Les meues dents i jo

(Encetem un micaco dental…)

Ara mateix acabo de posar-me al dia de que ha passat pel món aquest cap de setmana, cap de setmana marcat per un intens mal de dents que m’ha impedit fer una altra cosa que patir i desitjar que passés. I és que les dents i jo no tenim una relació molt bona precisament, bé, jo miro de tenir una relació amb elles com la tinc amb Déu… ell no és fica amb mi i jo no em fico amb ell.

La meva mala relació amb les dents és cosa de família, de família paterna. Coses de la genètica. Encara em recordo com el meu pare em comentava que després de que li extraguessin un queixal particularment dolorós se’n va anar a la Rambla de Badalona, va posar el queixal a la via del tren, es va sentar a la terrassa d’un bar, va demanar una cervessa i es va quedar tranquilament esperant a veure com el tren aixafava a la punyetera peça.

Per la meva part, jo havia tingut episodis més o menys dolorosos, però res comparable amb diumenge a la nit… des de les 19:30 del diumenge fins a les 08:00 del dilluns amb un dolor totalment insuportable, una pressió que semblava que en qualsevol moment anava a pulveritzar la dent, i que només calmava durant uns minuts el tenir aigua gelada dins de la boca… així­ que em vaig passar tota la nit fent viatges al quarto de bany cada 4 minuts per aconseguir l’aigua gelada de l’aixeta que em calmava el dolor.

I finalment, ahir per la tarda, la meua dentista va poder extreure’m el nervi que tant m’havia fet patir (després de posar-me una dosis doble d’anestèsia!!) i em vaig passar tota la tarda dormir. Ara per sort em fa una mica de mal, de la intervenció sobretot, però res comparable al calvari que vaig passar l’altre nit.

Així­ que ja sabeu, nens no feu com jo, cuideu-vos les dents, ho agraireu.

I abans d’acabar, i tornant a agafar el fil dels Mac, Windows i similars… ja tinc gairebé reinstal·lat el coi del Windows, falta configurar l’entorn al meu gust i ja estarà  , i també he aconseguit fer gairebé tot el que volia amb el Mac OS (em falta l’script). No se si ho vaig contar, però m’agrada molt personalitzar-me els escriptori, tan que a l’ordinador de sobretaula (un barebone Asus Pundit) tot i tenir instal·lat el windows XP el tinc amb aparença de Mac OS X… i al portàtil, el Windows Home té una aparença de Windows Vista. A veure si un dia penjo unes captures de pantalla…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

Tweet