt bé i són molt necessàries les polítiques socials, crec que tots hi estaríem d'acord en això, però no es poden fer polítiques socials catalanes? no podem lluitar pel desenvolupament social i nacional alhora?

Què ja sabem tots que governant en coalició un no pot fer la política que voldria, però coi… tampoc cal fer la que volen els socialistes!! És que sembla que als dirigents d'Esquerra ara mateix l'únic que els interessa és fer de socialistes per mirar de pispar-li's l'electorat als del carrer Nicaragua, però no es paren a pensar que aquests mateixos socialistes, al País Valencià, fa anys que fan de dreta per pispar-li l'electorat al PP i no els funciona pas; és normal… perquè canviar d'opció si la nova t'ofereix més del mateix ?

Està molt bé tot això de fer un govern cohesionat, evitar enfrontaments i la resta de blablabla, però això NO ÉS fer tot el que vulgui el sr. Montilla & CIA. Això és fer el que s'adapti al programa d'Esquerra i al projecte nacional, i el que no s'adopti no és fa !! I punt, que una cosa és no poder fer-ho tot i una de molt diferent és fer allò que no es volia fer!!

I si al sr. Montilla no l'hi agrada, que es busqui uns altres socis per a governar com vulgui, que més val estar a l'oposició amb dignitat que al poder amb els pantalons abaixats, i que potser la conyeta de les banderes del sr. Puigcercós no s'ho valia, però com des de llavors els republicans gairebé no han dit aquesta boca és meua per portar la contrària en res, no hagués estat de més que en aquella ocasió li haguessin marcat al sr. Montilla una línia a la sorra, ja que ara mateix la imatge que donen és la d'unes tristes titelles mudes del PSOEc.

I no estaria de més recordar que, per a molts, els únics amb representació que defenien la nostra nació, TOTA la nostra nació eren els d'Esquerra i ara, la veritat, aquesta gent està descol·locada,  amb tota la raó de món, i el que es pitjor, aquesta força es dispersarà en quatrecents grupets i no arribarà enlloc. Però en comptes de mirar d'arreglar-ho, dia rere dia veiem fets que són contraris a la nostra identitat, com la tercera hora de llengua espanyola a les escoles, o les declaracions d'en Carod sobre la Fira de Frankfurt, i cotniuem veient com no fan res, o almenys no fan el mateix que haguessin fet si fossin a l'oposició. I això no pot pas ser, senyors, un no pot vendre's l'ànima per una poltrona, i molt menys després d'haver-ho denunciat sense descans quan ho han fet els altres.

Els senyors convergents, mentrestant, segueixen la seua travessia pel desert, travessia que desitjo de tot cort els allunyi de les idees i de les formes de la dreta més rància i espanyola i els porti a un nou marc més nacional. Falta ens fa a tots plegats, encara que les coses de la dreta ja es sap…

Els socialistes segueixen en la seva tònica, no fer res per no equivocar-se, sobretot abans de les eleccions (tàctica apresa del verd Saura, però ell ho fa tot l'any això ) i controlant que els seus socis tampoc ho facin (socis republicans, és clar, els altres ja ho fan tot solets), els d'Iniciativa, per la seua part, fan veure que si fan alguna cosa, bé, almenys diuen que fan alguna cosa. Els populars segueixen amb la seua esquizofrènica personalitat d’anar de víctimes ací i de botxins i fora i els Ciudadanos.. bé, els Ciudadanos bé, gràcies.

Va passant el temps i aquest immobilisme i retrocés nacional continua al Principat, mentre al País Valencià es va sentint una certa eufòria per la possibilitat de fotre fora al PP del Consell, encara que aquesta eufòria tampoc és gaire elevada, ja que a canvi entraria el PSOEv que, com hem pogut comprovar, tampoc és que sigui, precisament, cap meravella i, de fet, és el mateix gos amb un altre collar.

A Ses Illes també estan per la mateixa feina, esperem que amb resultats positius també, però la veritat és que, a hores d’ara, tot està ben paradet, amb tothom sense moure’s no sigui pas que no surti a la foto de la nit electoral.

Mentre el temps passa i el país pateix, la nostra llengua segueix sense la supervivència garantida, els catalans seguim sense els mateixos drets que els altres ciutadans de l’Estat i sense cap projecte de futur, que és el pitjor.

I jo em pregunto… de veritat que és tan difícil tenir una plataforma/partit o associació unitària per a defendre els nostres interessos com a poble? Tot i que després cada partit o associació de la plataforma defengui la seua particular visió de les coses, segur que tenim més d'un punt en comú. Si és per evitar baralles de noms (cosa a la qual som molt aficionats històricament) ja els hi regalo jo un, Plataforma per l'Alliberament del Badiu Nacional.

La nostra divisió serà la nostra fi, i restar callats no ens arreglarà res. Potser necessitaríem un grup d'almogàvers a la plaça de Sant Jaume que cridi “Desperta Esquerra” i que, de pas, desperti també als altres.

En fi, bon cap de setmana a tothom, jo per la meva part miraré d'aprofitar-ho per passejar, pendre el sol, acabar d'arreglar el coi de windows i d'aprendre la meravella del Mac OS X i per a veure més episodis de Stargate !!.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet