Història en tàndem

(Encetem un micaco narrador…)

Avui experimentarem amb una nova tècnica anomenada "història en tàndem". El procés és simple: cada persona s'aparellarà amb la persona que s'asseu al seu costat. Un d'ells escriurà llavors el primer paràgraf d'una història curta. El seu company llegirà aquest primer paràgraf i afegirà un segon paràgraf a la història. Després, la primera persona afegirà el tercer paràgraf i així successivament. Recordeu rellegir el que s'ha escrit cada vegada per a mantenir la coherència de la història. Està absolutament prohibit parlar; l'única comunicació entre ambdós membres de la parella la constituïx el que hi ha escrit en el paper. La història acaba quan ambdós estiguin d'acord que ho ha fet.

Això que segueix ho van presentar dos dels alumnes de llengua: la Rebecca i en Gary

(primer paràgraf, per la Rebecca) Al principi, Laurie no podia decidir quin tipus de te volia. La camamilla, que solia ser la seva favorita per a les mandroses tardes a casa, ara li recordava massa a en Carl, qui una vegada, en temps millors, va dir que li agradava la camamilla. Però necessitava mantenir a en Carl fora de la seva ment a tota costa. La seva ànsia de possessió era sufocant i, si pensava massa en ell, tornava a tenir atacs d'asma. Així que la camamilla quedava descartada.

(segon paràgraf, per en Gary) Mentrestant, el sergent Carl Harris, cap de l'esquadró d'atac en òrbita damunt Skylon 4, tenia coses més importants que pensar que les neures d'un badoca asmàtica amb la qual havia passat una suosa nit feia més d'un any. "Sergent Harris a Geoestación 17", va dir amb el seu comunicador transgalàctic. "Òrbita polar establerta. De moment, sense signes de resistència…" Però abans que pogués tallar, un llamp de partícules blavós va sorgir del no-res, fent un forat en el celler de la seva nau. La sacsejada causada per l'impacte li va projectar a través de la cabina.

(Rebecca) Es va copejar en el cap i va morir gairebé instantàniament, no sense abans sentir un últim remordiment per haver tractat tan malament a l'única dona que havia sentit alguna cosa per ell. Poc després, la Terra va cessar les seves dèbils hostilitats contra els pacífics grangers de Skylon 4. "El Congrés ha aprovat una llei per a abolir permanentment la guerra i els viatges espacials", va llegir Laurie un matí al diari. La notícia la va estimular i va avorrir al mateix temps. Va mirar per la finestra, somiant amb la seva joventut, quan els dies passaven lents i despreocupats, sense diaris que llegir, ni televisió que la distragués d'aquesta sensació de sorpresa innocent davant totes les meravelles que descobria al seua voltant. "Per què hem de perdre la nostra innocència per a convertir-nos en dones?", es va preguntar melancòlicament.

(Gary) No sospitava que li quedaven menys de 10 segons de vida. A milers de quilòmetres damunt la ciutat, la nau d'abastament Anu'udriana va llançar el primer dels seus míssils de fusió de liti. Els estúpids pacifistes que van fer que el Congrés aprovés el Tractat Unilateral de Desarmament Aeroespacial havien convertit la Terra en un blanc indefens per als imperis hostils de la galàxia que havien determinat destruir la raça humana. Dues hores després de l'aprovació del tractat, les naus Anu'udrianas es dirigirien cap a la Terra amb suficient armament per a polvoritzar el planeta sencer. Sense ningú que els parés, van iniciar immediatament el seu diabòlic pla. El míssil de fusió de liti va entrar en l'atmosfera sense oposició. El President, en la seva caserna general secret submarí al costat de la costa de Guam, va sentir la tremenda explosió que va desintegrar a la pobra ximple de Laurie, juntament amb altres 85 milions d'americans. El President va donar un cop de puny damunt la taula de conferències. "No podem consentir això! Vaig a vetar el tractat! Anem a esborrar-los del nostre cel!"

(Rebecca) Això ès absurd. Em nego a continuar aquest simulacre de literatura. El meu company d'escriptura és un adolescent semi-analfabet, violent i xovinista.

(Gary) Ah, si? Doncs tu ets una neuròtica avorrida i egòlatra, els intents d'escriptura de la qual són l'equivalent literari del Valium. "Oh! Em prendré un te de camamilla? O hauria de prendre'm algun altre PUTO TE? Oh, no, només sóc una badoca que ha llegit massa novel·les de Danielle Steele."

(Rebecca) Toca collons.

(Gary) Meuca.

(Rebecca) CABRÓ!

(Gary) Guarra.

(Rebecca) QUE ET DONIN PEL CUL, NEANDERTHAL!

(Gary) Apa i ves a prendre't un te, puta.

En fi, un dels molts textos que circulen per internet, a mi em va fer gràcia quan em va arribar. Ara bé, em va arribar en espanyol, és clar, i segurament l'original seria en anglès, com tants altres. I com em de fer país, i qualsevol cosa va bé, he decidit que aquells que m'arribin i m'agradin els aniré traduint, penjant al bloc i enviant als amics. Serà una forma d'anar normalitzant la nostra llengua, no ?

Nota de Premsa: Avui he llegit la següent noticia a Vilaweb “El govern català no aconsegueix que Madrid acceleri el traspàs de Renfe”.  He… accelerar i Renfe en la mateixa frase !! La veritat, em costa associar el mot accelerar amb Renfe (excepte en el cas en que volen evitar retornar els diners al darrer moment). Si el traspàs ha d’anar a velocitat Renfe, millor que esperin asseguts.

>Escoltant… Third Eye Blind – Never Let You Go

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet