El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco empipat…)

Avui s'ha posat a la venda la darrera versió del Windows, el Windows Vista, i potser per això el windows XP del meu ordinador ha decidit morir-se, i ho ha fet d'aquella forma que més molesta, o sigui, sense avisar, ahir anava, avui no va. I ací em tens reinstal·lant tot el coi de sistema i d'aplicacions per a mirar de deixar-ho com estava, ja que sóc molt maniàtic en aquest tema i m'agrada tenir el sistema d'una forma determinada i fins que no ho tingui no estaré pas tranquil.

Però no voldria avorrir-vos més del compte amb les meues desgràcies informàtiques, preferiria comentar-vos un fet que, penso, demostra el grau d'estupidesa que hem arribat a assolir a la nostra societat. Bé, suposeu que us compreu una versió de Windows Vista original, arribeu a casa, l'instal·leu en el vostre ordinador, aquell ordinador amb sortida de so digital i que tenia connectat a la vostra enorme pantalla plana mitjançant un cable DVI. Tot seguit, voleu gaudir d'una pel·lícula que acabeu de comprar també. La poseu a l'ordinador i la comenceu a veure,… però veieu coses rares. No, no esteu somiant, és veu pitjor que abans.. i això?

Doncs fàcil, resulta que el sr. Vista vol unes determinades condicions hardware que permetin assegurar els drets d'autor, i si aquest determinat hardware no el troba, pren "represàlies" com ara baixar la qualitat de la imatge, desactivar la sortida de so digital o, fins i tot, evitar la reproducció de la pel·lícula. Felicitat!! El teu hardware ja no és teu, ara pertany al Vista que farà amb ell el que vulgui, encara que el que feu sigui perfectament legal.

I a mi em crida l'atenció que poca gent es queixi d'aquest fet, de aquesta obsessió de controlar fins i tot el que fem a casa nostra amb l'excusa de que s'ha de protegir els tant anomenats drets d'autor. Però em crida molt més l'atenció que en uns altres àmbits això no es fa en absolut, per exemple, als automòbils. Resulta que les lleis si que ens marquen clarament uns límits màxims de velocitat que no es poden sobrepassar… llavors… perquè és comercialitzen vehicles que els poden sobrepassar amb escreix ? Perquè no em comptes d'anar limitant ordinadors (que no estan fent res il·legal) no es dediquen a limitar els vehicles que corren massa (que si que fan il·legalitats) i que causen tan morts? Són molt més importants uns drets d'autor que les vides humanes? Perquè en el cas dels drets d'autor el que es vol fer es evitar qualsevol mitjà de còpia i amb els automòbils el que es fa és apel·lar al seny dels conductors, no seria millor no deixar que corrin tant ?

Està ja tot el món boig? En fi, vaig a continuar reinstal·lant el coi de windows… sinó fos que el necessito pel projecte…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco fotogràfic…)

Per a un amant de les velles pedres com sóc jo, un passeig pel nucli històric de Girona, la ciutat de l'amic Vullunfestuc, és tot un plaer pels sentits, i és que la vella capital de l'Onyar és una d'aquelles ciutats que saben mantenir la màgia dels temps passats. Si aquest passeig el fas un solellat i fred matí d'hivern l'encant és encara més gran, ja que pots gaudir amb molta més tranquilitat de tots aquells racons únics, sense la gentada que, sovint, omple aquells carrers en èpoques més caluroses. A mi em sembla que aquelles pedres ancestrals agafen més personalitat i més expressivitat amb el fred, encara que, potser, tot és fruit de la meua imaginació, ja que gaudeixo tan d'aquesta ciutat en hivern com en estiu.

En tot cas, us deixo aquí sota uns breus instants d'aquell matí. Podeu veure les fotografies més gran clicant al damunt.

 

Una de les imatges ja clàsiques de les cases del riu Onyar amb la catedral al fons

 

Façana i escalinata barroques de la catedral

 

Muralles de Girona, un passeig totalment imprescindible

 

Detall del carrer de Sant Llorenç, al Call

 

El Passeig Arqueològic, una altra de les visites imprescindibles

 

Feia fred a primera hora, i Alalluna aprofitava per trencar les plaques de gel de les fonts

 

El monestir romànic de Sant Pere de Galligants

 

El ganàpia d'en Carquinyol, tocant el cul de la lleona

 

Una porta a la muralla al carrer Escola Pia

 

La torre de Sant Pere de Galligants amb la catedral al fons

> Està sonant… ...·Shut Up – Simple Plan·…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco cercador…)

Segons la Wiquipèdia, l'Estat Espanyol és una monarquia constitucional, una forma de govern que segons l'enciclopèdia lliure "no difereix gens de les democràcies parlamentàries, llevat del fet que el cap d'estat no és un càrrec d'elecció popular, sinó hereditari." Curiosa democràcia hi ha a l'Estat Espanyol on un dret fonamental, com és la llibertat d'expressió, és tractat de forma "curiosa", per dir-ho suaument.

