(Encetem un micaco repetitiu…)
“Si vols amagar un secret, posa’l a la vista de tot el món, ja que la gent mira però no veu”… aquesta frase i altres de similars les he llegida a diversos llocs, crec que, per exemple, se la vaig escoltar a en Javier Sierra, l’autor de El Sopar Secret. Bé, jo no em vull referir ara a cap secret ancestral, però si a aquesta filosofia.
Vols que alguna cosa no cridi l’atenció? És fàcil : fes-la habitual, ensenya-la i repeteix-la una vegada, una altra i una altra vegada més encara. Així, ja ens hem habituat, malauradament, a les quasi diàries matances a l’Iraq, a que els preus dels pisos vagin per una òrbita més alta que la del Meteosat, a que el català sigui una llengua de segona (bé, a aquesta s’han acostumat alguns, d'altres encara estem d'ungles)… i a tantes altres coses, com ara que a Catalunya no hi ha cap tipus d’agressions físiques als independentistes per motius polítics.
Llegia ahir a El Punt que “Uns caps rapats de Sabadell apunyalen un jove independentista en un concert” i tot seguit, com sol ser habitual en aquests casos, les declaracions dels Mossos, dient que aquest incident no havia tingut cap tipus d’incentiu polític, versió que no correspont amb la de l’organització a la que pertany la víctima. Aquesta discrepància de versions queda força clara a El Periódico de Catalunya : “un colectiu de Sabadell titlla de feixista l’atac a un noi”.
Immediatament vaig tenir un dejà-vu, ja que una cosa similar, però més greu encara, va passar amb la mort d’en Josep Maria Isanta durant la Patum de Berga. En aquest cas també de seguida es va dir que l’atac no tenia cap tipus de motius polítics, tot i que els fets van ocórrer durant “el concert antifeixista, organitzat per associacions independentistes de Berga. A la una de la matinada va entrar al recinte un grup de joves, tots veïns de Berga, encapçalats per Santiago S. P., de 33 anys, un conegut delinqüent de la comarca. Segons testimonis, el grup es va acostar insultant, i un d'ells portava una samarreta de la selecció espanyola de futbol, amb la qual cosa, segons diversos testimonis, "va ofendre" els assistents al concert, amb qui, en anteriors ocasions, alguns dels provocadors s'havien enfrontat.” (Font : CrisisdeFe)
També em va venir al cap, com no podia ser d’una altra manera, el cas d’en Guillem Agulló, un jove valencià, militant en moviments nacionalistes d'esquerres, que va morir assassinat l'11 d'abril de 1993. La matinada de l'11 d'abril de 1993, Guillem Agulló va morir a Montanejos, a l'Alt Millars, assassinat d'una ganivetada, a mans d'un grup de joves. Nombroses organitzacions d'esquerres van denunciar que el mòbil del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l'assassinat eren coneguts per la seva ideologia d'extrema dreta i espanyolista. (Font: Viquipèdia). Aquest fet va portar molta polèmica al País Valencià i a tota Catalunya en general; en aquest enllaç podeu llegir retalls de premsa d’aquells dies.
I llavors…, existeix o no existeix motiu polític en aquests fets? Jo trobo una certa relació, la veritat, potser són malfiances meves, potser no és la raó principal, però no puc deixar de preguntar-me si aquests nois haguessin estat agredits per aquests mateixos agressors si en comptes de ser independentistes haguessin format part d’organitzacions espanyolistes. Jo crec sincerament que no, i, per tant, és lògic pensar que la seua alineació política va ser un mòbil decisiu per a l'agressió.
Una vegada és casualitat, dues vegades pot ser coincidència… però tres vegades ja defineix un patró, i em temo que ja ha passat més de tres vegades tot això.
Nota Curiosa : Parlant d'un altre tema, llegeixo que els liders d’ERC “van advertir que una decisió del Tribunal Constitucional (TC) contra l'Estatut suposaria el final de la via autonòmica i encoratjaria la causa sobiranista.” Quina mena de partit independentista pot continuar acceptant la via autonòmica (encara que sigui amb condicions) després de veure tot el que ha passat darrerament amb l’Estatut ? Als independentistes ens ha d'importar el que decideixi el TC? No hem d'anar molt més enllà de l'estatut ?
>Escoltant… Grant Park – Numb
Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
