(Encetem un micaco de barris…)
L’altre dia llegia en aquest bloc una curiosa i divertida queixa que feien pública de forma molt original alguns dels veïns del barri barceloní de Gràcia, que es queixen de que el barri esta sent conquerit per tot de membres cosmopolites de la “gauche divine”. El nivell econòmic dels nouvinguts fa pujar els preus d’uns habitatges ja de per si força cars i obliga a molts veïns de tota la vida a canviar de barri puix no poden adquirir un habitatge al barri. A més, els hàbits dels nous veïns estan fent canviar el barri, des dels comerços tradicionals fins als jocs infantils. I és que diuen els promotors de la queixa que…
PER SI NO HO SABIES 1- Tens entre 25 i 35 anys, ulleres de pasta, sabates italianes, amigues europees i èxit en alguna professió tipus disseny d’interiors que et permet pagar una pasta gansa per un loft? Perfecte, aquest es el teu barri. Abans era el meu. 2- T’agrada el menjar japonès, els bars de disseny i comprar coses cares i lletges ales botigues del carrer Verdi? Fantàstic, aquest és el teu barri. Abans era el meu. 3- Vens d’algun país nòrdic que et paga fins per treure’t els mocs, a estudiar qualsevol pijada a l’assolellat sud? Enhorabona, aquest és el teu barri. Abans era el meu. Si no ets cap d’aquestes coses, conserves quelcom de dignitat (per no anar a ¿?) viure a El Papiol (470 euros/m2, amb tots els respectes ………….) Escolta, hem de fer alguna cosa. Així està el pati
Mentrestant, els veïns de La Salut, un dels tradicionals barris d’immigrants de Badalona tenen uns altres problemes, i en el seu cas són els pisos pasteres ocupats pels gitanos romanesos, i no és pel fet de que estiguin ocupats per aquestes persones, sinó pels problemes de convivència, higiene i civisme que això genera. Si en qualsevol lloc això ja pot ser més o menys greu, al barri de La Salut, habitat majoritàriament per immigrants espanyols vinguts als anys 40 – 50 i darrerament per gent de la nova immigració, on els carrers són estrets, el trànsit caòtic i els problemes de massificació evidents, això pot ser tota una bomba de rellotgeria.
Tinc una tia que viu a Sant Roc, un altre dels barris divertits de Badalona, concretament cap al carrer Còrdova, una de les “zones calentes” del barri. Em comentava fa poc que fa un any havien anat a viure una família de gitanos romanesos a la finca, i em va comentar més o menys la mateixa pel·lícula que ha aparegut ara per totes les notícies. De fet, després de queixar-se a la immobiliària propietària del pis, que va fer fora als inquilins per la massificació que havien provocat al pis, va pagar una desinfecció completa de l’edifici al veure l’estat en que havia quedat el seu habitatge. Ara s’ha llogat a una altra família de gitanos romanesos que es comportant més ni menys que com qualsevol altre veí, i amb els quals no tenen cap tipus de problema.
Per la seua part, l’Ajuntament de Badalona només es lamenta de que les actuals lleis no els deixen actuar amb més rapidesa, bé, tan de bo que sigui només això, ja que el problema que ara s’han trobat a La Salut demà se’l poden trobar a Llefià, Sistrells, Artigues o, molt especialment, a Sant Roc d’on, per cert, fa un parell d’anys van haver de incrementar la pressió policial cap als gitanos romanesos per mirar de fotre’ls fora i d’evitar la creixent crispació que es generava entre els gitanos romanesos i els autòctons. A tot això, molts dels que vivim als barris pensem que si un fet així hagués passat als novíssims habitatges que hi ha a prop del nou port esportiu, la resposta de l’Ajuntament hagués estat més ràpida i contundent. Que els hi diguin als veïns del Gorg si l’Ajuntament va actuar també ràpidament al seu cas.
Mentre al barri de Gràcia alguns es queixen de l’arribada de nous rics que desnaturalitzen el barri de forma més o menys divertida, al barri de La Salut les queixes no són tan simpàtiques, ja que la sensació d’inseguretat i d’incivisme no promou precisament el riure. Cada barri té els seus problemes, però estic segur que els habitants de La Salut es canviarien molt gustosament pels de Gràcia sense pensar-s’ho massa. Contrastos del poder econòmic!!.
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Tinc entre 25 i 35 anys, ulleres de metall liles, bambes ronyoses, sense amistats europees i sense èxit en cap professió.
M’agrada el menjar japonès, els bars del rotllo i no sé on és el carrer Verdi
Sóc catalana i pago un lloguer de 400 euros. No és el meu barri, oi?
Home, jo sóc dissenyador, duc sabates angleses (les italianes són carrinclones), m’agraden els bars de disseny (el meu cunyat en té un), la meva dona porta olleres de pasta i sopo japonès cada dia, i no donaria ni un duro per viure a Gràcia, un barri brut, amb carrer estrets, ple de soroll i bars.
Estic d’acord amb tu que el cas dels barris perifèric de Badalona és molt més preocupant. A més a més urbanísticament Sant Roc és modèlic.
Jo també tinc entre 25 i 35 anys… les ulleres de metall negre rodones, amb amistats europees (i que viuen a europa), sense èxit a la professió (encara). També m’encanta el japonès i bars de disseny i fàcilment m’estafarien al carrer verdi.
Casumdena! Llàstima de les ulleres…
Txell: Molt em temo que no dones el perfil… estàs nominada.
Isaac: A mi no em desagrada el barri de Gràcia, però estic d’acord en que es podria millorar. Respecte a Sant Roc, el seu urbanisme guanyaria molt amb construccions de qualitat i si els veins respectessin el seu entorn i no el trinxèssin.
Vullunfestuc: Si és per les ulleres, ja et dono jo unes home!!
Elisenda: Doncs vigila ara a veure que passarà, quan van fotre fora als gitanos romanesos de Sant Roc se’n van anar a La Salut… a on aniran ara ?
AhSe: No crec que sigui només pel que guanyen, segur que les nostres lleis també tenen alguna cosa a veure…
Truly impressive post about “L’alegria va per barris”.Custom Dissertation Writing|Dissertation Writing
DVD to MPEG4 Mac
MPEG4 Converter
AVI to MPEG4 Converter