(Encetem un micaco manipulat…)
Un dels principis més coneguts d'en Joseph Goebbels, ministre de Propaganda del Tercer Reich, era el Principi d'Orquestració, que bé a dir…
"La propaganda ha de limitar-se a un nombre xicotet d'idees i repetir-les incansablement, presentar-les una vegada i una altra des de diferents perspectives, però sempre convergint sobre el mateix concepte. Sense fissures ni dubtes". D'aquí ve també la famosa frase: "Si una mentida es repeteix prou, acaba per convertir-se en veritat"
Aquest principi l'hem patit sovint els catalans, s'ha aplicat al nostre caracter, a la nostra cultura, a la nostra història i, molt especialment, a la nostra llengua. Bé, no només s'ha aplicat, sinó que es segueix aplicant en l'actualitat.
No fa pas gaire vaig publicar un post titulat "Normalització Lingüística" on recullia unes quantes notícies sobre el català on podiem veure, de forma clara, que la nostra llengua no és pas, ni molt menys, una llengua normalitzada i amb reconeixement oficial.
Doncs resulta ser que l'espanyolisme més ranci no està d'acord amb aquesta afirmació i per això s'inventa un món a la seua mida que mira de fer real repetint-lo una i mil vegades. I per fer aquesta reafirmació utilitza qualsevol mitjà al seu abast, com ara el documental "Ciudadanos de Segunda" emés no fa gaire al canal públic TeleMadrid i que podeu veure a continuació.
ADVERTÈNCIA:
Els següent video pot posar-te de molt mala llet.
Els Ciudadanos poden utilitzar la llengua espanyola al Parlament del Principat, però jo no podria utilitzar la meua llengua al Congreso de los Diputados. Qui és ciutadà de segona?
Nota Vacacional: Els dies de vacances van bé, de moment tenim un amic nou, és diu Sr. Paraigües i ens acompanya a totes hores i tot i no tenir un color molt vistós, cal a dir que és molt acollidor.
>Escoltant… The Contes – Don't Tempt Me
Me'n vaig al badiu… (esperant un estat propi)
[@more@]
Comentari llegit !! (ves quines coses..) Bé, el tema dels Erasmus jo penso que se’ls hauria d’informar bé del que es trobaran aquí, i sinó els interessa doncs hi ha altres universitats a l’Estat on segur podran platicar (amb l) la llengua d’en Quevedo…
… però també cal a dir que avui mateix he escoltat que les Universitat amb major demanda d’estudiants són les andaluses… Serà pel seu alt nivell en algun camp? Ho serà per les ganes de festa dels Erasmus? Perquè una cosa et vull aclarir, per experiència de primera mà el 60% (sent generós) dels erasmus que venen al centre on estic pensen més en festa que en una altra cosa.
I això encara em provoca més estupor davant dels polítics i “agents econòmics” catalans que només volen deixar de ser-ho!
El video el miraré a casa que tampoc és plan de passar-me 45 minuts sense fer res a la feina!
Un cervell cansat de tanta festa no té cap idioma conegut hehehehe 😛
Suposo que el que dius d’Andalusia és cert, no sé, no tinc dades suficients per a afirmar-ho o desmentir-ho, però en tot cas, i com diu en Lax’n’Busto…
“una bona pubilla no té res a envejar, si és que la pots convencer després de molt xerrar” 😉
Elisenda, si és que a Badalona és a un dels llocs on més es persegueix l’espanyol… sens dubte !! 😉
A mi m’agradaria escoltar l’opinió dels castellà-parlants que viuen a la nostra terra. Es senten ells ciutadans de segona? No haurien de ser ells els qui haurien de denunciar aquestes mentides? El seu silenci m’emprenya més que la noticia en sí.
Salut camarada…
A mi m’agradaria escoltar l’opinió dels castellà-parlants que viuen a la nostra terra. Es senten ells ciutadans de segona? No haurien de ser ells els qui haurien de denunciar aquestes mentides? El seu silenci m’emprenya més que la noticia en sí.
Salut camarada…
No serà allò de qui calla otorga… en aquest cas perquè ja els hi va bé ?
Doncs a mi m’ha agradat el reportatge ha esta molt divertit sobretot veure com n’estava de manipulat, i es que no s’aguantava per enlloc, uns bons periodistes nomes haurien d’haver entrat en un supermercat, una llibreria, o fer una ullada a qualsevol quiosc per veure que el que afirmen no es cert. Pero es clar, la verita no es el que cerquen.
Mentrestant, al Japo, 4 catalans es parlen en castella entre ells perque una colombiana i un madrileny no es sentins discriminats en una escola de japones. Tanmateix, de vegades, ens n’oblidavem que els teniem davant i anavem fent 😉
Com bé dius Isaac, per a fer el reportatge només s’haurien de passejar per la plaça de Catalunya i la Rambla amb la càmara i el micro encés.