El badiu dels Micacos

(Encetem un micaco apinyat…)

"Al alba y con tiempo duro de levante …. con fuerte levante, 35 nudos de viento, salieron cinco helicópteros, tres helicópteros Coughar que transportaban dos equipos de operaciones especiales, con un total de 28 soldados que llegaron a la isla Perejil, y otros dos helicópteros Bolkov que se quedaron sobrevolando la zona en misiones de apoyo" d'aquesta forma tan de l'estil de “Hazañas Bélicas” comentava el llavors ministre de defensa espanyol Federico Trillo l'operació en que l'exèrcit espanyol va assaltar una illa ocupada per uns quants gendarmes marroquins i unes cabres.

De migdia, amb un temps plujós i ventós, suposo que de llevant ( ja que de ponent ni vent ni gent ), van arribar uns cotxes de la Guàrdia Civil i de la Generalitat valenciana que transportaven a funcionaris fins al cim de la Carrasqueta, un cim sobrevolat per la incertesa i l'esperança molts catalans, per a executar la decisió legal, que no pas justa, que ordenava el tancament del repetidor de la senyal de TV3 a les terres d'Alacant.

I allà aquests senyors es van trobar a 300, no a 300 espartans armats amb llança i espasa, sinó a 300 catalans equipats amb senyeres i amb la raó de part seva. 300 catalans que, en aquest any de 300 aniversari de pèrdua de les llibertats, van aconseguir de forma pacífica no perdre una de les poques coses que encara uneix als habitants dels nostres diferents territoris.

Ferreres – El Periódico de Catalunya

Allà, allà a dalt d'aquella muntanya va ocórrer un miracle,gairebé tan gran com el que li va passar a en Moisès al Sinaí. Allà a dalt van fer pinya els diferents grups que lluiten de forma diversa pel nostre país, i així vam trobar junts a gent d'Esquerra, de Maulets, del Bloc, d'ACPV, cantants, d'Endavant, artistes i, fins i tot, d'Esquerra Unida i del PSPV (el que fa estar a les portes d'unes eleccions!!). Des de terres del País Valencià els nostres germans ens han recordat que junts ho podem aconseguir… aprendrem la lliçó d'una maleïda vegada ?

Imatge obtinguda al Bloc d'en Joan

Nota anecdòtica : Segons vaig llegir a Vilaweb, quan Eliseu Climent va pujar al cotxe de la guàrdia civil per parlar de la situació amb els agents, just després de l'intent fallit d'accedir al repetidor, un d'ells li va preguntar en espanyol: 'Esto que estamos haciendo quiere decir que ya no veré más 'Ventdelplà'?' Fins i tot amb els serials fem país !!

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco fotogràfic…)

Posta de sol hivernal a la platja de Cunit, vista des del tren Euromed

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de dilluns…)

“Odio els dilluns” és una de les frases més típiques que li pots escoltar dir a en Garfield, el gros, malhumorat i entranyable Garfield. I si els dilluns ja de per si són difícils, aquest en especial ho és per dos motius : pels que treballem per no fer pont, i pels que no treballen perquè no fa precisament una meteorologia que acompanyi a gaudir-lo. Així les coses, millor comencem la setmana amb humor amb un d'aquells textos que tan viatgen per internet.

· Si cridessis durant 8 anys, 7 mesos i 6 dies, hauries produït suficient energia com per escalfar una tassa de cafè. (No sembla valer la pena…)

· L'orgasme d'un porc dura 30 minuts. (¡¡¡30 minuts!!!)

· Colpejar el teu cap contra un mur consumeix 150 calories per hora. (Pensant mentrestant en allò del porc…)

· Una panerola viurà 9 dies sense el seu cap, abans de morir de gana. (Que enveja allò del porc!)

· Alguns lleons s'aparellen més de 10 vegades al dia (Igual prefereixo ser porc…, qualitat sobre quantitat…)

· Les papallones assaboreixen les seves pròpies ànegues. (Una cosa que sempre vaig voler fer però em falta elasticitat..)

· L'elefant és l'únic animal que no pot saltar. (30 minuts!… ¡ ¡ Que boig el porc!!!)