I és que sembla ser que, en aquest cas, el drap que fa cega a la justícia és una rojigualda, i per veure-ho només s'han d'observar dos fets de la setmana passada.

Per una banda, el cas de l'etarra Juana Chaos. Aquest home és un terrorista i assassí, però va ser condemnat pels seus delictes i va complir la pena que se li va imposar. Si està encara a la presó és per un altre delicte, però en aquest cas no és assassinat ni terrorisme, sinó d'opinió per dos articles que va escriure. Si voleu saber més sobre el cas, us recomano que llegiu aquest excel·lent article d'en Vicent Partal.

Per una altra banda tenim la sanció de 21.600 euros que li volen posar a l'actor Pepe Rubianes per aquestes declaracions on, entre altres coses, va dir que "a mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás", i és que sembla clar que en aquest Estat democràtic on vivim tenim una llibertat que t'hi cagues. Si, home, si… tenim llibertat per decidir si parlem malament d'Espanya o del seu Rei. Si parles malament, la llei caurà sobre teu amb tot el seu pes (i una mica més…); sinó, doncs no. Tens la llibertat d'escollir, ningú t'obliga a parlar..

Arribats a aquest punt, em dono la volta a sobre de la cadira giratòria i agafo un llibre de l'estanteria, el seu títol… "Les barbaritats de la COPE", obro la pàgina 38 i llegeixo…

"El gobierno español sólo habla con terroristas, homosexuales y catalanes. A ver cúando se decide a hablar con gente normal" – Federico Jiménez-Losantos (13/06/2005)

Haveu vist al bo d'en Fede al Tribunal per això?… no veritat? Com tampoc haveu vist a ningú dels que promouen el boicot als productes catalans i que ens posa a parir sempre que pot, com en Setandreu, o als que ataquen als locals catalans al País Valencià. Per no parlar de la rapidesa amb que el Galindo del GAL va sortir de la presó, com en Tejero està en llibertat des de fa molt de temps i passeja sempre que pot pel Valle de Los Caidos i per no parlar d'aquells franquistes que encara estan per aquí i signaven penes de mort o aquells altres que amenacen amb envair-nos amb tancs si ens portem malament i fem l'indi.

I el que més gràcia fot és que ens repeteixen sempre que poden i amb la boca ben gran que estem a una democràcia gràcies a una admirable Transición? Transición dius? Digues millor mutació maco, que la cosa s'ha disfressat, però no ha canviat gens ni mica en segons quins aspectes.

> Està sonant… ...·The people that we love – Bush·…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

Anem a per les respostes del meme que vaig fer ara fa uns dies. La veritat és que haig de reconeixer que menteixo molt malament, però que hi farem… la veritat és que les mentides no m'han agradat mai !!

Primer posaré les respostes correctes i després indicaré la puntuació assolida pels companys que han participat.

· 1). -Prefereixo banyar-me a la piscina que a la platja.

—FALS -Sóc una mica sardina, m'encanta l'aigua del mar.

· 2). -El moment del dia en que menjo més és al sopar.

—FALS -El meu sopar generalment és pa torrat, suc i iogurt.

· 3). -Tot i no ser gaire futboler, tinc una vaixella del Barça al complet.

—CERT -Herència d'una mare aficionada.

· 4). -El meu esport favorit és el volley platja però fa anys que no hi jugo.

—CERT -No s'anima ningú?.

· 5). -Ara m'avergonyeix reconèixer-ho, però era un gran fan dels Hombres G.

—FALS -Tinc ninots vudú d'ells des dels primers temps.

· 6). -He anat caminat sol per la muntanya des de Badalona a Argentona sense que al discman se li acabessin les piles.

—CERT -Al dia següent "no sentia las pieeennnas".

· 7). -Vaig treballar durant una temporada a un sex shop.

—FALS -Amb el vergonyós que sóc!!

· 8 ). -El veí amb el que més parlo a la meva escala és un sordmut.

—CERT -De fet és gairebé l'únic veí que veig.

· 9). -Tinc aspecte de Google Maps, em pregunten molt sovint adreces pel carrer.

—CERT -Voleu saber cap adreça?

· 10). -Adoro les camises, tinc tantes que no em caben dins de l'armari.

—FALS -No m'agraden gaire, els homes feliços no tenen camisa…

I ara,les puntuacions… Ahse… 8 points (Argentona?… per a que està el Google Maps!!), Turrai… 4 points i Kurtz… 10 points (molt bé nano, t'has guanyat un Perrito Piloto (PP pels amics hihihi)!!)

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco variat…)

Com avui no sabia ben be de que parlar, ja que tenia tres coses que em donaven voltes pel cap i no sabia per quina decidir-me, he decidit parlar de les tres, així que espero que no quedi un article massa caòtic i que tot plegat tingui, més o menys, una mica de sentit…

America's Camps : Diuen que el president del País Valencià, l'espanyol Francisco Camps, té una estreta relació amb Jeb Bush, governador de Florida i germà del president dels EUA George Bush, també diuen que el bo d'en Jeb és refereix a en Francisco com a "líder internacional" i en Francisco, encantat, ho aprofita per promocionar la seua ciutat i fer les Amèriques. També mira de promocionar la ciutat del Túria al món una vella amiga d'aquest bloc, i per això ens contava no fa gaire que "Si en la página no se habla valenciano es porque va dirigida a un público extranjero o bien de fuera de la ciudad, y yo lo que pretendo es hacerme entender".

Doncs bé, sembla ser que ni amb l'amiguisme ni amb el canvi d'idioma han aconseguit gran cosa, ja que segons contava ahir el diari Levante a un episodi d'una sèrie americana, The Unit, ambientat a "la espanyola" ciutat de València, podem observar com "la capital valenciana aparece como un laberinto de callejuelas habitadas por hombres con boina, puestos ambulantes de fruta, vespas y bicicletas. De hecho, es escenario de una «espectacular» persecución a dos ruedas que culmina con la detención del personaje por parte de dos Guardias Civiles antediluvianos que, porra en mano, visten unos tricornios desmesurados."

Veiem unes imatges d'aquesta idea ianqui de València…

(bé, cal a dir que l'actitud de la Guàrdia Civil l'han clavada, el flamenc ja és el remat!!…)

Semblances: I parlant del sr. Francisco… no us heu adonat en l'increïble semblança que té amb el sr. Amável Sanches, l'encarregat del polígraf al programa de Tele5 "A tu lado" ? No? Doncs mireu, mireu…

el sr. Francisco és el del mig, el dels costats és el seu clon calb.

Efemèride : Avui fa 366 anys de la batalla de Montjuïc, on la milícia gremial de Barcelona, amb l'ajuda de l'exèrcit francès, va vèncer a les tropes castellanes de Felip IV. Després vam haver de patir als francesos en comptes dels espanyols, que eren iguals però parlant de forma diferent, i, finalment, ens van robar un tros del nostre país amb el beneplàcit i les mentides del rei espanyol i vam tornar a ser conquerits pels espanyols, però en fi… veure córrer per una vegada als espanyols va valer la pena, i a molts encara els cou (que s'ho diguin sinó a Franco…)

Recordatori : Demà publicaré les solucions del meme de les 5 veritats i les 5 mentides (bé, ho publicarà el sr. bloc.cat, jo seré a Girona). Vinga va, participeu, que quan més serem més riurem!! (el meme aquí).

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco fotogràfic…)

Un cap de setmana de no fa pas gaires dies vam aprofitar que feia un dia d'hivern realment preciós per donar un tomb pel Barri Gòtic de Barcelona, un dels que més m'agrada de la Ciutat Comtal. Aquell dia vam aprofitar per visitar la teulada de la Catedral, lloc on no havíem pujat mai, i com, cosa estranya en mi, vaig fer unes quantes fotografies, aprofito el moment per a compartir-les amb vosaltres. Podeu veure les fotos més gran clicant a sobre.

 

L'agulla central de la Catedral de Barcelona, vista des de darrera

 

Mirant cap a l'esquerra, podem veure el Mirador del Rei Martí, el campanar de la Capella de Santa Àgueda i les Torres de la Vila Olímpica

 

I si mires cap a l'esquerra, pots veure l'Església del Pi i, al fons, Montjuïc i el Palau Nacional

 

Des del final de la teulada es té una visió magnífica del Port, de Montjuïc i de les teulades de l'Ajuntament i de la Generalitat

 

Si en aquest mateix punt girem 180 graus, veurem una impressionant imatge de les agulles de la façana principal de la Catedral des de darrera

 

Al marxar, el sol ens va regalar un preciós joc de llums a l'interior de la Catedral

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco blocaire…)

Ara no fa pas gaire temps que vaig escriure aquest article on parlava d'una blocaire valenciana que va resultar ser una estratègia de màrketing. En aquest article em va comentar la persona en qüestió dient que el que deia era fals i que ella existia realment. Jo, com són molt mal pensat, li vaig dir que no, que ella digues el que vulgués però que m'estranya molt que els senyors de Turismo Valencia acceptin pagar l'allotjament i el nom de domini del bloc només perquè pensin que és interessant.

Però com la meua veueta interior (aquella que ens parla quan estem sols) em va comentar que potser havia fet un gra massa, vaig començar a tafanejar amb l'amic Google a veure que trobava respecte aquesta blocaire i la seua pàgina, i el primer que vaig trobar va ser al bloc anomenat !Quiero ser eZcritor de éxito! on el seu autor va penjar això…

… llavors un dels seus lectors li va contestar això d'ací sota…

… i els benefactors de l'"Helena" no van trigar gaire a contestar…

… i d'aquesta forma ens vam assabentar que la tal "Helena" és una estudiant d'Erasmus de França que està a València (recordem que Erasmus és un programa d'intercanvi d'estudiants entre universitats europees, i que permet que un estudiant vagi a una universitat d'un altre país a cursar determinades assignatures durant un determinat periode de temps, generalment un curs acadèmic).

I tafanejant tafanejant vaig arribar a Blogs de Turismo on van entrevistar a Helena,…

… d'on ens assabentem que Helena es una valenciana que se'n va anar a viure a Madrid i que ara a tornat a la seua ciutat. Aquí no posa res ni de que sigui estudiant Erasmus ni de que sigui francesa.

Encara que clar, potser que Helena va néixer a València, se'n va anar a viure a Madrid, després a França i més tard a tornat a València per fer un Erasmus i durant el temps que està a València, els senyors de Turismo Valencia li paguen un bloc (si fiquem uns indis a la història i un majordom anglès aquesta queda més creïble i tot…).

En tot cas a mi el material que més m'agrada de tots els que he trobat que fa referència als H-Files és el següent, que vaig trobar al bloc Marketing Turístico …

… i jo ja em quedo amb la tranquilitat de saber que no sóc l'únic que "veo muertos"!!!. La veritat és que m'han tret un gran pes del damunt. Aps, per cert… falta comentar que el bloc aquest s'ha presentat al concurs de Blogs del diari gratuït 20 Minutos, totes les ocasions són bones per tenir publicitat !!

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco sobiranista…)

Acabo de llegir aquestes declaracions de la candidata a la presidència de la República Francesa, la sra. Ségolène Royal, defensant el dret del Quebec a la independència i que han irritat al govern canadenc. El que voldria destacar són aquestes declaracions …

I jo li voldria preguntar a la sra. Royal…

Si el poble que votés fossin els catalans de la Catalunya Nord, els bretons o els corsos seguiria pensant el mateix ?

En cas de que la resposta sigui "si", si us plau, vingui a parlar amb el sr. Zapatero i el sr. Rajoy i els seus amics (o encara millor, presentis a la presidència de l'Estat Espanyol!!!). En cas de "no" apuntis a la llarga llista de les persones amb doble discurs segons els seus interessos. Moltes gràcies.

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de webs…)

Barrapunto és una de les pàgines de tecnologia i d'informàtica que consulto diàriament. A través d'aquesta pàgina, escrita en espanyol, he descobert molts programes que m'han facilitat la vida i he conegut noticies interessants, però tot i ser una pàgina temàtica no s'escapa d'una de les plagues lamentablement habituals a les pàgines espanyoles avui en dia, "la catalanitis".

No m'entengueu malament, la pàgina en si no té catalanitis, ni molts dels participants que deixen comentaris en ella, ben al contrari!! Per sort, la majoria són gent que respecta les idees dels altres i que estan allà per parlar d'uns temes molt concrets.

Lamentablement, però, hi ha una minoria que això no ho fan, i s'originen llargs "flames" (discussions enceses de to per temes banals) per diversos temes, com ara Windows vs. Linux o la presencia en algunes noticies de la paraula "catalán". 

Darrerament he pogut observar tres cassos on ha passat això. El que va tenir més rebombori va ser aquest en el que la notícia deia… 

Molts van ser els comentaris de la notícia, majoritàriament per sancionar el comentari de l'editor (Yonderboy) que va posar la notícia. Com sol passar en aquests casos, la notícia va deixar de tenir protagonisme i es van poder llegir comentaris com ara…

"Constitución Española, TITULO PRELIMINAR

Artículo 3

El castellano es la lengua española oficial del Estado. Todos los españoles tienen el deber de conocerla y el derecho a usarla.

Te parece suficientemente artificial ?"

"Que manía tenéis de opinar algunos de cosas que no tenéis ni Puta Idea por que las desconocéis. Ahora en Barcelona: cojo una bolsa de cuchillas de afeitar: etiquetada en castellano y portugués, cojo un paquete de pistachos, además de esos también en inglés, francés, alemán y árabe, y así el 99% de productos. De los 32 canales que cojo en la TDT sólo 4 televisan en catalán, el 90% de la prensa está en castellano… soy castallanoparlante y en cualquier lugar compro en castellano. Una de mis hijas estudia en un colegio público, con sus amigos se relaciona en castellano, precisamente porque mi barrio es un barrio de emigrantes, de emigrantes españoles. Aquí hay gente cuya lengua familiar es el catalán, y tienen que familiarizarse en la calle con un idioma que seguramente no es el que tienen en su cabeza y encima mucha gente que no sabe de lo que habla les machacan e insultan porque abusan queriendo imponer su "idioma". Invito a todo aquel que crea que aquí somos perseguidos los castellanoparlantes a que venga y me diga si se siente extranjero. Quizá los discriminados son ellos cuando en un bar de Lloret no saben que coño van a comer porque casi todos los restaurantes anuncian sus menús en inglés, claro en catalán no porque es una variante del romance, en castellano tampoco porque no es lo que se lleva. Más respeto por conservar las culturas."

"Me temo que esta vez has metido la pata Yonderboy

Has aprovechado tus privilegios como editor para dar la vuelta a una noticia que pretendía alavar el trabajo de esas 200 personas y la has convertido en una acusación contra toda la comunidad.

Si realmente piensas eso de la Viquipèdia, creo que deberías haber publicado la noticia tal cual y acto seguido publicar un comentario con tus acusaciones ARGUMENTANDOLAS convenientemente. Como has estropeado la noticia injustificadamente creo que has actuado mal y que deberías pedir perdón a los colaboradores de Barrapunto. Mientras no hagas algo para enmendar esta desagradable situación que has provocado, consideraré que has manipulado la noticia.

En cuanto a la acusación, desconozco si es cierta o no, pero si no aportas ninguna prueba o referencia de ello en la propia noticia (creo que las aclaraciones deberían estar a la misma altura que la acusación), no te sorprendas si te acusan de calumniar a toda una comunidad. Como colaborador que eres de la wikipedia castellana, creo que les debes una explicación a tus compañeros."

Com ja he comentat abans, aquesta no va ser la única notícia on va passar això, en una entrada sobre un traductor de documents per a l'OpenOffice també es va poder llegir…

"No creo que haya que llevar este tema a un terreno nacionalista… El autor ha llevado el proyecto por donde ha preferido, y las colaboraciones pueden ser dirigidas hacia donde la comunidad prefiera, por lo que el siguiente paso sería participar y avanzar el traductor para que también traduzca Español – Inglés y "viceberzas"

… i també a una altra notícia referent a la digitalització per part de Google de llibres de les biblioteques catalanes, on també es va muntar un sidral i on es podia llegir un comentari que trobo molt encertat…

" La noticia es: " Google digitalizará libros de las bibliotecas catalanas"

Si no os interesa el tema ¿Para que posteais?"

Si en aquesta pàgina, amb una temàtica molt determinada i amb uns lectors que, majoritàriament, no busquen conflictes ni lingüístics ni polítics es poden muntar aquests sidrals, ja podeu imaginar el que s'arriba a muntar en altres pàgines més generalistes (tan d'un signe com d'un altre).

