(Encetem un micaco fotogràfic…)
Per a un amant de les velles pedres com sóc jo, un passeig pel nucli històric de Girona, la ciutat de l'amic Vullunfestuc, és tot un plaer pels sentits, i és que la vella capital de l'Onyar és una d'aquelles ciutats que saben mantenir la màgia dels temps passats. Si aquest passeig el fas un solellat i fred matí d'hivern l'encant és encara més gran, ja que pots gaudir amb molta més tranquilitat de tots aquells racons únics, sense la gentada que, sovint, omple aquells carrers en èpoques més caluroses. A mi em sembla que aquelles pedres ancestrals agafen més personalitat i més expressivitat amb el fred, encara que, potser, tot és fruit de la meua imaginació, ja que gaudeixo tan d'aquesta ciutat en hivern com en estiu.
En tot cas, us deixo aquí sota uns breus instants d'aquell matí. Podeu veure les fotografies més gran clicant al damunt.
Una de les imatges ja clàsiques de les cases del riu Onyar amb la catedral al fons
Façana i escalinata barroques de la catedral
Muralles de Girona, un passeig totalment imprescindible
Detall del carrer de Sant Llorenç, al Call
El Passeig Arqueològic, una altra de les visites imprescindibles
Feia fred a primera hora, i Alalluna aprofitava per trencar les plaques de gel de les fonts
El monestir romànic de Sant Pere de Galligants
El ganàpia d'en Carquinyol, tocant el cul de la lleona
Una porta a la muralla al carrer Escola Pia
La torre de Sant Pere de Galligants amb la catedral al fons
> Està sonant… ...·Shut Up – Simple Plan·…
Me’n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]










Ara que has fet el petó al cul de la lleona ja no podràs abandonar una enyorança permanent de Girona!
Molt completa la visita!
vullunfestuc: Abans del petó ja la sentia, l’enyorança…
AhSe: De res !! Alguna foto més ? 😉
Girona enamora, eh? 🙂
Un relat que potser t’agradi llegir:
http://www.youtube.com/watch?v=p7uBjZvbNIY
Girona enamora, eh? 🙂
Un relat que potser t’agradi llegir:
http://taldiafaraunany.bloc.cat/post/2312/31691
En el primer comentari se m’ha escapat el copy-paste, sorry 🙂
* Peix del Mar,va dir: no pots veure les meves llàgrimes …