· L'orina d'un gat brilla sota una llum fosforescent. (S'adonen? 30 minuts!)

· L'ull d'un estruç és mes gran que el seu cervell. (Conec gent així…)

· Les estrelles de mar no tenen cervell. ( També conec gent així…)

· Els óssos polars són esquerrans. Els gossos Pastor Alemany són nacionalistes, la balena franca és franquista, i el porc… ¡ ¡ El porc és un mestre!!!

· Els humans i dofins són les úniques espècies que tenen sexe per plaer. (I que passa amb el porc?… I si un dofí té sexe amb un porc?)

· 30 minuts! Què fenomen!

Nota Personal : L'altre dia preguntava si algú sabia com posar música al bloc.cat. El company Pd40 va venir volant per ajudar-me i em va comentar un secretet, però ni així he aconseguit posar música al bloc. No entenc perquè els senyors de Bloc.cat fa que una operació tan senzilla en altres plataformes de blocs sigui ací tan complicada. En tot cas, moltes gràcies company !!

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de propostes…)

Diuen que allò que més desconeixes és justament el que tens al costat de casa. Suposo que a la nostra genètica tenim alguna ordre que fa que no li donem importància a allò que veiem cada dia, o bé allò que tenim al costat de casa. Per sort jo vaig canviar el xip fa temps i ara m’agrada molt mirar de forma diferent tot allò que veig cada dia.

I una forma de diferent de veure la meua ciutat, Badalona, és veure com passegen pels seus carrers desenes de soldats romans. No, no m’he fumat res d’allò que venia en Marcos, no. La Magna Celebratio és justament unes jornades on podem contemplar coses d’aquestes coses, entre moltes altres.

Podeu consultar el programa complet a la web del Museu de Badalona. Jo voldria destacar les visites guiades per les restes romanes, que generalment no són visitables, la desfilada de soldats romans per la Rambla, les jornades gastronòmiques on diferents restaurants de la ciutat oferiran cuina romana i la reconstrucció de com era un dia qualsevol a un campament militar romà.

Però hi hauran més coses, des de grafitis pompeians a una visió de la medicina romana, passant per comprovar quin eren els jocs romans o com era un banquet en una casa benestant. En fi, que si sou d’aquells que no teniu pont el dilluns (com jo) i voleu veure una cosa diferent, doneu-vos una volta aquest cap de setmana per Badalona. Per cert, si veieu un boig fent fotografies sense parar… sóc jo !!

Nota Personal: Estic mirant de posar música al bloc, però no hi ha manera !! Algú ha aconseguit posar música de la web Imeem a bloc.cat? Socorssss !! En fi, cap de setmana d’impàs entre el de casament de la setmana passada (quin conyàs va ser…) i el proper en que anem a la manifestació de València… bé, tingueu cap de setmana llarg o curt, bon cap de setmana a tothom !!

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco de diada…)

Qui digui que Barcelona i València s'ignoren s'equivoca. Aquesta darrera diada de Sant Jordi la vam passar a València, i vam mirar de celebrar-la diu la tradició, o sigui, amb roses i llibres. Tot seguit us explico el meu itinerari.

Vam començar a la plaça de l'Ajuntament. D'allà vam agafar el carrer de Correus, on vam veure a una noia que anava amb un munt de roses vermelles a la mà, cadascuna al seu plàstic individual, preparades per a regalar.

Tot seguit vam arribar al comercial carrer Don Joan d'Austria, on ens vam trobar al ben mig aquesta paradeta d'Abacus, amb roses vermelles i tot, i on va caure el primer llibre de la jornada…

… a continuació vam tornar a la plaça de l'Ajuntament on vam comprar les roses de rigor, i on ens vam trobar a un noi que feia exactament el mateix.

Vam parar a esmorzar i ens vam dirigir a l'Edifici Octubre ( antics Almacenes El Siglo ) al carrer de Sant Ferran, on hi ha la cèlebre i atacada llibreria 3i4, i allà van caure tres llibres més…

… Per cert, l'edifici està acabat de remodelar i la veritat és que ha quedat força bonic. Ens vam prometre que la propera vegada prendríem un cafè a la seua cafeteria. Al sortir ens vam creuar amb  l'Agustí Cerdà, que també havia comprat llibres a la 3i4. Vam continuar el passeig, la veritat és que feia un dia que convidava a estar pel carrer, així que vam passar pel costat de la Llotja de la Seda i per la plaça del Negret,…

… també per la plaça de la Verge i la seua font del Túria,…

on hi havia una carpa de l'Ajuntament de València per la festivitat del Dia del Llibre. Vam passar per costat de la Catedral i el Micalet…

… i vam tornar a la paradeta de l'Abacus a comprar un altre llibre. I per acabar, vam anar passejant cap a l'FNAC, on també tenien una paradeta al carrer… i on van caure, per cert, tres llibres més !!

Però a l'inrevés també podem trobar exemples, com aquesta parada ambulant d'orxata, molt comuna quan fa calor a València i no tan a Barcelona, però que es podia veure a la cantonada del carrer de la Boqueria amb la Rambla…

…per no parlar de les festes del Dimoni de Badalona, on tenim dimonis infantils i castells de focs de Caballer… Com a les Falles !!

Nota Personal : Fa temps vaig comentar que si l’espanyol estava en perill a Catalunya no era pas per culpa dels catalanoparlants, sinó dels hispanoparlants, que a vegades no se sap que parlen. Al seu famós documental, els de TeleMadrid van treure un institut de Badalona on l’espanyol estava en perill. Bé, aquest ja famós document que poso ací sota fa referència al “tituto” on vaig estudiar jo. Qui posa de debò en perill l’espanyol ?

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco reivindicatiu…)

L'Irak pateix quatre anys d'ocupació, el Sàhara la pateix des de fa 30 i el Tibet ho porta patint des de fa 57. Nosaltres portem 300. 300 anys d'atacs a la nostra cultura, a la nostra llengua i a la nostra ànima com a poble únic. 300 anys de negació de la nostra realitat, de demonització de les nostres peticions, de repressió dels nostres desitjos de llibertat.

Una dita valenciana diu que “Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança”. El mal va arribar un 25 d'abril de 1707. En aquella data, uns exèrcits estrangers, sense presència catalana, van lliurar una batalla aprop de la ciutat castellana d'Almansa, i el resultat va ser que l'exèrcit hispanofrancès que donava suport a Felip V de Castella va aconseguir obrir les portes que els permetrien ocupar militarment el Regne de València.

El que avui recorden els valencians, i amb ells la resta de catalans, no és precisament aquest fet militar. El que recordem és que a partir d'ell vam perdre la nostra llibertat. L'invasor va ser implacable i ens va prohibir ( en major o menor grau segons el territori ) tot allò que conformava la nostra identitat nacional. Llengua, institucions polítiques, lleis, drets, tot, absolutament tot va quedar abolit pel dret de conquesta i la forta ocupació militar. D'aquesta forma, tan les Constitucions del Principat com els Furs del Regne de València van quedar eliminats i substituïts pels Decrets de Nova Planta, els quals implantaven als antics regnes de la Corona d'Aragó les lleis de Castella i, a la pràctica, els annexionava a aquell regne. Es passava així d'un sistema multiregnal que compartia rei, però cap altre estructura de poder, a l'estructura centralista absolutista típicament francès d'estat-nació.

I, com sempre passa en aquests temes històrics, a Espanya trobem gent que nega tot això. Recomano llegir aquest article que en Josep Maria Espinàs va escriure adreçat a una lectora que, precisament, deia que tot aquesta història de la repressió eren “mites nacionalistes”.

Aquests “mites nacionalistes” ens recorden les barbaritats comeses per Felip V de Castella, com ara imposar el nom romà de Palma a Ciutat de Mallorca o com el rei va manar cremar la ciutat de Xàtiva per haver intentat resistir la invasió i rebatejar-la com a San Felipe, i és per aquest motiu que a Xàtiva tenen un retrat de Felip V de Castella penjat al revés al museu de l'Almodí…

Aquests “mites nacionalistes” són els que, fins i tot avui en dia, influeixen a un grup de mossèns valencians que exigeixen que es derogui un decret de 1762 que obliga a castellanitzar els cognoms; aquests “mites nacionalistes” són els que ens recorden que, després de la derrota, la població va haver de suportar la imposició d'impostos agressius ( el cadastre ) que va suposar una veritable espoliació del país, així com una fèrria ocupació militar; aquests “mites nacionalistes” són els que ens recorden que als Decrets de Nova Planta de 1716 diu que al Principat "Las causas en la Real Audiencia se substanciaran en lengua castellana" ( actualment només aproximadament un 4% de les actuacions judicials al Principat es fan en català ); aquests “mites nacionalistes” són els que ens recorden una instrucció secreta redactada per Abad de Vivanco, secretari del Consejo de Castilla, adreçada als corregidors del Principat "Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua Castellana, a cuyo fin dará las providencias mas templadas, y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado" . Aquests són “els mites” dels que alguns parlen.

Però si hi ha una cosa que és veritablement mítica és que, passats 300 anys, amb repressió, sense reconeixement ni ajuda de cap tipus encara existim. I existim perquè tenim la voluntat d'existir, ja ho diu una de les nostres frases mítiques “som i serem” tota una veritable declaració d'intencions. 300 anys després som, aquesta és la nostra victòria.

Nota Personal: Us recordo que el proper 5 de maig hi ha convocada a València una manifestació reivindicativa com a motiu de l'aniversari de la Batalla d'Almansa i la pèrdua de les nostres llibertats. Us recomano anar, segur que valdrà la pena, jo ja tinc els bitllets, si aneu, aviseu-me !!

Nota Periodística : El diari Levante va publicar un article ahir titulat “Significació del 25 d’abril” que hauria de ser la vergonya de qualsevol mitjà de comunicació seriós. Un article de història blavera on es poden llegir coses com “corona Valenciano-aragonesa” i on s’afirma que els Maulets i el seu lider, en Joan Batiste Basset “Tenien una ideologia purament valencianista, a pesar que alguns vullguen distorsionar el seu verdader significat.” I que entre els seus ideals estava “el compromis en la llengua valenciana”. Un article d'aquesta mena a la vigilia d’una data com la d’avui és un insult. Quan s’adonaran els socialistes del Levante que donar de menjar als blaveros es com donar un encenedor a un piròman ?

Nota de Satisfacció : Potser la cosa no acabarà bé, però que la justícia denegui a la Generalitat Valenciana l'ordre de tancament de TV3 a la província de València al•legant que vulneraria el dret fonamental dels ciutadans de rebre informació i que , per tant, és una mesura del tot desproporcionada es motiu per alegrar-se.

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco i olé…)

El periodista Íker Jiménez s'ha donat a conèixer sobretot per presentar “Cuarto Milenio”, programa televisiu de temàtica paranormal. Jo ja el coneixia d'abans, de quan escrivia articles d'estil “Road Mistery Movie” a les revistes “Año Cero” i “Enigmas”. Potser en Íker, amb la seua experiència en el món paranormal, em podrà explicar el que passa amb la Feria de Abril que es fa a Catalunya.

Perquè alguna cosa sobrenatural ha d'haver, no puc creure que any rere any es vegi un despropòsit tan gran i que ningú foti res per evitar-ho… bé, no només això, prova a queixar-te i veuràs el que et passa !! I és que una cosa és clara, la Feria no és precisament una eina de gran ajuda per a que els andalusos s'integrin a Catalunya, ben al contrari, pot ajudar a que aquesta distinció entre nouvinguts i autòctons no acabi de desaparèixer mai, amb les tensions socials que això pot comportar. No és, evidenment, la Feria la causa de tot això, però si els nouvinguts parlen el seu idioma, celebren les seus festes, escolten la seua ràdio, mengen el seu menjar i fan tot allò que farien si fossin a la seua terra… com es pot esperar integrar-los ?

El divendres passat es podia llegir al diari gratuït Metro que la Feria volia obrir-se “…a las nuevas realidades sociales del país…”

“Toca't els collons!!” vaig pensar (amb perdó ). Resulta que la Feria no s'ha obert mai a la realitat social del país, però ara si que ho volen fer a les que venen de fora. Vaja, que a la Feria de Abril de Barcelona podrem trobar sevillanes, flamenc, balls sud-americans i una haima… però, això si, no podrem veure ni castellers ni sardanes !!. Tot un exemple d'integració al país i de la definició de multiculturalitat que tenen determinades persones. Potser l'amic Íker ens podria explicar quina oculta tradició fa que quan parlen de multiculturalitat s'inclogui tan poques vegades la cultura catalana ?

Al mateix article es pot llegir com el simpàtic president de la Federación de Entidades Culturales en Catalunya, Francisco García Prieto, diu que “la feria es el evento que más afluencia congrega en Catalunya, guste o no a algunos”. En aquest sentit, divendres passat el diari 20 minutos deia que,..

Tres milions !! És el valor típic que sempre diuen !! Gairebé la mitat de la població del Principat !! Parlem ara seriosament… algú s'ho creu? Perquè jo no, ni col·locat de “fino” m'ho podria creure !! El col·lectiu Constratant, davant l'eterna repetició de que tres milions de persones van a la Feria, van realitzar aquest estudi que va donar com a resultat que el número màxim de persones seria de unes 575.000. A qui l'interessa aquest inflament de les xifres ? Penseu malament i encertareu.

No són només les dades d'assistència les que causen polèmica, també són els diners que ens costa a tots. Aquest any entre l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació aportaran 150.000 euros, a més del que costarà el dispositiu especial de transport i el dispositiu especial de neteja. La Generalitat de Dalt, després de les crítiques de l'any passat, de moment s'està pensant la quantia de l'ajuda i la forma de controlar on va a parar, segons explicava aquest article de El Periódico.

Per cert, que al mateix article hi ha aquesta declaració curiosa : “García Prieto pensa que la fira té l'obligació d'incorporar la nova immigració perquè pugui continuar viva”. Pensem-hi perquè ens pot ajudar a presentar qüestions sucoses, com ara…

· No havíem quedat en que venien tres milions de persones a la Feria ? Perquè necessita llavors als nous emigrants per a continuar viva ?

· Té sentit mantenir la Feria de Abril amb gent de cultura no andalusa ?

· Perquè tothom critica les mesures per evitar que la llengua i la cultura catalana es perdin i en canvi ningú crítica que es miri d'inflar artificialment la Feria de Abril a Catalunya? És més important una Feria de fa pocs anys que una llengua i una cultura mil·lenària ?

Jo penso que hi ha a qui els interessa mantenir la Feria de Abril com a símbol de diferenciació social. Això els serveix per a mantenir una part del vot de fora captiu, per a posar traves a una total integració dels nouvinguts a la cultura catalana (però no a l'espanyola) i per a mirar d'utilitzar-ho com a eina per a combatre el catalanisme, ja sigui polític o cultural. És per això que no els importa gastar diners públics promocionant cultura de fora, diners que moltes vegades no es gasten per promocionar la nostra cultura, i la nostra cultura no té Ferias de Abril. Qui la vulgui celebrar, que se la pagui. No m'importa que vinguin emigrants, però no vull colons.

Nota Terrorífica: Gelat, petrificat, acovardit, temorós, cagat… així em vaig quedar quan vaig llegir això (i mira que només és un trailer, però només de pensar-ho… aaaaargh!!!)..

…i després, al llegir que ho havia dit en broma no em vaig pas tranquil·litzar. Una espassa de Damocles penja damunt dels nostres caps !! Mama por !!

>Escoltant… Jewel – Standing Still

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco amb rosa…)

Si, tal com va dir en Joan Maragall, "La sardana és la dansa més bella / de totes les danses que es fan i es desfan" , ben podriem dir que la Diada de Sant Jordi és una de les diades més belles que els sentits poden contemplar. A mi m'agrada aquest dia on veus per tot arreu gent de la mà, amb una rosa a l’altra mà i mirant llibres.

I com m'agrada complir aquelles tradicions que m'agraden, em permetreu que us faci obsequi d'allò que és tradicional… i una mica més….

Per començar, una de les protagonistes de la jornada…

… i ara hauria de venir el llibre, però ho canviaré per una petita història. Sabeu a quina de les nostres ciutats van oficialitzar primer la festivitat de Sant Jordi ?…. tic tac tic tac…

No? Si? …. doncs va a ser a València l'any 1344. A Mallorca va ser en 1407, a Barcelona en 1456 i a Lleida en 1458. Al llibre ”València, 750 anys de nació catalana” d'en Josep Guia podem llegir com oficialitzaren la festifivitat de Sant Jordi els Jurats de la ciutat de València…

“Dijous, 22 dies d'abril de l'any del Senyot 1344.

Ara oiats que us fan saber los jurats e prohòmens de la Ciutat que ja en los anys aprop passats fon ordenat per lo senyor bisbe e per los jurats e prohòmens de la Ciutat que cadascun any perpetualment la festa del beventurar Sant Jordi, cavaller de Déu, sia colta e celebrada solempnialment, la qual festa serà demà divendres XXIII dies d'abril”

… i ara una petita recomanació… si esteu a la ciutat de Barcelona (o rodalies) us recomano passejar pel Barri Gòtic aquesta jornada, té una màgia especial, aprofiteu per a visitar l'interior de la Generalitat del Principat i de l'Ajuntament de Barcelona. I si voleu mirar llibres “diferents” us recomano que us acosteu a la pròxima plaça de Sant Just on des de fa uns anys es celebra la Mostra del Llibre Valencià i on podeu trobar parades de llibres del País Valencià en l'acollidor marc d'aquesta plaça medieval.

… i per acabar una confessió… jo aquest any estic a València, i penso complir amb la tradició de la rosa i el llibre fil per randa !!

Rebeu una forta abraçada !!

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco controlador…)

Aquesta Setmana Santa passada han hagut 106 persones mortes per accidents de trànsit a l'Estat Espanyol, el 38% deguts a excés de velocitat. Heu escoltat que algú hagi planejat una llei de limitació de la velocitat als vehicles o del control remot de la mateixa? No oi? Això seria violar la intimitat de les persones. Bé, doncs sembla que per segons quines coses aquesta intimitat no val gaire.

L'Estat Espanyol fa temps que està mirant de tramitar una nova llei, LISI (Ley de Impulso a la Sociedad de la Información) que està causant no pocs enrenous. Ara fa un dies saltava una gran polèmica entre el món internauta per un article d'aquesta llei (el 17bis) que permetia a entitats com SGAE demanar directament informació a les empreses proveïdores de serveis d'internet sobre aquelles pàgines que, a judici seu, estiguessin violant la LPI (Ley de Propiedad intelectual) i obligava als pressumptes infractors a defensar-se davant de la SGAE sense mediació de cap tribunal. Recordem que aquesta informació és considerada dades personals i que, per tant, només pot ser entregada a petició d'un jutge. La SGAE es va mostrar obertament en contra

Semblava que al final el Gobierno havia fet marxa enrera, però ahir va saltar de nou la polèmica, ja que ha presentat un "Anteproyecto de ley sobre procedimiento de notificación de presuntas infracciones de derechos de propiedad intelectual a través de los prestadores de acceso a Internet" que és, en esència, un article 17bis…. ampliat !!. Al diari El País s'explica clarament…

“El anteproyecto es, en esencia, el artículo 17 bis. Y va más allá. Además de permitir que las entidades insten al cierre de web, les da licencia para que hagan lo propio con los "infractores" que usen sistemas P2P de intercambio de archivos, como Emule o Bittorrent. En la notificación se incluirá la dirección IP [el identificador único de un ordenador conectado a Internet], que es un dato de carácter personal protegido por la ley española. El cliente tiene cinco días para responder, y no se aclara si con este sistema se podría denunciar no sólo a las web que contienen enlaces a material protegido sino a los usuarios particulares que hacen uso de esas redes. “

Tot això sense haver de passar per cap tipus de jutge. D'aquesta forma, en essència, el Gobierno vol convertir a la SGAE i a societats similars en Judges Dreeds d'internet, amb capacitat de denúncia i càstig en l'ambient de la Propietat Intel·lectual. Però clar, qui m'assegura a mi que no utilitzaran aquestes dades personals per uns altres usos? Això en teoria ho hauria de fer la justícia… no ?

La llei de l'Estat Espanyol preveu el dret de còpia privada a canvi d'una compensació per les possibles pèrdues que pugui originar aquest dret. Avui en dia aquesta compensació és el famòs canon que paguem al comprar dvds o cds verges, memòries flash, reproductors mp3, impressores, disc durs, fax (coneixeu alguna persona que utilitzi el fax per còpiar obres amb dret d'autor?), etc etc, etc… Jo diria que la compensació ja la tenen força arreglada (massa i tot diria jo). Ara que més volen? I sobretot, perquè el Gobierno s'ho permet?

L'altre dia el sr. Ministre d'Industria , Joan Clos, va garantitzar que l'article 17bis no s'inclouria a la LISI. Ha complert la paraula… va a una llei apart !!! Voleu saber el que val la paraula d'un ministre d'industria de l'Estat Espanyol? Pregunteu-li a Acció Cultural del País Valencià…

Nota Personal: Aquest cap de setmana torno a anar a Valencia, aquest cop per obligació ja que hem d'assistir a un casament, el que farà que m'hagi de vestir de Linux (cosa que odio d'allò mes…) i lluir d'aquesta mena… 

En fi, bon cap de setmana a tothom.

>Escoltant… Bottlefly – Nothing To Do

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet

(Encetem un micaco bomber…)

Sempre m'han caigut simpàtics els bombers, segurament perquè és una de les coses quotidianes que envolta la meua vida. Jo no tinc aquella idea de bomber-superheroi que s'ha donat darrerament. Jo l'he vist com una cosa més del dia a dia, sens dubte per viure al costat d'un quarter de bombers tota la vida, trenta cinc anys (ups!! trenta cinc ja!! com passa el temps!!).

Els meus bombers són aquells als que els veus pel matí o per la tarda corrent donant voltes al quarter o que veus com surten volant per agafar els estris, pujar al camió i sortir el més ràpidament possible cap al lloc on els necessiten. Ni superherois ni mites, només gent amb un treball molt especial.

I després de veure'ls tot aquests temps ara els volen traslladar… però ells no se'n volen anar. M'explico. Resulta que els anaven a fer un nou quarter a la zona nord de la ciutat (ara estan a la zona sud de Badalona, prop de Sant Adrià del Besòs). I quan es van assabentar els bombers van al·legar que no s'anirien al nou quarter sinó els proporcionaven un altre quarter a la zona sud, ja que és precisament en aquesta zona on les zones de risc són majors.

Badalona és una ciutat de 240.000 habitants (2005), i els barris més poblats (Llefià, La Salut, Bufalà, Nova Lloreda, Sistrells, Sant Roc) cauen justament cap al sud de la ciutat. A més, cal afegir que la nova posició del quarter no és gens estratègica per accedir a aquests barris (ni a altres), ja que està a les afores de la població i el camí més curt  passa pels carrers principals que, sovint, són els més col·lapsats. I a Badalona, per la seua distribució, no hi ha gaires camins alternatius!! Així que la postura dels bombers la trobo molt raonable… ja m'agradaria saber a mi qui va ser el geni que va decidir la nova ubicació !!

El que és segur és que marxaran d'on estan ara mateix, i que jo deixaré de veure una de les imatges de la meva vida. C'est la vie !! Mentrestant, estan sofrint una mena de mobbing immobiliari ja que estan construint al terrenys del quarter habitatges inclosos en el pla de reforma integral del barri de Sant Roc. Us deixo aquí sota aquesta imatge d'aquesta mena de mobbing immobiliari que es pot veure al costat de la caserna…

… i del garatge dels vehicles…

Aquesta mena de mobbing immobiliari ja els ha fet perdre la torre i el pou de pràctiques i dintre de poc hauran de traslladar el gimnàs i el taller també. Esperem que els facin cas… qui millor que ells coneix la seua feina ?

Nota Personal: Amb aquest dies tan preciosos que està fent m'han entrat ganes de moure'm i ja fa dos dies que anem per la tarda a córrer una estona per la platja. Avui no m'he pogut estar de fer aquesta fotografia amb el telèfon mòbil. Sóc un viciós de les fotografies, què hi farem !!

>Escoltant… Remy Zero – Perfect Memory

Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)

[@more@]

Tweet