Tot això demostra que, encara que molts ho neguin, el problema de la llengua continua sent això, un problema, ja que alguns espanyols el segueixen veient com una amenaça ja no només lingüística, sinó política també, i miren de fer tot el possible per neutralitzar-la. I és que a vegades, per a crear una guerra de comentaris només cal una paraula… "catalán". 

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco populista…)

A finals de la setmana passada es podien llegir diversos articles a El Periódico de Catalunya ( "València és ven" , "De València al Cel, o gairebé" i "Pa i circ a la ciutat de València" ) criticant els actes de presentació del molt espanyol Fernando Alonso i la seua nova escuderia a la ciutat del Túria, acte que va rebre (com no) el suport total de l'Ajuntament i de la Generalitat de Baix.

No van estar sols aquests dos articles, ja que també al diari Levante havien aparegut altres, com "Fórmula 1 i model de ciutat" , fent crítica d'aquest mateix fet i relacionant-lo amb una estratègia cada cop més populista dels dirigents populars dels PP (populisme i populars, cosins germans) per a donar a conèixer la ciutat.

I és que l'estratègia per a donar nom internacional a València que utilitzen els senyors populistes… perdó, populars és la següent : Cerquem algú amb fama, el portem a València i li muntem un acte amb el decorat de la Ciutat de les Ciències sense pensar en despeses, s'ha de pensar en gran !!.

Penseu que exagero? Bé, anem als fets. No fa gaire, va venir el sr. Papa a València per un acte de la Església Catòlica, i on el van posar? a la Ciutat de les Ciències, és clar, invertint una milionada i tancant un pont de la ciutat un grapat de dies. Però no va ser l'únic, per cap d'any l'alcaldessa va convidar als protagonistes de "Bea la Fea" a presentar les campanades…  des d'on? Des de la Ciutat de les Ciències, és clar… en un acte que va resultar ser d'una caspa impressionant. I per acabar només hem de recordar la recent presentació dels McLaren de nou a la Ciutat de les Ciències, presentació per la qual es va muntar un circuit urbà que va costar uns 1,2 milions d'euros i que es va utilitzar uns vuit minuts. Aquesta inversió, per a mi desproporcionada, li sembla meravellosa a l'alcaldessa de València, ja que segons ella…

A mi em fa pena veure com es malgasten molts diners promocionant a València d'aquesta forma tan tronada, sembla que a València només existeixi la Ciutat de les Ciències i que la única forma de promocionar la ciutat sigui aprofitant la fama d'altres, com fan els nous rics quan miren d'envoltar-se d'estrelles de la música o del cinema. I millor no parlar d'aquesta promoció des de perspectiva nacional, ja que tota la promoció no para de repetir la paraula "España" i no diu res ni de la identitat ni de la llengua pròpia dels valencians.

I és que s'ha de ser ruc per no aprofitar tot allò que conforma l'ànima de València, amb uns monuments civils gòtics preciosos com la Llotja o les Torres de Serrans, amb un casc antic preciós (i més preciós que seria be cuidat) amb indrets amb tan encant com el Portal de la Valldigna, les restes de la muralla àrab o l'Almodí, i tants i tants d'indrets amb un encant especial. València és una d'aquelles ciutats on perdre's passejant per la seua història és un plaer i això podria ser tot un bon atractiu turístic, però en comtes de mirar de potenciar això miren de potenciar una Ciutat de les Ciències que no és que no tingui el seu encant, però ara mateix no té ànima, ja que uns edificis així es poden construir ara mateix a qualsevol punt del món, en canvi, un Micalet sense València i una València sense Micalet no tenen sentit.

Mentrestant, els governants populars segueixen aferrants a aquesta promoció populista digna heretera del desarrollisme dels anys 60, pensen en demà però no en demà passat i això es pot veure també en el model de creixement que promouen, un creixement insostenible, devorador del territori i indiferent, quan no menyspreant, cap a la història i el paisatge valencià. Sort té el País Valencià de que encara hi ha molts valencians i moltes valencianes i moltes associacions que lluiten per defendre tot això.

València té un encant, un encant mil·lenari que només passejant pels seus carrers podeu trobar, i que a mi m'agrada cada vegada més, i per acabar, us deixo una fotografia d'un d'aquests llocs amb encant, el Portal de la Valldigna, construit a la muralla àrab, que donava accés al barri musulmà i al costat del qual es va imprimir el primer llibre al nostre país…

Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet